×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb artigar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
Els mateixos guerrers deixen les armes, i prenen l'arada i la magalla per | artigar | i conrear les grans extensions ermes. Es formen les agrupacions feudals | pedres calisses de què estava fet guardaven les noves terres acabades d' | artigar | , les noves pastures i les sementeres novelles. Aquelles construccions | obra de monjos, pastors i boscaters, que compartien llur vida entre | artigar | els boscos verges de les valls elevades del Pireneu i obrir pas a | amb la destral i la dalla, netejaren la terra d'argelagues i esbarzers, | artigaren | extensions apropiades per al cultiu, tombaren la terra en els erms amb la | la terra en benefici propi, i, naturalment, doblarà el rendiment. S' | artigaren | nous camps, noves feixes graonaren els serrats, i ben aviat encalçaren | en els boscos de pins, quan han estat cremats pel foc; i també en els | artigars | , en llocs arrabassats, com i també en els formiguers, boïgues o xarmades, | L'assentament de la població a partir de l'Alta Edat Mitjana es fa | artigant | el bosc; cada clariana és el punt de desenvolupament d'una masia, i les | d'incidència dialectal és variat i els seus camps ja comencen a ser | artigats | . Recordem, a tall de simple menció, les enquestes urbanes sobre actituds | Altes, hi ha la Vinya del Picó. Uns pagesos, l'any 1915, | artigant | la terra, destruïren un sepulcre fet de lloses, segons les explicacions | lloc hom arrabassà els boscos que restaven (Penedès), els erms foren | artigats | (Priorat, Alt Penedès) i les terres blateres envinyerades (Vallès | formes representada per una opera especial. Fabra dirà que | artigar | és preparar un tros de terra per a conrear-la, extraient els arbres, | mules, cavalls, cabres i porcs. Però en alguns indrets, com a l'Urgell, s' | artigaven | encara durant el segle XVIII alguns terrenys per a cereals i | si no comptés amb aquests espectacles de frontera que com una guerrilla | artiguen | el terreny que després haurà d'ocupar la tropa regular. per Xavier | I el veí més xic fustiga i les hortes del veí bàrbarament | artiga | . Debades l'orat bastoneja l'espantadís presseguer per tal que | força d'invasió enorme, i les antigues generacions havien contraatacat | artigant | -lo i substituint-lo per l'explotació agrícola. Ara els conreus es | i motius. El primer fou Pelut, i li escau, perquè un barbamec no hauria | artigat | aquests ròssecs. Continuant la mena, n'hi ha un de Geperut i un de Pèl | d'en...» (compte perquè també s'arrabassaven brucs per fer-ne pipes o per | artigar | un tros de bosc); com a exemple hi ha l'arrabassada d'en | "rabassa morta". Aquests contractes estipulaven que el pagès que havia | artigat | i plantat amb vinya una finca abonava una part de la collita al seu amo, | una forma d'emfiteusi temporal que obliga el cultivador o rabassaire a | artigar | i plantar una finca a canvi de satisfer al seu propietari un cens o una | les Artigues; tot això fa pensar que potser havia estat una terra | artigada | : rompuda, treballada i potser després abandonada. No sabem si això mateix | aquestes explotacions i no sols com a espai susceptible d'ésser romput o | artigat | , aspecte tanmateix prou important; de fet, però, moltes zones forestals | a través dels troncs i les lianes, que tota la terra del voltant està | artigada | o reforestada amb eucaliptus; a partir d'aquell moment ja no podem deixar | Montoliu. Moll va fer obra de capdavanter. I en aquest terreny | artigat | i amb els materials del DCVB Coromines va poder dur a terme, amb més | antic mas ara lluny de tot arreu i deshabitat. S'endevina encara el bosc | artigat | per aconseguir pastures i uns quants pollancres que ajuden a situar-lo. | lenta de nous camps de conreu. Topònims com boïga (i de vegades també | artiga | ) reflecteixen l'ocupació temporal d'espais, treballats uns quants anys i | en agents del moviment aprisiador. Grups de monjos amb els seus pagesos | artiguen | per terres del Rosselló, el Vallespir, la Cerdanya, el Berguedà, els | protagonista d'aquesta fase és, al nostre entendre, la família pagesa que | artiga | espontàniament, empesa per les pròpies necessitats i possibilitats. El | i s'instituïa la comunitat monàstica, els seus integrants s'aplicaven a | artigar | , llaurar i conrear els camps de l'entorn immediat i, posteriorment, a | se, fins que el bosc hi torna. Com si la feina no s'acabés mai i, en | artigar | un bosc, el bosc arrenqués, de fet, cap a retrobar-se un dia o altre. | més es deserten d'aspecte, com més s'aforesten i l'omplen, més buiden i | artiguen | el bosc. Pel que fa a aquesta llanera de rostos i terres, per | que s'enfosqueix gradualment coberta de pins. I la terra successivament | artigada | i aforestada, artigada i aforestada. I un cop més el puja-i-baixa abissal | coberta de pins. I la terra successivament artigada i aforestada, | artigada | i aforestada. I un cop més el puja-i-baixa abissal de les grans serres. I | d'avui, ¿què és ben bé pintar? Després d'aquells pintors que | artigaven | i cavaven la llum, i els sortien, sota l'englevat, esqueis de penya viva | ho van fer els primers europeus que van arribar als Estats Units i van | artigar | les antigues terres dels indis. No en van deixar ni rastre, de les seves | estratègies per evitar-ho: a) Abandó dels camps empobrits i | artigant | nous sòls encara rics en nutrients (sols possible en poblacions petites | navegació a vapor, ferrocarrils, telegrafia elèctrica, continents sencers | artigats | , rius fets navegables, poblacions senceres sorgides com bolets; quin |
|