×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assegurar |
Freqüència total: 12396 |
CTILC1 |
encara per tota mena de coses i fenòmens. "El més gran dels poetes | assegura | que tots els déus varen néixer de l'Oceà i de la seva dona Tetis. Si això | Caos adquirís a poc a poc estabilitat i forma. Em penso que m'és lícit d' | assegurar | -te que la Moira és anterior, de molt, als nous déus olímpics i a la seva | el passat, el present i el futur, segons el que el burler de Zeus ens | assegura | . Provenim potser de l'olímpic i de Themis?", va dir Clotho, sense | rauxes del teu tarannà. Però el corcó de Metis no et rosegarà més, t'ho | asseguro | ." I Atena va callar, i Zeus i els altres immortals varen respirar | t'he dit abans, tota la descendència. D'altres encuriosits per llinatges | asseguren | que Escil·la va ser engendrada per Forkys o per Krataeis, que remou el | , el xaval. "Sí, fins al propi xaró. Jo en sóc l'amo", li | assegurava | el vell. "I et prometo que allí no feinejaràs. Sols hauràs de servir de | era, la victoriosa també en quedaria escarmentada. Si era, però, el que | asseguren | , m'agradaria, ja que hi sóc força entesa, d'examinar l'arbre que produïa | altre, el qui sabia més sobre aquestes esplèndides troballes. Ara no ho | asseguraríem | , perquè el temps corre i s'escola causant-nos vertigen, i tothom es mou, | de contrarietat, el príncep tessali. "La forma l'aparenta, però no | asseguraria | pas que ho sigui. No li he sentit la veu una mica vulgar i xisclaire, no | amiga molt benèvola, temps era temps habitual entrant de casa, em va | assegurar | en somnis que podia arriscar sense perill els meus atots i que trumfaria | Narcís "Encara no t'has contemplat prou al mirall? Que el vols gastar? T' | asseguro | que fas goig", li va dir la senyora Magdalena Blasi. "Vine, que | símbols, perquè l'amatent guarda té cura que homes i folcs escampin i | assegurin | per sempre el triomf de la vida. Condueix, benèvol, les ànimes dels morts | força humiliat, un tros afligit, Pulcre Trompel·li. "Doncs jo sí", va | assegurar | la senyora Magdalena Blasi. "Té la gropa una mica curta", observava la | però autoritària mare. "Et tornaràs al capdavall miop o guerxa", | assegurava | , sense precisió científica. "Tot el matí i tota la tarda que t'observo. | la dona, i m'inclino a creure que ella ha estat el meu botxí, però no ho | asseguraria | davant cap jutge. En coses tan greus cal no precipitar-se a emetre | es tracta d'una ombra pacífica, perquè vaig proveir la despulla, me n' | assegurava | bé, d'un gros bou àtic, d'or puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata | personal semblant, desagradable, però me'n vaig escapar sense dany. I li | asseguro | que era lleig de debò." Les màquines prosseguien treballant sense repòs. | , una casa sense home, i a l'aguait un gendre, fa de mal governar. La gent | assegura | que les viudes manem, que pilotegem al nostre gust el món, i tant, vet-ho | m'hi avorreixo i, després, al llit, per no dormir-hi. Gens, t'ho | asseguro | , ni amb barbitúrics, que et trasbalsen sense cap avantatge. Si reso? Ni | mènades, l'orgíac seguici de Dionís", disparaven automàticament, | asseguraríem | que aquest cop a contracor —però no hi havia remei—, els llavis erudits, | considera'm així, t'ho recomano, et faré menys basarda. El vell també | assegurava | que no se m'escapa mai el qui he agafat, el presoner, igual a una arna, en | què és la veritat i comunicar-ne les resultes. Va cultivar la poesia. | Asseguren | que va ser un mal poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, | allí la seva vida. Adéu, unces d'or del vell Candaina, que les té —així s' | assegura | — amagades entre els matalassos, o en altes gerres soterrades no se sap | —sempre li havia restat quelcom de nena en el caràcter. La bona vella li | assegurava | que tot havia succeït tal com deia la cançó, car les cançons sols | succeí amb el vell Costa un cas insòlit que donà molt a pensar. Ell | assegurà | , i molts ho asseguraren