DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
aspirar V 2885 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aspirar Freqüència total:  2885 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que en aquesta breu demanda s'enclou tot el bé a què una ànima digna pot aspirar en aquest món? T'ho repeteixo: si el teu cor et demana d'anar a ciutat,
Déu et concedeix tenir fills gaudiràs de l'única felicitat a què es pot aspirar en aquest món, però l'única també veritable. Llavors, passats els anys,
pla gairebé d'igualtat amb l'home; de més a més, aquest sentiment aspira a ser tan intens i tan durador, que fa que els dos amants —la dona també,
per a la dolça, grisa i resignada multitud dels súbdits, que solament aspiren a viure aquesta vida en pau i gràcia de Déu... Avarícia Sospito que deu
un vici d'origen. Si sou zelosos de la vostra llibertat intel·lectual, si aspireu a conservar la "disponibilitat permanent" que n'és el pressupòsit, heu
en elles l'home no va poder desenvolupar-se en la mesura gloriosa a què aspirava. Demà, almenys, disposarà de millors avinenteses. La "ciència" i la
vacil·la ni s'hi inhibeix: vol conciliar, que és una cosa ben distinta; aspira a la síntesi que integri els valors positius —positius al seu criteri—
fora del luteranisme. D'aleshores endavant, l'home de lletres europeu aspirarà a conservar l'autonomia, a augmentar-la, erigint-se així davant els
sovint podia circular com anònima, vàlida per ella mateixa—, sinó que aspiren a fer la "seva" obra: una obra que porti l'empremta singularíssima del
decepció. No és que el ciutadà s'estranyi de comprovar que el salvatge aspira a abandonar la seva teòricament privilegiada condició de salvatge. Més
els vicis no vol propugnar uns capteniments diametralment oposats: no aspira substituir la ira per la paciència, la luxúria per la castedat, la
els ciutadans, els sotmesos. Els súbdits, els ciutadans, els sotmesos, no aspiren a manar: s'acontenten de parlar, de xerrar. El tirà, de vegades, els
que va enlairant-se cap al sostre, en direcció als altaveus que semblen aspirar-lo, i aleshores, tot d'una, la remor metàl·lica cessa i una veueta prima
no se li acudeixi d'aplicar a una finalitat estranya uns principis que aspiren a satisfer unes altres necessitats. I quan això ha estat fet, heu hagut
la til·la, i devia ser la seva manera de captar la bellesa dels camps, aspirar aquell perfum i rebre la polsina groga. Vigilava la verema de la vella i
pueril o de les Súmules per dir que aspirava a la vida eterna, perquè tal llenguatge li hauria semblat arcaic, inútil,
és grotesca, perquè amb mig milió d'habitants Catalunya no podia ni aspirar a rebutjar els vuit milions de francesos de sant Lluís, ni gairebé a
revé amb un abrigall, posant-lo damunt les espatlles d'Ernestina. Aquesta aspira amb avidesa l'aire fred del crepuscle. No s'adona de la presència de la
les ruïnes de la història, té enfront del món hispànic una història que aspira a posseir sentit i a integrar-se amb la seva ànima de manera que sembli
el futur i va deixant endarrera la inconfusible estela de la història. Aspirar a la continuïtat de la vida significa primordialment voler que la vida
contrari d'aquesta actitud que, fidel a la continuïtat i a la tradició, aspira sempre a acabar el que ha començat, a donar els darrers tocs a qualsevol
, com es diu gràficament en francès, "cremar-se". Ara bé, el treball que aspira a fer el català és precisament aquell treball on cap etapa es crema i on
una lucidesa que no es submergeix tal vegada a grans profunditats, perquè aspira sempre a claredats i a transparències. L'home entenimentat no és encara
homes i les coses en llur immediata presència. L'home assenyat, en canvi, aspira a no errar en els seus judicis. Per això el seny ofereix un primer
