×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assaonar |
Freqüència total: 331 |
CTILC1 |
amb núvols orneu un cel desèrtic, com si amb pluges | assaoneu | la terra assedegada, pujant o descendint, magnifiqueu-lo. | l'alimenta. Un home nodrit de records, jo el compararia a una terra ben | assaonada | per les fonts. I, doncs, la tradició seria aquesta veta d'aigua que gira | un gust i un regust que no hi trobaríem nosaltres, ja que tot ho | assaonen | amb la sal de la santedat. Després d'un saludable refrigeri i d'un glop | no l'ha llegida— Notícia de Catalunya, per arrodonir i | assaonar | les observacions que li oferiré. I les hi oferiré, no pas amb l'àrdua | dring inconfusible de la seva "paraula viva", torrentada rumorosa que | assaona | el camp de la poesia catalana, on es palesa la saba profundament popular | diverses fortunes han abocat vins de tota mena, vinguts en tot terrer i | assaonats | per tota llei de sols, de vents i de pluges. Alguns, no gaires, foren | Res no et farà de bé com un bon recolliment i un llarg silenci. Res no | assaona | tant l'enteniment i el cor de l'home com el diàleg amb si mateix, sol | postís la seva forma. Fins que la sentí dintre seu com una fruita que han | assaonat | el sol i la serena i només demana que la cullin. I llavors vingué la fosa | en les seves fatigues, i es deixa anar cel avall en pluja menuda que | assaona | la terra i fa créixer les viandes amb ufana i assegura al pagès collites | de tant que les feia feixugues el pes el gra. Una setmana més del sol | assaonar | -les i haurien estat a punt de sega. I després la batuda, i el pa segur tot | que lentament maduren el sol i el temps, la pluja i la ventada, els anys | assaonen | l'home en la mesura que va fent l'aprenentatge del món i de la vida, i en | de la pluja. Mentrestant, les darreres solellades setembrines acaben d' | assaonar | els raïms. Dies ha que les samals s'estanyen al rec de la font, perquè la | En Bonosi sona que sona. Ell i els seus, a la vetlla dels raïms que s' | assaonen | , celebren la festa del diumenge amb plàcid descans. Sona que sona | del mar, si hem d'escoltar allò que ens en conten els escriptors | assaonats | per les marinades i pels esquitxos de l'aigua salada de la costa de | de les quals ha d'ésser atribuïda a l'ús de l'oli de llavor de cànem per | assaonar | les menges. ¿Qui no coneix les extravagàncies de les gallines que n'han | Si un home té escudella i carn de niu a taula, tenir pàtria li | assaoni | el bell pair. Son rot rotund perdoni el rei dejú, | a casa, vam trobar la taula parada i la senyora Joe vestida i el dinar | assaonant | -se i la porta de la façana oberta (com mai no era en cap altra època de l' | amb prou feines el podia veure per damunt d'ell mentre aquell bé de Déu s' | assaonava | per damunt d'unes graelles penjades de la barra superior; i la senyoreta | aquest /xant-sai\, aquesta herba que, com el nostre moixernó, | assaona | i aromatitza la carn, creix, potser, en aquelles solituds muntanyoses | insistiran en una vocació de novel·listes que pot donar-nos fruits ben | assaonats | . Al llarg de les pàgines precedents he anat assenyalant les novel·les | hiatus, és a dir no formen diftong; exemples: plaer, malfaener, raó, | assaonar | , teatre, Altea, creador, Veo, geògraf, triar, via, València, riera, | en una llàgrima de compassió per la seva ànima, fatalment damnada. Està | assaonat | , a més, per la saba més rica del nostre sòl. La llegenda i la cançó | més positiva. I és evident: tots els manaments de fórmula negativa són | assaonats | per un corrent subterrani d'amor, irrigats per ell com per una saba | i quan està rossa s'hi barreja la farina i tot seguit la llet bullent. S' | assaona | amb sal, pebre i nou moscada. Una vegada escorregudes les escaroles es | gruix. En una paella es fa fondre la mantega, s'hi posen les patates, s' | assaonen | amb sal i pebre i es fan fregir lentament, fins que estiguin rosses. Es | la salsa, deixant-ho bullir lentament fins que el congre estigui cuit. S' | assaona | amb sal, pebre i pebre vermell. Arròs amb verdures 150 grams de | per a guarnir-lo, la coliflor, els pebrots vermells i els pèsols. S' | assaona | amb sal i pebre. Als dotze minuts de cocció se serveix. Bacallà amb | s'hi afegeix el brou i es fa coure al forn fins que quedin daurats. S' | assaona | amb sal i pebre. 