Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
as CT 183 oc.
as M 313 oc.
as SFX 6 oc.
às SFX 9 oc.
as SIG 29 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb as Freqüència total:  540 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les cartes; va murmurar unes quantes paraules misterioses damunt de l'as de copes, que, segons sembla, havia sortit cap per avall; pronuncià una
usat com un bon cop de fona, o dipositat com un atot, amb murrieria. I l'as de trumfo era, aquella nit, a les mans de Jeroni, ho endevinà així que
estic segura que m'entendrà sense prendre-ho malament. Idò li confés que, as cap d'un parell de setmanes de passar ànsia, sa por me fugí de tot. I
, anèmic, i si no t'està bé passa-m'hi la llengua. /Musclo\ L'as. /Clavell\ Carrego. /Anguila\ Trenta-vuit, Clavell: que
qual es deia que altre temps havia estat enamorat de la malalta. —Fins as darrers moments —deia Na Remei—, s'ha conservat hermosa. As
—Fins as darrers moments —deia Na Remei—, s'ha conservat hermosa. As cinquanta anys era encara una nina, una vertadera nina, ¡un bebé! La
a mans estranyes. Llevat d'això, que em sembla just, no ha de faltar as meus fills un bocí de pa. Jo he conservat curosament (ometé la paraula
gran part de s'herència en obres piadoses; a propagar sobretot sa devoció as beat Joan de Montcada, que és una figura tan mallorquina. Sé que vostè li
Quedam que vostè m'ajudarà, si arriba es cas, a propagar sa devoció as beat Montcada. Una dona tota sola no serveix per res. Convenci sa tia
ets una qualsevol... Però la visió seguia tirant flors i somrient "as homos". Com a guapa, calia reconèixer que era molt guapa. Tots estaven
art de savis! féu el sorge d'esquitllentes mostrant un pòquer d'asos. Secretament l'anomenat C. Borja emplenà l'aire de
taula i sense les cartes. Els dits d'alguns xicots, sense poder pinçar l'as de trèbol o el rei de cor, no sabien què fer, ni tenien esma de fumar; els
cosí, que era un dels primers de classe. En aritmètica i dibuix era un as. Recordo haver fet alguns progressos en aquesta escola i la sensació
jo m'enardia, em sentia sortir ales als feixucs peus. —Bravo, ets un as! —cridà Zorbàs, i picava de mans perquè jo no perdés el ritme—. Bravo, ets
Zorbàs, i picava de mans perquè jo no perdés el ritme—. Bravo, ets un as! Al diable els paperots i els tinters! Al diable les riqueses i els
volen guanyar treuen el que ells amb el seu llenguatge típic ne diuen asos i reis, nosaltres treiem els que hem dit que s'han de treure i guanyem la
amb els versicles municipals: que capítol A, allà va l'as; capítol B, tiro el rei, i arrastro, i trumfos, i reglaments,
i òssos. Lo que's pot arribar a fer de combinacions estratègiques amb un as d'oro o un dos de copes, salta les fites de lo incògnit i la previsió de
esposa li pagaré lo que li dec, i sentint "Es tallen dèu duros", dic: "Asos", i em surt un as com una eixida de sol, i agafo les cartes... i tallo
, i sentint "Es tallen dèu duros", dic: "Asos", i em surt un as com una eixida de sol, i agafo les cartes... i tallo. Al veure'm tan
i amb més barba que el cap del gegant de sota l'orga, o per senyalar-se un as o un rei un s'ha de deixar trepitjar per peus més amples que una pastera,
que si tiressin hores. El rei vol dir un quart, la manilla, una hora, i l'as, una tarda més. El qui guanya ha guanyat el temps, i els altres tres li
desbancar. Se lleva a ses negres de nit i a qualsevol hora, que aneu as Collet, ja me l'hi trobeu segut as peu des ram bufant-se ets dits i
de nit i a qualsevol hora, que aneu as Collet, ja me l'hi trobeu segut as peu des ram bufant-se ets dits i comptant estrelletes. —Doncs, a
sinó que sa prudència... Qui anava a sebre quina mena de virosta li venia as damunt? Sa serva és una cosa, sa por... una altra. És clar, qualsevol
estaries. Se'ns ha ben follat sa vaca prenys. Té, goita, si tens uis as carabassot ¿no veus dos caps allí? Ja us ho deia jo. Ens hem ben lluït!
