 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb as |
Freqüència total: 540 |
CTILC1 |
| les cartes; va murmurar unes quantes paraules misterioses damunt de l' | as | de copes, que, segons sembla, havia sortit cap per avall; pronuncià una | | usat com un bon cop de fona, o dipositat com un atot, amb murrieria. I l' | as | de trumfo era, aquella nit, a les mans de Jeroni, ho endevinà així que | | estic segura que m'entendrà sense prendre-ho malament. Idò li confés que, | as | cap d'un parell de setmanes de passar ànsia, sa por me fugí de tot. I | | , anèmic, i si no t'està bé passa-m'hi la llengua. /Musclo\ L' | as | . /Clavell\ Carrego. /Anguila\ Trenta-vuit, Clavell: que | | qual es deia que altre temps havia estat enamorat de la malalta. —Fins | as | darrers moments —deia Na Remei—, s'ha conservat hermosa. As | | —Fins as darrers moments —deia Na Remei—, s'ha conservat hermosa. | As | cinquanta anys era encara una nina, una vertadera nina, ¡un bebé! La | | a mans estranyes. Llevat d'això, que em sembla just, no ha de faltar | as | meus fills un bocí de pa. Jo he conservat curosament (ometé la paraula | | gran part de s'herència en obres piadoses; a propagar sobretot sa devoció | as | beat Joan de Montcada, que és una figura tan mallorquina. Sé que vostè li | | Quedam que vostè m'ajudarà, si arriba es cas, a propagar sa devoció | as | beat Montcada. Una dona tota sola no serveix per res. Convenci sa tia | | ets una qualsevol... Però la visió seguia tirant flors i somrient " | as | homos". Com a guapa, calia reconèixer que era molt guapa. Tots estaven | | art de savis! féu el sorge d'esquitllentes mostrant un pòquer d' | asos | . Secretament l'anomenat C. Borja emplenà l'aire de | | taula i sense les cartes. Els dits d'alguns xicots, sense poder pinçar l' | as | de trèbol o el rei de cor, no sabien què fer, ni tenien esma de fumar; els | | cosí, que era un dels primers de classe. En aritmètica i dibuix era un | as | . Recordo haver fet alguns progressos en aquesta escola i la sensació | | jo m'enardia, em sentia sortir ales als feixucs peus. —Bravo, ets un | as | ! —cridà Zorbàs, i picava de mans perquè jo no perdés el ritme—. Bravo, ets | | Zorbàs, i picava de mans perquè jo no perdés el ritme—. Bravo, ets un | as | ! Al diable els paperots i els tinters! Al diable les riqueses i els | | volen guanyar treuen el que ells amb el seu llenguatge típic ne diuen | asos | i reis, nosaltres treiem els que hem dit que s'han de treure i guanyem la | | amb els versicles municipals: que capítol A, allà va l' | as | ; capítol B, tiro el rei, i arrastro, i trumfos, i reglaments, | | i òssos. Lo que's pot arribar a fer de combinacions estratègiques amb un | as | d'oro o un dos de copes, salta les fites de lo incògnit i la previsió de | | esposa li pagaré lo que li dec, i sentint "Es tallen dèu duros", dic: " | Asos | ", i em surt un as com una eixida de sol, i agafo les cartes... i tallo | | , i sentint "Es tallen dèu duros", dic: "Asos", i em surt un | as | com una eixida de sol, i agafo les cartes... i tallo. Al veure'm tan | | i amb més barba que el cap del gegant de sota l'orga, o per senyalar-se un | as | o un rei un s'ha de deixar trepitjar per peus més amples que una pastera, | | que si tiressin hores. El rei vol dir un quart, la manilla, una hora, i l' | as | , una tarda més. El qui guanya ha guanyat el temps, i els altres tres li | | desbancar. Se lleva a ses negres de nit i a qualsevol hora, que aneu | as | Collet, ja me l'hi trobeu segut as peu des ram bufant-se ets dits i | | de nit i a qualsevol hora, que aneu as Collet, ja me l'hi trobeu segut | as | peu des ram bufant-se ets dits i comptant estrelletes. —Doncs, a | | sinó que sa prudència... Qui anava a sebre quina mena de virosta li venia | as | damunt? Sa serva és una cosa, sa por... una altra. És clar, qualsevol | | estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca prenys. Té, goita, si tens uis | as | carabassot ¿no veus dos caps allí? Ja us ho deia jo. Ens hem ben lluït! | | a córrer a tall de soldat, que assalta una trinxera, tot cridant: — | As | turó, as turó! No cal dir si el seguírem entusiasmats. Arribà al cim, | | córrer a tall de soldat, que assalta una trinxera, tot cridant: —As turó, | as | turó! No cal dir si el seguírem entusiasmats. Arribà al cim, ventà un cop | | Heu de sebre que a sa porteria des cel hi han tres finestres: una, dóna | as | jardins de sa glòria i està sempre oberta, deixant entrar ses bones | | flaires, i, de ses altres dues, tancades i barrades, s'una, sa verda, dóna | as | purgatori, i s'atra, sa vermeia, a s'infern, que Déu ens gord d'anar- | | fins a sa gola més fonda de s'infern. I va cridar: —Apa, arrapeu's | as | trenat, mare, que us pujaré.— I sa veia s'hi arrapà, i Sant Pere tira | | afegí:— Mireu, sa raó és una muralla; però s'hi han de posar soldats | as | darrera que la defensun i sinó... —És a dir que ens haurem de batre? | | escanyo una pela. —Tira. El sagristà guineuejava: —Presento els aranzels: | As | de copa i sis bastons, i si ara em sortís un cavallot... Butxaquejava. | | Sa mar, de contra, ès cristiana... estima tothom, i tan bona cara posa | as | pobre com as ric. No vol amos ni particions, sa mar. Ella i jo ens | | contra, ès cristiana... estima tothom, i tan bona cara posa as pobre com | as | ric. No vol amos ni particions, sa mar. Ella i jo ens entendrem, vatua! Jo | | on era més convenient de picar. —No, sa canya no ès un mal ormeig, si | as | reramànec hi ha un esperit astut i un parell d'ulls desperts i | | pagaré es deutes que ens estalonen i encara aplegaré una bona mota per | as | teus menesters. Tot per tu, ¡reiet meu! Jo i aquest infeliç d'en Temme, | | a s'aiga tanta gent, llamp me matu si no ha d'èsser un bon grumeig per | as | llobarros, que són tan golabruts. Atura't, homo. Sant Cristòfol només té | | dut a marinerejar aquests darrers anys, es meu cor no ès a ses ones, sinó | as | terrossos. Amb una casa as carrer de Raval, una vinya de quatre quarteres | | anys, es meu cor no ès a ses ones, sinó as terrossos. Amb una casa | as | carrer de Raval, una vinya de quatre quarteres i una bòria afruiterada, | | i ja sa vinya torna a pintar-hi que ès un gust. Es pàmpols hi canten | as | vent com una glòria de banderes, i no donaria per set bótes de vi sa | | garbitanes... anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries emprar-la | as | teu gust i... tracte net... a mitges de guanys. Què et sembla? —Mitges! — | | Temme —replicà en Bonosi amb to de gran formalitat. —Posem-nos sa mà | as | pit. Per a tu es tracte ès una ganga, perquè, per cada peix que ara ages | | li fessin pensar en ses rampetes que li han de costar els que ha de posar | as | món. Déu beneieixu es seu ventre, amén; perquè jo desitjo que no es perdu | | un tal Bernat Portalons, que va morir de misèria amb una sitja d'unces | as | peu des llit. Oi quina ànima de càntir! Però... pau as difunt! No el | | una sitja d'unces as peu des llit. Oi quina ànima de càntir! Però... pau | as | difunt! No el recarreguem amb nostres paraules. Deixem que vogu a barca | | Ja ho deus haver reparat: no pot dissimular-ho: ses seues grandeses puden | as | resclosit de sa gasiveria des seu pare. Atra cosa ès sa seua dona... | | ès plena de vida. Avui en dia aquesta àvia ès una senyorassa que viu | as | carrer de Mar, en una casa com un temple, amb tres minyones de servei que | | , tira, tira: jo, content que te n'ajudus. Explica't... sense por!... | as | gra de dret! Féu seure al seu costat el minyó, i va escoltar-lo | | ès un goler, i vol que tu sigus sa seua gavina. Mai de Déu! Engega'l | as | botavant! —Voleu dir?... Ja em semblava a mi que es tracte era estret; |
|
