×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb asceta |
Freqüència total: 168 |
CTILC1 |
| de rastrejar a través de les centúries, en les màximes i les reflexions d' | ascetes | i moralistes. L'home de totes les èpoques ha tingut la debilitat de | | la maduresa de la consciència a les sorpreses de la vida. Era un | asceta | que rebutjava tot allò que el pogués decantar de la seva via d'isolament, | | l'home de tots els climes, la feble canya que pensa, que deia aquell | asceta | sublim dels budells arruïnats, foll per les idees abstractes. La vida | | que semblo als meus propis ulls. O potser de fer una vida sòbria i dura d' | asceta | . Ens esguardem tots dos i riem l'un de l'altre. Això em distreu. Una cosa | | —Mal sistema aquest, Zorbàs! —vaig dir, somrient—. Això em recorda un | asceta | que una vegada, segons conta el santoral, veié una dona, s'excità, agafà | | i alhora tingués tant de deler de viure i lluitar amb ells. Jo em faria | asceta | o bé adornaria els homes de plomes falses per poder-los suportar. Zorbàs | | es disfressà de dona, com recolzà els seus pits durs en els genolls de l' | asceta | , en fi, com Buda veié el perill, proclamà la mobilització de tot el seu | | greu i concentrada. Semblava una pintura japonesa que a mi m'agrada: l' | asceta | seu amb les cames encreuades, embolcallat en un hàbit de color taronja; | | aire densament habitat d'esperits, on no arriba la remor del món. El gran | asceta | guia els seus deixebles, xicots de setze a divuit anys, i els condueix a | | força sobre l'aigua gelada, i l'aigua bull. I preparen el te. El gran | asceta | reuneix al seu voltant els deixebles i els diu: "Ai del qui no té en ell | | home s'allibera, creu-me a mi, s'allibera: afartant-se i no fent l' | asceta | . Amic, com vols desempallegar-te del diable si tu no et tornes un diable | | de dalt a baix, estaven decorades amb frescos mig esborrats: feréstecs | ascetes | , Pares de l'Església, la Passió de Crist, àngels de cabellera crespa | | Hi ha "miracles" còmics, en els quals la figura del frare | asceta | i predicador és contraposada a la del germà llec, golafre i incrèdul, de | | descansa sobre els recursos creixents de la "tècnica". Caldria ser un | asceta | inflexible per a renunciar a aquesta dosi de bondat material, major o | | de l'Àfrica, absorbit en el pensament de Déu. Qui és? ¿Un predicador, un | asceta | ? Els de Gerba i els algerins del Mzab són les disperses romanalles de | | allunyava de tothom i feia penitències de sant com si assaigés la vida d' | asceta | i de sacrifici que després tenia de fer, com anirem veient, i segons la | | que la societat cristiana feia a comoditats i tendències que els | ascetes | tenien per poc evangèliques. Ara és a l'inrevés: es nota una fugida cap | | l'esperit humà. Així s'evita en gran part el mal de l'escàndol. Feliç l' | asceta | amb el seu cos mortificat, domat, purificat, reduït a una substància | | exemples principals: abscés, abscissa, adolescent, ascendir, ascens, | asceta | , concupiscent, consciència, convalescent, descendir, descentrar, | | esdevenir un gran cristià, i s'abrandà més tard, convertint-lo en un | asceta | . Ben considerat tot d'una d'exercir d'arquitecte, guanyant-se planerament | | atributs de la divinitat a través d'unes formes corporals humanes, aquell | asceta | de la narració hindú, que vivia totalment allunyat de les febleses | | assabentat pels seus satèl·lits, del contrast en què vivia aquell | asceta | , volgué desvirtuar la puresa d'aquella vida que alenava solament per a la | | i les hi ordenà que a trenc d'alba, apareguessin nues a la vista de l' | asceta | , quan aquest, com d'habitud, restés extasiat, davant la magnificència | | vels, la més bonica i atrevida d'elles, nua completament, avança vers l' | asceta | , que l'esguarda sorprès d'admiració. Quan la té al seu davant, la pren de | | pura, la bellesa infinita..." La dansarina, en sentir-se deïficada