DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
asseure V 5761 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb asseure Freqüència total:  5761 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fa per acomplir unes comeses tan diverses. El cert és, però, que mai no s'asseu. Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a causa d'unes obligacions
legal, si no s'ha de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'he assegut, per cortesia, al tron, al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que
als prats plens de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després damunt els blancs ossos. N'hi ha, es diu, a milers. Des d'aquests
casca el mondo, eccetto el sior Iove", va decidir la dida. I es va asseure en una cadira baixa, a l'aguait d'un altre bàtec o ni que fos un suau
"Milla esker", va mormolar, educada, la dama. I es va asseure amb dignitat en el trípode, prop dels vapors mefítics que s'exhalaven de
els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s'asseia vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest
res de posar-se amb nosaltres al treball, i a l'hora d'esmorzar també s'asseia amb els treballadors... Treia el porró... I no us dic jo com anava!...
la cuina, va fer festa major. En ella, a l'entorn d'una llarga taula, s'asseien aquell dia tots els treballadors de les terres, els pastors i els
que la sento acostar-se pel passadís com solia fer-ho, que em besa i s'asseu davant del clavicordi a tocar. Em refaig, i l'habitació i la casa se'm
temps faig memòria de la casa paterna i de la taula entorn de la qual ens assèiem a menjar en la santa pau de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva
/(Romeu i Julieta\). La nit de sant Joan baixà al portal i es va asseure al pedrís. La mare l'havia renyada amb aspror. Fins aleshores sa mare no
mare li havia pegat. La nit de sant Joan baixà al portal de casa seva i s'assegué al pedrís. Ara Mila estava sola, sense pare ni mare, però es sentia més
Hi havia, després, les tendres cançons: la de la bona dida del Rei, que s'asseu a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia
ell la cridà a la seva habitació —no volia que la serventa els sentís—; s'assegué i la féu seure davant seu. Ella obeí tremolant. Antoni Costa li parlà del
darrera d'ella per a no veure-la mai més. Ella, despullada com estava, s'assegué al pedrís, arraulida en la nit freda d'hivern; doblegà el cap damunt els
havia dit. Rigueren també els de la colla. Ell, sense adonar-se de res, s'assegué al seu lloc. —Beguem —digué un, tot aixecant el got—. Brindem per Candi,
n'havia posat un de net, senzill, amb ratlles blaves i blanques—, s'havia assegut al balcó segons que acostumava. La mare era dintre feinejant, potser
el Sant, que passaria arreplegant llenya per a coure els seus llegums, s'asseuria a descansar. A banda i banda del carrer es disposaven dues i àdhuc tres
padrí arribava mústic i abatut, perduda la seva acostumada jovialitat. S'assegué en silenci, fatigat, i sospirà. Mila a penes s'atrevia a interrogar-lo.
malparlar de tu... La ràbia se'ls menja... Era a la Germandat... S'ha assegut apartat de mi, i parla que parla. Jo ja no podia contenir-me: m'he aixecat
vi amb què obsequiar el seu vell amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s'assegué, encengué un cigarret i s'enfonsà en un dolç divagar. En el silenci
un impuls fervent d'abraçar-la, frustrat ja al començ. Llavors Sileta s'asseia al seu costat; l'acariciava, li preguntava si necessitava res, li
despertés. —Ets tu, Sileta? Vina, seu. Sileta agafà una de les cadires i s'assegué al costat d'ella. Aquests dies la noia venia sovint a la casa: gairebé li
a ell, a penes el veia i es trobés on es trobés; com aquells dies en què s'asseia als seus genolls i li passava els bracets entorn del coll, i li explicava
estat, no l'hauria estimada pas més ni amb un amor més pur. Ell se l'asseia als genolls, començava a parlar exaltat, i l'habitació on es trobaven
al cap de poc i ajudà sa mare en els quefers domèstics. Acabat això, s'assegué un moment i es posà a fullejar un vell llibre. La nit avançava. Molt
hagués de fer la imatge d'ella davant seu, allí a la pròpia habitació. S'assegué, abocà licor en un vas i begué per ocupar-se en alguna cosa; després
commogut. Maria Àgueda anà a cercar la cistelleta de les labors i s'assegué a cosir prop de la taula, a la claror del llumener, com solia fer-ho
Tino Costa tornà a la seva habitació; s'estigué encara una llarga estona asseient-se i tornant-se a alçar, sortint a la finestra i tornant; encengué i
ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li pregà que s'assegués. —Vas mullada, Mila. Potser hauries de canviar-te. Vols que cridi la mare?
