DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
assenyalar V 10172 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb assenyalar Freqüència total:  10172 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

perquè gruny i et planta cara. Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i entens, si
a seny i més enllà. Però era fidel i llesta, posseïa un agut olfacte i va assenyalar, amb grinyols i clapits, on era colgada la despulla d'Icàrios. Algun
hi té res a dir, si no és en veu baixa." "I això?", assenyalava la meva àvia. "Això, misèries. Es tapen de seguida amb un drap condigne.
silè. Però unes altres tradicions més antigues, a les quals ens acollim, assenyalen que pertanys de segur a una família més noble i seriosa, en el seu
Blasi. "Fixa't en la casulla, gramalla, dalmàtica o el que sigui", assenyalava la senyora Marigó. "Estranya, oi?" "Avui no hi ha res d'estrany. I
sospitar cap mal. —Candiet: mira què diuen aquests... —Va girar-se tot assenyalant el ferro. —Veus aquest ferro? Diuen que no ets capaç d'aixecar-lo. —Aquest
s'havia reclòs després de les primeres disputes conjugals, disputes que assenyalaren el començ de la gairebé completa separació en què vivien. Munda del Roso,
seu propietari; els interrogà sobre llur comesa, i amb breus paraules els assenyalà la nova ocupació que cadascú exerciria; per acabar els participà que ell
desdejuni. Després s'internaren cap a les deveses. Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El sol brillava en un cel pur i
la als ulls, travessant-la. Prosseguí: —Quan vaig anar-me'n eres així —assenyalava l'alçària amb la mà estesa, exagerant—: sembla que et vegi! I ja tenies
deixar fills. Posseïa una regular fortuna, i no hi havia ningú que no assenyalés Mila com l'única hereva dels seus béns. El padrí vivia amb una vella
Malgrat tot, la germana, excitada per la curiositat, li preguntà encara assenyalant-li la mà: —Devia ser un accident, oi? —Sí, és un record d'
passa el riu, d'aigües escasses, amb rengleres d'àlbers esvelts que van assenyalant el seu curs fins a perdre's cap a la dreta entre dues comes sembrades
prossegueix: —Cal no perdre mai de vista aquella cima. La veu? —Torna a assenyalar allà al lluny, cap a l'esquerra—. I caminar de manera que quedi sempre a
semblantment a una cortina el moviment imperceptible de la qual li assenyala la presència d'un ésser, i que la mà —el pensament— no s'atreveix a
deturà i sentí esglai per la seva mare, que no venia. Maria del Carme li assenyalà l'habitació del fons. L'emoció a penes la deixava parlar, i les llàgrimes
sola com estava, sinó allà on l'esperava ell, i per les sendes que ell li assenyalava? La seva fe l'assegurava en el seu camí, i era tan gran la seva fe, que
ignorar la necessitat d'una tria. No falta qui, amb un deix de recança, assenyali que la "ciència" —o la "tècnica"— "va massa lluny". És una
a constatacions interessants. Però en dos sentits. D'una banda, com vinc assenyalant, la presència de l'escriptor, de la "cronologia" personal d'aquest,
mínim de coherència interna. Els sectaris de la virtut ho encerten, quan assenyalen les etapes de depravació col·lectiva com si fossin pròdroms d'una
torna a ser mirat sense fàstic i sense "imaginació". Albert Thibaudet assenyalava en /La Terre\, d'Emile Zola, un primer assaig de portar el sexe
de la Rússia Comunista\, de G. Welter. Llibre agut, concís, assenyala les profundes divergències que separen l'actual bolxevisme rus del
a buscar un matalàs per a l'alferes. L'he acompanyat fins a la porta i, assenyalant cap a Puig de Sucre, on es veien focs, ha dit: /¿Ve? Los moros
còmplice del delicte, incorre en el tant de culpa pertinent segons assenyalen els articles 0043 bis i 00461, apartat a) del
a les comunes, prop de les quals s'atura, bocabadat. —Què fa? —pregunta, assenyalant la dona. Ella és al costat de la butaca, on ha deixat el portamonedes i
? —Mai no n'hi ha hagut cap, aquí —fa la dona. —Se'ns ha assenyalat la presència d'un individu. —El nostre germà. Però no és un fugitiu. —On
i de tavernes on formiguegen els clients. Sembla un altre món. Ell assenyala cap l'angle dels porxos, on es veuen dos cotxes aparcats. —Potser un
. —No sempre. —Quan he entrat, aquí n'hi havia uns que manejaven caixes —i assenyala cap a l'indret de l'ascensor—. Són els qui m'han dit... —Devien ser de
un ignorant —fa el xicot—. Que us ho digui ell. La reducció de la pelvis assenyala el començament de l'home, de la posició erecta. No és així? —li pregunta.
