DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
artista AI 144 oc.
artista F 360 oc.
artista M 9776 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb artista Freqüència total:  10280 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

grecs i els seus entorns. A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us
mil sis-cents anys abans d'aquesta nostra hora més que avançada, un gran artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar, damunt l'ample ventre
mescla de les dues races més conegudes, la rústica i la urbana, l'artista les devia realitzar sens dubte de memòria. Tres vasos varen ser
No creiem que es tracti d'Ael·la, Celaeno o Antíope, i és evident que l'artista no ha volgut representar Hipòlita, la reina: la vostra cultura sap per
en altres la imatge del Salvador; en algunes, els rostres, en mans de l'artista i a través de la seva sensibilitat, s'havien ja convertit francament en
les celles! T'he vist, Tino Costa. T'he vist i t'he observat. Tots els artistes sou distrets, perquè he de dir-te que et considero un artista, més que un
Tots els artistes sou distrets, perquè he de dir-te que et considero un artista, més que un artista: un gran artista. Quants que es vanen avui
sou distrets, perquè he de dir-te que et considero un artista, més que un artista: un gran artista. Quants que es vanen avui anomenant-se ells mateixos
he de dir-te que et considero un artista, més que un artista: un gran artista. Quants que es vanen avui anomenant-se ells mateixos mestres donarien una
certa gravetat. El vell prosseguí: —Però tornant al que et deia, tots els artistes sou distrets. Enfonsats sempre i obcecats amb les vostres cavil·lacions,
creuen, malgrat el que pugui semblar. El que sí que és segur és que és un artista excepcional. Et mostraré la figura que em regalà el dia del meu sant:
admirable, veritat, papà? —Veritablement admirable; és l'obra d'un gran artista, ja t'ho he dit. Però no ha sabut endegar les seves grans facultats cap a
història de l'art (contractes, visures, clarícies sobre la família dels artistes, etc.). Ara fa poc, ell ha resolt, a base d'un d'aquests documents,
que tan poc agradava al seu amic Erasme, i que és també específica de l'artista tuberculós, car en aquesta sonora declamació, en aquesta afirmació
de la mare. Les noies s'havien dedicat al ball; eren, deia el seu pare, "artistes"; això no obstant, allí al poble es murmurava força de l'art de les
el que ballen les noies?" "No t'heu sé dir, això, fill, però són artistes, això sí", perquè era d'una simplicitat tan gran, que no copsava mai la
les havia trobades i no precisament al Liceu. —Tio Jaume, com van les artistes? El tio Jaume no penetrava mai la intenció, estimava les noies; se
és més sèria; tira al ieio, ella, i no és tan graciosa, però també és "artista", i ara la volen contractar per anar a Madrid. Se'n reien per sota el
feliç. Era feliç pensant en aquelles filles tan "sinyores", que eren artistes —les coses que passaven pel món!— i que, malgrat tot, no s'oblidaven del
ell contestava corregint "Hasta" la tornada, perquè tenia dues filles "artistes", i havia de parlar bé. —Això no és res; no us n'adonareu que ja
molt traçuts, molt hàbils en l'ofici, especialment el noi petit. Era un artista. Traçava ratlles netes i artístiques a les anques dels animals i sobre el
verd poma i un pullòver com un tapís oriental, i que jo juraria que és un artista de circ sense feina. Aquest espiritual passatger, l'he sorprès a l'extrem
i xerraire, que ha corregut mig món o tot el món, que coneix tots els artistes, tots els escriptors de moda i totes les actrius de cinquanta anys per
barreja internacional amb preponderància d'elements nord-americans, són artistes, excèntrics, esnobs o simples folls. Senyores d'una certa edat, torrades
caricatures i facècies. Mr. Rivnac hi és reproduït copiosament pels artistes que, pagant —i fins sense pagar—, han tastat la seva cuina i han dormit
modesta. Així passaren de moda les denominacions de ciutadans honrats i d'artistes, però restaren les de mercaders i menestrals. És una prova que en la
i cavallers, donzells i homes de paratge, ciutadans honrats i mercaders, artistes i menestrals, senyors i pagesos. Se'ns objectarà que tal era l'esperit de
la vida. El sentiment corporatiu era tan pregon que res no pogueren els artistes més o menys empeltats de renaixentisme per a vèncer la màquina de les
Es tractava, de totes maneres, d'un gran imaginatiu i d'un veritable artista. Dec a l'esmentada senyora Vives de Ribes una anècdota inèdita que el
o els meus vicis. És cert. Tinc l'ànima oberta a massa curiositats. —Artista... —comentà el general—. També a mi m'agrada guaitar a mons diversos.