6 ensiams. 100 grams de cansalada. | en una cassola, afegint-hi la farina i barrejant-hi la llet, calenta. S' | assaona | amb sal i pebre i es deixa bullir a foc lent quinze minuts. Es passa per | fondre la mantega, s'hi posa el pa ratllat, es fa rossejar a poc foc i s' | assaona | amb sal i pebre. Es posen les cols en un plat de "luminité" o de terra; | minuts, es tallen en vuit parts i s'estenen damunt de les verdures. S' | assaona | amb sal i pebre. El pa es talla en triangles i es fa fregir, posant-lo al | cansalada, la ceba i el tomàtec; es fa fregir, afegint-hi all i julivert, | assaonant | -ho amb sal i pebre. Es deixa coure per espai de quinze minuts. En el | tallada fina, i quan està rossa es barreja amb la col i les patates. S' | assaona | amb sal i pebre. 500 grams de col. 100 grams d'oli. | fina i fregida. Es malla la carbassa, s'hi afegeix el brou i l'arròs, i s' | assaona | amb sal i pebre. 500 grams de carbassa. 150 grams de | . El pa es talla a quadres i es fa torrar al forn o es fregeix amb oli. S' | assaona | bé amb sal i pebre. En servir-se és quan s'hi afegeixen el pa i el cerfull | de terra es posa el pa torrat, damunt la ceba fregida amb l'oli, s' | assaona | amb sal i pebre, es cobreix amb el brou i al damunt el formatge ratllat. | junt amb les llenties, i es fa coure durant quinze minuts a foc lent. S' | assaona | amb sal i pebre. Ous estrellats amb arròs 250 grams d'arròs. | festiu, per tal d'acostumar, de donar moral per al moment necessari o d' | assaonar | l'esperit a la tragèdia de la guerra. La gent ha de respondre als senyals | que ocupava un dels panys de paret i es veié tal com era: un home madur, | assaonat | per l'experiència, però encara tot jove; fins la calba li brillava | desolats. Una sensació retrospectiva —l'olor de viandes cuites i ben | assaonades | que havien flairat en passar davant una taverna— els emocionà de bell | dels nous temps. Ketteler, el comte de Mun, Vogelsang, havien preparat i | assaonat | aquest treball. Havia arribat ja l'hora, i convenia com més aviat millor, | estava gairebé buit. I en Freixac —que era un militar d'edat madura i | assaonat | per l'experiència— es sentí profundament decebut i en tota la tarda no | existís pròpiament l'especialització, encara que mant sabater s'adobava i | assaonava | les pells del seu propi ramat. A les darreries del segle XIV i | com solien anomenar-se les pells simplement adobades al roldó o sia sense | assaonar | . Altrament les diferents ordenacions ens especifiquen ben concretament | la suavitat i morbidesa convenients. Per extensió, posteriorment, l' | assaonar | comprengué totes les operacions de tintura, engrassat i acabat de cuiros. | Quan la salsa ha quedat novament lligada, afegiu el tomàquet i l'all. | Assaoneu | , i feu coure a foc molt baix; poseu una tapadora. 3. Afegiu els | Feu-ho daurar, tot remenant suaument. A mitja cocció, empolseu de farina. | Assaoneu | . Sofregiu el conjunt. Acabeu la cocció a foc mitjà. 2. Poseu els | Feu desfer el sagí en un tupí. Al fons poseu-hi all i julivert. | Assaoneu | amb sal el pebrot, el safrà i el pebre. 3. Damunt d'això, | ho amb el vi, i que prengui el bull. Vesseu-hi l'aigua i el tomàquet. | Assaoneu | . Poseu la farigola, l'all i el julivert. 4. Reduïu el foc i | Partiu la llagosta en dues parts, en el sentit de la llargària. | Assaoneu | -la amb unes gotes d'oli i amb sal. Poseu-la sobre les graelles, i deixeu |
|