×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assabentar |
Freqüència total: 2044 |
CTILC1 |
coses." "Que Déu el faci bo", apuntalava la Ignasieta. "Oh, si s' | assabentaven | dels munts i munts d'estampes i publicacions daneses i alemanyes que les | Magdalena Blasi. Andròmaca Just en sortir del bany, una serventa l'ha | assabentada | de la mort de l'home que ella sempre va estimar, una mort que tots dos | contenta." "Varen passar dos dies d'aquest fet. La dona de la masia, | assabentada | del que havia passat, portà una altra cardina a la professora. La | , fins a la mort? —Temo per tu, Mila. No sigui que ta mare se n' | assabenti | ... —Mai com aquesta nit no m'han semblat tan cruels, volent-me separar de | les capelles laterals, parlant-li ell, i ella escoltant-lo. El pare se n' | assabentà | , i Maria Àgueda no tornà a l'església. Fou posar llenya al foc: la | una cadira, la mirada vidriosa, la boca torçada i la respiració anhelant. | Assabentada | per la serventa d'allò que havia succeït, entrà feta una fúria, sense | —molt poques— i els seus amics que venien al vespre. I un dia el poble s' | assabentà | amb estupor que Tino Costa se n'havia anat de Santa Maria sense haver dit | la vegada, sentí que creixia també la seva inquietud. El padrí se n'havia | assabentat | per casualitat: —És una d'aquelles coses, Mila, que un no voldria saber | Mila: —És una llàstima, Mila; és una pena. El teu pare, quan se n' | assabenti | , tindrà un fort disgust. En fi, no en parlem més. —Féu una pausa, i | veritat que Tino Costa al primer moment, quan, essent encara un infant, s' | assabentà | del fet, sentí un impuls vehement de girar-se contra sa mare; però no | a casar-se a la fi amb una noia de Santa Maria. A causa d'això, quan va | assabentar | -se del fet de Mila, Maria Àgueda, per bé que al principi havia | veure el seu amat, però tampoc aquella nit no el pogué veure —ell s' | assabentà | del succés ja tard, i no sortí de casa—, i Mila hagué de tornar-se'n | el que vas a fer. Diran que tot és obra meva. Pensa què passaria si se n' | assabentaven | , i el difícil que és portar-ho a cap sense que se n'adonin. —Callà. | recordat de Tino Costa, i la ira que l'havia menat devers aquella casa en | assabentar | -se del que succeïa, havia bullit en ell amb nou ardor. La sang li cremava | que era fàcil que encara hi fos. Tino Costa començà d'esbrinar-ho i s' | assabentà | que, tal com ell havia pensat, Candi continuava tancat. I sabé més | cada dia, durant una setmana, preguntant per ell, fins que un dia s' | assabentà | que Candi havia deixat d'existir. Només aleshores Tino Costa no pogué | seu pensament, en aquest cas ell tornaria a Santa Maria; a Santa Maria l' | assabentarien | de tot: allí sabria que ella és aquí, tancada en aquestes terres com en | llàgrimes els ulls. Mila l'esperarà. Entretant, mentre espera, procurarà | assabentar | -se de l'indret on ha anat. Pensa en la ciutat, i de sobte l'assalta una | sense haver conseguit saber res de Mila. Abans de tornar, no obstant, | assabentà | a l'ama de la fonda del que succeïa, i li encarregà que, en cas que es | tingut per ella de renyir amb el seu germà. Arribà en fosquejar, i quan s' | assabentà | de què l'havien trobada, de què ella es trobava no lluny d'allí, les | dins la fosca i els seus vestits negres, el seu cor de mare anà | assabentant | -se punt per punt de la tragèdia a través de les veus soltes que arribaven | comprendre, primer que res. I l'observació més superficial ens | assabenta | que no tots demanem les mateixes coses a la literatura. Fonamentalment, | tècnica del contracop d'Estat. Però els soldats llicenciats no s' | assabentaven | de llur bona fortuna i seguien sotmesos als generals rebels. Nit enllà, | de dones comentant. Jordi s'hi acostà, per indagar què passava. Allí s' | assabentà | del cas; sabé a més a més, que el gos anava en aquells moments pels | a la bèstia. Pensà, però, que, fos com fos, calia prendre una resolució, | assabentar | -se bé de què havia