×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assedegat |
Freqüència total: 532 |
CTILC1 |
El dia era xafogós; el sol queia a plom damunt la terra. L'Infant, | assedegat | , havia xuclat tota la llet dels pits maternals. A la Verge, la carn li | però això sí que ho sentí: això Mila ho recollí immediatament com un camp | assedegat | recull la pluja vivificadora. Era una cosa en la qual, en la terrible | en aquella hora màgica, li restaria al costat enamorada i amb els ulls | assedegats | de la seva imatge esperaria la mort. Dins el meu fracàs, dins la meva | meva presència amb cor violent us completa, mots!, la meva veu | assedegada | us fa plens. Si en el meu cos carnal solament un triomf | i a la Seu ja espolsaven draps negres i encomanaven cera. Aina Cohen, | assedegada | d'exhibicionisme, abandonava per alguns moments les èglogues per | a conèixer-me, sense por que la prengui per una dona poc relacionada, | assedegada | d'amistats? "Abans d'arribar fins a ella, però", segueix Proust, | d'esclava, se n'anava a un lloc apartat entre unes canyes esmolades i | assedegades | perquè no la veiés ningú, i podia estar-se gairebé nua damunt de la sorra | cadàvers i restaran penjats fins que la pluja banyi els camps | assedegats | . LLavors, de sac vestida, Resfa, la pobra mare, al | únic aliment, el pa d'amor. Implorant la pluja La veu del camp | assedegat | vers Vós, Déu meu, cansada puja. —Feu davallar del | però no aclaria gens el misteri a Teresa, a la manera d'un home | assedegat | que s'acosta a la delícia d'una aigua que brolla ben prop, introbable. A | un caçador solitari del clan de l'aigua té el dret de beure si està | assedegat | , però si va en companyia ha de rebre l'aigua d'un membre de la meitat | Rebegut lo rostre per la demacració, sense color los llabis, oberta la | assedegada | boca, tenyida la pell de reflectes blavosos, los ulls mitj girats en | tarde? Perque la vista se li enterbolía, y ella 'ls havía fet encendre | assedegada | de claror. Peró ara 'l veya bé, contaría fins la derrera pestanya d' en | a la consumpció. Menjava de mala gana i sospito que tenia l'aire d'un | assedegat | a qui, llevat del beure, no abelleix res més. I, en canvi, m'acostava a | propagandistes, gent violenta o somniosa, terriblement viva o llibresca, | assedegada | , en aquella època, d'ideal i de cultura. Jo, donades les diverses | la veritat, per la beutat: la coneixen el savi, el filòsof, l'artista, | assedegats | de glòria. El revolucionari que jo pinto no entra en cap dels tres | dintre la nostra vida alhora que una imaginació poètica i una ànima | assedegada | de sinceritat. On acaba allò que és lícit de dir, i on comença allò que | jo aleshores. Volia totes les coses en una mena d'estat de puresa. Era un | assedegat | d'absolut, un individualista fanàtic. Només creia en el valor "home" en | m'apartava del dret camí per a anar a Mallana, i això prova com jo estava | assedegat | d'aventura i de vagabundeig. Però ja era tard. El sol lliscava de biaix i | sóc un apassionat, un embriagat, un extasiat fins al desequilibri. Sóc un | assedegat | de vida, de llum, de poesia. Sóc un poeta sense obres, un turmentat i un | contrada, pas a pas, i les muntanyes i les afraus. Sóc, avui encara, un | assedegat | de caminar. El dia que perdi aquest gust ja em podran dir adéu. Li pesa | que no es vol cloure a cap compromís, oberta a totes les contingències, | assedegada | d'infinites possibilitats; l'esperit tens, a punt d'abraçar totes les | Segueixo les amples vies per on passegen les dones luxoses. Estic | assedegat | de llur bellesa. Sé que no les tindré mai, aquestes, ni com aquestes, i, | i en l'altra un got de mitja lliura, mesura l'aiguardent al bevedor | assedegat | que, cavaller triomfador i homenívol, s'engul el líquid que s'arrapa a la | veritats. Cansat el bou, desfet, agullonat pels quatre costats, febrós, | assedegat | , famolenc, desitjós de morir, ressentit i venjatiu, ix del corral. ¿Què | Darrera la garita la font degotava. M'he tornat a veure en aquella nit, | assedegat | , desalterant-me, abocant-me grapades d'aigua a la cara i al coll. I m' | el mocador: li va quedar moll de sang. En arribar a la font s'hi abocà | assedegat | ; s'esbandí el rostre, es rentà la ferida. Estava cansat, però no es | racial o nacional, com un infelis poble de tres cents millons d'ánimes | assedegades | de llibertat, gemegant sota el jou d'una raça conqueridora. No existeix | cap amunt per les venes d'una terra porosa, amb dolça set | assedegada | , eren el doll d'una fontana pura i humitejaven el | orneu un cel desèrtic, com si amb pluges assaoneu la terra | assedegada | , pujant o descendint, magnifiqueu-lo. Bufeu | cristal·lines i s'abeurava de les aigües fresques, | assedegat | ; i així, del llac immòbil, esdevingut minvant, van esmunyir-se | d'idees i d'experiències que irromp de tots costats sobre el nostre camp | assedegat | . Cal fer la gran tria. I cal no confiar massa en l'instint. Cal combatre | de volar! aquest Verdaguer, lluny del temps i de l'espai, | assedegat | d'infinit, serà potser el Verdaguer immortal. El mestre Rubió i Lluch | neokantianes, va sentir-se atret per l'Hèl·lade immortal, el seu esperit | assedegat | de crítica, de documentació directa, volgué acostar-se a les fonts, sense | acció sense que passi res: Aquest és el joc en el qual es complauen els | assedegats | de darrera hora. Ànimes, ànimes! Aquest és el crit i aquesta és la | bergsonisme i dels contactes amb els nuclis intel·lectuals dirigents i | assedegats | del repòs de l'esperit que els deixi dir: "quoniam non cognovi | . Beso lo que puc de vostè —vaig dir, mirant-me-li la boca com un | assedegat | es mira l'aigua. Comprenent-me, es posà sèria i sofocada i va anar per | mirades que semblen quatre cops de punyal i aquell ajuntar-se els llavis | assedegats | fins a ubriagar-se ni es toquen, ni es miren, ni es veuen només que en la | patrística? L'home en lluita amb Déu és vencedor, perquè Déu no és un | assedegat | de victòries, però marcat per la mà de Déu amb una marca que li durarà | donà fou recollit i és ara ofert en aquest llibre. Qualsevol que estigui | assedegat | i en menester de refrigeri, pot venir-hi tant que vulgui a omplir la | servitud i la teva grandesa. Treballa i fes-te'n digne. Sigues l'abella | assedegada | de la mel de tota flor. Si només sabessis de cantar, poca substància en | el seu suplici no pogués tenir mai terme. Així ho vol la ira de Zeus, | assedegat | de venjança. L'àguila que n'era l'impiadós ministre, baixà de la roca on | posen les formigues a cobert la diària espigolada. Els camps panteixen | assedegats | i el seu bleix puja en l'aire, espès, xafogós, com en un cristall el | desertat la parròquia, per raons que ningú no sabia. Ni un passavolant | assedegat | a l'estiu, ni un foraster esgarriat en aquell carrer de poc trànsit. | els recerca frisosa per tots els mercats de llibres i comença una època | assedegada | d'erudició clàssica que es sintetitza en el regnat de Joan I. Segueix a | delicte de sacrilegi. Al teatre grec hi assistien també els espectadors | assedegats | de literatura, com ara és difícil d'imaginar-nos. La massa general dels | o per engendrar un nou ésser (un nou ésser que serà insatisfet i | assedegat | d'amor com els seus genitors), que és el mateix. Hölderlin aspirava, com | es troba a cinc milles de distància. Ell s'hi adreçarà. Elefant serà | assedegat | . Ampolles eren buides. Baker, Detectiu." —Això promet, també | tot, permanentment i sense esperança. Desvetllat del tot, i febrosenc i | assedegat | . Quan vaig haver jagut allí, remenant-me d'un cantó a l'altre, per tant de | de gernació, i els teatres i els cines continúen omplint-se de gent | assedegada | de sensacionals impressions, ningú s'adona dels drames, i fins tragedies |
|