DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
asil M 839 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb asil Freqüència total:  839 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ni força per posar-se les sabates, havent d'anar a trucar a la porta d'un asil i acabar asilat, després d'una vida dedicada al treball de cada dia i a
sortís de sota terra, amb els campanars de la Seu, del Seminari, dels asils i de les cases de penitència en mig dels camps de patates i moresc, que
tenyeix de color d'absenta. S'hi acosta. No res; és l'hospici; més enllà l'asil de Sant Vicents: amb tots els rectangles de les finestres; pupil·les
d'hostals, de masies, de cases, pallers de granges, patis, sales d'asil, delegacions de policia, estacions de ferrocarril, vastes planures
teva vida. —Aquí, si et prenen per un captaire t'agafen i et porten en un asil. Aquí hi ha els vagabunds, que són una cosa molt diferent. Li faig
així que vegin que pidoles. Si no tens diners, hauràs de dormir en un asil pollós. Et faran posar nuet de pèl a pèl, t'obligaran a fregar-te el cos
em feia una certa aprensió, i era que recordava el sopar fastigós de l'asil de Marsella. —És un bon /ragoût de mouton\, el pots menjar amb
tot el que portem? —Tens raó, que no t'ho havia dit. Dormirem a l'asil. —L'asil? —Em convé una bona dutxa, el cos em fa pudor. Em penso
portem? —Tens raó, que no t'ho havia dit. Dormirem a l'asil. —L'asil? —Em convé una bona dutxa, el cos em fa pudor. Em penso que a tu també
pensar que es burlava de mi. —Deixa't de bromes. Digues on dormirem. —A l'asil Perrache de Lió, el primer que trobarem al nostre pas. —Però ho dius de
de Lió, el primer que trobarem al nostre pas. —Però ho dius de debò? Un asil! —Sí, un asil municipal. —Un asil... benèfic... com el del Parc de
que trobarem al nostre pas. —Però ho dius de debò? Un asil! —Sí, un asil municipal. —Un asil... benèfic... com el del Parc de Barcelona...? —O com
. —Però ho dius de debò? Un asil! —Sí, un asil municipal. —Un asil... benèfic... com el del Parc de Barcelona...? —O com el del carrer de
Parc de Barcelona...? —O com el del carrer de Rocafort... com tots els asils del món... on es recullen vagabunds, captaires, trimards,
que em feia a mi i tot fruint de l'esverament que la imatge de l'asil em causava; així mateix havia imitat el to sincopat per la sorpresa i el
Josep, no farsegis més; no puc creure que tu vulguis anar a dormir en un asil. —Per què no? Sobretot quan no hi ha altre recurs. Perquè no vull pensar
i plana com la que travessàvem. I, tanmateix, jo no em resignava a l'asil. Tots els meus prejudicis de fill de burgès, els meus hàbits de netedat,
moral, tot em feia revoltar davant la perspectiva de passar una nit a l'asil. La imatge que jo guardava al fons de la memòria d'una corrua de gent en
gent en filera, esparracada i lamentable, esperant torn per entrar en un asil de Barcelona s'alçà com una visió oprobiosa de la qual jo anava a formar
de la qual jo anava a formar part. —Primer dormiré al ras que a l'asil, vaig protestar. I després, em fa estrany de tu que em proposis això; no
que s'hi arrepleguen polls: quants més no se'n deuen arreplegar en un asil! —Ah! això sí, que no!, protestà Josep. Tu tens al pensament els asils
asil! —Ah! això sí, que no!, protestà Josep. Tu tens al pensament els asils de Barcelona: els de França són una cosa molt diferent; i aquest on et
de tard? El que em calia era resistir, no arribar a les portes de l'asil, no entrar a Lió aquella nit. —I et fan posar nu de pèl a pèl davant dels
a la cara... —No, no i no!, vaig cridar, jo no vaig a l'asil! —Ja em diràs on vols dormir, doncs. Però al ras, aquesta nit no la hi
