Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

xara, xirivia, etc.), d'obres agrícoles de canalització (séquia,	assud	, assarb, sénia, nòria, caduf, aljub, safareig, etc.), d'edificis i
(oxidar), etc., i en certes paraules com alcaid, almud,	assud	, fluid, fred, sud, Alfred, Conrad, David, Madrid, Bagdad, i en les
alferes, almàssera, arcabús, arròs, assagador, assot, assussena,	assud	, barnús, basa = cast. baza, però
vaya a verla. He pujat... El lloc és bonic i cuidat com un jardí; l'	assut	reflecteix un gran desmai en primer terme i un bosquet de savines al
pòliza. Seguint los nostres documents migevals escriurem cequia,	açut	i mustaçaf ab llurs derivats (cequier, mustaçafia)
rambles, poca cosa es podria fer si no fóra pels sistemes de pantans, els	assuts	i la xarca grandíssima de sèquies. Aquests rius, quan ho són, ens envien
es convertien en veritables catapultes i a més hi havia que passar	açuts	i preses, com el famós Salt de Xulella, tan difícil i exposat per a els
pòsa de manifest l' angunia de la Ciutat, a causa de la derrocada dels	açuts	, produida per un gran diluvi d' aigues, i entre 'lls, el de la cequia de
Aquest establiment s'ha situat en aquest indret per a explotar un antic	assut	de l'Ebre, que, potser des de l'època romana, i, del cert, des de
aràbigues. Per exemple, la mateixa paraula sèquia, l'aljub, l'	assut	(assut de Xerta). Com també diu Rovira i Virgili, els fills del desert
aràbigues. Per exemple, la mateixa paraula sèquia, l'aljub, l'assut (	assut	de Xerta). Com també diu Rovira i Virgili, els fills del desert sabien
Estivella, Albalat dels Tarongers, Gilet, Petrés, Sagunt i Canet. L'	assut	és obra dels àrabs, i Jaume I, en juliol del 1248, com era el
majestuositat i els 593 metres d'altitud. Prosseguim avant i l'	assut	denominat de la Barcella s'interposa perpendicularment al riu, captant-li
que la Séquia Montíber tira al riu, amb la finalitat que les capte aquest	assut	per a regar hortes de la banda dreta, mitjançant la Séquia de Gausa, que
vidre i de porcelana, les céquies de València i de Granada, la nostra	Assud	i enginys de rec, etc., etc., proclamen ben alt la general ignorància de
y marranches s'en pasa el temps sinse comensar les obres de reparasió del	Asut	de Antella, que tanta falta fan, y que en tanta urchensia y nesesitat
les estaques que se nesesiten sinse pública subasta? ¿Es sert que ni en l'	asut	ni en la part mes prinsipal de la sequia s'ha fet res encara de obres
les seves obligacions domèstiques i mundanes, tenia només l'efecte d'un	assut	en un riu, el d'alçar el nivell de l'aigua per tal de desviar part del
1277, la ratificació del dret de Jaume de Bellvespre en la guarda de l'	assut	del port de València el 23 de maig del 1281 (Martínez
ocupa una glera molt ampla àdhuc en aigües baixes; això és motivat per l'	assut	que les reté. Quan s'han produït fortes revingudes com la del 7 i 8 de
gran corba. Ambdues localitats gaudeixen d'àmplies terres de ribera i l'	assut	de Xerta, de 310 m de llargada, n'ha permès el regatge des dels temps
s'havia iniciat la construcció d'una sèquia aprofitant l'	assut	de Xerta, però les obres no prosseguiren per manca de «set mil
entre 1886 i 1899 del canal industrial. En altres indrets, els	assuts	proporcionaven, mitjançant canals, la força hidràulica a les fàbriques de
de materials sòlids per part del riu, donat que les represes i	assuts	en sedimenten bona part. S'ha de procedir a recuperar, fins allà on sigui
amb la força innovadora de l'electricitat; parets de pedra seca, molins,	assuts	, séquies, paridores, refugis de pastors ... I per a comunicar els masos i
