Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ascla |
Freqüència total: 84 |
CTILC1 |
preguntà al seu amic: —Escolta Manuel, ¿no ha quedat cap burxanc, cap | ascla | de la figuera? Ho has mirat bé? —Escolta Antoni, vols anar... —Sí, ja | la profecia! Per això et dic: mira bé que no hagi quedat un burxanc, una | ascla | ; podries clavar-te una estella, com Joan lo Gros; se t'endanya, i en dos | . I a l'estiu, un dia de bous, quan el Pati d'En Palanques està fet una | ascla | de tanta gent, posades les bolletes dins d'un saquet, una mà infantil en | amb la maligna intenció de fer-les saltar a estelles, de vore-les fetes | ascles | a força d'abatollar-les violentament. Són els més bons xics i canten | en ell cerquem sopluig tots contents. A la cuina crepiten els tions, les | ascles | i les converses. Quina barreja! Allí hi ha una faraó de tot: pagesos, | abans no entrés en l'aire tot enflairat, no pas desagradablement, de les | ascles | i els encenalls de la construcció de vaixells riberencs, i obradors de | que armen! ¡Lo que es riuen estes criatures! Lo flamejar de les | ascles | empelta per les parets la rojor viva del foc. Els xiquets fan el | no més va clarejar el día pogué vórer, y ¡may hu havera vist! el bot fet | ascles | y astelles contra les ròques. ¡Sant Cristo del Sagrari! esclamava: s' | y a tots estesos, uns més llunt, atres més pròp, algú en mig de les | ascles | de 'l carro. Vaig tíndrer pòr d' abaixar, y... ¡cametes valéume! cap a | corona de òr ensartada de perletes; San Jusep va fent | ascletes | . Ya abaixen les tres Maríes, carregades de òr i argent, | Nadal; per això es guarden per a llurs nits els més sobercs troncs i les | ascles | més grans que al asclar quedaren, perque al estar la llenya massa | es va resistir a que 'l feç i l' astral la trossejaren convertintla en | asclona | . Bòna fogata flameja en la ximenera, caldejant la llar, a la vòra de la | era fuster, fustejava en un banquet, el Nin plegava | ascletes | ab el seu devantalet. San Jusèp, tot ple de goig, | del reparat al fons del barranc s' obria com una mangrana, la bota es fea | ascles | i péntols la bòna de la Santa; ben repenedits que estaven tots del | el còs mòrt del Frare i per allí pròp les astelles del llaut i les | ascles | sufrimades del palo de aquéll." "Al acostarse 'ls mariners a la illeta | vall baixa de l'Omo. Hom hi ha trobat restes de talla, nuclis, restes d' | ascles | treballades —o que, sense estar-ho, tenen senyals d'ús— i còdols de quars. | estar-ho, tenen senyals d'ús— i còdols de quars. Fulles, petites fulles i | ascles | indiquen ja una elaborada tècnica de treball. Entre els llims endurits i | eines fetes amb còdols: choppers, poliedres, etc., i també per | ascles | , sovint treballades. És un dels campaments de base més antic que hom | tou, de la tècnica levallois o de l'anomenada kombewa, o amb les | ascles | nuclis... Almenys hi ha dos mitjans per obtenir una eina de pedra | i afilades les arestes; treure de la superfície de la primera matèria una | ascla | inscrita dins el seu perímetre. Aquesta feina de preparació de la primera | de preparació de la primera matèria en nuclis per a l'obtenció d'una | ascla | amb forma predeterminada és l'objecte de la tècnica levallois de treball; | d'un pla de percussió preferent segons la forma desitjada per a l' | ascla | i, finalment, l'extracció de l'ascla". "Cal, doncs, una | segons la forma desitjada per a l'ascla i, finalment, l'extracció de l' | ascla | ". "Cal, doncs, una successió d'accions tècniques preparatòries, | preparatòries, prop d'una vintena, dirigides per la noció abstracta de l' | ascla | levallois que en resultarà, la forma i les dimensions de la qual estan | anys. Aquest jaciment ha donat, també, una indústria lítica que comprèn | ascles | despreses amb la tècnica levallois. La