×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assenyat |
Freqüència total: 1155 |
CTILC1 |
això és encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs, si som | assenyats | de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més | amb l'espasa o la llança, altres s'inclinen que amb un núvol de fletxes. | Assenyat | , devia triar les sagetes i atènyer l'ingredient de cabra del monstre, en | exercici, tal vegada milloraria de salut. La dida s'indignava davant l' | assenyat | suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta com morta i nua, | per ell. M'aprecio massa", xiuxiuejava dintre el son de la senyora, l' | assenyada | cornucòpia. "Bona minyona, fidel. Emmarques, doncs, el mirall que li | No, avui no. No fóra considerat decorós, i hem de seguir els costums | assenyats | de la terra." Però la per complet nua i fràgil adolescent no contestava | i estadísticament verificable per via empírica— és un personatge | assenyat | i plàcid no pot ser posada a discussió. Però també és cert que l'home | nostra època. De tota manera, frases com les citades exposen idees molt | assenyades | sobre el problema. Idees que, no cal dir-ho, han escandalitzat | Es queda a sopar amb nosaltres. És un minyó correctíssim, simpàtic, | assenyat | i extraordinàriament intel·ligent. 8 setembre. Matí de | seuen a les butaques i una tercera en un sofà, totes tres amb un gest | assenyat | i una actitud púdica, les cames ben tancades, les faldilles un centímetre | donar aquesta quantitat a una pobra dona romàntica que fa un ús tan poc | assenyat | de la seva moneda. Abandonant Uturoa, he d'agrair al capità de la | i de les bananeres. Timi havia crescut a Borabora, com un animalet pur i | assenyat | , una mica somniador, una mica taciturn, però amb l'ànima ratllada | i prudent, i governat per homes ferms, lleials, constants, tenaços i | assenyats | ? —que totes aquestes qualitats, bo i excloent-ne la mesquinesa d'alguns, | mica més de força en les tropes califals, una política més clarivident i | assenyada | en llur general, i el teló de la història no s'hauria pas aixecat per a | francesos. En llur majoria procedien de Cervera i eren conservadors molt | assenyats | : així només preconitzaren algunes tímides reformes polítiques, en sentit | començaments d'aquest segle es degué a l'ample ressò que la seva actitud | assenyada | i valenta alhora obtingué entre les masses populars, a l'aportació d'una | de la nostra història poc adients amb el nostre tarannà específic, | assenyat | i compromissari, poden ésser esclarits per aquest pressupòsit. Certes | quals agraden els ulls, sobretot: abans de perdre'ls, | assenyat | ballarí, mira, mira aquest teu món, l'estimada, petita, | sinó també fosa amb les altres. Quan posseeix continuïtat, quan és | assenyat | , quan és mesurat, quan és irònic, el català fa, en realitat, una sola | ja he indicat abans, el català sembla ésser molt més continu encara que | assenyat | . La continuïtat penetra, efectivament, dins de totes les formes de la | el seny? ¿Què volem dir d'una persona quan, per a definir-la, l'anomenem | assenyada | ? ¿Significa el seny una simple facultat de l'ànima o és una manera | significa per damunt de tot un vigilant estar sobre si. Finalment, ésser | assenyat | vol dir alhora ésser discret i circumspecte, és a dir, ésser home que | explicació, com si això li revelés el seu fons recòndit, que és un home | assenyat | , que és home de seny. En primer lloc, hi ha una cosa que no vol dir, | però és completament erroni confondre aquest sentit comú amb l'actitud | assenyada | . Extremant una mica la fórmula, podria dir-se fins i tot que el seny i el | Quan el català parla del seny, o, millor dit, quan el català es mostra | assenyat | , revela, consegüentment, la possessió d'una experiència, i això vol dir, | purità és aquell a qui sols la salvació i la moral preocupen. L'home | assenyat | és aquell que no renuncia ni a la salvació ni