×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb assotar |
Freqüència total: 249 |
CTILC1 |
mosses anomenades Pelona i Mercedes van ser públicament | assotades | i expulsades en processó de la ciutat. El càstig era proporcionat al | G. Solana. En ells hi ha una espurna del furor entre tràgic i grotesc que | assota | la pintura de Goya: en tots ells hi ha el retrobament de la realitat més | estendre per l'Hel·lespont, ajunta Europa amb Àsia i | assota | les onades iracundes. Amb art pontifical, meravellosa, | opinió dels Consellers barcelonins d'aleshores— només la pesta que | assotava | el Principat va impedir que s'hi estenguessin. "Los oficials de la | la fosca de la nit, el Crist etern clavat en creu encara una altra volta, | assotat | i escarnit pels botxins i al cap la corona d'espines. Les llàgrimes li | del vell invàlid, del vell indefens, del vell vençut, que porta el rostre | açotat | pels huracans d'una existencia llastimosa. Vell i criatura se senten | les víctimes, com Busiris, i Procustes, i els pirates, els quals | assoten | els presoners i els tiren vius al foc". Això és realment crueltat; però | marítim amb aquell vaixell que dansa desesperadament davant llurs ulls, | assotat | per la pluja. Una estona després una veu ronca i estranya va sobtar-me. | el que mana i sofrir amb calma si determina de sofrir, ni que sigui ésser | assotat | o encadenat o dut a la guerra a ésser ferit o a morir? I que cal fer tot | i el nostre urc i no els perdonem gens les anyades quan els flagells els | assoten | ." "I és clar que han d'estimar-se més de perdre un fill que una vaca | gratitud que li havien negat els homes. Dec fer tanta compassió —pensà—, | açotat | i enternit pel vent de la derrota, que àdhuc les dures entranyes d'aquest | se'n recorda dels temps que anava per tots els mars i tots els oceans, | assotada | per la tempestat. Les portes que no tanquen descobreixen uns tallers | i coratjosos. Darrera d'ells la nuvolada creixia, i els udols del bosc | assotat | pel vent pujaven fins a ells com un rugit salvatge. Amb tanta pressa | però que foren les defenses contra els moros. Els pirates nord-africans | assotaren | sovint la costa solnegrenca. Envestien, de nit o de dia, espasa enlaire i | i pestilents perquè l'ús no les ha fetes moure mai, ni han estat mai | assotades | per l'atmosfera lliure? Per això, espesses com són i cobertes per una | ella amb amor." "I així varen passar la nit, mentre a fora el vent | assotava | els arbres i udolaven els gossos en la desolació de la fosquedat." | i ensenyar-me on desaven les forques, i també on la gent era públicament | assotada | , i en acabat m'ensenyà la Porta dels Deutors, d'on eixien els reus quan | Rei de reis i Senyor de senyors". Dacià, enfollit, donà ordre que fos | assotada | , i mentre les seves espatlles de lliri es tornaven vermelles de sang, | qual els botxins feien rodar per aquella baixada, després d'haver estat | assotada | la santa. La llegenda conta que certa reina d'Espanya, que desitjava | de l'ésser (concepte simbolitzat per la imatge d'un camp de blat | assotat | pel vent) quan en realitat no hi ha tal psicologia de les passions | sobretot, ja no són versos vacil·lants, premioses construccions | açotades | per la lluita feroç amb les dificultats de la llengua. Els poemes de | règia, ell, de sang reial, i en la Passió, es deixa bufetejar, escopir, | assotar | , maltractar brutalment per xurmes grolleres, crucificar i escarnir, | que hi pujava. Més enllà, l'espadat de la muralla, els blocs de pedra | assotats | per les onades, els vaixells que presumien llurs veles blanques o llurs | —Hi ha un fred únic que no tothom coneix —li diu avui l'amic—. El fred | assotat | per les ales dels primers ocells que retornen quan ve la primavera. La | estava el cavall, bellugant el cap sense parar, potejant