×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assossegar |
Freqüència total: 216 |
CTILC1 |
i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I ja trascamava. "Ep, | assossega | 't. Ascendirem fins al xaró?", preguntava, encuriosit, el xaval. "Sí, | amb un apassionat afecte, imperatiu i tendre alhora, i l'emplenaria, per | assossegar | -lo, de delicades atencions. Jacint coneixia, però, el seu destí, perquè | lligat per un sentimental jurament irreflexiu al viduatge, condemnat a no | assossegar | -me mai, quan m'inclino, en madurar de seny i per temperament, a contraure | la amb mi —es deia—, Déu, si pogués reposar una mica en la seva companyia, | assossegar | a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i baixà | enmig de totes les tempestes. Quan es restablia la calma, quan les ones s' | assossegaven | i el sol vessava damunt d'ella la seva clara llum, des de qualsevol banda | turmentar-se i turmentar tots els qui l'estimen. La seva ànima no pot | assossegar | . Vols que et digui una cosa, entre tu i jo, Sileta? Que a vegades he | del barri —coses de cada dia— la presència sola de la vella Pigada | assossegava | els ànims esvalotats. Les dones corrien a explicar-li les seves queixes, | les tenebres, he vist enfora un llumenaret blau, que amb l'esperança ha | assossegat | mes febres: Oh, ja hi arribarem si a Déu plau! I anhelant he arribat a | fèrvid esperit, i han tornat el consol i la tenebra a | assossegar | la perfumada nit. Extingides pel bosc les veus darreres plana | una sobrevinguda, per aprofitar-se del bon nom dels avis. Però l'oncle | assossega | la neboda amb paraules encoratjadores. —Per alguna cosa encara sóc el cap | jove mestressa de Muntanyola vol donar un hereu a Tomàs. Les llengües s' | assosseguen | i, de sobte, la vida íntima d'aquell matrimoni desapareix de l'atenció | la inquietud i també perquè necessitaria les bones paraules d'algú que l' | assosseguessin | ; i ella mateixa les diu per trobar-hi consol com si fossin dites per una | si t'hagués de passar una desgràcia. De vegades, quan tardes, la Laura no | assossega | . Ja no vindrà avui en Pere, es plany; ja no el veurem. —Això diu? | fa l'efecte d'un eco de rialla, com si fos d'un altre; el neguit no li | assossega | gens. Sent el martelleig de la veu de Teresa, acusadora; Pere Gifreda va, | , o que se'n vagi de casa per sempre, amb ell, i que Déu no els deixi | assossegar | mai més. Una claror de cendra enteranyina tot el Pla; la boira | Laura, tornant de sobte a l'alteració que mossèn Joan Serra havia | assossegat | : —Què volia, hipòcrita, home repugnant? El vell es torna a lloc les | en enganyarnos, per comptes de fernos una bona obra com la que 'ns fan? | Assosséga | t, dona, per las cinch llagas de Cristo! En quína casa millor lo podrías | li á embulls per la trasportada cara. —Mírat lo teu: té en Ramonet, té. | Assosséga | t, filla, assosségat per las cinch llagas de Cristo!— Y tomá en l'ayre la | trasportada cara. —Mírat lo teu: té en Ramonet, té. Assosségat, filla, | assosséga | t per las cinch llagas de Cristo!— Y tomá en l'ayre la criatura plena de | quan ell entregirat, plorant abundosament no perdía de vista l' atahut. | Assossegat | lo tumult, lo disputat cadavre ocupá 'l cotxe d' albats, lo dol las | esguardantla alarmada de que s' hagués trastocat. —Escólta, dona, | assosséga | t, reflexiona un xich. Podrás venir á véurel cada dia; t' hi podrás estar | sagrat... Més entre 'ls aibres negres va la lluna desclosa, y | assossega | mon cor de veure al firmament tant serena y tant pura, sa | a cavall pels espais infinits on dansen els astres acompassadament i no | assossega | que no li hagi aclarit el ritme que els governa. I li diu igualment el | digué tot senzill, amb una veu que era dolça com la d'un calandri: "— | Assossegueu | -vos, bona gent. Jo combatré la bèstia verinosa i la destruiré, si a Déu | L'esforçat cavaller va somriure dolçament i li féu de resposta: "— | Assossega | 't, princesa. La pietat del teu