a l'experiència i que | l'existència, però que l'emplena. Per això és possible ésser home | assenyat | sense mesura, però no home mesurat sense seny. En el cas del català, | ingenuïtat com l'excessiva malícia. Això ens confirma que ésser home | assenyat | no significa merament ésser home d'experiència. L'home d'experiència pot | que li dicten els homes i les coses en llur immediata presència. L'home | assenyat | , en canvi, aspira a no errar en els seus judicis. Per això el seny | a l'ensems, una saviesa i una actitud, un coneixement i una moral. L'home | assenyat | és, doncs, primordialment, l'home de bon tremp, és a dir, l'home que | i els actes humans amb visió serena. Sense serenitat és difícil ésser | assenyat | ; sense circumspecció és impossible tenir enteniment. Però la serenitat | un altre nom a aquest quixotisme particular, qualifiquem-lo de quixotisme | assenyat | . Però que el català és, a la seva manera, quixotesc, em sembla ben | per la qual es fa possible que el mateix seny no sigui tampoc massa | assenyat | . Però la categoria —si així puc anomenar-la— del quixotisme no es troba | fermesa de l'esperit, robustesa de l'ànim, enteresa. Per això l'home | assenyat | és, en el sentit més fort del mot, l'home sencer. El seny és —i així | en l'existència catalana, el seny és una manera d'ésser; el català és | assenyat | encara que no vulgui, encara que prediqui i manifesti el contrari. Perquè | ja he repetit, la més pregona rel de la vida de Catalunya. El català és | assenyat | perquè és, en darrera instància, un home que posseeix continuïtat en els | no pugui creure que és accidental en la vida d'un home poder anomenar-se | assenyat | . Perquè poques coses determinen tan decisivament la vida humana com | tal de poder ésser qualificat amb tota propietat i conseqüència d'home | assenyat | , d'home de seny. III La mesura Si el seny i la continuïtat són, | vegades el que de primer antuvi semblava oposar-se-li, no es pot ésser | assenyat | sense fer, sense dir, sense pensar i sense sentir determinades | que tal vegada pot ésser continu sense ésser, per exemple, mesurat o | assenyat | . Si és cert que una d'aquestes formes pot predominar en alguns individus | estava de moda. El pare caputxí parlà amb Ferran i li digué coses | assenyadíssimes | , en les quals no hi era, però, del tot absent l'esperit de rivalitat | bona olor de pomes guardades a la calaixera de xicranda, olor de fadrina | assenyada | . Mentre es diuen algunes insignificàncies per gentilesa, Tomàs conta una | coll. Camina amb tota la pressa que li permet la seva gravetat de persona | assenyada | , en la qual han convergit, destil·lades, totes les virtuts pairals de la | per fer creure que era més bella del que realment fos. I les dones | assenyades | , que acceptaven els propis defectes i el pas dels anys, no es pintaven, i | desorbitades, sobre "les esperances d'Espanya"!... Uns quants homes | assenyats | —ben pocs— van intentar posar les coses a lloc. Però sembla que el qui és | per llur filla i del temor que els inspirava el bisó, els homes cregueren | assenyat | de consentir al casament i recolliren presents, cadascun dels quals havia | varietat dels fenòmens", i tal com ho confirma, pensa, llur "exploració | assenyada | ", els salvatges contemporanis ignorarien tota "simbolització nebulosa" | "simbolització nebulosa" (pàg. 63). Ara bé, "l'exploració | assenyada | dels salvatges contemporanis", tal com precisament la practica | Gaspar ni haver de referir la seva vida a la confessió del seu pare. Fóra | assenyat | suspendre la lectura. Cadascú buscaria el refugi que li escau en la seva | pogut fer cap objecció? ¿No oferien l'aspecte d'un matrimoni venturós i | assenyat | ? Aleshores fóra inexcusable no conservar aquest modèlic aspecte i que | Els nois estaven impacients. Mònica els va recomanar que fossin dòcils i | assenyats | , sobretot amb el pare; retirà les seves maletes; entrà al cotxe per besar |
|