×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assetjar |
Freqüència total: 666 |
CTILC1 |
—Potser té raó. Precisament ara necessito com mai la protecció divina: m' | assetgen | pensaments negres; pateixo d'insomnis i tinc malsons. Potser a mi i tot | Però també és cert que no queda al marge de les sol·licitacions que | assetgen | qualsevol altra mena d'home: passions i febleses personals, incentius i | a la mà, el sac a l'esquena carregat de fulles mortes. Fantasmes que m' | assetgen | sense poder més, fins a fer-me cridar com a una boja. Les meves queixes a | la senyora Mates a emprovar-se'l". No cal dir que Conxa havia estat | assetjada | per la flor dels "castigadors" d'altura, barrejada com vivia entre les | l'esquadra francesa dels Anjou que, en aquell moment, envaïen Catalunya i | assetjaven | Girona, mentre el país, impressionat per la injusta "excomunió" | la pluja espessíssima em tenia voltat al mig del Parc. No em podia | assetjar | en millor punt. El Parc! Com és d'ingenu això que ara vaig a dir! Dubto | de les casernes, i la revolució social fóra feta a la ciutat | assetjada | per la fam. De la ciutat, el moviment s'escamparia a tot el país, a tot el | successor del vell. Realment, on va? Sortia atret per l'ombra nocturna i | assetjat | pel temor. Gaspar té raó, com sempre. El seu lloc és aquí, entre els seus | enyoroses vides subalternes reclamessin d'ella protecció, càlides veus l' | assetjaren | sense donar-li temps d'intervenir o de rebutjar-les. "Viuràs al costat | esglaiat tot d'una: en la mitja penombra de la cambra li va semblar que l' | assetjaven | ; esperà que sonessin uns trets... Lenta, entenebrida, la memòria li | un aspecte magnífic, aquí recargolat entre les cames d'un déu caritatiu i | assetjat | per un estol de gosses famèliques! Si goses pretendre que ets lliure, | amo meu? No s'hi veu gens. Et porto alguna cosa de menjar; la gent d'Argos | assetgen | el temple i és impossible de sortir. Aquesta nit mirarem d'escapar-nos. | i cossos morts, tot ell desèrtic: una forta ciutat d'altres | assetgen | ; amb bateria, amb mines i amb escales intenten | l'herba, no neix cap més infant." Amb paranys i paraules màgiques he d' | assetjar | -lo i llançar-li l'encantament per fer-lo sortir de les meves entranyes! | de guardar-se'n. O per tal d'arrecerar la ciutat dels perills que l'han | assetjada | tot atansant-se pels vials de l'aigua. Un obelisc que des del centre del | una manifestació externa d'assalt al poder. Repetides vegades els pagesos | assetgen | la ciutat de Mallorca i el seu cap —el manacorí Simó Tort i Ballester— | en 1663, en què més de sis mil llauradors de l'Horta de València | assetgen | la capital en protesta per l'exacerbació dels impostos—; però tot plegat | fou, Cartago." L'edat mitjana va ignorar-la. Damunt les seves ruïnes, | assetjant | Tunis en 1270, morí de pesta sant Lluís amb la flor dels seus | s'alçava el palau del governador angeví, Jean de Saint Remy, qui hi fou | assetjat | . Els sicilians haurien volgut constituir-se en federació de repúbliques | que, malgrat les impureses que ens volten i les contrarietats que ens | assetgen | i ens omplen d'amargor, estem millor de com estàvem, i l'ambient en el | treure'l fòra. El temptador s'havia aferrat an el teu sí. Com una eura, t' | assetjava | les conjuntures, i l'eura, quan no serva, enruna, i si a tu no ha pogut | que expansiu. Quasi tots ells són sorruts, són defensius, se'ls ha d' | assetjar | . N'hi han que dormen, n'hi han que mosseguen, cada hu té les seves | és d'una força demoledora. El nostre cor és una plaça forta. La Paraula l' | assetja | . I el jo la defensa. I el jo té tot un arsenal al servei de l'egoisme, | I encara no eren a dormir, que hòmens de la ciutat, hòmens de Sodoma, ja | assetjaven | la casa: de jóvens i de vells, de tot el poble, fins al darrer estament. I | sembla com el símbol anunciador d'aquest adveniment de la generació nova, | assetjada | per les preocupacions lluministes. Lluny de tancar-se en foscs interiors, | ens conta com advertiren als sentinelles del Capitoli que aquest era | assetjat | i a punt d'ésser assaltat durant la nit, en els inicis de la vida | que el més veloç dels cavalls. La seducció del defora, però, no deixarà d' | assetjar | -lo. I farà bé, com féu Ulisses, de posar cera tendra a l'orella dels seus | saber de quina guisa havia de comportar-se amb els galants atrevits que l' | assetjaven | . Tenia els seus escrúpols de consciència i les seves temptacions. I això | castellana va ser més papista que el papa quan els castellans el van | assetjar | a Roma, perquè s'havia aliat amb el rei de França Francesc I, que, com | de Catalunya", perquè els exèrcits castellans i francesos que | assetjaven | Barcelona van quedar anihilats perquè es van trobar igualment assetjats | assetjaven Barcelona van quedar anihilats perquè es van trobar igualment | assetjats | pels vaixells de les esquadres de les potències aliades, reunides al port | era tan gran, que ni esma els quedava per lamentar la fatalitat que els | assetjava | . —Refoina, i més refoina! Malaguanyat el cop de cap que m'he donat! | cert! —exclamà en Boi, amb alegria. —És aquell cavaller que es trobava | assetjat | per dos pirates que l'amenaçaven, que l'haurien matat, de segur, llavors | professional, violent i ofensiva. El cas és que no puc exercir-la. Cerco, | assetjo | , ataco i trobo homes de palla que s'escorren, i personatges inflats que | a aquest joc de l'enginy per a ell massa fàcil, quan els derrotistes | assetjaven | per tot arreu i, ja més sarcàstic que irònic, declarava contundentment, | terra a la badia de Pollensa, i des d'allí, illa endins, fer cap a | assetjar | i escometre la ciutat de Palma. Pollensa, veieu?, és darrera de tot | es mata. ¿Comprens el sentit de la paraula? Hi ha vegades que la mort ens | assetja | i sentim que cal morir o matar; aquells que, com a hòmens terrosos com | Mademoiseille Biard, no vacil·là gens a acudir en auxili del seu company | assetjat | per tanta de gent hostil. —Retireu-vos i tanqueu i barreu la porta de | la testa amb un somrís, però seriós,— suposant que la caseta fos | assetjada | , resistiria una mala fi de temps, pel que fa a queviures. En acabat em | era un món íntim enrevoltat d'abismes que ningú mai passaria; un món | assetjat | per horribles perills, per forces alloure que ningú mai dominaria. | viatjant (derivats de viatge), homenatjar (d'homenatge), | assetjar | , assetjador (de setge), petjar (de petja), apitjar, | també l'ha oblidat massa injustament. Hagué de treballar en silenci, | assetjat | per les angúnies materials i disminuït d'atencions públiques. | El mestre d'Uclés i don Pedro Guzman es mostren partidaris d'anar a | assetjar | el castell d'Alfama; però el rei els fa veure "© ©", i tots li | desembre. Sabem també que, a la primeria de gener, el rei va anar-se'n a | assetjar | a Múrcia. "© ©", diu el /Llibre del Feyts\. I els | rectificació de Miret a la durada del setge, les hosts cristianes encara | assetjaven | Múrcia el dia 14 de febrer, i l'infant Pere es trobava entre els | aleshores les més encertades disposicions per a la defença de Galípoli, | assetjada | pels genovesos, sense oblidar un sol detall, per tal de treure el millor | Tots l'esperen impacients. Triga. —Les dones, quan s'hi posen... Tots l' | assetgen | així que entra. —Què? —T'ha dit que sí? —No els ha sabut greu | primavera, la Gran Companyia penetra en l'Asia Menor, ocupa Filadèlfia, | assetjada | pels turcs i, continuant triomfalment, entra a Thira i Efès, on s'aplega | combinat, destrueix i desvasta Heraclea. L'exèrcit d'Andrònic, que estava | assetjant | Gal·lípoli, és sobradament vençut i dispersat per les gents d'Entença. | una enorme estesa de morts per terra. Ras i seguit les gents de Rocafort | assetgen | el castell d'Apros i quan alcen el camp se'n duen un portentós botí en |
|