de quedar-s'hi. Si no veuen que ens enfilem, ens faran marxar —afegeix, assenyalant cap a darrera on, en girar-se, ell pot veure una renglera d'homes
seves necessitats —declara enigmàticament l'home—. N'hem satisfet unes —i assenyala cap als portaviandes buits—. Ara cal satisfer-ne unes altres.
Ens referim a individus, naturalment. —Quines cases els han estat assenyalades? —Les més mal acabades, com de costum. No cal que afegeixi que ho
i la meva dona —explica l'home—. I aquesta la meva germana. —Tot seguit assenyala cap al forat—. Què et sembla? —Ja hi era? —S'ha fet quan entràvem
i pregunta: —Què n'heu fet, dels travessers del llit? —Al costat —assenyala la vella. La muller ja s'hi precipita i, mentre el xicot desenrotlla la
deixat el cabàs, el redreça, però l'home diu: —Un moment. Aquesta terra. Assenyala el cabàs, on potser hi ha l'equivalent de quatre o cinc quilos. —Què?
sóc fuster. —No us ho he preguntat pas. —És la meva filiació, aquesta? —assenyala ell cap a la cartolina. —Sí. —Doncs no sóc fuster. L'home branda la testa
on escriu dues inicials; aleshores li allarga la ploma, amb l'altre dit assenyala un indret de la cartolina i diu—: Firmeu aquí. Ell posa: 72633,
amb desgana, manifesta: —Sembla que efectivament pertanyeu a la caserna. —Assenyala amb la mà—. En arribar al capdavall, tombeu a la dreta, després a
van dir que després de les deu solen disparar per costum, però enlaire. —Assenyala el seu costat, palpa lleugerament el matalàs—. Seieu. No sabia que
—Sí —diu, reconeixent-lo tot d'una—. Us heu disfressat... —i mig assenyala el bigoti llarg i caigut, postís, les celles amples i robustes, la
superiors... —M'he de guanyar la vida —fa l'home—. Tinc una família. Ell assenyala la noieta que s'ha traslladat cap a l'altra banda de parada, on un client
vol dir res. —Per a mi, sí. —I ho aprova? —diu ell, assenyalant el jutge. La noia riu, amb una rialla fresca com l'aigua que transpira
una cridadissa que s'aixeca a l'altre cap de cua, on tot de persones assenyalen en direcció a un individu que va desplegant una taula com la dels altres
l'home ha de repetir, allargant la mà: —Vós! —Anem plegats —diu ella, assenyalant al seu davant. —Ah! —fa l'uniformat amb una rialleta—. Vós, doncs!
aquella taula? I amb un dit on s'ha incrustat un xic de greix de pernil assenyala cap al fons de tot, a l'altra banda, on al costat de la porta hi ha una
contrariada quan un dels funcionaris de la porta de vehicles, li diu tot assenyalant la llibreta que s'ha tret de la butxaca: —L'heu de renovar. Caduca avui.
cap, insinuen un somriure dolç, i la del sofà, que té els ulls blaus, li assenyala un indret al seu costat. —Aquí estareu bé. Hi esmuny un coixí que
impacienta l'altre, que ja s'ha instal·lat. —Ara —diu el de l'ull tapat. Assenyala cap a la noia dels ulls verds—. Començarem per vós. —I al seu company—:
un moment, mentre la noia s'allunya cap al passadís, i aleshores l'assenyala a ell—. Ara, vós. —Edat —fa el de l'orella partida. Ell espera
home de l'ull tapat. —A la tercera —fa ell a l'atzar. El seu col·lega assenyala cap a la quarta porta del fons. —És aquí. S'hi encaminen i, tot i que

  Pàgina 1 (de 204) 50 següents »