amb ell, que quan arribà a la muralla no havien | Costa un cas insòlit que donà molt a pensar. Ell assegurà, i molts ho | asseguraren | amb ell, que quan arribà a la muralla no havien donat encara el senyal de | a l'església; en el fons, doncs, també de la Bíblia. Tampoc no podia | assegurar | -se que en tot el que deia no hi hagués de tant en tant alguna cosa de la | Després, ja fermades les portes, es llençarien les claus a l'Arno per | assegurar | -se que ningú no els pogués introduir el menjar. Aquesta sí, que era la | ella de sa mare en aquella ocasió, més en rebé del seu padrí; i podia | assegurar | -se sense cap dubte que el dia que es formalitzà el prometatge fou el dia | Quina felicitat pot oferir-te un home així? Això de banda, ¿podries | assegurar | solament que no sigui casat? —No: casat, no ho és. —T'ho ha dit | tancà la porta amb mà tremolosa, atropelladament; passà el forrellat i l' | assegurà | encara amb la barra de ferro travessera que no s'usava ja d'ençà de la | lluminosa. A la masia i fora d'ella tot estava en repòs. Mila s'ha | assegurat | ja de que tots dormen; ha tancat la porta de la seva habitació i té | dalt de la finestra hi ha un gros clau, que en temps antic servia per a | assegurar | -la. En aquest clau, enfilada en una cadira que té també preparada, Mila | on l'esperava ell, i per les sendes que ell li assenyalava? La seva fe l' | assegurava | en el seu camí, i era tan gran la seva fe, que li semblava com si la mort | ira. Ara bé: un teòleg, un moralista, potser ens tranquil·litzarien, en | assegurar | -nos que la ira en qüestió no queda inclosa en els termes jurisdiccionals | Rotterdam descobrim de seguida més motivacions que el simple propòsit d' | assegurar | -se unes rendes irrisòries o d'estalviar-se molèsties amb els poders que | entre els escriptors d'Occident. El testimoni de la història vindria a | assegurar | -nos que hi ha hagut èpoques, no curtes, en les quals la cultura, una | —"so"— més o menys melodiós que l'univers emet en funcionar, hi ha qui | assegura | que tampoc els veïns de les cascades del Niàgara no "senten" el fragor | o la inquietud de saber-se postergats quan encara es creien amb forces d' | assegurar | -se un lloc honorable entre els pobles fets. Era una creença que no | d'Europa—, les coses no deuen haver-se produït altrament. Jo no podria | assegurar | -ho, però hi ha motius per a creure-ho. Els etnòlegs, investigadors dels | Cal que, en el terreny sexual, els ciutadans s'ajustin a uns mòduls que | assegurin | l'ordre públic i la normalitat de les relacions jurídiques. L'individu, | perpetuació de l'espècie i un mínim de modestes fantasies sensuals queden | assegurades | pels hàbits i les gents. La gola és depriment, infausta, vergonyosa: un | Fa una ganyota: "Si pot deturar-se la tramesa en massa d'alemanys..." | Assegura | que els italians també ajuden molt els franquistes. A Mallorca hi ha | Déu, que tots som de Déu!". M'han contat que una altra dona del poble ha | assegurat | que no posaria els peus a l'església fins que hi sigui restablert el | Diu que la masovera es trobava fa pocs dies en una casa del poble on | asseguraven | que ningú dels presents no tornaria a veure "això d'anar a missa". | i de la premsa russa). Em parla de la derrota formidable de Brihuega i m' | assegura | que les tropes italianes es van amotinar. Diu que no se sap encara com ha | maig. En Mon i Pascual diu que uns que han telefonat a Barcelona | asseguren | que s'ha treballat. El xofer del poble, al vespre, ens explica que ha | desarmar la FAI (empresa àrdua!). Una dama arribada al vespre de ciutat | assegurava | que un significat sindicalista li ha aconsellat que aquests dies no anés | al poble, al matí. El senyor Duran i Sanpere, que ha tornat de França, | assegura | que allí tothom preveu una guerra molt llarga, i ningú no creu en la | Avui, al poble, una senyora ens ha dit que Teodomiro Menéndez havia | assegurat | , fa pocs dies, que la guerra és a les acaballes. "La guerra pot durar |
|