per l' | asceta | , retorna al seu palau i enfrontant-se amb el seu senyor, li llença les | | i ho reflecteix en un dels seus mites: "Què vols, diu el Mestre a l' | asceta | ? —Vinc per una nena, esdevinguda dona. —La noieta esdevinguda dona ha | | noieta esdevinguda dona ha mort i acabo d'enterrar-la, diu el Mestre. L' | asceta | exclama: —No pot morir! —i afegeix—: Viurà sempre en tant visqui en el meu | | com els resultats d'aquest "examen de consciència", que dirien els | ascetes | , que fa el poeta, traspuen —en el text de cadascun dels seus | | solitari del desert o de la selva, els moradors del claustre, els | ascetes | i els místics, també viuen i glateixen per la bellesa suprema, que es | | i una eixida: Reparació. O innocència o penitencia —diuen els | ascetes | —; i vosaltres, mares, no podent presentar patent d'inculpabilitat, heu | | Helena una duquessa grega, les Harpies dimonis de l'infern, Cató un | asceta | , Minerva una santa verge, i Aristòtil un pedantíssim escolàstic d'aquells | | de prosistes, profundament castissos: Llull, místic; Bernat Oliver, | asceta | ; i Francesc Eiximenis, enciclopèdic. Entre les obres narratives dominen | | més amunt al·ludits, de la Història religiosa dels més cèlebres | ascetes | orientals i del /Compendium haereticarum fabularum\, escriví | | /Dialogi de vita et miraculis patrum Italicorum\, referent a | ascetes | coneguts personalment de l'autor o per referències fidedignes; els | | la seva habitual residència. Al cap de poc, malaltejà. Crida els dos | ascetes | que feia quinze anys vivien al seu costat i curaven de la seva veneranda | | ni víctima, ni apremis de cobradors d'impostos, sinó un bé de Déu d' | ascetes | que només vivien per a la santedat. De tal manera que un estranger, en | | al monaquisme cristià. Aquí, doncs, direm quatre paraules sobre aquests | ascetes | primitius, que tant han apassionat la gent de lletres del nostre temps. | | la gent de lletres del nostre temps. L'existència d'aquesta comunitat d' | ascetes | , anomenats terapeutes, —en grec © o també ©— ens és | | predilectes. Aquest és l'origen de les coloraines que porten els | ascetes | . Ultra les obres del Profeta, ses qualitats i privilegis esdevingueren | | d'estudi i d'exercici per a la imaginació. El caràcter de sant i d' | asceta | reemplaçava el de capità, polític i home de negocis. Anem a descriure el | | una part de la vida ascètica. No és cosa clara que hom esperi que l' | asceta | o devot s'abstingui de res del que sigui lícit a un musulmà. Potser, | | cristiana. La música i la dansa han estat prohibides per alguns | ascetes | , però la llei ordinària no és pas estricta, i permet que hom empri certs | | pas l'orador del servei del divendres a la mesquita, sinó el "sufí" o | asceta | professional, títol que vol dir home vestit de llana, que d'ençà de Sant | | Rifa'i. La teoria associada al seu nom és que l'ascetisme dóna a l' | asceta | poder absolut damunt la natura, d'on ve que hom li atribueixi miracles | | el camí de la santedat i de l'oració, fàcilment s'hauria pogut voltar d' | ascetes | que s'haguessin mort de gana i atemoritzat la gent amb èxtasis estranys. | | i de pobresa? Si la humilitat és la veritat, segons els mestres | ascetes | , i la pobresa, segons la dita enginyosa del mateix autor (Evely, pàg. | | que l'Església dels màrtirs tenia les seves verges consagrades i els seus | ascetes | que portaven una vida austera i retirada, amb tendència a reunir-se en | | concepció purament disciplinària o d'aquella obediència cega d'alguns | ascetes | antics i moderns. Si realment la vida monàstica és el seguiment del Crist | | d'una malaltia, a l'infantesa, per la Verge, llec des del 1677, | asceta | rigorosíssim, coneixedor de la Teologia Mística, i escriptor profund; i | | entre els nostres sants, certament, ni grans defensors de la fe, ni | ascetes | extraordinaris, ni místics sublims. Domina en tots ells, en canvi, |
|