passat, sense esperar. Bon punt havien acabat de | de més amunt, on hi havia un conegut treballant. Jaume, per boca d'ell, s' | assabentà | del que havia passat. Borra, en efecte, havia agafat aquella horta en | en la idea del melonar, i pensava també en el disgust de Marina quan se n' | assabentaria | . Sobre aquest pensament la imatge de Borra tornava incessantment. Jaume | es tornaria a aturar. Passaren a penes tres dies, quan la vella Pigada s' | assabentà | que la filla havia estat de nou amb ell; havien estat, en efecte, una | veranda. Aquesta bona dona ha viscut un mes a l'hotel Stuart i no s'ha | assabentat | de res. Es passa l'estona ensenyant-me unes randes magnífiques fetes al | Al cap de dos dies, s'acomiadà de Borabora, i avui, després d'un mes, m' | assabento | que el meu amic ha mort en una clínica de Papeete. El que ha passat és el | i ja no es recorden de res en despertar. Així recorren el món sense | assabentar | -se del que les rodeja, saludables i confiades, desconeixent l'amor | ho ha dit. Mai no s'ha pogut saber com Dona Obdúlia, que no llegia, s' | assabentà | del pervers comentari que en Gabriel Alomar escriví a /La | de l'existència. Si volem saber què és aquesta ironia, caldrà abans | assabentar | -nos del que no és. En primer lloc, no és la ironia purament desesperada, | de ganes, però les circumstàncies no havien madurat encara. Bobby s'anà | assabentant | de la situació irregular de Frederic, dels seus desastres familiars; | de la seva dona i d'ell havia arribat a l'escàndol. Tothom s'havia | assabentat | de la situació de Frederic i del seu pare. Tothom sabia que els Lloberola | adaptar-se de cap manera a la mentalitat dels Lloberola. Per Maria s' | assabentava | Frederic de les oscil·lacions del reuma de don Tomàs i dels progressos | ni a un mínimum de reflexió. Agustí Casals procurava llegir bastant i | assabentar | -se de les coses quan passava pel carrer; però, enmig de tot, tenia una | d'una bona cuina i d'un servei que semblava que encara no s'hagués | assabentat | del comunisme. A Agustí Casals li agradava menjar bé; el gust per la | havia tornat boja i que, amb l'abric, ni pensar-hi. Maria no se'n va | assabentar | i encara no en sabia res, de la lletra famosa, perquè, tots aquests | que vostè no... exigeixi l'aval del meu pare; que el meu pare no s' | assabenti | que Frederic... Comprengui: la situació del papà és una mica crítica... | comprengui també que no tinc cap obligació de deixar-me estafar. Jo m'he | assabentat | de la situació de vostès. Sé perfectament que les grandeses que el seu | dintre el món del diner i el món de les persones decents. Vostè s'ha | assabentat | de la posició del meu pare; jo també m'he permès assabentar-me una mica | Vostè s'ha assabentat de la posició del meu pare; jo també m'he permès | assabentar | -me una mica de la posició de vostè. I el felicito, senyor Baró: és una | és que vostè no faci res, no es queixi de res i que Dorotea Palau no s' | assabenti | d'aquesta escena. Aleshores sí que l'escàndol fóra inevitable! —Suposem | mig insinuat, també, que ell et devia uns favors molt grans, que s'havia | assabentat | a darrera hora del teu cas compromès, i que les circumstàncies havien | renyir definitivament amb la seva filla, varen fer veure que no s'havien | assabentat | de res; i per evitar comentaris es passaren quatre mesos fora de | amb el qual, a Pilar Romaní, li agradava parlar llarga estona, i | assabentar | -se de coses del país que tinguessin una mica d'esperit i una mica de | que tinguessin una mica d'esperit i una mica de gràcia. Perquè ella no s' | assabentava | directament de res, ni llegia cap diari, ni cap llibre nou; vivia dels | del temps i de l'espai, de la literatura i de la política. Bobby no s' | assabentava | de res ni s'interessava per a res. Donava sobre tot unes opinions molt | plats, i tenia el talent especial per combinar-los. Quan Ranalies s' | assabentà | en el bar del carrer d'Aribau de la mort del xofer, anà a trobar la seva |
|