×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb asseure |
Freqüència total: 5761 |
CTILC1 |
| fa per acomplir unes comeses tan diverses. El cert és, però, que mai no s' | asseu | . Suposem, doncs, que vetlla, que a penes dorm, a causa d'unes obligacions | | legal, si no s'ha de comprar ni uns tristos parracs? Més tard, m'he | assegut | , per cortesia, al tron, al frec del de Persèfone, ella tan tibant, que | | als prats plens de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s' | asseuen | després damunt els blancs ossos. N'hi ha, es diu, a milers. Des d'aquests | | casca el mondo, eccetto el sior Iove", va decidir la dida. I es va | asseure | en una cadira baixa, a l'aguait d'un altre bàtec o ni que fos un suau | | "Milla esker", va mormolar, educada, la dama. I es va | asseure | amb dignitat en el trípode, prop dels vapors mefítics que s'exhalaven de | | els quefers de la casa, la noia, mentre el temps li ho permetia, s' | asseia | vora el balcó a brodar. Ho feia delicadament, i al col·legi, en aquest | | res de posar-se amb nosaltres al treball, i a l'hora d'esmorzar també s' | asseia | amb els treballadors... Treia el porró... I no us dic jo com anava!... | | la cuina, va fer festa major. En ella, a l'entorn d'una llarga taula, s' | asseien | aquell dia tots els treballadors de les terres, els pastors i els | | que la sento acostar-se pel passadís com solia fer-ho, que em besa i s' | asseu | davant del clavicordi a tocar. Em refaig, i l'habitació i la casa se'm | | temps faig memòria de la casa paterna i de la taula entorn de la qual ens | assèiem | a menjar en la santa pau de la llar. Jo no m'he pogut veure amb la meva | | /(Romeu i Julieta\). La nit de sant Joan baixà al portal i es va | asseure | al pedrís. La mare l'havia renyada amb aspror. Fins aleshores sa mare no | | mare li havia pegat. La nit de sant Joan baixà al portal de casa seva i s' | assegué | al pedrís. Ara Mila estava sola, sense pare ni mare, però es sentia més | | Hi havia, després, les tendres cançons: la de la bona dida del Rei, que s' | asseu | a la vora del foc amb l'infantó a la falda, perquè l'infant no volia | | ell la cridà a la seva habitació —no volia que la serventa els sentís—; s' | assegué | i la féu seure davant seu. Ella obeí tremolant. Antoni Costa li parlà del | | darrera d'ella per a no veure-la mai més. Ella, despullada com estava, s' | assegué | al pedrís, arraulida en la nit freda d'hivern; doblegà el cap damunt els | | havia dit. Rigueren també els de la colla. Ell, sense adonar-se de res, s' | assegué | al seu lloc. —Beguem —digué un, tot aixecant el got—. Brindem per Candi, | | n'havia posat un de net, senzill, amb ratlles blaves i blanques—, s'havia | assegut | al balcó segons que acostumava. La mare era dintre feinejant, potser | | el Sant, que passaria arreplegant llenya per a coure els seus llegums, s' | asseuria | a descansar. A banda i banda del carrer es disposaven dues i àdhuc tres | | padrí arribava mústic i abatut, perduda la seva acostumada jovialitat. S' | assegué | en silenci, fatigat, i sospirà. Mila a penes s'atrevia a interrogar-lo. | | malparlar de tu... La ràbia se'ls menja... Era a la Germandat... S'ha | assegut | apartat de mi, i parla que parla. Jo ja no podia contenir-me: m'he aixecat | | vi amb què obsequiar el seu vell amic. Maria Àgueda tornà a fora. Ell s' | assegué | , encengué un cigarret i s'enfonsà en un dolç divagar. En el silenci | | un impuls fervent d'abraçar-la, frustrat ja al començ. Llavors Sileta s' | asseia | al seu costat; l'acariciava, li preguntava si necessitava res, li | | despertés. —Ets tu, Sileta? Vina, seu. Sileta agafà una de les cadires i s' | assegué | al costat d'ella. Aquests dies la noia venia sovint a la casa: gairebé li | | a ell, a penes el veia i es trobés on es trobés; com aquells dies en què s' | asseia | als seus genolls i li passava els bracets entorn del coll, i li explicava | | estat, no l'hauria estimada pas més ni amb un amor més pur. Ell se l' | asseia | als