cara de l'home de Bodo és molt | de llar en el jaciment, que només contenia algunes —molt poques— eines: | ascles | de còdols i boles de roques volcàniques anàlogues a les trobades en el | de l'home de Pequín van ser exhumades, com també una gran quantitat d' | ascles | de quars de Pei Wen Xung reconegué com a eines des del 1931. Hom | (còdols treballats amb extraccions a les dues cares). Les eines sobre | ascles | (rascadores, puntes) són de factura mediocre. Els nuclis són rars, | petits, piramidals o discoides, i sempre amb la presència de milers d' | ascles | . És remarcable l'estabilitat de la indústria arreu dels sediments. La | anys. Durant les excavacions hom va trobar peces tallades, essencialment | ascles | , algunes rascadores, denticulats, esberles i un nucli. L'estudi en curs | Les eines són molt arcaiques i comprenen còdols treballats, eines sobre | ascles | i alguns ossos tallats. L'home del Vallonnet no utilitzava el foc. La | eines petites (91,5 %) treballades sobre restes de talla o sobre | ascles | es compon de rascadores (52 %), osques (38 %), | la medul·la. Una mica més lluny, una enclusa i un gran nombre d' | ascles | i de restes de quars testimonien una àrea de fabricació d'eines. Aquests | —quasi sempre treballats sobre un còdol partit, i excepcionalment sobre | ascles | —, pics (còdols treballats sobre una sola cara i afilats), rascadores i | damunt la platja, la major part de la indústria està tallada sobre | ascles | : rascadores, osques clactonianes, pics d'osques clactonianes adjacents, | seves eines són localitzats per les restes de talla escampades per terra, | ascles | que poden unir-se entre si i amb el nucli. El fet que aquestes ascles no | ascles que poden unir-se entre si i amb el nucli. El fet que aquestes | ascles | no hagin estat dispersades per les anades i vingudes dels ocupants sembla | de la cova. Aquesta indústria (4.256 peces) es compon d'eines, | ascles | levallois i no levallois, petites ascles, nuclis i dos bifaços. Les peces | peces) es compon d'eines, ascles levallois i no levallois, petites | ascles | , nuclis i dos bifaços. Les peces que es poden unir entre si són molt | entre si són molt poques: la indústria no fou tallada en el jaciment. Les | ascles | , la major part de les eines, i àdhuc el nucli, ja havien estat tallats | en els campaments de tipus temporal, on les eines, els nuclis i les | ascles | no levallois són menors, la qual cosa indica una reutilització freqüent. | típic, establerta per F. Bordes: puntes mosterianes sobre punta o | ascla | levallois, rascadores convergents, laterals i desviades, dobles, simples, | a Uganda i a Rhodèsia, es caracteritza per unes eines treballades sobre | ascles | obtingudes mitjançant la tècnica levallois: pics, bifaços i peces | per una indústria que recorda el mosterià evolucionat, sobre productes d' | ascles | levallois. A l'Àfrica del Sud El 1933, T. Dreyer descobrí | laminars i les puntes levallois són molt allargades. Amb el temps, les | ascles | levallois es tornen més amples, curtes i planes. Aquesta evolució | això manté viva la hipòtesi d'una tradició soaniana independent. Les | ascles | són també força abundants, als Siwaliks, al nord-oest de l'Índia, | primera influeix clarament en el mètode de talla utilitzat. Entre les | ascles | de quarsita de gra fi; l'ús de la talla de tècnica levallois té una | la freqüència no ultrapassa el 10 %. La majoria de les | ascles | presenten tanmateix, un taló sense facetes i una cara superior sense | aquests sòls arqueològics perfectament delimitats aparegueren centenars d' | ascles | i d'eines de pedra, barrejats amb ossos trencats i deixalles de carbó. La | de dors, fulla retocada i amb osques, burins, i alguns microtrinxets i | ascles | retocades. El P. Teilhard de Chardin situà la indústria de |
|