Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada amb	aspror	. Fins aleshores sa mare no s'era adonada del canvi que s'havia operat en
un dia que ella intentà interrogar-la sobre això, l'havia feta callar amb	aspror	, però Andreu li ho explicà amb gran secret: —Saps? Diuen que està
una mena de pont encatifat de flors sota les quals quedaven amagades les	asprors	, les dificultats, i sobre el qual li semblava que ella havia
terres. Poc a poc la vellura i la solitud anaren llimant encara més les	asprors	, els anà acostant més i més l'un a l'altre. Del tot, però, no els
quarts de dues surt una mica el sol). Anem pel camí del Pujolar. Núvols d'	aspror	al Pirineu, però, en algun punt, la neu brilla, assolellada. El blat
Però, sense afalacs ni manyagueries i més aviat amb renys i amb	asprors	, l'ésser que l'estimava per damunt de tots, que, pot dir-se, l'adorava
la galta de Laura era a frec de la galta de Pere; ella devia sentir-li l'	aspror	de la cara, punxosa sempre, per ben afaitats que vagin els homes. I els
y tenían los ulls fits en las escletxas; lo paladar ja no volía més	aspror	d' olivas, cada un d' ells s' havía ja menjat un llonguet. Per fí
partícules de rovell entre dent i dent. Vaig escopir per treure'm l'	aspror	metàl·lica de la boca, i no vaig poder resistir la temptació de mirar la
dels meus membres, la pols de la carretera aferrada als meus llavis i l'	aspror	que hi trobava la llengua. ¡Jo, estimar la pols, que és el que sempre he
altra classe social, que tinc la pell més fina, i em vol endolcir les	asprors	de la mena de vida que he acceptat. Menja goludament, amb una estranya
el seu branc i salta senzillament a terra. És com una joia perduda en l'	aspror	de la muntanya. Hom pensa que voldria capdar calque engruneta, i no és
ens va acompanyar amb sa carriola. A la primera recolzada, entre l'	aspror	de les penyes, el Colom s'estava bocabadat. Reia com sempre. La
el tríptic de l'anacoreta. Després d'haver seguit durant molts anys l'	aspror	de la muntanya, d'haver obert sendes i senderols i aixecat monuments de
del seu ull s'era completament esvaída. Ja no es sentía més aquella	aspror	de veu seva de tant en tant: i un tremolament que es diría causat per una
Afina sense repòs, llima, poleix, cisella. Fins que no hi hagi grop ni	aspror	ni rebava, fins que es perdi tot senyal de polidor, de cisell i de llima,
de fullatge, es farà dura i cantelluda cada fulla, tot lligarà amb l'	aspror	de l'escorça i els bonys i nusos de tronc i de branques, i el món no
en veuras l'armadura, però entra a dintre i en veuras l'ànima". Tota l'	aspror	de la pedra que pots veure a la fatxada, a dintre serà dolcesa; la
de l'alliberació, contribuint al major benestar material, suavitzant l'	aspror	de les lluites socials inevitables, i salvant la producció nacional.
