Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que en aquesta breu demanda s'enclou tot el bé a què una ànima digna pot	aspirar	en aquest món? T'ho repeteixo: si el teu cor et demana d'anar a ciutat,
Déu et concedeix tenir fills gaudiràs de l'única felicitat a què es pot	aspirar	en aquest món, però l'única també veritable. Llavors, passats els anys,
pla gairebé d'igualtat amb l'home; de més a més, aquest sentiment	aspira	a ser tan intens i tan durador, que fa que els dos amants —la dona també,
per a la dolça, grisa i resignada multitud dels súbdits, que solament	aspiren	a viure aquesta vida en pau i gràcia de Déu... Avarícia Sospito que deu
un vici d'origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat intel·lectual, si	aspireu	a conservar la "disponibilitat permanent" que n'és el pressupòsit, heu
en elles l'home no va poder desenvolupar-se en la mesura gloriosa a què	aspirava	. Demà, almenys, disposarà de millors avinenteses. La "ciència" i la
vacil·la ni s'hi inhibeix: vol conciliar, que és una cosa ben distinta;	aspira	a la síntesi que integri els valors positius —positius al seu criteri—
fora del luteranisme. D'aleshores endavant, l'home de lletres europeu	aspirarà	a conservar l'autonomia, a augmentar-la, erigint-se així davant els
sovint podia circular com anònima, vàlida per ella mateixa—, sinó que	aspiren	a fer la "seva" obra: una obra que porti l'empremta singularíssima del
decepció. No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar que el salvatge	aspira	a abandonar la seva teòricament privilegiada condició de salvatge. Més
els vicis no vol propugnar uns capteniments diametralment oposats: no	aspira	substituir la ira per la paciència, la luxúria per la castedat, la
els ciutadans, els sotmesos. Els súbdits, els ciutadans, els sotmesos, no	aspiren	a manar: s'acontenten de parlar, de xerrar. El tirà, de vegades, els
que va enlairant-se cap al sostre, en direcció als altaveus que semblen	aspirar	-lo, i aleshores, tot d'una, la remor metàl·lica cessa i una veueta prima
no se li acudeixi d'aplicar a una finalitat estranya uns principis que	aspiren	a satisfer unes altres necessitats. I quan això ha estat fet, heu hagut
la til·la, i devia ser la seva manera de captar la bellesa dels camps,	aspirar	aquell perfum i rebre la polsina groga. Vigilava la verema de la vella i
pueril o de les Súmules per dir que	aspirava	a la vida eterna, perquè tal llenguatge li hauria semblat arcaic, inútil,
és grotesca, perquè amb mig milió d'habitants Catalunya no podia ni	aspirar	a rebutjar els vuit milions de francesos de sant Lluís, ni gairebé a
revé amb un abrigall, posant-lo damunt les espatlles d'Ernestina. Aquesta	aspira	amb avidesa l'aire fred del crepuscle. No s'adona de la presència de la
les ruïnes de la història, té enfront del món hispànic una història que	aspira	a posseir sentit i a integrar-se amb la seva ànima de manera que sembli
el futur i va deixant endarrera la inconfusible estela de la història.	Aspirar	a la continuïtat de la vida significa primordialment voler que la vida
contrari d'aquesta actitud que, fidel a la continuïtat i a la tradició,	aspira	sempre a acabar el que ha començat, a donar els darrers tocs a qualsevol
, com es diu gràficament en francès, "cremar-se". Ara bé, el treball que	aspira	a fer el català és precisament aquell treball on cap etapa es crema i on
una lucidesa que no es submergeix tal vegada a grans profunditats, perquè	aspira	sempre a claredats i a transparències. L'home entenimentat no és encara
homes i les coses en llur immediata presència. L'home assenyat, en canvi,	aspira	a no errar en els seus judicis. Per això el seny ofereix un primer
dues coses, és perquè es tracta alhora de les dues, és perquè el seny	aspira	sempre a enjudiciar sense renunciar. En certa manera, el seny sorgeix,
