Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

canviava en un instant el seu cap pel de la dona, i el seu passava,	asserenant	-se-li, tancats els ulls tan inquietadors, on abans era el d'ella. Un truc
passat els tràngols que els poetes i els mitògrafs m'atribueixen, però m'	assereno	de seguida i m'aplico a vetllar pels meus interessos econòmics, tan
el lèxic d'aquest país: estritllar-se, per exemple, en el sentit d'	asserenar	-se. "Semblava que faria mal temps, però el cel ja s'estritlla", em diu
abril. També em quedo al llit tot el dia. Fa sol, plou, torna a	asserenar	-se. Monotonia de la guerra! Als gràfics dels diaris, sempre les banderes,
Però em sembla que tindrem guerra tot l'estiu, encara. Cap al tard s'	asserena	. Lluna en el cel pur. Un rossinyol i un cucut canten alhora. Ginesta;
Dia núvol, plujós. A la tarda fa un fort temporal, però a quarts de set s'	asserena	. Ha caigut molta neu al Pirineu. Vora el parc, sobre el sègol madur, hi
banc de pedra al llarg de la paret, amb llarga barba d'herbei. Després s'	asserena	; el cel s'emmiralla en els tolls del camí. Berenem vora una font que neix
tancs i 20.000 homes de la Brigada Líster. A la tarda s'	asserena	: només queda una mica de calitja cap al Pirineu. La nena menuda, aquest
el camí. 21 setembre. Al matí fa un ruixat, però aviat s'	asserena	i queda el cel tot guarnit de núvols blancs, esparsos. Vaig al Pujolar
i nuvolades cap a la banda d'Olot. Però a primera hora de la tarda s'	asserena	. Hi ha uns núvols blancs com pintats al pastel. Amb la Magdalena i
10 agost. Al matí fa algun ploviscó, però després s'	asserena	. Vaig a Vilarmau amb l'avi. Rebem carta d'en Langdon-Davies anunciant que
8 setembre. Matí de boira densa, però després s'	asserena	. Amb en Vinyoli i en Jaume vaig al bosc de Vilarmau i damunt el Sot de
diu: —Són ximples. I nosaltres també. —Subjecta el braç de l'home, acaba d'	asserenar	-se—. No te n'adones? Sempre havíem temut que ens contaminarien, que ens
a aquell fenomen. Amb carícies minucioses vaig aconseguir que Eva s'	asserenés	; i bon punt va poder parlar va dir-me: "L'única manera de tenir una
Caín, s'aparta d'Abel.)] Adam. [(A Abel.)] Noi,	asserena	't. No portis tanta pressa... Caín. [(Creuant-se de
la finor del gerro que potser tindrem sencer quan m'	asserenis	el pols que tremola. Tu, germana indulgent, no veus en mi coses
no trobo res blau. (Em juren que un dia s'	asserenarà	). L'èxit m'ennuega, l'amistat em cou —ferida sagrada.
Et conservava immaculada per un malvat. Ernestina.	Asserena	't, tranquilitza't! La meva ànima no ha pas desdit. Víctor.
instants de lleure per dir-nos el que sentim! [(Víctor sanglota.)]	Asserena	't; jo també t'estimo. [(Víctor esclata, besant-li les mans amb deliri.
mon ànima a la mida dels altres, i en mi tot s'	asserena	. 2 Els llosats Els llosats tenen cares,
com al nen de sempre, que començava a tenir cabòries d'home. Ferran s'	asserenà	i abandonà la seva germana. Maria Lluïsa, mentint i fent comèdia, l'havia
i em dóna vida el plaer de sa flairosa carícia. Mai	asserenà	cap festa un aire tan ben olent, ni perfumaren llur
tenia que vinguessis! —comença Laura en un to ben simple, per ajudar-la a	asserenar	-se. —Amb les estones que estic sola!; parlaríem, riuríem, m'ajudaries a
de l'acte involuntari. Sent que Laura arriba; li cal dissimular,	asserenar	-se. De seguida que la muller de Tomàs entra, mira tot entorn amb esguard
la Rambla la retornen. S'adona que no la seguia ningú més que la por. S'	asserena	. No vol veure cap de les cares conegudes que la miren. Tornarà a
de l' agulla, se li feya etern. Durant aquell dia lo cor s' ennuvolá y	asserená	més voltas que 'l d' una histérica; los meteixos recorts, los meteixos
