Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I ja trascamava. "Ep,	assossega	't. Ascendirem fins al xaró?", preguntava, encuriosit, el xaval. "Sí,
amb un apassionat afecte, imperatiu i tendre alhora, i l'emplenaria, per	assossegar	-lo, de delicades atencions. Jacint coneixia, però, el seu destí, perquè
lligat per un sentimental jurament irreflexiu al viduatge, condemnat a no	assossegar	-me mai, quan m'inclino, en madurar de seny i per temperament, a contraure
la amb mi —es deia—, Déu, si pogués reposar una mica en la seva companyia,	assossegar	a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i baixà
enmig de totes les tempestes. Quan es restablia la calma, quan les ones s'	assossegaven	i el sol vessava damunt d'ella la seva clara llum, des de qualsevol banda
turmentar-se i turmentar tots els qui l'estimen. La seva ànima no pot	assossegar	. Vols que et digui una cosa, entre tu i jo, Sileta? Que a vegades he
del barri —coses de cada dia— la presència sola de la vella Pigada	assossegava	els ànims esvalotats. Les dones corrien a explicar-li les seves queixes,
les tenebres, he vist enfora un llumenaret blau, que amb l'esperança ha	assossegat	mes febres: Oh, ja hi arribarem si a Déu plau! I anhelant he arribat a
fèrvid esperit, i han tornat el consol i la tenebra a	assossegar	la perfumada nit. Extingides pel bosc les veus darreres plana
una sobrevinguda, per aprofitar-se del bon nom dels avis. Però l'oncle	assossega	la neboda amb paraules encoratjadores. —Per alguna cosa encara sóc el cap
jove mestressa de Muntanyola vol donar un hereu a Tomàs. Les llengües s'	assosseguen	i, de sobte, la vida íntima d'aquell matrimoni desapareix de l'atenció
la inquietud i també perquè necessitaria les bones paraules d'algú que l'	assosseguessin	; i ella mateixa les diu per trobar-hi consol com si fossin dites per una
si t'hagués de passar una desgràcia. De vegades, quan tardes, la Laura no	assossega	. Ja no vindrà avui en Pere, es plany; ja no el veurem. —Això diu?
fa l'efecte d'un eco de rialla, com si fos d'un altre; el neguit no li	assossega	gens. Sent el martelleig de la veu de Teresa, acusadora; Pere Gifreda va,
, o que se'n vagi de casa per sempre, amb ell, i que Déu no els deixi	assossegar	mai més. Una claror de cendra enteranyina tot el Pla; la boira
Laura, tornant de sobte a l'alteració que mossèn Joan Serra havia	assossegat	: —Què volia, hipòcrita, home repugnant? El vell es torna a lloc les
en enganyarnos, per comptes de fernos una bona obra com la que 'ns fan?	Assosséga	t, dona, per las cinch llagas de Cristo! En quína casa millor lo podrías
li á embulls per la trasportada cara. —Mírat lo teu: té en Ramonet, té.	Assosséga	t, filla, assosségat per las cinch llagas de Cristo!— Y tomá en l'ayre la
trasportada cara. —Mírat lo teu: té en Ramonet, té. Assosségat, filla,	assosséga	t per las cinch llagas de Cristo!— Y tomá en l'ayre la criatura plena de
quan ell entregirat, plorant abundosament no perdía de vista l' atahut.	Assossegat	lo tumult, lo disputat cadavre ocupá 'l cotxe d' albats, lo dol las
esguardantla alarmada de que s' hagués trastocat. —Escólta, dona,	assosséga	t, reflexiona un xich. Podrás venir á véurel cada dia; t' hi podrás estar
sagrat... Més entre 'ls aibres negres va la lluna desclosa, y	assossega	mon cor de veure al firmament tant serena y tant pura, sa
a cavall pels espais infinits on dansen els astres acompassadament i no	assossega	que no li hagi aclarit el ritme que els governa. I li diu igualment el
digué tot senzill, amb una veu que era dolça com la d'un calandri: "—	Assossegueu	-vos, bona gent. Jo combatré la bèstia verinosa i la destruiré, si a Déu
L'esforçat cavaller va somriure dolçament i li féu de resposta: "—	Assossega	't, princesa. La pietat del teu cor m'obligaria a combatre més que mai la
m'hagués sortit a esperar, tota somrient i resplendent, una bona fada. "—	Assossega	't, assossega't —em deien cantant les dues veus amigues—. Tot camí té una
a esperar, tota somrient i resplendent, una bona fada. "—Assossega't,	assossega	't —em deien cantant les dues veus amigues—. Tot camí té una llegua
i sols hauríem obtingut que el neguit i el plany fessin altra sonada.	Assossega	't, cor massa inquiet. No demanis al viure més del que pot donar.