genolls, començava a parlar exaltat, i l'habitació on es trobaven | | al cap de poc i ajudà sa mare en els quefers domèstics. Acabat això, s' | assegué | un moment i es posà a fullejar un vell llibre. La nit avançava. Molt | | hagués de fer la imatge d'ella davant seu, allí a la pròpia habitació. S' | assegué | , abocà licor en un vas i begué per ocupar-se en alguna cosa; després | | commogut. Maria Àgueda anà a cercar la cistelleta de les labors i s' | assegué | a cosir prop de la taula, a la claror del llumener, com solia fer-ho | | Tino Costa tornà a la seva habitació; s'estigué encara una llarga estona | asseient | -se i tornant-se a alçar, sortint a la finestra i tornant; encengué i | | ni l'estrenyé. La sostingué senzillament pels braços i li pregà que s' | assegués | . —Vas mullada, Mila. Potser hauries de canviar-te. Vols que cridi la mare? | | Mila cercà en va la seva mirada. Obeí dòcil i en silenci. Tino Costa s' | assegué | al seu costat. No digué res. S'enfonsà en la intensa felicitat de la seva | | somnis veia Mila que tornava a poc a poc sense dir res. Ell es reféu i s' | assegué | al mateix lloc d'abans, al costat d'ella. Es sentia talment commogut per | | es dominà a l'instant. "Per a què?" —es digué—, i tornà a | asseure | 's. Què l'importava? Si volien res, que pugessin; ell s'estaria allí, | | el metge. El padrí acudí també corrent. Ell, Joan del Santo, s'havia | assegut | a fora, i romania immòbil, embolcallat en un silenci ombrívol. El padrí, | | portà la imatge, i aquella mateixa nit començà a treballar. A estones s' | asseia | a descansar; encenia un cigarret, i entre les espirals del fum, amb aire | | Costa sortí, mentre la germana reflexionava sense saber què pensar. S' | assegué | en una cadira, vora el capçal del mort. A l'estança es restablí el | | arran del muscle amb un soroll com si s'esquincés un pergamí. S' | assegué | i començà a treure's les mitges. Tino Costa tornà a posar els ulls en el | | que ensopegà, caigué i anà rodant alguns esglaons. Dintre la fosca s' | assegué | . El braç esquerre li feia mal i sentí una coïssor de foc sobre el front. | | s'arribaven més enllà de l'encreuament, fins a l'altra carretera. Mila s' | asseia | en un marge o damunt d'una roca a l'altura. Anselma s'asseia al seu | | Mila s'asseia en un marge o damunt d'una roca a l'altura. Anselma s' | asseia | al seu costat, com un ca fidel, en silenci. Llavors la noieta podia veure | | més distreta, malalta. De nit dorm poc; a penes tasta el menjar; s' | asseu | a taula i espera que arribi el seu pare. Es saluden breument, i molts | | : —Ara surt molt. Jo, amagada a l'espessor, no la perdo de vista. S' | asseu | i s'està hores senceres en la mateixa postura, mirant el camí. És com si | | curava de la neteja de la casa i de fer el menjar. Parada la taula, s' | asseien | una davant de l'altra i menjaven, tot conversant. Parlaven del poble, del | | i després de sopar, asseguts a l'habitació de la filla, l'ancià s' | asseia | l'infant sobre els genolls i li referia algun conte dels molts que sabia; | | puja a l'ampit, i d'allí salta al terraplè. Avança amb precaució, s' | asseu | en una pedra i es calça. Un ample silenci s'estén per les fondalades i | | s'hagués posat a caminar al seu costat. Mila no podia més, i va | asseure | 's. Allò que tant temia s'havia, per fi, realitzat: Mila havia perdut el | | matí —el cel era tot estelat quan sortí de la masia—. Només una vegada va | asseure | 's un moment a descansar vora un rierol; apagà la seva set i menjà una | | dos a la plaça. Però, per què ho dic? Perdoni'm... Estic tan cansada! M' | asseuré | aquí un moment; no puc més... La dona va fixar-se de sobte en els seus | | les feines del camp. Mila repetia: —Pobres espardenyes!... No puc més; m' | asseuré | aquí un moment. —Es recalcà en el braç de la dona i s'assegué sobre el | | puc més; m'asseuré aquí un moment. —Es recalcà en el braç de la dona i s' | assegué | sobre el marge—. M'estimava molt, ell; ens estimàvem molt. Una nit vam |
|
