×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aspresa |
Freqüència total: 131 |
CTILC1 |
Era esquerp, brusc, sí; però, si se'l sabia tractar, darrera d'aquella | aspresa | aparent no hi havia home millor. El seu cor era una perla embolcallada | Aleshores Mila veia davant seu un camí llarg, sembrat d'obstacles i d' | aspreses | ; però al final del camí hi havia sempre ell esperant-la; i el camí, amb | davant la dolçor d'aquella veu. Això no obstant, la Pigada posà encara | aspresa | en la resposta. —Acabo d'arribar. Estic com si m'haguessin bastonejat. | fa d'ella mateixa. —Ja, ja... Amb tot, no fa bo de caminar per aquestes | aspreses | . Jo sé una terra plana on podríeu donar veles sense nosa. —La mar, voldrà | pas que somiés. Va palpar la terra al seu costat i en sentí clarament les | aspreses | : els grans de sorra, les brosses... I les ferides? No li dolian prou i | espais del món artístic. ¿Vos recordeu d'aquella deliniació de singular | aspresa | , de dubtosa correcció, aquells trets filamentats, estellosos, amb què | suau. Mai més no fou la Laia d'abans. El temps llimà i anà polint les | aspreses | del seu tarannà. Desaparegueren les convulsions. Ja no anava bruta i | intenció rancuniosa de sempre, però el to de la veu ja no tenia aquella | aspresa | d'abans. Alguna cosa s'havia enderrocat a dintre seu i ara la mirada, a | d'una dolça promesa inefable. I l'hi arrancaren brutalment. Amb tota l' | aspresa | i la crueltat d'aquell home erigit en botxí seu. Després ell, aquella | de Bellpuig, on un fris pagà i mitològic contrasta i desentona amb l' | asperesa | del lloc i de la terra, no ens ha lliurat la clau de la seva | formes llatines, en reprodueixen les arrels i donen una certa | aspresa | a l'idioma; el manteniment de la conjugació forta o d'infinitius | viu de l'idioma català no és pas estroncat. Les deus ragen ocultes en l' | aspresa | de les muntanyes i a la ruralia, i quan l'estremiment apassionat del | i blanesa; ric, ricor i riquesa; aspre, aspror i | aspresa | ; fort, fortor i fortesa. Els dos derivats són, en general, | l'altre no comparteix. Ex.: riquesa, abundància de béns; | aspresa | en una expressió com les aspreses d'una roca; fortor, pudor | abundància de béns; aspresa en una expressió com les | aspreses | d'una roca; fortor, pudor forta. ura. Ex.: brau, | cos encara jove, però ben arrelat a la terra. I és per això que les | aspereses | d'aquests anys ens han endurit i ens han fet més forts, simplement. Hem | temps ens ha vingut demostrant abastament, que no anar a llimar | aspereses | amb els adversaris polítics, buscant l'amistat i col·laboració en el | ab les colònies dòriques de la Gran Grecia y de la Sicília n'atempera l' | asperesa | per una mescla feliç ab els dialectes helènichs". (Histoire Romaine, | La seva ximpleria va amoïnar-me, fent-me contestar amb una mica d' | aspresa | : —¿Com vols que sàpiga res si tot just fa tres dies que vaig saltar a | de Cardós té una amable suavitat vegetal; la Vall Ferrera té una incòmoda | aspresa | mineral. No és una imatge literària, sinó una simple realitat geològica. | confiança i l'honorabilitat eren generals: una emulació moderada, sense | aspresa | ni gelosia en la concurrència." Una honradesa corporativa un xic | i, encara una altra raó és la de llevar a les lleis gòtiques llur | aspresa | i severitat (ut asperitas et duritia legum gothicarum | els uns dintre els altres, i les vores del qual, desiguals, formen les | aspreses | de la superfície. A aquesta estructura es deu la propietat que té la | Si ara ens comparém amb els Estats Escandinaus, poc poblats per l' | aspreça | del terreny, amb Russia, amb Turquía i els Estats Balcánics, surtim | els aucells, en les hores de repòs, en que no podía volar. Les solitaries | aspreses | de la montanya, riques en perspectives y punts de vista majestuosos un | concili ja finia, però