Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

entre les torres dels molins, que dins el vent mouen les	aspes	multicolors com a focs d'artifici. A vora teu
i pujava d'un to l'espinguet de la seva veu, als ulls del pobre Josep les	aspes	de la X començaven a giravoltar com un molí de vent. Com més
s'ajupen amb destresa i la cua els passa rabent per sobre el cap com l'	aspa	d'un ventilador. Tenen l'alçada ben calculada. El públic és retirat amb
lones d'aquests vells molins i les fa espetegar de frisança, mentre les	aspes	triangulars giren majestuosament amb un murmuri de garranyincs i una
vermell, aturat a la cresta de Massanella, treu un eixam de raigs de les	aspes	brunyides de tots els molins, que la brisa del capvespre fa rodar
amb set petxines en triangle; al mig, un camp de plata amb dos gaiatos en	aspa	, i a sota un camp d'or i una carabassa a cada banda, entre mig de les
trena de fulles de trèvol. Entre les dues sanefes, un seguit de creus en	aspa	formava figures romboïdals, nuades en els angles per una turquesa rodona,
tres estaques d'ullastre, van subjectades les sis antenes o	aspes	. Les antenes són pròpiament uns troncs de 7 a 10 metres
que les de l'altre. L'antenada, o conjunt de les sis antenes o	aspes	, constitueix l'ormeig destinat a rebre la impulsió del vent o a
de cordes i veles, s'anomena es ramell. Aqueixa antenada de sis	aspes	amb engraellat, és la general i característica dels molins de vents
a uns principis mecànics molt diferents dels del molí de quatre o sis	aspes	amb engraellats i veles quadrangulars que són típics de Mallorca,
i pintures antigues és el de veles quadrangulars en quatre o sis	aspes	. Les veles. Veles quadrangulars de drap o cotó són fermades amb
és encaragolada verticalment sobre un dels costats de l'engraellat de l'	aspa	; d'aquesta mateixa manera vertical eren enrodillades les veles en les
amb la coberta cònica, estan damunt plataformes circulars i tenen quatre	aspes	, mentre que els molins mallorquins en tenen sis. En el Regne de València
sis antenes dels molins mallorquins, els de la Manxa només tenen quatre	aspes	, formades solament per quatre troncs sense escalabornar, als quals han
molí no té apèndix anterior i en el seu cap de davant convergeixen les	aspes	; aqueix arbre pel seu extrem posterior, fora ja de la torre, està unit
la qual fa de timó, i es clava en terra per estalonar l'arbre i les	aspes	del molí, quan aquestes han rebut l'orientació escaient segons el vent
que cobreix la part anterior sortint de l'arbre del molí. Té només quatre	aspes	, amb grans engraellats que sols tenen les dues perllongues exteriors,
mòbil cònica bastant punxeguda, arbre o eix amb apèndix davanter, i sis	aspes	amb engraellats trapezoidals, més petits i menys atapeïts que els de les
surten dotze cordes que es fermen als extrems laterals superiors de les	aspes	, mentre que en el molí mallorquí són només sis els cabestres que van des
o eix horitzontal del molí, no és translatici, i té quatre llargues	aspes	amb engraellat a un costat només. Aquests tipus de molí de vent han
té una forma polièdrica bastant complicada i gira amb l'arbre i les	aspes	, les quals són quatre i grosses, i tenen engraellat només a un costat.
mòbil cònica, sense plataforma, i amb l'important detall de tenir sis	aspes	amb engraellat, com els actuals molins de Mallorca i de Sicília, en
a manera de galeria circular, on el moliner sortia a envelar les quatre	aspes	i a maniobrar amb el bastiment, per tal de fixar, per darrera, l'arbre
la màquina de segar i la màquina camina al fil dels tanys de blat amb les	aspes	a l'aire fent un soroll de ferralla desgavellada, amb un home assegut,
