×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assecar |
Freqüència total: 1768 |
CTILC1 |
trencant el darrer fil del pensament del rei. "No he tingut ni temps d' | assecar | la meva nuesa, després de ben rentar-me i de reposar en l'escalfor del | amades per ella; el seu llitet, les seves flors preferides, que s'han | assecat | al gerro i tal com ella les deixà. Quan em vindrà a veure —si mai ve— ho | En treien cistellades; en venien i en regalaven; en posaven encara a | assecar | , sobre canyissos, al sol, i les guardaven per a l'hivern. En ple estiu | de les jornades atziagues de la nostra història. Mentre la tramuntana | asseca | i trempa, el garbí humiteja i desferma els nervis, predisposant-los a | qui ens va aconsellar que féssim una recollida d'ortigues, que les féssim | assecar | a paquets penjats al sostre i que, ben trinxades, les barregéssim amb pa | xuclat cap al no-res altra vegada, pel canonet del melic que havien fet | assecar | lligant-lo. I al voltant d'aquesta estirada que se me'n duia, hi havia un | que li reconeixem en la música o en la poesia: l'esperit científic | assecà | els estímuls novells que el pintor en podia extraure, i el va empènyer | de la que se 'n duyan ara ceremonialment res més que son calzer marcit, | assecat | pe'l baf de la mort! Ja havía arribat lo cadavre á baix al cel-obert, | llei de força que una bona regor fa muntar la saba fins als brotons que s' | assecaven | i hi fa esclatar les flors, l'infant allarga les mans en un crispament | Desgranem espigues i masteguem el blat. Masteguem i riem, però això | asseca | la gola i la set ens abrusa. Tampoc no hi ha aigua per ací. Terres | en els respatllers de dues cadires acostades als tions encesos se'ns | assecava | la roba. En vint-i-quatre hores, quina diferència! ¿Era jo el mateix home | n'anirem; volem estar ací, volem estar ací... És que les goles s'han | assecat | . Els cacaus i la cecina i els cants i el tabac han ressecat les boques. | que eren meus... Aquell, no, pesava més que els altres, em cohibia, m' | assecava | de dins... No vaig sentir la veu d'en Cosme: em feia falta, però no la | gens ni mica d'aquell sobtat desbordament d'emoció que li havia | assecat | la paraula ran de llavis. A Gaspar, li faltava alè per a seguir replicant | jugàvem. Quan a l'últim, fatigat, vaig sortir de l'aigua i em vaig deixar | assecar | al vent de la nit i, amb àgils gambades, vaig emprendre el camí, em va | llur roba en l'aigua gelada, se la tornen a posar i deixen que se'ls | assequi | sobre la pell. La tornen a submergir, se la tornen a posar, i així set | No vaig dir res; vaig córrer a la platja, em vaig tirar a la mar, em vaig | assecar | al sol. Però encara sentia una olor dolça i persistent als meus narius, | trossos. S'eixugà amb el mocador la sang que li rajava de l'orella i s' | assecà | la cara, amarada de suor. Tota la seva cara estava bruta de sang. Es | llamps i pedregades i ningú no s'atrevia a vorejar les lliseres on s' | assecava | al sol. Guillem, que anava encara vestit de malla, el va ferir de mala | és més que el vas d'una congesta. Recull sempre les aigües foses i fins s' | asseca | a l'estiu. Tot això no treu res a la veritat fonamental de la llegenda. | Des de la primera creixença de l'arbre, moltes branques grosses s'han | assecat | i han caigut; i aquestes branques perdudes de mides diverses poden | inundacions podrien arrossegar plantes o arbres, i que aquests podrien | assecar | -se a les riberes i ésser arrossegats a la mar per una nova pujada del | a la mar per una nova pujada del corrent. D'ací que em vaig disposar a | assecar | troncs i branques de 94 plantes amb fruits madurs i a | molt poc de temps quan eren verds, flotaren molt més temps un cop | assecats | . Per exemple, les avellanes en estat de saó s'enfonsaren immediatament; | les avellanes en estat de saó s'enfonsaren immediatament; però, un cop | assecades | , flotaren 90 dies i, quan després foren plantades, germinaren; | espècie com ho eren en l'experiment anterior) flotaren, després d'ésser | assecades | , durant més de 28 dies, podem concloure, en la mesura que | a l'acció perjudicial de l'aigua salada. D'altra banda, ell no | assecà | prèviament les plantes o les branques amb fruit; i això, tal com hem | les llavors d'aproximadament 10/100 plantes d'una flora, un cop | assecades | , podrien flotar a través d'un espai de 900 milles d'amplària en | la fruita dels arbres i amb els braços agafa el sol que els madura i els | asseca | , ni es deixa les naus que amb les tempestes del mar la vela els hi cau | veure que la llum que queia tant lúgubrement dins aquella torre isolada, | assecava | la salut i els esperits de la seva esposa, que s'esllanguía visiblement | contrapunts de les coses i les obres. Avui el fred, el vent que tot ho | asseca | , el sol que crema la pell i rosteix els fullatges; demà una calor | n'hi cau per aqueixes parets! Si en fa de pols per aqueixos camins! Si n' | asseca | de persianes, i si en rosteix de portes i finestres! Lo que és al qui té | una ilusió, o, més ben dit, una torre enlaire, i fugim d'aquet forn que ns | asseca | ". I aquest enlaire, pera els palmesans (homes de bon acontentar), és un | la tardor a l'estiu, i les fulles cauen tendres, sense tenir temps d' | assecar | -se. Figureu-vos aquets països que no més veuen el blanc en la neu, en el | he fugit de les dones; a poc a poquet els meus sentiments s'han | assecat | ; la flama de la meva joventut és morta per a sempre! I duent aquesta vida | a qui un marit vulgar, quasi bestial, egoista i sense gens d'esperit va | assecar | -li amb uns quants mesos de matrimoni aquella floreta dels divuit anys. | el séu ergull, d'aquells ulls séus, que feia ja llarg temps que s'havía | assecat | la dèu de les llàgrimes, en començà a rajar un doll, que lliscà per ses | del gos em dona la idea de trobar-me al costat del bon foc d'una barraca | assecant | -me de l'enfadosa humitat que sento per tot el cos, i conversant | clucs i la cara riallera. Aquell encoratjador somriure, com un sol, va | assecar | la rosada dels ulls de la Maria. II Ja s'acabava el bon temps. | pugi a flor d'aigua, entre les dents de l'últim pescador del país, s' | assecarà | per a tu, Empordà meu de les dolçes gràcies, una gèmola viventa de | a la galeria, s'assegué al sol i eriçà tots els pèls del seu cos perquè s' | assequessin | fins a la rel. I, després d'això, es trobà més bé. —En aquesta casa | no resta una mica i el bassol on bevíem, fangós, va | assecant | -se i es torna d'argila. Traïdora, la Nit fuig i deixa el | finals de desembre. Entretant els bassals disminueixen i els més petits s' | assequen | del tot. Comença l'estació seca. Amb ella ve l'esgrogueïment de les | raó. Els negres es mengen part de la carn, però la major quantitat l' | assequen | per conservar-la. El secatge el comença el sol. Hom veu la carn tallada a | per negres plens de consciència. Un cop ben escurats, cal deixar-los | assecar | al sol. Tot això produeix una enorme quantitat de residus i pelleringues, | un animal mort que us interessi, o grans quantitats de carn que hagin d' | assecar | -se, serà indispensable posar algun vigilant, ben despert, que esquivi els | les bèsties són també disperses per tot arreu, quan l'aigua s' | asseca | i es redueix als rius i a rars sots fangosos, els animals abandonen totes | carn, embrutant-la amb el propi contacte. Entretant damunt d'ells s'hi va | assecant | una crosta pudenta. Recordo amb esglai l'entrada al campament de negres | més amb mi. No hi pensi, sent? I aquestes paraules foren el vent que | assecà | les parpelles d'En Sànchez. —Isabel? —No. No em miri així. Comprengui | del plàtan, que de primer es torna groga d'una punta i de mica en mica s' | asseca | fins que el pecíol també es panseix i el vent se l'enduu. En el teu món |
|