×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assadollar |
Freqüència total: 37 |
CTILC1 |
havia en el monopoli colonial moltes escletxes per on trobar la font on | assadollar | -se amb l'or americà. Ni això no es sabé fer. L'oligarquia es sentia bé en | foren homes oberts a totes les inquietuds espirituals i corregueren a | assadollar | -se a les fonts de cultura europea que satisfeien llur faisó de veure les | passar la fam, i tens set i el magre regalim de la teva ciència no et pot | assadollar | . La teva desesperació és dramàtica i cada vegada et rebolques més | seguir fins a can Serrat, on tots dos entraren a reposar a la cuina i s' | assadollaren | de llet fresca. A la llar cremava amb un bell llengoteig de flames, una | què us diré del coneixement de la veritat, sempre massa senzilla per a | assadollar | l'esperit cavil·lós, ni de la reflexió que encara referma la mentida, i | Però En Tomàs de Bajalta no entenia com era que no pogués | assadollar | -se la seva passió, perquè ni li calia esperar que passés el temps, tenint | afusellar i fusellar; trossar i atrossar; sadollar i | assadollar | ; moblar i amoblar; travessar i atravessar, consolar i | ¡Quin bò, quin goig hi sent l'ánima a les festes bergadanes! Festes | assadollades | de vida i de color, corprenen desseguit per la senzillesa, per | també ho és que, en més d'una ocasió, he degut actuar d'alfàbrega, que | assadolla | de perfums, sobre tot, al que la rebrega entre sos dits; però, hi ha que | caritat. Tingueu la bondat de fer viure en perfecta concòrdia els qui heu | assadollat | amb els sants aliments de la Pasqua." Vida de llibertat Pasqua és una | No hi havia, segons sembla, manera de complaure'l, millor es diria, d' | assadollar | -lo. Un adjectiu a la seva intenció que no fos al roig viu del paroxisme | la dona material; mort també el fantasma que vertebrava els seus versos i | assadollava | el seu desig de puresa. Per què tornar a suscitar-lo dintre seu? —És un | totes de mon cós... y una buydor indefinible á l' ánima, que no sabía com | assadollar | se d' aquelles céliques dolçures qu' en altres temps ditxosos l' amaravan | Y sobre tot axò y molt més que no esmento, les riqueses del Dret romà qu' | assadollaren | la conciència del poble no s' havien manifestades ni desenrotllades en | mostrèm al poble y fèmli accessibles els camins de la justícia y ella | assadollarà | son cor y vessarà de sa boca; y llavors escoltèm am atenció sos batégs y | y expressar ab aquest tremoleig els intensíssims sentiments del cor? ¿Còm | assadollava | la pensa y la voluntat de tan altíssims sentiments? Aquells dolls | satisfets. Llancem de nosaltres tota amargor y aquestes fonts ens | assadollarán | y no tindrem més set. ¡Oh! ab el meteix dalit del poble d'Israel tots | un prech fervorós, insistent, al valiós esbart de la joventut, que, | assadollada | de la forsa y de la vida, està destinada a la successió d'aquest poètich | el relliga i la cançó se li entrebanca per dintre | assadollant | -li el séu cor, que és tot una flama ardenta i | d'esquelles i picarols, de quina dolça poesía | assadolleu | el meu cor. A son pas per la batuda el rodet ho allisa tot; | i adés cesso, per tal com ve aviat que el lament gelebrit | assadolla | — de tots, per cap no em dolc tant, baldament la meva tristura, | com s'arrapa a mi, i com glateix el pa i el vi que mai no l'han d' | assadollar | , talment, que, fins no havent-se dat a mi, igualment li caldria sucumbir. | quan tot un Déu s'escarrassa sis dies i acabat troba que està bé!... | Assadolla | 'n els ulls. Jo te la cercaré aquesta galindaina. Si podies dur-la sota | primerenques, els brots no arribaran a créixer. Els fruits no arribaran a | assadollar | -nos... [(Pausa.)] El dia de Nadal de l'any passat va morir el | fer, floreix en la vida de l'heroi, i cap renunciament no ens cal: podem | assadollar | -nos. Vegeu quin braó té el braç del president. Dona Fas una mala | era per natural, tot l'afany contemplatiu que tancava dins de l'ánima s' | assadollava | ab la visió dels espadats altívols y dels boscos misteriosos, fins al | parfelá homit y enllotat. La majorala s' era condormida. Els dos joves s' | assadollaven | , ab voluptuosidat, de pena esmicolada, del esmicament dolorós que produex | ab igual dolsura, m'ha tramès la magnànima fretura d' | assadollar | com pluja diamantina qui ma reial predilecció conciti | meravelles entre els fills dels homes; car l'ànima assedegada | assadollà | ; i l'ànima famolenca curullà de bé. Els qui moraven en la | tal com era i que l'obligava a patir per tot! Aquella pena que res no | assadollava | i que l'atiava des de la infantesa i que no coneixia repòs i que li | naturalesa ingènua i els seus sentiments religiosos, i que únicament s' | assadollava | en la necessitat de fer mal i d'escampar-lo per tots els confins del món. | però teniu la sang més destemprada que Venus, o que els animals | assadollats | que van sempre excitats per una fúria salvatge. | El de 1182 és descrit com "una serp tortuosa amb la seva vasta gorja | assadollant | -se de sang humana". Del de 1528 ens diu el cirurgià Ambrosi Paré que | dóna la substància que fa que, en la teva abundància, em senti | assadollat | i, com a part d'un tot, dins teu em pugui estar. Et | del seu caràcter. Sempre coses noves, sempre buscant, mai satisfets, mai | assadollats | ni tranquils! De manera que durant els cent anys posteriors a les guerres | han solucionat molts problemes i fan imaginar que encara hi ha aigua per | assadollar | totes les necessitats. No queda, però, gaire marge per a nous grans | fer, floreix en la vida de l'heroi, i cap renunciament no ens cal: podem | assadollar | -nos. Vegeu quin braó té el braç del president. |
|