Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el telèfon o la linotip, l'avió o el bidet, el llum elèctric o l'	ascensor	. Caldria un heroisme semblant al dels eremites del Flos
Al fons de tot, on comença un primer pis de nínxols, zumzeja un	ascensor	i, quan s'hi atansa, veu dos funcionaris que amunteguen tot de caixes
es treu de la butxaca—. El fosser major és al tercer pis baixos. Agafeu l'	ascensor	de l'altra punta. Li ho indica amb la mà i ell recorre tota la renglera
i un nom sovint abreujat. Tomba cap a l'esquerra, però la caixa de l'	ascensor	no hi és i el mecanisme refusa d'obeir el seu comanament quan pitja el
es desvia cap a les escaletes fosques que s'obren al costat mateix de l'	ascensor	i, a les palpentes, inicia la davallada. Una olor de terra remoguda,
al servei del cementiri. Torneu a pujar abans no us arrepleguin. —L'	ascensor	no funcionava... —s'excusa ell. —Sí, des d'ahir que el tenim espatllat. —
bastó a la mà. —Aquí, no us hi podeu quedar —li diu—. Ni l'	ascensor	no s'hi atura. —Buscava el fosser major —torna ell—. És clar que si és
aquí n'hi havia uns que manejaven caixes —i assenyala cap a l'indret de l'	ascensor	—. Són els qui m'han dit... —Devien ser de la funerària —l'interromp l'home
molta remenadissa d'ossos, aquí, ja ho veuràs. Travessen per davant de l'	ascensor	i l'home el porta cap a l'altre extrem on s'obre un passadís ample i
—Què et sembla si hi tornem? —fa. Tornen a travessar per davant dels	ascensors	i tot seguit retrocedeixen una mica com si s'encaminessin a l'exterior,
sent el clic d'una porta que s'obre. Immediatament s'il·lumina un petit	ascensoret	on tot just deuen cabre tres persones ben comprimides. —Hi deu haver una
tota la volta a la muntanya. Tanca la porteta al seu darrera i engega l'	ascensoret	que arranca amb una sacsejada violenta que gairebé l'obliga a ajupir-se
una subdivisió on només hi ha dones. Això descoratja els més animats. L'	ascensoret	va pujant, silenciós i ràpid. —No he vist que hi hagués gent, avui —diu
casos acaben per enterrar-los en qualsevol lloc... Ja hi som, ara. L'	ascensoret	s'ha aturat i surten a un vestíbul menut on només hi ha un home que beu
afegir paraula, es desplaça cap una porta que hi ha al costat mateix de l'	ascensor	, d'on torna després amb un parell d'impermeables de color rosa. —Són una
al seu costat i agafar-lo pel braç. —Vine. S'orienta fàcilment cap a l'	ascensoret	que s'il·lumina quan l'obre. Hi deuen haver baixat els homes que cobrien
això no... —mormola. —Ho estem fent —diu ell en el precís moment en què l'	ascensoret	, arribat a la planta baixa, s'atura en sec. Salten tots dos i, a les
cap una banda, penetra en la fosca que aleshores s'il·lumina, com un	ascensor	, i es troba davant un mirall a la dreta del qual veu un timbre negre
que acaben de recórrer fins on s'eixampla en un petit vestíbul on hi ha l'	ascensor	que ara funciona. El llumet vermell salta d'un pis a l'altre, s'apaga per
encara acull una altra infermera, i dos ajudants al segon pis, d'on l'	ascensor	davalla gairebé vertiginosament fins que algú el torna a cridar des de
El cor se li enfila a la gargamella, encara no aquietat del trasbals de l'	ascensor	, els pulmons es desinflen sota les costelles, la tràquea té un moviment
més anar tota sola? He partit tota sola. He davallat a peu. Detestava l'	ascensor	. A mesura que baixava, els renous del carrer se'm feien perceptibles. He
es veïnats se'n temessin, perquè, sap, són molts de replans i no tenim	ascensor	. La veritat, no m'agafà sa por que m'esperava. Vol que li confessi una
a ella els pisos de lloguer li donen inflamació als ovaris, i a ell els	ascensors	li produeixen asma. I encara hi ha més: ahir a la nit, Mr. R. i jo ens
