Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

on campen cabres per roques i a frec de penya-segats. La nostra illa,	aspra	i impròpia per a l'equitació, tal com ja ho va advertir, en un dels seus
Aquesta sang no es calmarà mai—. I li passà una mà pel cap en una	aspra	carícia. —I la Teresa? —digué un de menut. —La Teresa... —respongué ell
en la pròpia carn. Santa Maria dels Monts era un poble agrícola, un poble	aspre	i salvatge, d'una rudesa gairebé primitiva, com els tossals que
; però la veu se'ls va fent fosca; de la gola no els brolla ja sinó un so	aspre	; el cos se'ls va reduint i estrenyent, l'esquena els verdeja, el ventre
un altar, treballada en un vell tronc d'olivera, hi havia el fruit de l'	aspre	combat sostingut dia i nit contra la forma rebel i el misteri; el combat
Però Manuel del Santo pensava en les soledats del "Tossals", enmig de l'	aspre	panorama de les serres, i el cor se li encongia pensant en Mila. "Què
sons de guitarres i d'acordions, i sonaven cançons alegres o cançons	aspres	. En les nits de fred, els homes es refugiaven als interiors. A les dotze
amb una ansietat més gran, amb una fe més viva. Tornà a passar a través d'	aspres	emmatats, a creuar soledats feréstegues, tornà a veure néixer el dia i el
manera. La bestiesa aliena ens ofèn, és clar. Però també ens suggereix un	aspre	menyspreu per la persona que ens l'ha propinada. I això és el mal. Si li
una situació de dolor permanent, el càstig per excel·lència, terminant i	aspre	. L'"infern", com és natural, el temem per a nosaltres. Però el
la violència: la dels fets materials, i la pròpia dels moments tibants i	aspres	, en què els temes de gabinet són també temes de col·lisió multitudinària.
roques d'un blau fumós, oxidat, amb les alzines arrapades com una molsa	aspra	i negra. Quina pau, quina solitud feréstega i grandiosa! M'adormo cansat
sota zero. La tramuntana era irresistible. El Pirineu tenia un aspecte	aspre	, brúfol, amb nuvolades i neu. El diari parla d'accions ofensives dels
matí vaig al poble. Sol i cel clar. A la tarda bufa la tramuntana, freda,	aspra	. He llegit un comentari sobre Swedenborg, de qui es commemorà, fa poc, el
convocada per Negrín tothom s'endugué la impressió que s'acosten dies	aspres	. A la tarda, conversa a casa, vora el foc. Llegeixo el New
neta, el tocador ben proveït, els llibres amables— amb la vida dura,	aspra	que m'espera si la guerra no s'acaba. Quins núvols vermells de posta,
—Panxa a terra! —diu aleshores. Tots els homes s'estiren sobre el terra	aspre	de ciment i el doll els espetega furiosament a l'esquena entre esbufecs
apressat i furiós i quan tenia el peu a l'estrep vaig sentir la seva veu	aspra	, cridanera i burleta: —Adéu, Cavaller de Padrós! Quan em vaig girar,
aquest retòric article, no tingué límits. No cridà perquè la seva veu	aspra	i trencadissa no li ho permetia, però suplí el volum de la veu amb
el rostre se li il·luminava. Ell arribava, com sempre; saludava, breu,	aspre	i afectuós alhora, com ella l'havia estimat ja en els dies llunyans del
i el mirava sorgir allí mateix, entre les ombres, i li sentia la veu,	aspra	, tan coneguda, tan dolça, malgrat tot. "Mare..." I ella, entre les
quarts torno a ésser aquí. Li digué adéu; acaricià Marçal amb la seva mà	aspra	i s'allunyà per la vora del canal, amb l'aixada al muscle i el cabàs.
era més intensa... Enyorava delicadeses de seda per a les meves mans	aspres	. I allà, tan lluny de la pàtria, empeltàrem la nit de besades i tendresa
no era perdurable. Cap d'ells no m'ha inspirat aquesta tendresa	aspra	de tant d'estimar-te que tu m'has fet sentir, que em fas sentir encara