afegir un altre d'avui; triem-lo anònim i que servi encara tota l'	aspror	de la lluita. Hi ha a l'oest de la república del Plata, una regió
teoria de l'inspector Blunt és com segueix", que no pas rebre'n alguna	aspror	, o, pitjor encara, algun sarcasme. —Veig la força del que dieu, però he
de tot, per haver pensat en això, i no desitjo tractar-vos amb massa	aspror	, encara que heu de reconèixer que ens heu costat a tots nosaltres una
mateix, li calía buscar paraules consoladores, que suavitzessin l'amarga	aspror	del refús... Sens haver assolit la resposta que buscava, la noia vegé
són les ganes de fugir de la vida de cada dia amb la seva dolorosa	aspror	, amb els seus erms desolats; l'ànsia de trencar les cadenes dels propis
i cap al tard, quan Tabaqui arribà a la cabauma i li digué, amb força	aspror	, que al Consell del Penyal l'havien de menester, es va estar rient fins
una planura verda al baterell del sol i en un moment s'allunya de l'	aspror	de les roques. La foscor de les seves sensacions disperses s'és aclarida,
freda del vent. Per a just ell la hi anava a aconseguir, consolat de l'	aspror	de l'esforç amb l'esperada dolçor del premi, ella alçar-se i reemprendre
mai més eixiu de test! —Calleu, mamà! —digué la noia, amb una mica d'	aspror	,— consumiríeu la paciència d'una ostra! —Voldria tenir aquí la nostra
confessem-ho; un cert personalisme repelenc, que influeix, no sols en l'	aspror	del llenguatge, sinó en el tò i el geste i l'aire d'esquivesa desdenyosa,
enriqueix amb ports, i les muntanyes a l'altra, que ens asseguren amb les	asprors	, defensant-nos contra les dues majors potències d'Europa", que en
ceba amb el tomàquet tan dolç. Els perfums del sofregit, barrejats amb l'	aspror	dels pins i amb la salabror del mar ens feien mirar el món amb ulls
d'olors que us satura i us desfà el cristall del cervell. Malgrat la seva	aspror	, aquest paisatge és poètic. El bosc amaga la pobresa de la terra. Entre
en el seu llibre. Reflectí fidelment el paisatge i els seus contrastos d'	aspror	descarnada i de dolçor finíssima, la barreja de frescor i de solitud,
els cultius magres tocats per la llum incerta de la lluna perdien l'	aspror	rasposa que tenen de dia. Es veien les siluetes dels pins sobre les
profund i genial, amb la barreja de la frescor i de la tristesa, de l'	aspror	brusca i de la dolçor. Aquestes terres són ja molt lluny del món àrtic,
d'aquell contrast venia l'encís torbador del paisatge que tenia davant;	aspror	i dolcesa es fonien, però restava una cosa forta i no dura. I encara hi
augusta austeritat, una grandesa mascle, una fortitud de soca a rel i una	aspror	agre-dolça i catalaníssima. Dels vostres tocoms indòmits n'eixiren
molt més a prop de la virtut que la grolleria —la seva contrària— i que l'	aspror	impertinent i pesada de què parla Horaci. Ella aixeca els ànims abatuts,
agafava un aire tardoral i dolcíssim. L'aire quedava net, la terra perdia	aspror	, els cels incandescents de l'estiu esdevenien d'un blauet tendre. El
Per això, com tota cosa sortida del dolor, l'oli torna agradoses les	asprors	i tot ho suavitza: per això, perquè és nascut del dolor, l'oli ajuda amb
—Ha trucat a la primera casa que ha trobat! —respongué la sogra amb	aspror	, maliciosament satisfeta perquè el seu fill havia entrat a casa seva
d'ostres humanes, toves, flonges, humides de llàgrimes més àcides que l'	aspror	de les llimones... Però els ulls de Lídia no s'acabaven mai: vaig
davant de la senyora Joe i de Pumblechook que m'escometien amb tanta d'	aspror	, i que hi havia una bella senyoreta a casa de la senyoreta Havisham, que
una cadira a la taula,— que no pensareu pas que us hagi parlat, adés, amb	aspror	. No tenia cap intenció de fer-ho, i em sap greu si ho hagués fet. Us
ésser fermança de la simplicitat del meu propòsit. Ningú no va tenir	asprors	per a ell ni per a mi. Hi havia un deure a complir, i van complir-lo
del ritme! Tota la dolcesa del nostre paisatge, tota la seva saborosa	aspror	, parlen d'una manera inefable, lírica i apassionada, en aquesta cançó.
i potser també l'ambient de la Catalunya dels seus dies l'apartaren de l'	aspror	sovint grollera del naturalisme a ultrança de l'autor de
d'un títol consolidat i capaç de llimar, com cap altre sistema, les	asprors	provocades en els estaments socials que són lesionats per les innovacions
així contra els rigors del maleït vent de ponent, el qual bufa amb	aspror	a la desabrigada comarca de l'Albufera. Algunes altres barraques
just); dur, durícia. or. Ex.: agre, agror; aspre,	aspror	; magre, magror; negre, negror; tendre, tendror; flonjo, flonjor; tebi,

Pàgina 1 (de 7)

50 següents