sortís al seu encontre; duia col·locades les mans sobre el pit desitjós d'	assossegar	son cor que aletejava com un ocell bellugadís. De sobte donà un crit
la seva. La vídua els reuní en una cambra apartada. La pobra dona no	assossegava	. Sempre humil, sempre reverent, disposta a executar les ordres del seu
un xic inclinada, mar endins. Els nois corrien per la borda i no deixaven	assossegar	els pescadors a còpia de preguntes: un volia saber quan estaríem per
o què hi haurà. Però així com el meu turment de l'infinit no em deixa	assossegar	i he d'apartar-ne amb frisança la meva imaginació, el neguit de la durada
de l'Eternitat, de la Perfecció i de la Veritat absolutes. IV	Assossega	't, esperit, que tots els camins porten a Déu i no és possible d'errar la
costa de llevar-se! Si un diria que l'ha deixada l'ànima que l'aguanta...	Assossega	't, Pina, que et pots fer mal. Però, de sobte, es llevà d'una revolada
de la jaqueta. Va encendre'l lentament, la sola perspectiva del fum ja	assossegant	-lo. L'endemà parlaria amb Rumbell tot d'una que el veiés a la impremta, i
—Caça pla! L'hereu Aspriu ho pela massa bé. Mai no para ni	assossega	! I encara s'esdevingué un fet que acabà d'arrodonir el seu prestigi. Si
al seu encontre; duia les mans col·locades sobre el pit, desitjós d'	assossegar	son cor, que aletejava com un ocell cobejós de volar... De sobte s'aturà;
càstic i ignomínia sobre la misèria de tothom. Cap al tard, la ventada s'	assossega	. De tant en tant, però, es desperta una ràfega sobtada que dibuixa sobre
un doll de paraules abocades amb rapidesa fulminant, sense deixar-vos	assossegar	, com una ametralladora contínua. Tot ell es donava aleshores a la
l'ànima i defraudada la il·lusió? La bona voluntat de la Lluïsa no	assossegava	el Bajalta perquè no li podia entendre el seu turment. Estava molt
l'home enamorat que no pot realitzar la fruïció del seu amor, no el deixa	assossegar	ni de nit ni de dia, com si la vida no fos tan vària i complicada, i cada
d'una gibrelleta. Tres o quatre serenos del veïnat calgueren per a	assossegar	l'enfurismat filàntrop, i encara els ajudà la fresca del matí que se li
diu l'Apòstol, un hort tancat, una font segellada, la gelosia no et deixa	assossegar	. Digues, doncs, que tu sol et fas la teva alegria i el teu dolor. —El
endarrera. —Cloroformitzeu-me aquest home! —crida furiós. Aleshores m'	assossego	. —Dispenseu, senyor doctor. M'estaré ben quiet, però no em
no et toca, ni en tens ganes, confessa-ho... Tampoc ningú no t'empaita...	Assossega	't... T'atures, escoltes: només un so apagat, obstinat, com de l'ombra o
tenen ells. S'abracen, els espurnegen els ulls, i des d'ara no els deixa	assossegar	un nou neguit: saber la data de la marxa. Els oficials no els han pogut
de salsa, que jo vaig tenir por de prendre. —Mai no us ha deixat viure ni	assossegar	, senyora —féu la senyora Hubble, compadint-se de la meva germana. —Viure
senyora —féu la senyora Hubble, compadint-se de la meva germana. —Viure i	assossegar	! —repetí la meva germana. I aleshores entrà en un catàleg paorós de totes
de proporcions la vida espiritual tempestuosa i exaltada, es deixa	assossegar	i s'acosta a l'orgànic fins a trobar un ple equilibri entre les
defallien i s'enllotaven. "¡Pobre Josep Maria! Ahir, al vespre, et vas	assossegar	una mica creient allunyada la mort i avui ets ací, i demà seràs sota

Pàgina 1 (de 5)

50 següents