Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

això és encertat, el primer element fóra l'aigua, i mira, doncs, si som	assenyats	de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més
amb l'espasa o la llança, altres s'inclinen que amb un núvol de fletxes.	Assenyat	, devia triar les sagetes i atènyer l'ingredient de cabra del monstre, en
exercici, tal vegada milloraria de salut. La dida s'indignava davant l'	assenyat	suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta com morta i nua,
per ell. M'aprecio massa", xiuxiuejava dintre el son de la senyora, l'	assenyada	cornucòpia. "Bona minyona, fidel. Emmarques, doncs, el mirall que li
No, avui no. No fóra considerat decorós, i hem de seguir els costums	assenyats	de la terra." Però la per complet nua i fràgil adolescent no contestava
i estadísticament verificable per via empírica— és un personatge	assenyat	i plàcid no pot ser posada a discussió. Però també és cert que l'home
nostra època. De tota manera, frases com les citades exposen idees molt	assenyades	sobre el problema. Idees que, no cal dir-ho, han escandalitzat
Es queda a sopar amb nosaltres. És un minyó correctíssim, simpàtic,	assenyat	i extraordinàriament intel·ligent. 8 setembre. Matí de
seuen a les butaques i una tercera en un sofà, totes tres amb un gest	assenyat	i una actitud púdica, les cames ben tancades, les faldilles un centímetre
donar aquesta quantitat a una pobra dona romàntica que fa un ús tan poc	assenyat	de la seva moneda. Abandonant Uturoa, he d'agrair al capità de la
i de les bananeres. Timi havia crescut a Borabora, com un animalet pur i	assenyat	, una mica somniador, una mica taciturn, però amb l'ànima ratllada
i prudent, i governat per homes ferms, lleials, constants, tenaços i	assenyats	? —que totes aquestes qualitats, bo i excloent-ne la mesquinesa d'alguns,
mica més de força en les tropes califals, una política més clarivident i	assenyada	en llur general, i el teló de la història no s'hauria pas aixecat per a
francesos. En llur majoria procedien de Cervera i eren conservadors molt	assenyats	: així només preconitzaren algunes tímides reformes polítiques, en sentit
començaments d'aquest segle es degué a l'ample ressò que la seva actitud	assenyada	i valenta alhora obtingué entre les masses populars, a l'aportació d'una
de la nostra història poc adients amb el nostre tarannà específic,	assenyat	i compromissari, poden ésser esclarits per aquest pressupòsit. Certes
quals agraden els ulls, sobretot: abans de perdre'ls,	assenyat	ballarí, mira, mira aquest teu món, l'estimada, petita,
sinó també fosa amb les altres. Quan posseeix continuïtat, quan és	assenyat	, quan és mesurat, quan és irònic, el català fa, en realitat, una sola
ja he indicat abans, el català sembla ésser molt més continu encara que	assenyat	. La continuïtat penetra, efectivament, dins de totes les formes de la
el seny? ¿Què volem dir d'una persona quan, per a definir-la, l'anomenem	assenyada	? ¿Significa el seny una simple facultat de l'ànima o és una manera
significa per damunt de tot un vigilant estar sobre si. Finalment, ésser	assenyat	vol dir alhora ésser discret i circumspecte, és a dir, ésser home que
explicació, com si això li revelés el seu fons recòndit, que és un home	assenyat	, que és home de seny. En primer lloc, hi ha una cosa que no vol dir,
però és completament erroni confondre aquest sentit comú amb l'actitud	assenyada	. Extremant una mica la fórmula, podria dir-se fins i tot que el seny i el
Quan el català parla del seny, o, millor dit, quan el català es mostra	assenyat	, revela, consegüentment, la possessió d'una experiència, i això vol dir,
purità és aquell a qui sols la salvació i la moral preocupen. L'home	assenyat	és aquell que no renuncia ni a la salvació ni a l'experiència i que
l'existència, però que l'emplena. Per això és possible ésser home	assenyat	sense mesura, però no home mesurat sense seny. En el cas del català,
ingenuïtat com l'excessiva malícia. Això ens confirma que ésser home	assenyat	no significa merament ésser home d'experiència. L'home d'experiència pot
que li dicten els homes i les coses en llur immediata presència. L'home	assenyat	, en canvi, aspira a no errar en els seus judicis. Per això el seny
a l'ensems, una saviesa i una actitud, un coneixement i una moral. L'home	assenyat	és, doncs, primordialment, l'home de bon tremp, és a dir, l'home que
i els actes humans amb visió serena. Sense serenitat és difícil ésser	assenyat	; sense circumspecció és impossible tenir enteniment. Però la serenitat
un altre nom a aquest quixotisme particular, qualifiquem-lo de quixotisme	assenyat	. Però que el català és, a la seva manera, quixotesc, em sembla ben
per la qual es fa possible que el mateix seny no sigui tampoc massa	assenyat	. Però la categoria —si així puc anomenar-la— del quixotisme no es troba
fermesa de l'esperit, robustesa de l'ànim, enteresa. Per això l'home	assenyat	és, en el sentit més fort del mot, l'home sencer. El seny és —i així
en l'existència catalana, el seny és una manera d'ésser; el català és	assenyat	encara que no vulgui, encara que prediqui i manifesti el contrari. Perquè
ja he repetit, la més pregona rel de la vida de Catalunya. El català és	assenyat	perquè és, en darrera instància, un home que posseeix continuïtat en els
no pugui creure que és accidental en la vida d'un home poder anomenar-se	assenyat	. Perquè poques coses determinen tan decisivament la vida humana com
tal de poder ésser qualificat amb tota propietat i conseqüència d'home	assenyat	, d'home de seny. III La mesura Si el seny i la continuïtat són,
vegades el que de primer antuvi semblava oposar-se-li, no es pot ésser	assenyat	sense fer, sense dir, sense pensar i sense sentir determinades
que tal vegada pot ésser continu sense ésser, per exemple, mesurat o	assenyat	. Si és cert que una d'aquestes formes pot predominar en alguns individus
estava de moda. El pare caputxí parlà amb Ferran i li digué coses	assenyadíssimes	, en les quals no hi era, però, del tot absent l'esperit de rivalitat
bona olor de pomes guardades a la calaixera de xicranda, olor de fadrina	assenyada	. Mentre es diuen algunes insignificàncies per gentilesa, Tomàs conta una
coll. Camina amb tota la pressa que li permet la seva gravetat de persona	assenyada	, en la qual han convergit, destil·lades, totes les virtuts pairals de la
per fer creure que era més bella del que realment fos. I les dones	assenyades	, que acceptaven els propis defectes i el pas dels anys, no es pintaven, i
desorbitades, sobre "les esperances d'Espanya"!... Uns quants homes	assenyats	—ben pocs— van intentar posar les coses a lloc. Però sembla que el qui és
per llur filla i del temor que els inspirava el bisó, els homes cregueren	assenyat	de consentir al casament i recolliren presents, cadascun dels quals havia
varietat dels fenòmens", i tal com ho confirma, pensa, llur "exploració	assenyada	", els salvatges contemporanis ignorarien tota "simbolització nebulosa"
"simbolització nebulosa" (pàg. 63). Ara bé, "l'exploració	assenyada	dels salvatges contemporanis", tal com precisament la practica
Gaspar ni haver de referir la seva vida a la confessió del seu pare. Fóra	assenyat	suspendre la lectura. Cadascú buscaria el refugi que li escau en la seva
pogut fer cap objecció? ¿No oferien l'aspecte d'un matrimoni venturós i	assenyat	? Aleshores fóra inexcusable no conservar aquest modèlic aspecte i que
Els nois estaven impacients. Mònica els va recomanar que fossin dòcils i	assenyats	, sobretot amb el pare; retirà les seves maletes; entrà al cotxe per besar

Pàgina 1 (de 24)

50 següents