DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
artigaire M 26 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb artigaire Freqüència total:  26 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

dels orenells que se'n van i dels pinsans que tornen, dels formigons dels artigaires que emplomallen les comes i els serrats de fumeres arranades i
seguia reflexionant l'hereu Aspriu. Recordava allò que respostejà un artigaire vingut de Cantonigros, acusat de fer lluminàries a Sant Antoni en
que era el seu dinar. Un discutidor més cínic que el desgraciat artigaire l'instigava, per a fer-lo cantar i riure's de la seva tonada. Un
Els dies de mercat tenia una parròquia especial: bosquerols, roders, artigaires i serradors, els més pobrics de les andrones, que venien a menjar-hi un
escalfar-se a la llar, entre el cercle format pels bosquerols, carreters, artigaires i serradors i altra gent pintoresca i ardida. Innocenci es barrejava en
o boïgues, d'aprofitament temporer; més que pagesos són simplement artigaires. Sembla indubtable que n'hi hagué d'aquests últims un bon nombre, durant
a les comarques pre-pirinenques. Al llarg dels segles, si bé minvant, els artigaires han subsistit i mantenen una certa importància a les àrees boscoses, com
evolució històrica. Senyors rurals i serfs, nobles del camp i pobres artigaires, aloers i remences, amos i masovers, parcers i arrendataris, emfiteutes i
veure com no son una mateixa cosa els masovers quels parcers y quels artigayres; vos explicarán a certs indrets com donar a conrear bohichs o
principal de courer la terra. Els formigons están molt en us entre 'ls artigaires proporcionant sempre excelents resultats. Convenen especialment á n' els
d'escorsa que les dexavan nues y sanchnoses a la mercè dels carboners y artigayres que les destralejavan sense pietat; trescava per damunt de clapisses de
coneguda. Ses luxurioses aubredes van desaparexent destralejades per l'artigayre estúpit y pel carboner explotador de la ignorancia y la miseria del
per una escala de barrons y era també farcit de gent. Eran pastors, artigayres, carboners, contrabanders, francesos de la Menera, Sant Llorens y la
del Esparver en el fons d'alguna cova ò d'alguna d'aquelles tutes d'artigayre perdudes al mitx del bosch, hont hi vivían gent que, ab apariencies de
ens dirigíam, sitiantlos a preguntes, als carboners bosquerols y als artigayres de les masíes que'ns responían ab el recel y manca de franquesa de la
alimentantme del bosch ò acceptant els rosegons de pà que'ls carboners y artigayres per pietat m'oferían. Allavors prengueren més peu aquelles exaltacions de
Avegades, la fam me treya del bosch, fentme arrimar als pastors y als artigayres que, compadits, me donavan un rosegó de pà ò a les miserables masíes, de
tu creus qu'es fum, com s'explica; jo no sé pas qu'hi haja carboners, ni artigayres, ni escapiadors... y de bandolers... desde la estenellada de Bruys no
hermitatge: endiumenjats hi van en romiatge pagesos y artigayres, pastors y cavallers, y á Sant Martí quiscun un dó demana,
al costat de l'àvia que feia mitja... Eren les restes de la família dels artigaires, delmada durant el desembarcament. La nena, d'un gest maldestre, féu
que, passats els terrabastalls, es casaria amb el fadristern de l'altre artigaire, que vivia en el pendís, a l'altra banda del pujol... Satisfeta amb el
quasi miserable. Res, una barraca engrandida per allotjar-hi els artigaires. L'últim estadant de la casa fou una dona anomenada la Traguitja. Un de
sinó visitants, els qui hi feinegen seran empleats com a conservadors, artigaires, guardes: personal de museu, en definitiva. Difícilment és evitable una
ruptura del poblament. Per rompre erms lluny de casa, com era el cas dels artigaires arribats d'altres terres, calia un «capital» previ acumulat per a viure i
es pot introduir és la insistència en la idea ja exposada que, entre els artigaires pagesos, siguin o no benestants, n'hi deu haver que arriben a l'aprisió
fruites i nius. El foc anticipa l'arbre. ¿Quin artigaire hi ha, però, que arrenca els llamps quan cauen i no els deixa fer-se?