tèbia que tenen es nins. Jo no gosaria tocar-los ara amb aquests dits tan	aspres	que tenc, i això que m'agraden molt. I quan els mir una estona me sent
eternitzen tota mena de nafres, grans i tumors infectats, produïts per l'	aspra	manyagueria dels cristalls coral·lins. L'home d'Europa que es vol banyar
de paladar, però totes suc i pinyol. I encara trobaríem més espècies,	aspres	o àcides, que l'indígena degluteix, però que a mi em semblen més aviat
catalanes neixen i es pasten a poc a poc a la muntanya, amb una tardança	aspra	, molt pròpia de la nostra terra. Després, difoses per la plana i la
dissidents, encimbellats en llurs castells muntanyencs, vivint la vida	aspra	dels pastors i dels bandolers. Les altres cases senyorials compartiren
s'acostuma. El seny, l'hem adquirit a través de la possessió d'una terra	aspra	i de la perfecció de l'eina en el treball. És fruit d'una experiència
la noia llança un crit i una rialla: té la veu	aspra	, com els grans ocells. Però combina bé, i té un bon amic
venint per recobrir l'edat distreta, el blanc atònit i el verd	aspre	, i aquell ventet menut pels llargs carrers de noies
fins a l'última pols, per entre fulles caigudes i arrels	aspres	però fetes a la mesura de la mà que estreny. Hi ha un
Juguen a cartes.] [Clavell és un home de trenta-cinc anys. Alt, fimbrat,	aspre	. Porta escrit a la cara el seu ofici: treballa als forns de la fàbrica
enlluernat per la llum i l'aire del seu suburbi. S'endevina que és	aspre	a contracor. Vesteix com els seus companys, però amb un punt de llampant
camins del meu somni l'han menat al govern de la nau.	Aspres	mans mai no deixen la roda, i el meu temps esdevé
ossos de terra, sols en l'odi dels nopals. Oh, les	aspres	, desolades paraules que Déu no escolta, l'àrid
sols quedaven a la malalta arena i cendra dins el cor. Tot apareixia	aspre	, agressiu, dur i perfilat. Aleshores ideava venjar-se de tot el que la
ocells, tenia adés la vista als dits, tastava fruites	aspres	o macades. Però el meu àngel era el temor. Poruc,
i de l'Ernestina... el de totes! Víctor. [(Interrompent-la	aspre	, amargat.)] Sí, Júlia; calla, calla! Júlia. I què faràs,
En Roger també els sabia aquests camins de la mar,	aspre	i ferreny com ell era, no el podia enamorar sinó
i la divina benignitat que ve de les estrelles, i l'	aspra	olor que duu la ventolina, i la cançó dels grills i les
els arquers de Saül us donin caça.— I els jovençans pujaren l'	aspra	costa, i a David trameteren la resposta. I ell diu:
Llibori. —Primer ella se'n tornarà allà d'on ha vingut. —I la barbeta	aspra	i cendrosa li refrega el plastró esfilagarsat. Per sota la gorra, que no
mira una altra vegada, hi passa el dit de llarg a llarg: un cap de dit	aspre	amb punxades de l'agulla de cosir. Surt, volta la clau del llum i se'n
entorn dels ulls, els llavis descolorits, la pell del rostre una mica	aspra	per l'aire sec i tallant de Comarquinal. —Veig que t'has determinat a
de Pere i potser, de passada, els nusos dels dits fregarien aquell mentó	aspre	, blavós d'afaitat recent. I tota la sensibilitat, la passió, es
vingui? —insisteix amb veu endolcida, que no és pas aquella veu d'abans,	aspra	, cantelluda, sense inflexions. —No ho diguis més, criatura! —fa Laura
, fins Déu sap quan; no veuràs més en Pere. —I els dits afuats, secs,	aspres	de tant de cosir robes innecessàries, garfeixen el coll de Laura i li
aquella sobrevinguda, blanca, jove, en una dona mústiga, lenta, de cabell	aspre	, les mans endurides per les tasques humils, el front roig de les

Pàgina 1 (de 42)

50 següents