×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb assuavir |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
| la doble violència, tan rude, amb la qual s'encarava i va procurar, en | assuavir | -la, de neutralitzar-la per sempre, amb savis consells. Del Caos, tal | | la roba de Laura sobre el fons verd; la finor del rostre i de les mans, | assuavits | per l'oreig que li recull els cabells sobre l'orella. És la revelació de | | Senyor! ¿Senyor? Sí, em sembla que anirà millor que et diga Senyor; açò | assuavirà | un poc aquest tu a tu que et faig i que comença a fer-me certa vergonya. | | era tan bona i et volia tant, que la seua presència en el teu pensament t' | assuavirà | la fatiga. Recorda-te'n del teu primer retorn, tan dissemblant d'aquest. | | més productiva que la d'escriure". Malgrat que la situació s'ha | assuavit | una mica des que foren escrites aquestes paraules (1953), és | | Pantalon. Deixeu-me un moment a soles amb ella... A veure si aconsegueixo | assuavir | -la. Pantalon. Sí, senyor; no hi tinc cap inconvenient. [(A | | sofrir en tots els casos, quan sé quina és la imatge que he d'evocar per | assuavir | aqueixes misèries? La consciència viva d'allò que aguaita la carn hauria | | afinitat de caràcter ben palesa amb els italians», cosa que havia | assuavit | l'impacte dolorós de trobar-se fora de casa, en condicions difícils. | | la desigualtat injusta i la injustícia social entre la ciutadania s' | assuaveix | gràcies a les conseqüències redistributives de l'efecte vessament que | | intentà dominar una situació quasi incontrolable. Va esforçar-se a | assuavir | en públic les seves conviccions sobiranes; cercà la col·laboració | | Corts davant els fets de l'exterior, fou tal que alguns nobles intentaren | assuavir | l'esperit de les Corts. Per a ells —Berenguer Galceran de Pinós, els | | de novembre de 1390 va escriure als jurats valencians per demanar-los que | assuaviren | l'odiós furor que els ànims populars tenien contra els jueus. Si això | | diversos barons sicilians i prometé a tots recompenses i privilegis. Això | assuaví | una mica un vicariat sempre desunit, sobretot perquè el duc de Montblanc | | amb l'increment de la renda a Catalunya i que Pierre Vilar intentà | assuavir | bastant. Ara bé, allò que no es pot discutir és el cicle bèl·lic del | | estranys, s'estimaren metàl·licament. Els besos | assuaviren | l'aspror, les rebaves ardents dels desitjós, | | crenada. El cel que espiga vent. Un còdol errívol, | assuavit | per les carícies del pèlag. Un ocell, com un ardorós pinacle de |
|
