Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

0 (1) S'	asfixia	. S'asfixien tots. El quiròfan és reduït i les tretze persones que
0 (1) S'asfixia. S'	asfixien	tots. El quiròfan és reduït i les tretze persones que envolten la
—fa la noia dels ulls verds, encastada contra la paret del fons—. Ens	asfixiarem	. —Potser valdria més que ens traslladéssim al lavabo, m'ha semblat més
i separa les cames—. Fa calor, en aquesta cambra tan tancada. Un s'hi	asfixia	... Ell mira a una i altra banda, com si confiés descobrir una finestra de
d'admetre un glop d'aire dens i raspós que se li enganxa pel paladar. S'	asfixia	. S'asfixien tots. B·, 20. VI - 3. VIII. 1965.
un glop d'aire dens i raspós que se li enganxa pel paladar. S'asfixia. S'	asfixien	tots. B·, 20. VI - 3. VIII. 1965.
el pit tacat de sang— feien companyia al nostre vaixell cremat i desolat,	asfixiant	-se dins la caldera del port. Amb una vintena de negres més, amb pràctics
igual que un altre; no et vull fer tan poc favor; és d'una vulgaritat que	asfixia	... Jo t'ho juro, cap dels xicots d'aquí no em fan sentir res... I suposo
sang, uns quants milions de mosques, una olor d'escorxador, una calor que	asfixia	, uns carrers deserts, un déu amb cara d'assassinat, tot de larves
urpes i mandíbules amb les venes plenes de foc! L'odi m'inunda i m'	asfixia	, m'emplena els pits com la llet. Desperteu-vos, germanes meves,
una modalitat d'esclavatge. Fixar el salari per la vida exterior és	asfixiar	les pretensions de l'obrer. El tren de vida de cadascú dependrà a
no feia un alè d'aire, les pedres lluïen. La muntanyeta de lignit estava	asfixiada	per la boira; una pena humana embolcallava la cara de dona del turó, com
però tu no saps encara com se diu. I, com que no saps com se diu, t'	asfixies	. Bateja'l, patró, i esbrava't!" "Deia, doncs, que desgraciat que sóc
quietament. —Anem fora —digué—. Aquí, entre quatre parets, el santuri s'	asfixia	; és una bèstia, vol espai. Vam sortir fora. Al cel els estels
algun problema, no sap de què va. No és precisament la calor la que s'hi	asfixia	, un cop passa l'efímer reviscolament dels quatre cops de regadora. Mentre
retrobant, i una vegada sopat i begut, amb una calor que sentia que l'	asfixiava	, ja entrat el vespre sortí d'allí dins, mig perdut en aquella banda de Le
bo —va dir desdenyosament el comunista Miquel.— Fa un tuf de burgès que	asfixia	. Arnau somrigué, escoltà una estona la discussió inevitable; després es
resignant-s'hi, encomanà a Déu la seva ànima amb una breu jaculatòria. S'	asfixiava	, la vida li fugia, àdhuc el seny se li ofuscava... Si va retenir el
de l'escola alemanya que a aprendre el que va saber després. Fortuny s'	asfixiava	en l'ambient resclosit de Llotja. Encara no ho sabia, però en tenia la
detalls i de la petitesa. Com a règim diari, no ho podria pas aguantar, m'	asfixiaria	. Reconec, però, que la petitesa de visió és una bona escola —una escola
olor de pixats, que acabava portant-me el mocador a la boca i al nas. M'	asfixiava	. Desagradable esgarrifança que em produïa la simple possibilitat de posar
carrers, no veig més que pobresa, brutícia, sofriment. La mala olor m'	asfixia	. Per una persona agradable que es veu, hom ha de resistir la presència de
de ceba —però un fum que al cap d'una estona no us deixava respirar i us	asfixiava	literalment. D'un cantó m'agradava per la seva exacerbada normalitat
mateixa. Se sentí submergida dintre el fang, fins al coll. S'ofegava. S'	asfixiava	allí... Li vingué el pensament... La mort!... I va fugir corrents,
entornar-se'n a la taverna... Ell va sentir la soledat com un pes que l'	asfixiava	i l'aterria... La nit va espesseir-se, però, no contestà... Retornà a la