cor m'obligaria a combatre més que mai la | m'hagués sortit a esperar, tota somrient i resplendent, una bona fada. "— | Assossega | 't, assossega't —em deien cantant les dues veus amigues—. Tot camí té una | a esperar, tota somrient i resplendent, una bona fada. "—Assossega't, | assossega | 't —em deien cantant les dues veus amigues—. Tot camí té una llegua | i sols hauríem obtingut que el neguit i el plany fessin altra sonada. | Assossega | 't, cor massa inquiet. No demanis al viure més del que pot donar. | sortís al seu encontre; duia col·locades les mans sobre el pit desitjós d' | assossegar | son cor que aletejava com un ocell bellugadís. De sobte donà un crit | la seva. La vídua els reuní en una cambra apartada. La pobra dona no | assossegava | . Sempre humil, sempre reverent, disposta a executar les ordres del seu | un xic inclinada, mar endins. Els nois corrien per la borda i no deixaven | assossegar | els pescadors a còpia de preguntes: un volia saber quan estaríem per | o què hi haurà. Però així com el meu turment de l'infinit no em deixa | assossegar | i he d'apartar-ne amb frisança la meva imaginació, el neguit de la durada | de l'Eternitat, de la Perfecció i de la Veritat absolutes. IV | Assossega | 't, esperit, que tots els camins porten a Déu i no és possible d'errar la | costa de llevar-se! Si un diria que l'ha deixada l'ànima que l'aguanta... | Assossega | 't, Pina, que et pots fer mal. Però, de sobte, es llevà d'una revolada | de la jaqueta. Va encendre'l lentament, la sola perspectiva del fum ja | assossegant | -lo. L'endemà parlaria amb Rumbell tot d'una que el veiés a la impremta, i | —Caça pla! L'hereu Aspriu ho pela massa bé. Mai no para ni | assossega | ! I encara s'esdevingué un fet que acabà d'arrodonir el seu prestigi. Si | al seu encontre; duia les mans col·locades sobre el pit, desitjós d' | assossegar | son cor, que aletejava com un ocell cobejós de volar... De sobte s'aturà; | càstic i ignomínia sobre la misèria de tothom. Cap al tard, la ventada s' | assossega | . De tant en tant, però, es desperta una ràfega sobtada que dibuixa sobre | un doll de paraules abocades amb rapidesa fulminant, sense deixar-vos | assossegar | , com una ametralladora contínua. Tot ell es donava aleshores a la | l'ànima i defraudada la il·lusió? La bona voluntat de la Lluïsa no | assossegava | el Bajalta perquè no li podia entendre el seu turment. Estava molt | l'home enamorat que no pot realitzar la fruïció del seu amor, no el deixa | assossegar | ni de nit ni de dia, com si la vida no fos tan vària i complicada, i cada | d'una gibrelleta. Tres o quatre serenos del veïnat calgueren per a | assossegar | l'enfurismat filàntrop, i encara els ajudà la fresca del matí que se li | diu l'Apòstol, un hort tancat, una font segellada, la gelosia no et deixa | assossegar | . Digues, doncs, que tu sol et fas la teva alegria i el teu dolor. —El | endarrera. —Cloroformitzeu-me aquest home! —crida furiós. Aleshores m' | assossego | . —Dispenseu, senyor doctor. M'estaré ben quiet, però no em | no et toca, ni en tens ganes, confessa-ho... Tampoc ningú no t'empaita... | Assossega | 't... T'atures, escoltes: només un so apagat, obstinat, com de l'ombra o | tenen ells. S'abracen, els espurnegen els ulls, i des d'ara no els deixa | assossegar | un nou neguit: saber la data de la marxa. Els oficials no els han pogut | de salsa, que jo vaig tenir por de prendre. —Mai no us ha deixat viure ni | assossegar | , senyora —féu la senyora Hubble, compadint-se de la meva germana. —Viure | senyora —féu la senyora Hubble, compadint-se de la meva germana. —Viure i | assossegar | ! —repetí la meva germana. I aleshores entrà en un catàleg paorós de totes | de proporcions la vida espiritual tempestuosa i exaltada, es deixa | assossegar | i s'acosta a l'orgànic fins a trobar un ple equilibri entre les | defallien i s'enllotaven. "¡Pobre Josep Maria! Ahir, al vespre, et vas | assossegar | una mica creient allunyada la mort i avui ets ací, i demà seràs sota |
|