a córrer a tall de soldat, que assalta una trinxera, tot cridant: —As turó, as turó! No cal dir si el seguírem entusiasmats. Arribà al cim,
córrer a tall de soldat, que assalta una trinxera, tot cridant: —As turó, as turó! No cal dir si el seguírem entusiasmats. Arribà al cim, ventà un cop
Heu de sebre que a sa porteria des cel hi han tres finestres: una, dóna as jardins de sa glòria i està sempre oberta, deixant entrar ses bones
flaires, i, de ses altres dues, tancades i barrades, s'una, sa verda, dóna as purgatori, i s'atra, sa vermeia, a s'infern, que Déu ens gord d'anar-
fins a sa gola més fonda de s'infern. I va cridar: —Apa, arrapeu's as trenat, mare, que us pujaré.— I sa veia s'hi arrapà, i Sant Pere tira
afegí:— Mireu, sa raó és una muralla; però s'hi han de posar soldats as darrera que la defensun i sinó... —És a dir que ens haurem de batre?
escanyo una pela. —Tira. El sagristà guineuejava: —Presento els aranzels: As de copa i sis bastons, i si ara em sortís un cavallot... Butxaquejava.
Sa mar, de contra, ès cristiana... estima tothom, i tan bona cara posa as pobre com as ric. No vol amos ni particions, sa mar. Ella i jo ens
contra, ès cristiana... estima tothom, i tan bona cara posa as pobre com as ric. No vol amos ni particions, sa mar. Ella i jo ens entendrem, vatua! Jo
on era més convenient de picar. —No, sa canya no ès un mal ormeig, si as reramànec hi ha un esperit astut i un parell d'ulls desperts i
pagaré es deutes que ens estalonen i encara aplegaré una bona mota per as teus menesters. Tot per tu, ¡reiet meu! Jo i aquest infeliç d'en Temme,
a s'aiga tanta gent, llamp me matu si no ha d'èsser un bon grumeig per as llobarros, que són tan golabruts. Atura't, homo. Sant Cristòfol només té
dut a marinerejar aquests darrers anys, es meu cor no ès a ses ones, sinó as terrossos. Amb una casa as carrer de Raval, una vinya de quatre quarteres
anys, es meu cor no ès a ses ones, sinó as terrossos. Amb una casa as carrer de Raval, una vinya de quatre quarteres i una bòria afruiterada,
i ja sa vinya torna a pintar-hi que ès un gust. Es pàmpols hi canten as vent com una glòria de banderes, i no donaria per set bótes de vi sa
garbitanes... anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries emprar-la as teu gust i... tracte net... a mitges de guanys. Què et sembla? —Mitges! —
Temme —replicà en Bonosi amb to de gran formalitat. —Posem-nos sa mà as pit. Per a tu es tracte ès una ganga, perquè, per cada peix que ara ages
li fessin pensar en ses rampetes que li han de costar els que ha de posar as món. Déu beneieixu es seu ventre, amén; perquè jo desitjo que no es perdu
un tal Bernat Portalons, que va morir de misèria amb una sitja d'unces as peu des llit. Oi quina ànima de càntir! Però... pau as difunt! No el
una sitja d'unces as peu des llit. Oi quina ànima de càntir! Però... pau as difunt! No el recarreguem amb nostres paraules. Deixem que vogu a barca
Ja ho deus haver reparat: no pot dissimular-ho: ses seues grandeses puden as resclosit de sa gasiveria des seu pare. Atra cosa ès sa seua dona...
ès plena de vida. Avui en dia aquesta àvia ès una senyorassa que viu as carrer de Mar, en una casa com un temple, amb tres minyones de servei que
, tira, tira: jo, content que te n'ajudus. Explica't... sense por!... as gra de dret! Féu seure al seu costat el minyó, i va escoltar-lo
ès un goler, i vol que tu sigus sa seua gavina. Mai de Déu! Engega'l as botavant! —Voleu dir?... Ja em semblava a mi que es tracte era estret;

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »