×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb asserenar |
Freqüència total: 479 |
CTILC1 |
canviava en un instant el seu cap pel de la dona, i el seu passava, | asserenant | -se-li, tancats els ulls tan inquietadors, on abans era el d'ella. Un truc | passat els tràngols que els poetes i els mitògrafs m'atribueixen, però m' | assereno | de seguida i m'aplico a vetllar pels meus interessos econòmics, tan | el lèxic d'aquest país: estritllar-se, per exemple, en el sentit d' | asserenar | -se. "Semblava que faria mal temps, però el cel ja s'estritlla", em diu | abril. També em quedo al llit tot el dia. Fa sol, plou, torna a | asserenar | -se. Monotonia de la guerra! Als gràfics dels diaris, sempre les banderes, | Però em sembla que tindrem guerra tot l'estiu, encara. Cap al tard s' | asserena | . Lluna en el cel pur. Un rossinyol i un cucut canten alhora. Ginesta; | Dia núvol, plujós. A la tarda fa un fort temporal, però a quarts de set s' | asserena | . Ha caigut molta neu al Pirineu. Vora el parc, sobre el sègol madur, hi | banc de pedra al llarg de la paret, amb llarga barba d'herbei. Després s' | asserena | ; el cel s'emmiralla en els tolls del camí. Berenem vora una font que neix | tancs i 20.000 homes de la Brigada Líster. A la tarda s' | asserena | : només queda una mica de calitja cap al Pirineu. La nena menuda, aquest | el camí. 21 setembre. Al matí fa un ruixat, però aviat s' | asserena | i queda el cel tot guarnit de núvols blancs, esparsos. Vaig al Pujolar | i nuvolades cap a la banda d'Olot. Però a primera hora de la tarda s' | asserena | . Hi ha uns núvols blancs com pintats al pastel. Amb la Magdalena i | 10 agost. Al matí fa algun ploviscó, però després s' | asserena | . Vaig a Vilarmau amb l'avi. Rebem carta d'en Langdon-Davies anunciant que | 8 setembre. Matí de boira densa, però després s' | asserena | . Amb en Vinyoli i en Jaume vaig al bosc de Vilarmau i damunt el Sot de | diu: —Són ximples. I nosaltres també. —Subjecta el braç de l'home, acaba d' | asserenar | -se—. No te n'adones? Sempre havíem temut que ens contaminarien, que ens | a aquell fenomen. Amb carícies minucioses vaig aconseguir que Eva s' | asserenés | ; i bon punt va poder parlar va dir-me: "L'única manera de tenir una | Caín, s'aparta d'Abel.)] Adam. [(A Abel.)] Noi, | asserena | 't. No portis tanta pressa... Caín. [(Creuant-se de | la finor del gerro que potser tindrem sencer quan m' | asserenis | el pols que tremola. Tu, germana indulgent, no veus en mi coses | no trobo res blau. (Em juren que un dia s' | asserenarà | ). L'èxit m'ennuega, l'amistat em cou —ferida sagrada. | Et conservava immaculada per un malvat. Ernestina. | Asserena | 't, tranquilitza't! La meva ànima no ha pas desdit. Víctor. | instants de lleure per dir-nos el que sentim! [(Víctor sanglota.)] | Asserena | 't; jo també t'estimo. [(Víctor esclata, besant-li les mans amb deliri. | mon ànima a la mida dels altres, i en mi tot s' | asserena | . 2 Els llosats Els llosats tenen cares, | com al nen de sempre, que començava a tenir cabòries d'home. Ferran s' | asserenà | i abandonà la seva germana. Maria Lluïsa, mentint i fent comèdia, l'havia | i em dóna vida el plaer de sa flairosa carícia. Mai | asserenà | cap festa un aire tan ben olent, ni perfumaren llur | tenia que vinguessis! —comença Laura en un to ben simple, per ajudar-la a | asserenar | -se. —Amb les estones que estic sola!; parlaríem, riuríem, m'ajudaries a | de l'acte involuntari. Sent que Laura arriba; li cal dissimular, | asserenar | -se. De seguida que la muller de Tomàs entra, mira tot entorn amb esguard | la Rambla la retornen. S'adona que no la seguia ningú més que la por. S' | asserena | . No vol veure cap de les cares conegudes que la miren. Tornarà a | de l' agulla, se li feya etern. Durant aquell dia lo cor s' ennuvolá y | asserená | més voltas que 'l d' una histérica; los