Encara n'hi ha per estona. ¿T'hi has pensat bé, de no voler anar a l'asil? Ara ja no trobarem cases de pagès; tot són fàbriques, foneries,
sensació de desemparament, li vaig dir: —Doncs bé, anem a dormir a l'asil. —Quina hora tens? —Les cinc tocades. —Ai, que em temo que farem tard
com una màquina fas més via. No volia pensar, però les descripcions de l'asil que m'havia fet Josep, convertides en imatges obsessionants, suplien el
atrapat la fosca, havíem augmentat el daler amb la decisió d'anar a l'asil, i el camí semblava allargar-se infinitament, irònicament, dins
, ja no cal baixar a Lió, va dir indiferent. —Hem fet tard...? —L'asil és encara qui-sap-lo lluny. Ara tot seria inútil. Vols veure Lió? —És
en el dormir! exclamo jo, esgarrifat pel record de la nit passada. —A l'asil. Abans del migdia anirem al bureau de beneficència a recollir les
és segur? Anem-hi de seguida! —I tu ets aquell que no volia dormir a l'asil? No em molesta la pregunta ni el to en què me la fa. L'asil! El veig
dormir a l'asil? No em molesta la pregunta ni el to en què me la fa. L'asil! El veig com un paradís. Sortim altra vegada prop del Roine. Tornem
prohibida; aquesta nit dormiries al violon en lloc de l'asil, i demà a la frontera... Li agraeixo la bona voluntat. —M'esperes aquí;
captiri, tot el dia d'avui, d'avui que és diumenge; haver de dormir a l'asil, no m'entristeix! No em priva pas de trobar bell això que estic mirant,
meu, com un pensament amagat i excitant. Josep em ve a cercar. —Aviat a l'asil, eh? Val més ser dels primers. —Sí, sí! Sento d'haver de deixar el
siguin així d'ocults. És la sola cosa que tinc verament meva. La nit a l'asil Hem estat dels primers d'arribar. Tots dos teníem impaciència. Ens hem
S'ha fet imposant. Un guarda ha hagut de venir a servar l'ordre. L'asil és per a homes sols. Observo els que em precedeixen. Em giro enrera. Em
enrera. Em sembla que els conec tots. Són la meva família. Els vells de l'asil de Marsella, les rampoines de la plaça del Fòrum d'Arles, trimards
retenir la meva curiositat. Vull veure la gent que em farà companyia a l'asil. En conjunt, són els meus coneguts. Un per un, ben mirats els que tinc
més que et faci gràcia que fàstic. —No em vas dir que era tan net, aquest asil? —Sí, que ho és, ja ho veuràs. Em fixo en un vell que sembla de
Pluja i boira no poden entelar la meva alegria. Corríem en sortir de l'asil. A la Poste restante la finestreta encara no era oberta. A la fi
ja és exprés per als vagabunds... —¿I si agaféssim polls? —Tornaríem a l'asil, a embetumar-nos de desinfectant i una bona ruixada... Però els polls,
una excitació imprevista. Veig que no puc fer res amb indiferència. A l'asil Josep m'havia dit el que havia de passar, semblava satisfeta la
protegeix un déu, però la set i la fam ben aviat els foragitaran d'aquest asil. Aleshores els podràs mossegar a plenes dents. Erínia Tercera.
de la por. Erínia Segona. —La fam aviat l'expulsarà del seu asil; abans d'aquesta nit sabrem quin gust té la seva sang. Orestes.
D'altra banda, les contrades més càlides i humides hauran fornit un asil a les natives tropicals. Sembla que les serralades al nord-oest de
d'"economia". Ben mirat, ens trobem davant la fórmula renovada de l'"asil". "Asil", "hospital", "hospici", són paraules amb una enèrgica
Ben mirat, ens trobem davant la fórmula renovada de l'"asil". "Asil", "hospital", "hospici", són paraules amb una enèrgica càrrega de
amb col·laboració de l'Estat o amb ajudes patronals. El tenebrós "asil" del paleocapitalisme es converteix en una "residència" relativament
aquesta sort només afecta a suecs, belgues o nordamericans. Els seus "asils" amb cambreres en comptes de monges, i erigits per arquitectes

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »