×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aspiració |
Freqüència total: 2836 |
CTILC1 |
llur harmonia." "Vaig participar, doncs, a ma filla la meva darrera | aspiració | . Ella no va tenir mai altres desigs que els meus; es donava, a més a més, | succeís en presència d'una injustícia o d'una impietat declarada: és una | aspiració | de la part més noble que hi ha en nosaltres a escapar-nos de la terrible | per al fi establert en la ment del seu Creador i visible en l'alta | aspiració | de totes les criatures. Tino Costa li hauria replicat que la innocència | de la mística elevació que respirava tota la figura; de la muda | aspiració | celestial que resplendia en el rostre eixut i demacrat alçat per damunt | gairebé immaterial, amb la seva expressió de dolor tranquil i la muda | aspiració | celestial, sobre la qual ell havia imprès un reflex de la pròpia ànima. | erigint-se així davant els poders, les injustícies i les intimidacions. L' | aspiració | ha resultat a la llarga potser una mica petulant. Però, des de l'angle | seu autor, inconfusible amb qualsevol obra de qualsevol altre autor. L' | aspiració | a l'"originalitat" s'accentuarà amb el temps: el Romanticisme | l'humor vel·leïtós dels déus o per les xambes de la vida. Però la seva | aspiració | última, recalcitrant i indominable, era l'estabilitat domèstica, conjugal | per a l'esforç de l'individu dins la comunitat. La peresa és letal: una | aspiració | a l'oci confortable produirà, per contra, amables fruits culturals, i | qui és estimat —deia— passa; el qui estima perdura." És un aspecte de l' | aspiració | infinita dels romàntics barrejada amb un estrany orgull; un altiu i | dels anuncis, es precipita impetuosament al despatx: "Solidaris amb les | aspiracions | de pau" oi que us agrada el pa ben torrat? "Prop del cor, tots dos junts | de la dona que li pesa com un pòlip, ardent i remorosa entre perllongades | aspiracions | que el drecen en l'amplària dels líquids barrejats i que renova, immensa | com a espectacle i una altra cosa és Tahití com a valor moral, o com a | aspiració | dels qui creuen que allunyant-se d'Europa i arribant als antípodes | l'oligarquia feudal estigué capacitada per a menar a bon port les | aspiracions | col·lectives del país. La limitació del territori, la proximitat relativa | bella parla, actituds intel·lectuals atrevides, alçament místic, | aspiració | al domini universal. Si els mateixos portuguesos es rendiren a la | d'una força abassegadora, que assenyala ben bé de quin cantó queien les | aspiracions | de la majoria del poble. Certament, l'acció subversiva dels dirigents | s'acomodaren bé en l'acció de l'instrument polític que definí les seves | aspiracions | . Però de llur força resta testimoni en el fet que, tres anys després de | emocionat. Des que sortí del seminari, una canongia era la seva constant | aspiració | . Fill d'una família pobra, havia de sostenir la seva mare allà en el | manca radical de fe. Sinó la fe mateixa, la ironia pot ésser aleshores l' | aspiració | a una fe, l'actitud provisòria adoptada mentre s'espera una altra actitud | "... i vinc a dir que no l'hi trobo; com a màxim hi és en forma d' | aspiració | . Quan acabo, la vídua, Montserrat de Quadras, em felicita: "He vingut a | menys possibilitats de dir "Jo, o nosaltres, ho fem així", i unes | aspiracions | cada vegada més iguals a les de tothom. Monotonia i seguretat. Aleshores, | que l'alegria instintiva i la conformitat dolorosa de Mozart, i que l' | aspiració | humana i turmentadora de Beethoven, sovint em situen més, m'encoratgen | del pis, un bell viatge, una reforma desitjada—, fins quan realitzen una | aspiració | meva o fins quan hi he posat un esforç intens i tenaç per aconseguir-los, | Pertany a l'època en la qual l'"arbitrarisme" de Xènius havia creat una | aspiració | aristocràtica, un "dandisme", entre uns certs intel·lectuals —sovint en | manipulades per ell amb traçuda oratòria desvetllaven en els nostres cors | aspiracions | sublims. Volíem ésser bons, savis, útils a la societat. Altres vegades | el capvespre d'estiu, el cor em vessa de sentimentalisme, de somnis, d' | aspiracions | immenses que es resolen en una grandiosa vanitat. Vanitat dels meus | i tot em van convèncer de renunciar d'una vegada i per sempre a les meves | aspiracions | literàries. Però a la tarda del primer dia que vaig visitar Barcelona ja | de la Biblioteca Arús. Allí dins rebrotaven esponerosament les meves | aspiracions | literàries. Hi anava gairebé cada dia, amb una fidelitat exemplar. Durant | descripció del meu estat d'esperit. Feia temps que vivia en una mena d' | aspiració | constant i vaga. Em semblava que d'un dia a l'altre s'havia de produir en | Sospito que poques vegades es dóna el cas d'un jovenet amb tantes d' | aspiracions | i amb tan poca ambició. Ara que aquells dies són lluny, ho veig ben clar. | la meva força, ben inútil, ai las! era de portar dintre meu una immensa | aspiració | quimèrica. No tenia instrucció, no tenia una voluntat educada; ningú no | I jo era el mestre, un intel·lectual, un escriptor amb tantes | aspiracions | ! En aquella època, la colla de la qual jo formava part oposàvem amb una | instant. No podries reduir-te a ésser com ells, tu que has tingut tantes | aspiracions | . D'altra banda, em deia que la més pregona misèria moral, la nuesa de | d'ençà que havia dubtat de la meva vocació i volia renunciar a les | aspiracions | i no podia. Oh, si hagués pogut tornar enrera! Però enrera sense haver | era ben jove, almenys als nostres ulls. Ara ens sembla que llavors les | aspiracions | obreres no tenien el furient materialisme que van prendre més endavant. | una actitud humil, de prec. Li demanava protecció. Li deia les meves | aspiracions | desmesurades i com em sentia abandonat. Em sembla tenir unes ales molt | Gorki, el vagabund, venia a dir-me que no eren folles del tot les meves | aspiracions | . Més, ell em duia la clau de tot un món, me n'obria la porta i em | estat per a ells: si una immersió inconscient dintre la sensualitat o una | aspiració | anímica. Tot depèn de les dones que han trobat. N'hi ha que s'apoderen de | que les excitacions que m'enervaven provenien de les meves exaltades | aspiracions | , m'indicà la conveniència d'un absolut repòs intel·lectual. L'amic se'n | davant d'ells senzill i digne. Però era molt difícil a l'ignorant amb | aspiracions | i amb aquella alegria folla que jo portava al cor, d'aconseguir la | complerts? Els meus propòsits no havien sortit de l'estat de larves, d' | aspiracions | tan vagues com infecundes. En qüestió d'estudis, ni havia estat capaç | per la sensualitat, disfressada amb gallardets de somnis i quimeres, d' | aspiracions | i deliqüescències impotents. Això és la veritat —m'anava dient camí de | o amb el cervell. Ho tenia ben decidit. No tornaria pas enrera. Les meves | aspiracions | d'escriptor em proporcionaren una rastellera de motius eloqüents que vaig | en l'abandó, com els flonjos i els covards. La renúncia de totes les | aspiracions | , de totes les il·lusions que tan amunt m'havien alçat un temps. Fins em | de la crueltat del meu pare, del martiri de la meva mare i de les meves | aspiracions | genials. Seria un criminal sublim. Un gos rabiós és una força, un microbi | la vida. Ella creia fer-me un bé oposant-se amb tota energia a les meves | aspiracions | literàries. Li era impossible, donada la seva ignorància, d'atribuir cap | un poeta sense obres, un turmentat i un adolorit per les seves infinites | aspiracions | i la seva impotència. Ahir era un malalt, un ombrívol, una deplorable | ocupar un bon lloc en la vida, a fer una carrera brillant. No tenia altra | aspiració | que la d'amarar-me de bellesa, penetrar les veritats, descobrir els | Laura per al Petrarca. Jo aspirava a un amor d'aquesta mena. Aquesta | aspiració | m'enlairava a uns deliquis sublims. A poc a poc deixava de tocar a terra. | de lectures, vides de grans homes i àdhuc els meus somnis i les meves | aspiracions | . Després d'algunes vetllades d'aquestes ja tots m'estimaven, i jo |
|