meteixos recorts, los meteixos | sa vegada, xuclantse 'l plor, mossegantse 'l llabi, probant inutilment d' | aserenar | se pera acumular tota la vida á la font que assedegava 'l seu fillet, | planava una pau, una calma de tarda dominical. La llum tranquil·la ho | asserenava | tot, com si la vida fes una pausa en la joia serena i celebrés també el | jo no gosava mirar-lo. Ara em vaig atrevint. A poc a poc miro tothom. M' | assereno | i sóc tot curiositat. A l'esquerra tinc un cos formós, jove, magnífic, | ni gens: vas colpir en un moment de ràbia i de por, i després, quan et vas | asserenar | , vas considerar el teu acte amb horror i et negares a reconèixer-lo. Però | a l'inrevés, una mena de teixit sense fi, sinó que, després de procurar | asserenar | -se d'aquestes passions amb el raonament per guia i centrada sempre en un | Galileu la retractació que en altre temps li fou exigida. Els ànims s'han | asserenat | i els camins han estat declarats lliures per a tothom; per tot arreu hom | sent amenaçat per un altre jo, mai per un tu. Déu és el tu que acull, que | asserena | , que apaivaga. I que ens ensenya i ens educa a veure en tots els homes un | apartats. Veient-se lliure de curiosos el suposat anarquista comença d' | asserenar | -se, l'optimisme torna a son esperit tot pensant que una equivocació la | El vianant hi troba sempre foc encès a la llar i un dolç repòs que l' | asserena | . Però, carretera avall, la llum es va fent més escassa i el camí més | , que n'és de bella!". Car la beutat, quan sembla inassequible, en lloc d' | asserenar | els homes, els turmenta. Amb una curiositat plena de recança, tot seguit | , y ningú sab lo que passà allí dins. Però l'endemà al matí, quan el cel s' | asserenava | y'l riuot anava mimvant, els primers vehins de Verdun que gosaren | —respongué ella, axugantse les llàgrimes. Però passos acoplats, la feren | asserenar | se. Sortía també en Jordi. El gran aquarelista se'ls enduya a tots; "ell | per agrejàrtela encara més ab fantasíes d'una imaginació malalta. | Asserèna | t, càlla, escólta...— Però l'intensitat del dolor que passava la mísera | que li feia espurnar els ulls. —Tia Paulina, calmi's, calmi's; calmi's; | assereni | 's...— deia en Víctor, afadigat, col·locant la dolça Paulina, mig | en compte que avui és dijous... Però la Catarina no trobava manera d' | asserenar | -se; les galtes li cremaven com si estigués a prop d'una teia ardent; un | que els entela quan miren endins. La quietud de l'esguard no era prou per | asserenar | la fesomia, encara fresca, amb unes arrugues molt fines arran de parpre | la podia moure. I una punxa de foc li resseguia els pensaments. Tardà a | asserenar | -se. En Víctor s'aixecà. En arribar a casa, no havien tornat a dir ni una | Un d'aquells dies, després d'haver ploïnejat tota la tarda, el temps va | asserenar | -se gairebé a sol morent, i vaig sortir al balcó a respirar l'aire lliure. | sols pensar-hi. Si no poden ésser! I ca! I, com més anà caminant i | asserenant | -se, més i més s'afermà en la convicció d'haver sofert una al·lucinació | lluny, a dreta o esquerra, per estar a cobert d'una nassada, l'antílop s' | asserena | . Llavors pot començar l'avenç de front, amb totes les precaucions i tota | a l'hotel, oblidat del tot d'Eliana, el front fresc de l'aire del mar i | asserenat | per la llum dels estels entrant-li per la finestra i amorosint-li la gira | el tenia en despertar-se. Xisclà follament tota una nit. Després, s'anà | asserenant | . Al cap de poc començà de llevar-se... No s'aturava la pesta. Un dia es | i l'amable tracte de la Dolors, la dona del Pobric, l'acabaren d' | asserenar | i d'enfortir. Quan ell i en Vilaplana tornaren a la miserable tasca de | en donar mostres de bonhomia, de cordialitat i de franquesa, per tal d' | asserenar | la faç d'Innocenci. Àdhuc a cal notari tractà de bromejar, de fer |
|