cine, telèfon, ràdio, televisió, calefacció, il·luminació elèctrica,	ascensors	, moral biològica, manipulacions químiques dels aliments, etc., és
vegada i una altra les mateixes olors. Els mateixos perfums. Entrem en un	ascensor	i sentim la mateixa olor del veí o la veïna que a la vegada coincideix
que intervenen en l'espectacle. L'alçada és de 36 metres i els	ascensors	pengen d'una corda folrada de blau. Si encara avui aquesta maquinària és
gairebé sempre m'ha sortit una granota. A Barcelona demanava diners en l'	ascensor	de l'Artístic. Em semblava que a l'ascensor la gent tocava menys de peus
demanava diners en l'ascensor de l'Artístic. Em semblava que a l'	ascensor	la gent tocava menys de peus a terra. El poeta és l'home que sap treure
obrí. Sortiren a l'escala. Maria, del segon pis estant, per la caixa de l'	ascensor	els veié baixar. Quan sortí el pare es posà el mocador a la boca, per
No me'ls acabarà, no sé si m'entén. —Sí mirin, és aquí. Pendrem l'	ascensor	—diu el senyor Cirera. —Què diu ara? —fa En Pujols, amabilíssim. —"
mica la veu i amb un aire de sonso sense horitzons, fites ni límits. A l'	ascensor	hi ha un xicotàs ple de vida, de color d'aram, que porta un peix agafat
que circulen a centenars per les aigües. Estocolm, mirat des de l'	ascensor	anomenat "Katarinahissen", o des de la terrassa del restaurant
de l'hotel garla que garlaràs esperant la son. Plegats preníem l'	ascensor	, plegats pujàvem al primer pis, plegats ens endinsàvem pel corredor, mes,
Ella, en casar-se volia un pis principal de doscents cinquanta duros,	ascensor	, telèfon, jardí d'hivern i d'estiu, dos quartos de bany, dos waters,
Per altra part és més avinent, per tal com està situada vora mateix de l'	ascensor	que condueix al dipòsit de cadàvers. Potser també ho fan perquè no mori
El refectori era espaiós. Comunicava amb la cuina per una trapa i un	ascensor	mogut a mà. Les cel·les donaven a un llarg passadís d'ombra clara i, en
de l'hotel dues desferres humanes amb la força justa per a ficar-se a l'	ascensor	. Ens arrossegàrem pel passadís i ens deixàrem caure estirats damunt el
tenia un llit, i els llits estaven separats per parets empaperades i un	ascensor	que ens allunyava de dos pisos! Era d'hora, benauradament, i amb Iaixa
dents? Poc netes, era la veritat. Abans no se n'adonava de tot això. Els	ascensors	dels grans magatzems gitaven i engolien colles de persones ingrates que
passar el temps maniobrant inútilment claus i palanques. Ens trobàrem a l'	ascensor	. Ens saludàrem, ell amb un cop de cap, jo amb un moviment de celles.
de voluntat sobre el sofriment. Lloc de l'acció: Madrid. Interior de l'	ascensor	d'un Hotel. Època: La nit del dia que han assassinat a Dato. Personatges:
que han assassinat a Dato. Personatges: Francesc Macià i el mosso de l'	ascensor	. L'ascensor puja. El mosso: "Ha visto usted, Don Francisco?
a Dato. Personatges: Francesc Macià i el mosso de l'ascensor. L'	ascensor	puja. El mosso: "Ha visto usted, Don Francisco? Es terrible,
Es terrible, terrible! Pobre Don Eduardo!" Macià no diu res. L'	ascensor	puja. El mosso: "Ha sido espantoso, verdad? Un crimen
espantoso, verdad? Un crimen espantoso!...". Macià no diu res: L'	ascensor	puja. El mosso: "En plena calle!... No se puede tolerar!...
plena calle!... No se puede tolerar!... Es un escándalo!..." L'	ascensor	para. Macià: (sortint) "Es usted de la familia?".
segador, pescador, governador, etc. (i els mots com protector,	ascensor	, etc.); abeurador, assecador, etcètera; blancor, negror,
la de billar; al costat del menjador hi ha l'office, el rebost i l'	ascensoret	que comunica amb la cuina, instal·lada al darrer pis. Damunt la planta
en uns refondits per a no estrènyer els replans; les proteccions de l'	ascensor	i la barana, policromats i daurats; els passamans de fusta armada

Pàgina 1 (de 18)

50 següents