Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

"De quina carta te'n vas, aquella nyeu-nyeu, un rosec d'arna", va	assentir	la senyora Marigó. "Que Déu l'hagi perdonada, que tant se me'n dóna",
que un rei no pot ser alhora un bon home?" Pulcre Trompel·li va	assentir	, amb la seva típica rialleta de conill, a aquesta veritat elemental. "I
totes, vigilant. Tots rigueren. —No em digueu res —somrigué el vigilant	assentint	—. El vaig seguir un bon tros —continuà—, i quan vaig veure que enfilava
aquests comportaments no-virtuosos, però tampoc viciosos. La societat	assentirà	a les dissertacions dels moralistes, esquemàtiques i radicals: tanmateix,
els uns com els altres. La qüestió és que s'acabi!" La masovera hi	assentia	amb entusiasme. Diu que avui corria insistentment per Barcelona la nova
del tot. —I sever—: Això no priva que sigui un bell exemplar! Els altres	assenteixen	, humils i conquistats per la seva autoritat. —Acabem —fa aleshores.
—Torneu a estar ben prenyada, oi? —Ho estic sempre, jo. —És veritat —	assenteix	l'altre—. Totes les nostres funcionàries ho estan. No poden fer-hi més.
treu precipitadament de la butxaca; deu estar molt llardós. L'individu va	assentint	, amb el cap, amb la veu: —Sí... sí... sí... La cara se li
cal consultar-lo, però: el recordem bé, oi? —Al peu de la lletra —	assenteixen	els altres. —I jo també —fa el guàrdia. —Ja ho veieu —diu la veu
número improbable —diu el de la veu afemellada—. Un cap-i-cua. —Sí, sí! —	assenteixen	els altres, replegant-se cap a la porta, que el guàrdia ja ha obert.
vigorosament l'entrecuix, les cames i els peus. Sense interrompre's,	assenteix	: —Sempre ho hem estat. Deuen haver entrat més dones, perquè lluny,
en aixecar la post—. On és? —Se l'han enduta. —Ells? La dona	assenteix	mudament. —Per què? No viu en un altre pis? —Sí. Però això no els
de la dutxa. —Diu que escorcollen les cases d'aquesta banda... —Sí —	assenteix	la noia—. Només són dos homes i procuren passar desapercebuts. No sé què
N'hi ha de primeres hores d'aquesta tarda. Ell mira el seu company, que	assenteix	. —Sí, és possible. Ja us he dit que una part dels destinats a la fossa
, de la posició erecta. No és així? —li pregunta. —Sí, sí! —	assenteix	ell distretament, mirant cap al seu company que gairebé ja ha arribat al
ell li examina la cara humil, el posat una mica confús. Lentament,	assenteix	: —Està bé. —Em podria comprometre, saps? Els altres no hi fa res, però
gairebé invisible. —No hi treballo —diu amb simplicitat. I aleshores ell	assenteix	, també somrient. S'han entès. 4 (5) El local, un antic estable
mai en temps de bocadia..." Un senyor proveït de grans bigotis va	assentint	amb enèrgics cops de cap i la noia que l'acompanya mesura el ritme de les
Ha vingut d'un pèl, oi? —fa, adreçant-se als seus companys. Tots dos	assenteixen	amb el cap i l'orador que opera per conceptes lògics, ara ben
més millor la superfície receptora del blasme. Amb una veu lamentable,	assenteix	: —Ho sé —diu—. "Per això podem assegurar que únicament la persona moral
sempre és més prudent que els particulars. Hi té un deure. —Ben cert —	assenteix	ell amb la veu una mica escanyada—. Un set coma cinc per cent d'individus
matolls escarransits que inicien el bosc. —Aquí mateix? —diu ell. La noia	assenteix	, reposen les vares del carretó en direcció al vessant i ell agafa la pala
els uniformes d'estiu no els retiren fins a darreries d'hivern. —Llarga —	assenteix	ell. El soldat torna a manejar la cinta, apunta més números, passa als
aquest comunicat? —A la residència. M'ho han especificat. L'altre	assenteix	amb el cap, es concentra en l'auricular on ara algú deu parlar, perquè va
amb el cap, es concentra en l'auricular on ara algú deu parlar, perquè va	assentint	: —Sí... sí... sí... Senyalament?... A la fi penja, sense donar les gràcies
