DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
assumir V 3867 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb assumir Freqüència total:  3867 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

i com Zeus va muntar una organització sobre la força de l'adjectiu que assumia, un adjectiu molt astut, simple coincidència de quasi homonímia amb la
la cetra a la mà, en una total suspensió de sentits; la seva cara anava assumint a poc a poc una expressió de terror. Un dels de la colla, refet per fi de
—Sí; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —Tancaré. La veu de la mare assumí un to conciliatori. Aquesta nit la mare —Mila ho endevinava— es sentia
treballar! —Tino Costa guardava silenci. Tal volta el seu rostre havia assumit una certa gravetat. El vell prosseguí: —Però tornant al que et deia, tots
I estem en el dret de suposar que aquella mateixa conjuntura històrica, assumida des del poder màxim per un home distint, hauria tingut, no dic un altre
extramediterranis. Però també ho és que tot el que la nostra estirp va assumir de les ancianes cultures de l'Orient, quedà transformat de tal manera,
tradició de treballadors que fa créixer un tema dins una literatura, ell assumeix el llegat dels qui l'han antecedit i, amb una modèstia alegre i innocent,
però, el reconeixement d'una llibertat forçada i ensems voluntàriament assumida per cada poble o individu..." "Grigrigrai grigrarigrai
vaig veure atònit com se li deformava el rostre, amb aquella lletjor que assumia en les emocions, i com, mirant el retrat, se li omplien els ulls de
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis. Jo assumia una amarga responsabilitat. Assistia en silenci al teu amarg
el curs lent, prestigiós, del riu. A l'altra banda veus la mar. Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i
i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de
impetuosos, emulant-se en la carrera única, com assumits pel fat enorme de les grans ofensives o els grans
i la freda sang sembla encesa. Veus, tot això ve d'assumir que la natura està per mi i em vol de pescador
les coses per a contemplar-ne llurs límits evidents, llurs primers plans, assumim inevitablement una actitud que Eugeni d'Ors ha anomenat molt
no obstant, predomina en llur pintura la dolça intensitat emotiva que assumien, per herència, de la religiositat gòtica. Saber dibuixar una ovella del
una oportunitat a la fantasia, les formes que en resulten tendeixen a assumir reminiscències de les formes reals. No tots els pintors abstractes, a més
per a decidir l'ànima del mort a atènyer definitivament el més enllà on assumirà el seu paper d'esperit protector, van acompanyats normalment amb
però per a representar aquest paper ha de baixar en un fossat, és a dir, assumir la posició de l'animal agafat a la trampa; és a la vegada caçador i
són allò en què l'animal epònim i jo diferim: aquesta diferència és assumida per l'home a títol d'emblema i per afirmar la seva relació simbòlica amb
bec, dents —la qual cosa constitueix igualment una "abstracció"—, són assumides com a emblemes per grups d'homes a fi de desnaturalitzar llurs pròpies
neguen una naturalesa animal real a llur humanitat, és perquè els cal assumir els caràcters simbòlics amb l'ajuda dels quals distingeixen els animals
de consum —animals o vegetals— està reservada a especialistes que l'assumeixen en relació amb el grup sencer (Colbacchini). Ens veiem, així, portats a
funcionals s'assemblen, des d'un cert punt de vista, a les que assumeixen les castes professionals que, per llur banda també, exerceixen una
—, o bé, encara, per llur relació amb un fora de classe —com fan els pares assumint el tecnònim. Però des que la mort cava una llacuna en la textura social,
raó que, entre els penan, el perd el viu en penetrar en el sistema i assumeix un necrònim, és a dir, esdevé terme d'una relació, l'altre terme de la
per la mateixa raó, en fi, que el pare i la mare perden també llur nom assumint un tecnònim, resolent d'aquesta manera —fins a la mort d'un de llurs
espècies és concebuda com a metonímica, els sistemes de denominacions assumeixen un caràcter metafòric. Vet ací, ara, un altre cas: el del bestiar, la
posat una altra vegada en circulació pel fill del difunt si decideix d'assumir-lo després del període durant el qual n'estava prohibit l'ús. D'aquesta
dels fets i les gestes dels éssers que, per un breu instant, poden encara assumir la forma humana: éssers molts dels quals coneix per experiència directa,
al món de la comunicació. El procés sencer de la coneixença humana assumeix, d'aquesta manera, el caràcter d'un sistema clos. Per tant, romanem
davant seu una dona admirable, com si la gràcia de la joventut hagués assumit la dolça forma de la maduresa. Des de dalt del vagó estant, Mònica li va
com em parlava l'altre en somnis. Orestes. —Escolta: suposa que assumeixo tots els crims d'aquesta gent que tremolen en les seves habitacions
podent-la haver, no vol la gràcia. En el davallament perquè assumeixis la natura de l'Home, tu, la teva, no minvaràs. Puix
domini et dono; regna sempre, i els teus mèrits assumeix; Cap Suprem, al teu dessota Trons, Dominacions, Poders i
la teva voluntat, i és, acomplir-la, la meva benaurança. Jo assumeixo la teva dació, poder i ceptre, i els tornaré amb més
jardiners apliquen a un brot o a una poncella concrets, que de sobte assumeixen un caràcter nou i sovint molt diferent de la resta de la planta. Aitals
certa feina a calcular el seu ritme mínim d'augment natural probable: si assumim que comença a criar a trenta anys —si bé aquesta edat queda sota la
animals estaven adaptats estrictament a llur clima natiu —encara que assumim que era així en tots els casos ordinaris— ni si després s'aclimataren a
com a espècies creades independentment, que la forma que varia ha assumit alguns dels caràcters de l'altra per a produir la forma intermèdia. Però
neutre haguessin estat animals de condició ordinària, jo hauria d'haver assumit a contracor que tots els caràcters llurs havien estat adquirits lentament
podem fer-ho; però, per a fer-nos una noció vaga sobre el tema, podem assumir que la mar rosegaria els penya-segats de 500 peus d'alçada al
al principi una concessió molt massa reduïda, però fóra el mateix si assumíem que un penya-segat d'una iarda d'alçada era consumit al llarg de tota una
de nivell, i els continents, àrees d'elevació. Però, ¿tenim cap dret a assumir que les coses han romàs així des de l'eternitat? Els nostres continents
poques són espècies distintes si bé molt afins o representatives. Vaig assumir, per a il·lustrar el que crec que s'esdevingué realment durant el període
en aquelles que tenen hàbits de vida molt diferents, el caràcter assumeix un valor elevat; perquè podem explicar la seva presència en tantes formes
més distintes poden adaptar-se fàcilment a condicions semblants i assumir així una estreta semblança exterior; però aitals semblances no revelen,
per la teoria de descendència amb modificació, tal com veurem. Hom assumeix comunament, potser a causa del fet que les monstruositats afecten sovint
pel fet de tenir un bec llarg, no significaria res que hagués o no hagués assumit un bec d'aquesta llargada particular mentre va ésser alimentat pels seus
directe. Així i tot, quan les varietats penetren en qualsevol zona, assumeixen ocasionalment algun dels caràcters de les espècies pròpies d'aquella

  Pàgina 1 (de 78) 50 següents »