Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i com Zeus va muntar una organització sobre la força de l'adjectiu que	assumia	, un adjectiu molt astut, simple coincidència de quasi homonímia amb la
la cetra a la mà, en una total suspensió de sentits; la seva cara anava	assumint	a poc a poc una expressió de terror. Un dels de la colla, refet per fi de
—Sí; ho he mirat. —Hauríem de tancar. —Tancaré. La veu de la mare	assumí	un to conciliatori. Aquesta nit la mare —Mila ho endevinava— es sentia
treballar! —Tino Costa guardava silenci. Tal volta el seu rostre havia	assumit	una certa gravetat. El vell prosseguí: —Però tornant al que et deia, tots
I estem en el dret de suposar que aquella mateixa conjuntura històrica,	assumida	des del poder màxim per un home distint, hauria tingut, no dic un altre
extramediterranis. Però també ho és que tot el que la nostra estirp va	assumir	de les ancianes cultures de l'Orient, quedà transformat de tal manera,
tradició de treballadors que fa créixer un tema dins una literatura, ell	assumeix	el llegat dels qui l'han antecedit i, amb una modèstia alegre i innocent,
però, el reconeixement d'una llibertat forçada i ensems voluntàriament	assumida	per cada poble o individu..." "Grigrigrai grigrarigrai
vaig veure atònit com se li deformava el rostre, amb aquella lletjor que	assumia	en les emocions, i com, mirant el retrat, se li omplien els ulls de
S'obrien damunt nostre els jardins instantanis. Jo	assumia	una amarga responsabilitat. Assistia en silenci al teu amarg
el curs lent, prestigiós, del riu. A l'altra banda veus la mar.	Assumiràs	la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i
i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l'home	assumint	la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de
impetuosos, emulant-se en la carrera única, com	assumits	pel fat enorme de les grans ofensives o els grans
i la freda sang sembla encesa. Veus, tot això ve d'	assumir	que la natura està per mi i em vol de pescador
les coses per a contemplar-ne llurs límits evidents, llurs primers plans,	assumim	inevitablement una actitud que Eugeni d'Ors ha anomenat molt
no obstant, predomina en llur pintura la dolça intensitat emotiva que	assumien	, per herència, de la religiositat gòtica. Saber dibuixar una ovella del
una oportunitat a la fantasia, les formes que en resulten tendeixen a	assumir	reminiscències de les formes reals. No tots els pintors abstractes, a més
per a decidir l'ànima del mort a atènyer definitivament el més enllà on	assumirà	el seu paper d'esperit protector, van acompanyats normalment amb
però per a representar aquest paper ha de baixar en un fossat, és a dir,	assumir	la posició de l'animal agafat a la trampa; és a la vegada caçador i
són allò en què l'animal epònim i jo diferim: aquesta diferència és	assumida	per l'home a títol d'emblema i per afirmar la seva relació simbòlica amb
bec, dents —la qual cosa constitueix igualment una "abstracció"—, són	assumides	com a emblemes per grups d'homes a fi de desnaturalitzar llurs pròpies
neguen una naturalesa animal real a llur humanitat, és perquè els cal	assumir	els caràcters simbòlics amb l'ajuda dels quals distingeixen els animals
de consum —animals o vegetals— està reservada a especialistes que l'	assumeixen	en relació amb el grup sencer (Colbacchini). Ens veiem, així, portats a
funcionals s'assemblen, des d'un cert punt de vista, a les que	assumeixen	les castes professionals que, per llur banda també, exerceixen una
—, o bé, encara, per llur relació amb un fora de classe —com fan els pares	assumint	el tecnònim. Però des que la mort cava una llacuna en la textura social,
raó que, entre els penan, el perd el viu en penetrar en el sistema i	assumeix	un necrònim, és a dir, esdevé terme d'una relació, l'altre terme de la
per la mateixa raó, en fi, que el pare i la mare perden també llur nom	assumint	un tecnònim, resolent d'aquesta manera —fins a la mort d'un de llurs
espècies és concebuda com a metonímica, els sistemes de denominacions	assumeixen	un caràcter metafòric. Vet ací, ara, un altre cas: el del bestiar, la
posat una altra vegada en circulació pel fill del difunt si decideix d'	assumir	-lo després del període durant el qual n'estava prohibit l'ús. D'aquesta
dels fets i les gestes dels éssers que, per un breu instant, poden encara	assumir	la forma humana: éssers molts dels quals coneix per experiència directa,
al món de la comunicació. El procés sencer de la coneixença humana	assumeix	, d'aquesta manera, el caràcter d'un sistema clos. Per tant, romanem
davant seu una dona admirable, com si la gràcia de la joventut hagués	assumit	la dolça forma de la maduresa. Des de dalt del vagó estant, Mònica li va
com em parlava l'altre en somnis. Orestes. —Escolta: suposa que	assumeixo	tots els crims d'aquesta gent que tremolen en les seves habitacions
podent-la haver, no vol la gràcia. En el davallament perquè	assumeixis	la natura de l'Home, tu, la teva, no minvaràs. Puix
domini et dono; regna sempre, i els teus mèrits	assumeix	; Cap Suprem, al teu dessota Trons, Dominacions, Poders i
la teva voluntat, i és, acomplir-la, la meva benaurança. Jo	assumeixo	la teva dació, poder i ceptre, i els tornaré amb més
jardiners apliquen a un brot o a una poncella concrets, que de sobte	assumeixen	un caràcter nou i sovint molt diferent de la resta de la planta. Aitals
certa feina a calcular el seu ritme mínim d'augment natural probable: si	assumim	que comença a criar a trenta anys —si bé aquesta edat queda sota la
animals estaven adaptats estrictament a llur clima natiu —encara que	assumim	que era així en tots els casos ordinaris— ni si després s'aclimataren a
com a espècies creades independentment, que la forma que varia ha	assumit	alguns dels caràcters de l'altra per a produir la forma intermèdia. Però
neutre haguessin estat animals de condició ordinària, jo hauria d'haver	assumit	a contracor que tots els caràcters llurs havien estat adquirits lentament
podem fer-ho; però, per a fer-nos una noció vaga sobre el tema, podem	assumir	que la mar rosegaria els penya-segats de 500 peus d'alçada al
al principi una concessió molt massa reduïda, però fóra el mateix si	assumíem	que un penya-segat d'una iarda d'alçada era consumit al llarg de tota una
de nivell, i els continents, àrees d'elevació. Però, ¿tenim cap dret a	assumir	que les coses han romàs així des de l'eternitat? Els nostres continents
poques són espècies distintes si bé molt afins o representatives. Vaig	assumir	, per a il·lustrar el que crec que s'esdevingué realment durant el període
en aquelles que tenen hàbits de vida molt diferents, el caràcter	assumeix	un valor elevat; perquè podem explicar la seva presència en tantes formes
més distintes poden adaptar-se fàcilment a condicions semblants i	assumir	així una estreta semblança exterior; però aitals semblances no revelen,
per la teoria de descendència amb modificació, tal com veurem. Hom	assumeix	comunament, potser a causa del fet que les monstruositats afecten sovint
pel fet de tenir un bec llarg, no significaria res que hagués o no hagués	assumit	un bec d'aquesta llargada particular mentre va ésser alimentat pels seus
directe. Així i tot, quan les varietats penetren en qualsevol zona,	assumeixen	ocasionalment algun dels caràcters de les espècies pròpies d'aquella

Pàgina 1 (de 94)

50 següents