—contesta l'home. —Us coneixíeu? —s'estranya la noieta. Tots dos	assenteixen	, mirant-se encara, potser una mica recelosos, però ja amb un inici de
gira i, amb la forquilla a les mans, pregunta: —La hi puc rebaixar? L'home	assenteix	, es treu un paquet de tabac, el convida i tots dos encenen lentament
heu creat, o que esteu creant, un món nou, un ordre nou? —Ben cert —	assenteix	l'home amb naturalitat, tombant per darrera d'una carreta molt llarga que
, la xicota es tomba, l'adverteix: —No totes són tu, aquí. Entesos? Ell	assenteix	, però diu: —No em poden obligar. Sóc un client. La xicota sembla
i la dona alça el cap de la safata on disposa vasos i ampolles,	assenteix	. —Sí, avui encara no ho heu fet. Avança cap a la tauleta amb el seu
la mestressa—. A la llarga ens pot perjudicar. —Pitjor era abans. —Sí —	assenteix	la dona—. Li van haver de fer una petita operació perquè no ovulava bé.
massa àcid —insinua ell. La mestressa ho considera llargament abans d'	assentir	amb ponderació: —És possible. Es pot consultar. —O potser el tap viscós
silenci, es treu quelcom de la butxaca, li ho mostra. L'individu gras	assenteix	també mudament, alça la mà, plana, i, amb un somrís, la projecta dues o
mots a l'orella però ell només pot distingir: —...extraordinaris. L'home	assenteix	gairebé entusiàsticament, escriu unes paraules més que després
expliquen les circumstàncies que els menen al despatx, i l'encarregat va	assentint	mentre carrega una pipa. —Si correspon a aquesta secció, ho trobarem
L'home sembla pensar-s'hi, perquè hi ha una pausa, però seguidament	assenteix	: —Podem provar-ho. No hi perdrem res... —Es gira cap al telèfon que hi
amb unes paraules mastegades que ningú no entén però a les quals tots	assenteixen	amb copets de cap i somriures encoratjadors. Seguidament l'escorten a la
. —De manera que vós... —comença indecís. —Tu —rectifica ell. —Tu —	assenteix	l'home amb la veu més baixa, gairebé submergida en la remor que penetra
podria fer —contesta l'encarregat ben seriós, pensarós. —Sí. Per què no? —	assenteix	ell. Assenyala cap al munt—: I podríeu dividir aquests papers en els seus
especialista en heretges i sempre els repasso per no oblidar-ne cap. Ell	assenteix	amb tot el cos. —Ja veig, ara. I avui els comptes no surten. —Precisament
perdonar... —Amb aquestes debilitats més val ser tolerant. —Naturalment —	assenteix	ella—. N'hi ha que diuen que precisament les noies són per a això, per a
bragues. —Me les matxuqueu totes. Esteu molt nerviós. —Sí, sí... És clar —	assenteix	l'home mentre els colors li tornen a la cara, més violents que mai.
cap al divan. —Ho fan expressament, de portar botes altes. —És natural —	assenteix	ell sense preguntar—. No els deu pas agradar que es vegi. —No agrada a
veure en un altre lloc. —Digues-ho —repeteix ell per tercera vegada. —Sí —	assenteix	aleshores la noia—. No interessa que en tingueu, vosaltres, de documents.
la cara propera a la seva—. Ens hem vist algun altre cop, oi? L'altre	assenteix	, greu. —A la presó. Et recordo. —A la presó? Només vaig veure-
perquè fins ara totes han tingut la vida curta... —Ho sé —diu ell. El cap	assenteix	amb un gest lent. —Hem de pagar l'aprenentatge, però cada dia aprenem
munt de terra i una llosa. Ho assenyala silenciosament al seu company que	assenteix	igualment sense paraules. Després es giren tots dos cap a la dona que ha
et preocupis. Bleixa dificultosament i ell assenyala cap a l'os. El cap	assenteix	. —Caldrà dur-la a coll. —No valdria més lligar-l'hi, de primer
"Tots els del replà. Van saber que l'home havia caigut d'aquí." —Sí —	assenteix	ell, i s'asseu. El noi torna a moure el bolígraf, però ara es limita a
Demostra consideració, oi? L'home s'hi pensa una mica, però a la fi	assenteix	, de nou suspicaç. —I com ho sabeu, vós? —M'ho penso. —Ho

Pàgina 1 (de 17)

50 següents