a la mà, en una cadira metàl·lica alta i lleugerament ridícula. Les	aspes	abaten els tanys, que són tallats, a flor de terra, pel joc de les
damunt de la tella, ab lo que 's guanya; el triunfador fa una creu de	aspa	en u dels cuadros. Acabat aquèst senzill jòc s' intenta atre més difícil,
al que se li tira una ralla recta de ángul a ángul, formant la creu de	aspes	, per ser dos que unixen els cuatre ánguls; del centre de cada vòra o
de Correus d'avui, veurem el vèrtex d'un angle que formen, com les	aspes	d'un ventall, d'una banda, els carrers Ample i de la Mercè, i de l'altra
(fig. 358). Alguns exemplars tenen, a la part superior, unes	aspes	incises i fins la impressió d'un segell (fig. 359). Fusaioles,
confiança en els valors de la velocitat del vent, que en els aparells d'	aspes	és sempre molt aleatòria. En despullar els registres, a fi de traçar les
en las cerimonias religiosas; la creu, propiament dita, te las cuatre	aspas	acabadas en forma de martell, contenint en cada extrém un alegórich
poblets de blancor immaculada: parets, teulades, els típics molins d'	aspes	immenses, fins les vorades dels carrers són revestides d'una crosta de
la corda que sosté 'l pes. Al entorn de aquest hi ha clavadas unas	aspas	que completan la palanca. Espliquemnos mes: saben ja 'ls pagessos que
encara que siga una aplicació de la palanca. En aquest, quant la primera	aspa	ó palanca ha fet tot lo seu camí, la segueix un altra aspa y continúa
la primera aspa ó palanca ha fet tot lo seu camí, la segueix un altra	aspa	y continúa pujant la pedra sens parar, sense mes traball que 'l de
la pedra sens parar, sense mes traball que 'l de cambiar la má de una	aspa	á altra. Entenga bè lo lector que en lo torn la resistencia está
mateix succeheix ab la potencia: aquesta 's troba en lo estrem del	aspa	en que s' aplica la má; peró com aquesta passa d' una aspa á un altra, es
lo estrem del aspa en que s' aplica la má; peró com aquesta passa d' una	aspa	á un altra, es evident que cambia també 'l punt de la potencia. De
bras pot l' home ajudarse ab lo pes del sèu cos pentjantse del estrem del	aspa	: aixó ja ho saben bé y ho practican los pagesos. Del caragol ó rosca. En
àgil i amb ales tan dures i subtils com les	aspes	d'un ventilador. Passa a frec d'esperit, entra i surt prest
mar que arronça l'esquena al vast embat, dolç embat ja sense	aspa	en què embullar-se. Destí a Bartomeu Escandell.
no pas l'alcova vista, ni l'alcova viscuda, aquestes	aspes	, un alè de boca a boca, un cos martellejant un cos,
a trossos. Desplegant nafres en bandera al cap d'una	aspa	de cadàvers, un poble ingressava a l'infern del
valent perquè el sainet no pot acabar així. L'autor ha assenyalat amb una	aspa	el protagonista. Diu que si es calava foc a l'escenari i havia de salvar
sainet les seves moltes falles. [(Es tomba i es posa a escombrar. Duu una	aspa	blanca a l'esquena.)] Teló Pim-pam-pum o la piràmide de pomes Personatges
nou, peró vestit ab túnica y xia de juheu, sens descuydarse en aquesta la	aspa	ó creu de San Andreu, que era un distinctiu grog y vermell que'ls
una forta sacsejada. L'aparell ha fregat lleugerament amb una de les	aspes	un penyal, i el pilot ha amollat una flastomia tement-se el pitjor. Per
sento com el cor em batega molt més fort, amb tota la violència de les	aspes	d'un helicòpter. I m'agafa por, temor del moment que tant havia esperat.
imatge, aquesta amb barbes blanques, abraçada a una creu amb forma d'	aspa	. La santa, rossa i amb cara d'embadaliment, no havia arribat als gatells;

Pàgina 1 (de 3)

50 següents