com llur riquesa interior. De manera semblant a la continuïtat, el català	aspira	doblement a la concreció, a una concreció que no sigui massa vaga ni
a la idea de la divinitat i de la unió integral amb Déu, a la qual han	aspirat	alguns místics de confessió monoteista, emprant aquests procediments una
com un nen, podria interpretar-lo com a home. De mica en mica ell podia	aspirar	a ésser el confident de Maria Lluïsa; es feia la il·lusió d'ajudar-la, de
dos forasters, l'un al costat de l'altre, era el màxim a què Ferran podia	aspirar	. El somni que ell havia imaginat ja era impossible. Ell tenia de Maria
No serà gran virtut la del varó que a l'aureola d'impecable	aspiri	als ulls de la selecta opinió, i en el mirall de
teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una ciència, un art, que	aspiren	a una total desvinculació de tuteles ja sentides com a exteriors. La
o cinc-cents anys. Pinta el que veu, a vegades el que creu veure, i	aspira	que la seua obra en siga una reproducció fidel. La fidelitat estarà més o
Renaixement no té res a veure amb la que formulaven els escolàstics: no s'	aspirava	ja a pensar-la en un grau radical, en Déu per tant; o, si hom la
. "Monet no és més que un ull", deia Cézanne, una mica irritat. I no	aspiraven	a cap altra cosa, aquells romàntics rerassagats: traslladar al llenç les
en una vida de lluita i de sofriment, elles són l'infinit del dolor	aspirant	desesperadament a fer-se visible. Fills de l'impressionisme, per
inútils. Qualsevol mot que Laura proferís, Pere el repetia mentalment; n'	aspirava	el perfum. El ressò d'aquella veu clara el desvetllava de nits, com un
també plorà tot sol, sense més ni més, malgrat la seva força; defallí en	aspirar	el perfum imaginari de Laura, com si fos una droga meravellosa i
que eren adreçats a Pere, mal volgués negar-s'ho; i sabia que ell els	aspirava	, els bevia com una aigua bona. Després, la pressió de la mà d'aquell
cercle viciós d'una felicitat imaginària. La compensació li era de poder	aspirar	els efluvis del propi amor, que ella creia comú a tots dos: captació d'un
oferí Balari i que els que reunim en les presents pàgines, que no poden	aspirar	més que a ésser una mena d'introducció a la matèria que tractarem als
que en fos fins pensant en mi mateix, perquè si algun dia jo puc	aspirar	al Deganat no em semblaria just d'ésser-ne si no n'havia estat ell, com
meva mida, em deixen més a la vora de l'equilibri amb mi mateix al qual	aspiro	, que no pas la proposició prodigiosa i pertorbadora de la perfecció
car totes dues actituds són igualment vàlides. La física i la química	aspiren	ja a tornar a esdevenir qualitatives, és a dir, a retre compte també de
o a l'altra forma, a totes dues o exclusivament present, només ella pot	aspirar	a la universalitat. Una primera conclusió es desprèn de la nostra
imperatives en la societat dels propietaris de gossos de raça, de la qual	aspiro	a formar part. La majoria de vegades, d'altra banda, el nom ha estat
Només ho aconsegueix excepcionalment, ja que el sistema és constantment	aspirat	per la història; i quan hom creu que ha reeixit, es planteja un altre
les recerques s'obtindria un resultat millor: en tant que la història	aspira	a la significació, es condemna a escollir regions, èpoques, grups d'homes
farmàcia. Destapava ampolletes, capsetes, potets que flairava llargament.	Aspirava	les acres olors amb els badius del nas voluptuosament oberts. Em
entranyes de la meva mare, quan tota la sang amb la qual ella em formava,	aspirava	a la destrucció del fill oprobiós (Fins a tal punt havia cregut certes
precisa, desemboirada i ardent com el Camp de Tarragona, i que tot en mi	aspira	a la llum, a la força, al ritme càlid i sonor, i que potser la meva

Pàgina 1 (de 61)

50 següents