dues coses, és perquè es tracta alhora de les dues, és perquè el seny aspira sempre a enjudiciar sense renunciar. En certa manera, el seny sorgeix,
com llur riquesa interior. De manera semblant a la continuïtat, el català aspira doblement a la concreció, a una concreció que no sigui massa vaga ni
a la idea de la divinitat i de la unió integral amb Déu, a la qual han aspirat alguns místics de confessió monoteista, emprant aquests procediments una
com un nen, podria interpretar-lo com a home. De mica en mica ell podia aspirar a ésser el confident de Maria Lluïsa; es feia la il·lusió d'ajudar-la, de
dos forasters, l'un al costat de l'altre, era el màxim a què Ferran podia aspirar. El somni que ell havia imaginat ja era impossible. Ell tenia de Maria
No serà gran virtut la del varó que a l'aureola d'impecable aspiri als ulls de la selecta opinió, i en el mirall de
teològic, l'Humanisme promou una filosofia, una ciència, un art, que aspiren a una total desvinculació de tuteles ja sentides com a exteriors. La
o cinc-cents anys. Pinta el que veu, a vegades el que creu veure, i aspira que la seua obra en siga una reproducció fidel. La fidelitat estarà més o
Renaixement no té res a veure amb la que formulaven els escolàstics: no s'aspirava ja a pensar-la en un grau radical, en Déu per tant; o, si hom la
. "Monet no és més que un ull", deia Cézanne, una mica irritat. I no aspiraven a cap altra cosa, aquells romàntics rerassagats: traslladar al llenç les
en una vida de lluita i de sofriment, elles són l'infinit del dolor aspirant desesperadament a fer-se visible. Fills de l'impressionisme, per
inútils. Qualsevol mot que Laura proferís, Pere el repetia mentalment; n'aspirava el perfum. El ressò d'aquella veu clara el desvetllava de nits, com un
també plorà tot sol, sense més ni més, malgrat la seva força; defallí en aspirar el perfum imaginari de Laura, com si fos una droga meravellosa i
que eren adreçats a Pere, mal volgués negar-s'ho; i sabia que ell els aspirava, els bevia com una aigua bona. Després, la pressió de la mà d'aquell
cercle viciós d'una felicitat imaginària. La compensació li era de poder aspirar els efluvis del propi amor, que ella creia comú a tots dos: captació d'un
oferí Balari i que els que reunim en les presents pàgines, que no poden aspirar més que a ésser una mena d'introducció a la matèria que tractarem als
que en fos fins pensant en mi mateix, perquè si algun dia jo puc aspirar al Deganat no em semblaria just d'ésser-ne si no n'havia estat ell, com
meva mida, em deixen més a la vora de l'equilibri amb mi mateix al qual aspiro, que no pas la proposició prodigiosa i pertorbadora de la perfecció
car totes dues actituds són igualment vàlides. La física i la química aspiren ja a tornar a esdevenir qualitatives, és a dir, a retre compte també de
o a l'altra forma, a totes dues o exclusivament present, només ella pot aspirar a la universalitat. Una primera conclusió es desprèn de la nostra
imperatives en la societat dels propietaris de gossos de raça, de la qual aspiro a formar part. La majoria de vegades, d'altra banda, el nom ha estat
Només ho aconsegueix excepcionalment, ja que el sistema és constantment aspirat per la història; i quan hom creu que ha reeixit, es planteja un altre
les recerques s'obtindria un resultat millor: en tant que la història aspira a la significació, es condemna a escollir regions, èpoques, grups d'homes
farmàcia. Destapava ampolletes, capsetes, potets que flairava llargament. Aspirava les acres olors amb els badius del nas voluptuosament oberts. Em
entranyes de la meva mare, quan tota la sang amb la qual ella em formava, aspirava a la destrucció del fill oprobiós (Fins a tal punt havia cregut certes
precisa, desemboirada i ardent com el Camp de Tarragona, i que tot en mi aspira a la llum, a la força, al ritme càlid i sonor, i que potser la meva

  Pàgina 1 (de 58) 50 següents »