tots i les rialles no s'acabaren en tota la tarda. Ara del record s'	asfixiava	i la mà se li n'anava als ulls d'un impuls incontenible. Bracejava en el
la llum. La fortor de romàtic s'ajuntava a l'altre que sortia del clot.	Asfixiava	. Ell va aixecar-se. S'havia deixondit una mica. Va copejar les parets...
ens agafà per les vestidures. —On aneu? —A prendre la fresca; ens	asfixiem	. —Però no podeu marxar ara. Ben aviat sopareu. S'acosta el vostre torn.
degué contribuir a congriar l'ambient d'incomprensió i d'hostilitat que	asfixià	la publicació. Perquè, realment, era llavors un fet insòlit la ferma
a una normal convivència dels diversos estaments i els gremis s'anaren	asfixiant	ells mateixos darrera d'una perfecció il·lusòria. Per tal d'evitar
malament els ensenyaments de França, i els algerins també. Nosaltres ens	asfixiem	amb les seves carreteres, els seus ponts, els seus ferrocarrils; els
el regionalisme varen batejar-se amb el nom de nacionalistes, reclouen i	asfixien	l'esperit del nacionalisme català dins de la República de l'Estat
A l'últim hauré d'ésser l'única persona alegre de la casa: per a no	asfixiar	-me. El cap li fa mal. Sent una punxada esveradora al costat esquerre.
si en la infelicitat ve una nova dissort és com un respir que et priva d'	asfixiar	-te. Ha estat aquest matí que l'ha vist ombrívol, esquerp. S'ha apropat a
paret amb una mà darrera l'esquena. L'atmosfera és carregada de perfum.	Asfixia	. Ell es lleva capell i abric. —Faig d'escriptor —es presenta,— sóc amic de
dir idèntics. Aqueix caminar li torturava l'ànima i els peus. L'ànima s'	asfixiava	amb la simetria prolongada a l'infinit, i els peus es macaven de tant de
que l'esdernegaria estossegant fins a buidar-li tot l'aire dels pulmons i	asfixiar	-la i emmoratir-li el rostre i treure-li els ulls de les conques i fer que
amb llur cos un nus al pop que va xuclant, un nus de corda corrent i l'	asfixien	com un penjat. En el sistema parasitari de la mar, els animals es
per a neutralitzar els efectes del cercle de ferro amb què s'intentava	asfixiar	-la. El front econòmic alemany, durant la gran guerra, fou quelcom
i complicat que caldrà bastir perquè les nostres activitats no siguin	asfixiades	i perquè el col·lapse no destrueixi la nostra resistència econòmica,
i d'algunes altres regions de la nació. I el bloqueig que intenta	asfixiar	-nos, tingueu la seguretat que res no podrà, si sabem posar en pràctica
bé, però no hi havia electricitat, i una nit el gas acetilè gairebé m'	asfixià	, en l'habitació del convent que ocupava. Més tard, Toda visqué a Poblet.
el xaloc petitet —el xaloquet de la Crònica de Muntaner—	asfixiat	pel sol meridià; el llebeig o garbí de l'hora de posar l'arròs a taula.
trobat un adjectiu adequat a un substantiu? El temps ens limita, ens	asfixia	. El seu remolí ens desfà. En la víscera del temps —el cor— els batecs ja
eternitat. Quin silenci fa la pèndola aturada! Un silenci que	asfixia	... Instant, atura't. Però ¿quin instant? ¿El de la glòria o el de
el sofriment més estrany que hom pugui imaginar, que és el de creure's	asfixiat	per allò mateix que li és en realitat font de vida. Però els pedagogs, si
difícils els catalans saben barrar el pas a la invasió i com no els	asfixia	el baf de la dinamita. Penseu que en aquell llunyà dia de l'any
o ab les pùes de una ploma d'aucell ferli pessigolles en la gola). Als	asfixiats	per gasos dolents, cal tot seguit trèurels fora o ventilis la
o extrem que determina infiltracions i fluxos. R. L'aire que	asfixia	, no pot ésser verinós? R. Si senyor, com l'òxid de carbó, que
de sulfur de carbon són més densos que l'aire, penetren en el gra i	asfixien	els insectes adults, les larves i els ous. L'operació ha de durar com a

Pàgina 1 (de 4)

50 següents