impacient i | assotant | -se els tàvecs amb la cua. El nen s'acostà a l'amic; l'amic, en | i fes saber que els prometo la meva protecció contra les tempestes que | assoten | el país, si em construeixen una capella en aquest lloc". El poble era | principalment amb tots els seus veïns, els altres Estats balcànics, | assotada | , malmesa, insegura, escolada i greument espaordida per causes exteriors; | a mitjans i final del segle XVII. Es veu que en el tràngol que | assotà | per aquells temps les nostres contrades, hi naufragaren també les | instal·lació miserable que, tot just nascuda, es consumia materialment | assotada | per l'huracà, aclaparada per un sol de foc i minada per les plagues i els | Josep Oriol; cabells de Santa Magdalena; un tros de la columna on fou | assotat | Nostre Senyor; ossos de Sant Climent, papa, i de Sant Agustinià; un tros | dels Boters i els Flassaders. L'establert en aquest darrer carrer fou | assotat | públicament l'any 1807 per encobridor de furts, cas que fou molt | mateix qu'esperitades, y les branques tendres dels gallarans els hi | assotavan | la cara encesa y perlejant de suor. En Matías tenía'l barretet de feltre | de redoblant que'n senyalés la entrada, descarregà un ruixat furibond que | assotà | 'ls vidres mateix que pedra seca. La Mila, clavat el nas als de la | més repulsius i vandàlics que, després de la Setmana tràgica, han | assotat | la nostra Catalunya, fets, per desgràcia, repetits avui per la C. N. T. i | que abans estaven renyits. 2n· Segon: prengué a Jesús Pilat i l' | assotà | ; i els soldats feren una corona d'espines, i la posaren sobre son cap, i | el condemnaran a mort, i el lliuraran als gentils per a ésser escarnit i | assotat | i crucificat, i el tercer dia ressuscitarà." (Mat., XX, 18-19.) | havien de sorpendre'ls pas, puix que ja els havien estat predites: "Us | assotaran | i us presentaran als presidents i als reis per causa de Mi". Aquestes | el Crist si no fos odiada i perseguida com Crist, empresonada i | assotada | com Crist, portada al tribunal, condemnada i clavada en creu com Crist. | a la vostra vista es pugui gloriar." Meditació XXIII Jesús és | açotat | Preparació. Imagineu-vos nostre Santíssim Redemptor lligat a una | Imagineu-vos nostre Santíssim Redemptor lligat a una columna i cruelment | açotat | per la soldadesca romana. I. Reflexioneu sobre la impía conducta | tracte despietat, el cor immòbil". Meditació XXIV Jesús és | açotat | (Continuació) Preparació. Representeu-vos el Redemptor Santíssim | haver arribat a l'extrem d'entregar un descendent de David perquè l' | açoti | gent pagana sense haver-hi prou causa. Però, fins i tot innocent, ja no | vegada anar amb el cap alt entre els fills de son poble. Qui ha estat | açotat | , no pot esperar cap més influencia entre ells. Ha d'abandonar tota | Reflexioneu que després que nostre Redemptor santíssim fou tan cruelment | açotat | , bé calía suposar que les menors deixalles d'humanitat en la trepa romana | començ d'aquesta tràgica escena sabem que, "els soldats" (que l'havíen | açotat | ), "aplegaren al seu voltant tota la colla". Jesús, per tant, fou | assots" i, si s'equivoquen a l'oratori, "...per una falta així que els | assotin | " (c 45). Però encara trobem expressions que poden donar peu a | mana despitat, que els botxins més inhumans vos | assotin | sens pietat, cordillat de peus i mans; i que us | instància de vostra presó us tragué manant fóssiu | assotat | puix en la fe persistiu. Després de tan gran turment | estadis), va caure mort de cansament. Els qui juraven falsament eren | assotats | i, a més, pagaven fortes sancions econòmiques. Com a cosa curiosa cal | de trista recordança: quan els terratrèmols i el còlera, enviats per Déu, | assotaren | les seves estimades ovelles. El Sant profetitzà el càstig terrible; però, |
|