sa vegada, xuclantse 'l plor, mossegantse 'l llabi, probant inutilment d'	aserenar	se pera acumular tota la vida á la font que assedegava 'l seu fillet,
planava una pau, una calma de tarda dominical. La llum tranquil·la ho	asserenava	tot, com si la vida fes una pausa en la joia serena i celebrés també el
jo no gosava mirar-lo. Ara em vaig atrevint. A poc a poc miro tothom. M'	assereno	i sóc tot curiositat. A l'esquerra tinc un cos formós, jove, magnífic,
ni gens: vas colpir en un moment de ràbia i de por, i després, quan et vas	asserenar	, vas considerar el teu acte amb horror i et negares a reconèixer-lo. Però
a l'inrevés, una mena de teixit sense fi, sinó que, després de procurar	asserenar	-se d'aquestes passions amb el raonament per guia i centrada sempre en un
Galileu la retractació que en altre temps li fou exigida. Els ànims s'han	asserenat	i els camins han estat declarats lliures per a tothom; per tot arreu hom
sent amenaçat per un altre jo, mai per un tu. Déu és el tu que acull, que	asserena	, que apaivaga. I que ens ensenya i ens educa a veure en tots els homes un
apartats. Veient-se lliure de curiosos el suposat anarquista comença d'	asserenar	-se, l'optimisme torna a son esperit tot pensant que una equivocació la
El vianant hi troba sempre foc encès a la llar i un dolç repòs que l'	asserena	. Però, carretera avall, la llum es va fent més escassa i el camí més
, que n'és de bella!". Car la beutat, quan sembla inassequible, en lloc d'	asserenar	els homes, els turmenta. Amb una curiositat plena de recança, tot seguit
, y ningú sab lo que passà allí dins. Però l'endemà al matí, quan el cel s'	asserenava	y'l riuot anava mimvant, els primers vehins de Verdun que gosaren
—respongué ella, axugantse les llàgrimes. Però passos acoplats, la feren	asserenar	se. Sortía també en Jordi. El gran aquarelista se'ls enduya a tots; "ell
per agrejàrtela encara més ab fantasíes d'una imaginació malalta.	Asserèna	t, càlla, escólta...— Però l'intensitat del dolor que passava la mísera
que li feia espurnar els ulls. —Tia Paulina, calmi's, calmi's; calmi's;	assereni	's...— deia en Víctor, afadigat, col·locant la dolça Paulina, mig
en compte que avui és dijous... Però la Catarina no trobava manera d'	asserenar	-se; les galtes li cremaven com si estigués a prop d'una teia ardent; un
que els entela quan miren endins. La quietud de l'esguard no era prou per	asserenar	la fesomia, encara fresca, amb unes arrugues molt fines arran de parpre
la podia moure. I una punxa de foc li resseguia els pensaments. Tardà a	asserenar	-se. En Víctor s'aixecà. En arribar a casa, no havien tornat a dir ni una
Un d'aquells dies, després d'haver ploïnejat tota la tarda, el temps va	asserenar	-se gairebé a sol morent, i vaig sortir al balcó a respirar l'aire lliure.
sols pensar-hi. Si no poden ésser! I ca! I, com més anà caminant i	asserenant	-se, més i més s'afermà en la convicció d'haver sofert una al·lucinació
lluny, a dreta o esquerra, per estar a cobert d'una nassada, l'antílop s'	asserena	. Llavors pot començar l'avenç de front, amb totes les precaucions i tota
a l'hotel, oblidat del tot d'Eliana, el front fresc de l'aire del mar i	asserenat	per la llum dels estels entrant-li per la finestra i amorosint-li la gira
el tenia en despertar-se. Xisclà follament tota una nit. Després, s'anà	asserenant	. Al cap de poc començà de llevar-se... No s'aturava la pesta. Un dia es
i l'amable tracte de la Dolors, la dona del Pobric, l'acabaren d'	asserenar	i d'enfortir. Quan ell i en Vilaplana tornaren a la miserable tasca de
en donar mostres de bonhomia, de cordialitat i de franquesa, per tal d'	asserenar	la faç d'Innocenci. Àdhuc a cal notari tractà de bromejar, de fer

Pàgina 1 (de 10)

50 següents