Mila cercà en va la seva mirada. Obeí dòcil i en silenci. Tino Costa s'assegué al seu costat. No digué res. S'enfonsà en la intensa felicitat de la seva
somnis veia Mila que tornava a poc a poc sense dir res. Ell es reféu i s'assegué al mateix lloc d'abans, al costat d'ella. Es sentia talment commogut per
es dominà a l'instant. "Per a què?" —es digué—, i tornà a asseure's. Què l'importava? Si volien res, que pugessin; ell s'estaria allí,
el metge. El padrí acudí també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia assegut a fora, i romania immòbil, embolcallat en un silenci ombrívol. El padrí,
portà la imatge, i aquella mateixa nit començà a treballar. A estones s'asseia a descansar; encenia un cigarret, i entre les espirals del fum, amb aire
Costa sortí, mentre la germana reflexionava sense saber què pensar. S'assegué en una cadira, vora el capçal del mort. A l'estança es restablí el
arran del muscle amb un soroll com si s'esquincés un pergamí. S'assegué i començà a treure's les mitges. Tino Costa tornà a posar els ulls en el
que ensopegà, caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca s'assegué. El braç esquerre li feia mal i sentí una coïssor de foc sobre el front.
s'arribaven més enllà de l'encreuament, fins a l'altra carretera. Mila s'asseia en un marge o damunt d'una roca a l'altura. Anselma s'asseia al seu
Mila s'asseia en un marge o damunt d'una roca a l'altura. Anselma s'asseia al seu costat, com un ca fidel, en silenci. Llavors la noieta podia veure
més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s'asseu a taula i espera que arribi el seu pare. Es saluden breument, i molts
: —Ara surt molt. Jo, amagada a l'espessor, no la perdo de vista. S'asseu i s'està hores senceres en la mateixa postura, mirant el camí. És com si
curava de la neteja de la casa i de fer el menjar. Parada la taula, s'asseien una davant de l'altra i menjaven, tot conversant. Parlaven del poble, del
i després de sopar, asseguts a l'habitació de la filla, l'ancià s'asseia l'infant sobre els genolls i li referia algun conte dels molts que sabia;
puja a l'ampit, i d'allí salta al terraplè. Avança amb precaució, s'asseu en una pedra i es calça. Un ample silenci s'estén per les fondalades i
s'hagués posat a caminar al seu costat. Mila no podia més, i va asseure's. Allò que tant temia s'havia, per fi, realitzat: Mila havia perdut el
matí —el cel era tot estelat quan sortí de la masia—. Només una vegada va asseure's un moment a descansar vora un rierol; apagà la seva set i menjà una
dos a la plaça. Però, per què ho dic? Perdoni'm... Estic tan cansada! M'asseuré aquí un moment; no puc més... La dona va fixar-se de sobte en els seus
les feines del camp. Mila repetia: —Pobres espardenyes!... No puc més; m'asseuré aquí un moment. —Es recalcà en el braç de la dona i s'assegué sobre el
puc més; m'asseuré aquí un moment. —Es recalcà en el braç de la dona i s'assegué sobre el marge—. M'estimava molt, ell; ens estimàvem molt. Una nit vam

  Pàgina 1 (de 116) 50 següents »