detestable, el pa negre, la llet difícil d'adquirir. Tot el llibre de l'artista revela greus preocupacions de cuina: com una bona burgesa, el seu
a missa. Als "botifarres" els agrada ensenyar les seves residències als artistes, abans de perdre-les definitivament. Alguns uneixen al gust el profit i
de l'altre món" —i en definitiva eren pocs. La neboda per part de mare, l'artista de music-hall que rodava per Barcelona, potser tengués qualque dia un
una dona enlluernadora. Els aplaudiments apagaven l'orquestra. L'artista rompia a cantar. Anava tapada de pedreria. No importa que fos falsa:
I mentre cantava somreia als homes i els tirava roses i clavells. Aquella artista s'assemblava extraordinàriament a Dona Obdúlia: la mateixa estatura, la
excitats, aplaudint... Escandalós. En somnis, Dona Obdúlia conjurava l'artista: —No ets neboda meva, vés, no et conec, ets una qualsevol... Però la visió
la mala passada de deixar-lo dins un dels quarters de l'escut. La neboda artista, que tenia un poètic nom, Violeta de Parma, al parentiu de la qual
els pits prominents i les mans petites. Després d'haver somniat esser artista d'òpera, perquè tenia un veritable "torrent de veu" —"és un torrent
són molt de llast per al gènere frívol. En comprendre el seu fracàs, l'artista rebaixava el to. De Violeta de Parma passà a anunciar-se "de Palma".
Els ulls semblen una mica de bou, una mica beneits. En el Variétés l'artista té els seus partidaris. Fins i tot els detractors (perquè en aquests
esclafí de riure: —¿Per què nebot de s'onclo i no fill de mon pare? L'artista preguntà per la seva tia Obdúlia. —Sa tia, Fanny —i accentuà la
David, jove pastor, bell a la vista, esdevé rei i profeta i artista i en tot aconsegueix suprema qualitat. Creiem-ho? Va! potser és
va acostar un home amb camisa groga que ens volia vendre postals d'una artista que havia estat la reina de París feia molts anys. Va dir que era el seu
de París feia molts anys. Va dir que era el seu representant, que aquella artista, que havia estat amor de prínceps i de reis, vivia sola i d'anar venent
cap amunt!... deia en Cintet, i deia que el rei dormia cada nit amb tres artistes diferents i que la reina, per sortir al carrer, es posava cara postissa.
de cabells damunt del front, lluents com aigua negra, i unes pestanyes d'artista. I la pell de setí: tots dos. Tant l'Antoni com la Rita. No eren com
es tracta de que, àdhuc les obres menys significatives, àdhuc els artistes de menys relleu, posseeixin una extraordinària i mai desmentida capacitat
del català poc comprensiu per a la realitat estètica saltem a l'artista, l'esmentada preocupació esdevé obsessió. L'artista —àdhuc el més excels—
estètica saltem a l'artista, l'esmentada preocupació esdevé obsessió. L'artista —àdhuc el més excels— és sempre a Catalunya una mica menestral. El que
en el domini de la tècnica, en l'amor a l'obra ben feta. Perquè l'artista català no es deixa seduir mai per la comoditat de l'idea expressiva, sinó

  Pàgina 1 (de 206) 50 següents »