encara va esmerçar moltes activitats en llimar les | aspereses | que amb llur entusiasme oferien certs cardenals. Mentrestant, algunes | mon Estimat; heu traspassat la meva ànima i fós totes les seves | aspreses | . I quan, mitjançant la vostra gracia, jo venci la tentació o sofreixi de | el tacte, amb cilicis, deixuplines, un llit dur i altres lleis d' | aspreses | . Molt més val afligir el cos, tot conservant-lo, que no amb nocives | perquè aquesta és la feina dels grans directors i concertadors: polir | aspreses | , conjuntar orquestra, veus i cors, ja que si és eminent no ha de deixar | l'instrument sense esforços, sense dureses ni engolaments; traient-li | aspreses | i fent-la clara i de so agradable. En una paraula: cercant-li bona | de sentiments, gaudis i predisposicions que ens fan superar totes les | aspreses | i displicències. La muntanya per a nosaltres és sempre venusta. Ho és en | de veu, per a atenyer una extensió deguda sense esforç, per a llimar | aspreses | , per a treure vicis d'emissió massa clara o fosca, nasal o de coll, cal | diu Bayo—, em vaig presentar a Garcia Oliver, el qual em va rebre amb una | aspresa | i una brusquedat impossibles d'explicar en aquestes línies(...), el cap | tingué la seua dificultat en no coordinar els esforços. Calia suavitzar | aspreses | , i vertaderament se suavitzaren, perquè es tractava de salvar l'economia | és intel·ligent, noble i simpàtic. Va reeixir a llimar totes les | aspereses | que podien presentar-se i va fer d'enllaç entre les dues comissions. | Quant los fills no tenen culpa, ja may se han de rependrer ni tractar ab | asperesa | ; y encara que sian culpáts, si los pares son de aquells que no saben | com aquells pares, que per corretgirlos tractan á sos fills ab rigor y | asperesa | , nols parlan sino ab ronchs, ó dientlos fastichs, res troban fet á son | y social, tant de bé podem esperar en lo pervindre; havem de suavisar | aspereses | , procurant reconciliarnos, á copia d'amables condescendencies y | la nostra santa Religió, ab lo bálsam de la gracia divina, suavisará la | asperesa | entre los diferents graus de la gerarquía industrial. Lo que es una | dels ideals feministes, sinó pera millorar y endolcir gran part de les | aspereses | y dolors de la dòna que ha de viure del seu trevall. Cada època ha portat | la cera verge que's té entre les mans, ab lo fí que dels grops y les | aspereses | ne sorgeixe la perfecció del relleu moral. L'apostolat de la mare no | del lubrificant, que actua separant les superfícies i allisant les | aspreses | microscòpiques, recobrint-les amb les seves molècules. Amb l'augment de | y 'l perdó han de ser los golfos que les fassen girar sense grinyols ni | aspreses | . Sòn los fills una planta massa delicada pera que no se 'ls cúydi y | com es la vall de Andorra ficat dintre los Pirineus, per la fragositat, y | asperesa | de las montanyas, y per lo rigor de sa temperatura no devem contar la | son partit quedi reduhit á cuatre amichs, tirará endevant sense xochs ni | asperesas | , conservant artificiosament l' equilibri á costa de grans y contínuos | de la superficie de nostre planeta eren quasi del mateix ordre que les | aspreses | d'una closca d'ou. Quan els fenòmens de dislocació produeixen moviments | 45 minuts més. Lo camí si be 's pot dir que no es dolent ofereix | asperesas | durant lo seu curs. De la Llosa 's baixa paulatinament en | El menar a terme un ideal no és cosa fàcil. De vegades, cal vèncer moltes | aspreses | d'ordres ben diferents; i d'altres, cal posar en joc totes les reserves | la humanitat que plora y que sufreix; en aquest sentiment que, entre les | aspreses | de la terra, es la màgica forsa d'atracció que sublima y embelleix tot lo | poderosa y usufructuária; y lo sol de Catalunya va anar cobrint las sevas | aspresas | ab vinyas y oliverars, ab espigas de forment ó ab pins y roures, perque |
|