intel·ligents que hui són part d'un paisatge cultural viu: petits	assuts	, séquies, llavadors, basses de reg, aljubs, sénies ... Convertiren els
sempre difícil, del Garxal s'enfilava riu amunt fins trobar-se amb l'	assut	de Xerta, on els participants havien de baixar de les seves embarcacions
pel de Flix i, després, pel tram de riu de Móra i Miravet, per l'	Assut	de Xerta i per tot el tram final de l'Ebre. La Mitja Marató és una prova
connectada al sistema català a través de Mequinensa. Sortim de sota de l'	assut	per la riba dreta del riu, deixant a l'esquerra el monestir de Rueda i
d'Ascó, amb la seva immensa xemeneia de refrigeració. Baixem pel petit	assut	que subministra aigua a aquest complex i arribem al poble d'Ascó.
sud-est fins arribar al poble de Tivenys, després d'haver superat l'	assut	de Xerta, de 310 m d'amplada, bé baixant per les rescloses de navegació o
bé baixant per les rescloses de navegació o amb precaució pel propi	assut	si l'embarcació ens ho permet. Arribem a Tivenys. km 21
de Tortosa el 1628, mitjançant una concòrdia amb Tortosa. Destaca l'	assut	de Xerta, aigües amunt de la vila, construït en diagonal de banda a banda
de banda a banda del riu al llarg d'uns 310 m. Sembla que l'obra de l'	assut	s'inicià en època islàmica, i que fou continuada i restaurada a mitjan
que ha estat difícil d'encaixar, tant per la pròpia estructura de l'	assut	en què es recolza, com pels elements que al llarg dels anys han
L'aigua baixa i puja tantes vegades com calgui. Preses, rescloses,	assuts	En tots els aprofitaments, ja siguin d'aigua fluent o d'embassament
calia mantenir netes i en perfecte estat les sèquies,	assuts	i basses, incloses la sèquia del castell i la del molí. En cas que
A la vora del riu L'escumall crepitant de l'enginyeria de l'	assut	. Els colors contrastats del bosc de ribera. Un borrim que es vessa de
creu), i en posició de coda, també simple (llop,	assut	, dic) o complexa (calb, verd, calc). 4.2.2.
lloc estan lligades a l'aprofitament de l'aigua del riu. Tot indica que l'	assut	de Vila-real ja deguera formar part d'aquest paratge en el segle
després més estret. La senda, en realitat, comença riu a dalt, on hi ha l'	assut	, a continuació voreja l'ermitori i continua en el que s'anomena la senda
molins hidràulics dedicats a la mòlta de la sal, a banda d'un grapat d'	assuts	per a la derivació de les aigües per a ús industrial, com la colònia
mana protegir (Ferrández i Diz, 2015). La seua xarxa de séquies, assarbs,	assuts	i altres elements etnogràfics encara en ús, és d'una riquesa excepcional.
dels Sorells, dins del llarg recorregut de la sèquia que va des de l'	assut	que hi ha al nord-oest de Paterna, fins al Mediterrani, al terme de
per aprofitar l'aigua escassa dels rius i rieres. Rescloses, preses,	assuts	i peixeres La idea era molt simple. El riu o riera baixa sempre en
lloc que es volia regar. Aquest obstacle rebia el nom de resclosa, presa,	assut	o peixera. Les rescloses es van fer amb el temps cada vegada més
o altra banda. En aquests rius més cabalosos s'hi van construir alguns	assuts	. La paraula, d'origen àrab, és sinònim de resclosa, però s'aplica
riu avall, però se'n pot desviar una part pel costat. Un exemple seria l'	assut	de Xerta a l'Ebre i la resclosa dels Manresans, que origina la sèquia de
una xarxa de canals com el rec de Sentmenat, el rec del molí de Pals o l'	assut	de Canet. Una mateixa dinàmica d'ocupació es va produir a la part de
de Lleida. Totes seguien el mateix esquema. El riu era aturat amb un	assut	o resclosa des d'on es generava la sèquia. De la síquia principal sortien

Pàgina 1 (de 2)

50 següents