DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
asteroide AI 1 oc.
asteroide M 155 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb asteroide Freqüència total:  156 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

astrònoms per a decidir la seva prioritat en el descobriment d'un asteroide?) i aquest, al seu torn, empal·lideix enfront al que són capaços de
de gasòmetre, el professor Comas i Solà, amb una barba embardissada d'asteroides i coll de cel·luloide, mirà la processó. Ram de xiringuilla, don
a Saturn. És molt possible que si fos visible Ceres, el més gran dels asteroides, tindríem una "setmana" de vuit dies, amb totes les conseqüències
les conseqüències laborals corresponents. Entre Mart i Júpiter hi ha els asteroides; si bé la majoria tenen òrbites regulars, com la de Ceres, primer
si bé la majoria tenen òrbites regulars, com la de Ceres, primer asteroide descobert, alguns segueixen òrbites molt allargades, baixant fins a la de
les molècules dels gasos en escalfar-se: per aquest motiu la Lluna i els asteroides no tenen atmosfera. A més d'atmosfera ha d'haver-hi aigua en estat
creua l'òrbita de Mart, al cap de 12 mesos surt de la zona d'asteroides, al cap de 18 mesos és a l'altura de Júpiter (a 800
pensar en viatges tripulats a la Lluna, Mart, Venus i, potser, a algun asteroide interessant. Per molt espectaculars que ens puguin semblar, les nostres
font d'energia econòmica, però utilitzable només fins a l'òrbita dels asteroides com a màxim, ja que més enllà l'energia de radiació solar, que disminueix
amb cràters i tot. Hom suposa que trobant-se Mart pròxim a la zona dels asteroides, aquells cràters poden ésser produïts pels impactes d'aquests. El fet que
són les precisions que haurà pogut facilitar amb els seus instruments. Asteroides o planetoides En una zona o faixa orbital entre Mart i Júpiter i en el
haver hagut un altre planeta hi ha una munió de petits astres denominats asteroides i també planetoides. El seu nombre passa de 80.000. El nostre
d'amplada i 8 d'altura. Reunida la massa total de tots els asteroides no excediria la d'una quarta part de la Terra. La seva presència, la seva
els astrofísics, la idea d'aprofitar el moment de proximitat d'algun asteroide per a llançar-hi un giny, tripulat o no, per tal de recollir mostres
del vapor aquós s'hauria produït a la zona que hi ha entre Júpiter i els asteroides, la de l'amoníac en el veïnatge de Saturn, i el metà hauria romàs a
partícules de pols mentre que a la regió més enllà de Mart, i ja en els asteroides, els cristalls de glaç massa secs no haurien pogut exercir totalment la
màquines electròniques, aquelles que hi tires una moneda i pots jugar als asteroides, al Pac-Man, a les curses de cotxes simulades, etc.. Si
a un passadís electro magnètic. Pots agafar-lo o anar pel camí dels asteroides. Per sort, la seva pistola desintegradora no tenia piles. Agafa el seu
l'espectroscòpia, dos puntals de l'Astronomia moderna. Piazzi descobrí l'asteroide Ceres, i Beer i Mädler estudiaren la Lluna i el planeta Mart. El
de la latitud terrestre). Hom descobrí, durant la seva confecció, quatre asteroides, onze cometes, tres conglomerats i quasi tres mil nebuloses. Cinc anys
diàmetre situada a l'estació inferior del funicular de Vallvidrera. Els asteroides, en aquesta representació a escala, serien uns granets de pols, la
valoracions més modernes són a base del coneixement de la distància de l'asteroide Eros, que, de tard en tard, passa prop de la Terra i és fàcil de
de la Terra i és fàcil de fotografiar. Partint de la distància d'aquest asteroide, per la llei kepleriana citada trobem la de tots els altres. Mitjançant
gasosos, poc densos i de rotació ràpida. Entre els dos grups hi ha els asteroides o petits planetes. Mercuri És el més petit dels planetes. El seu diàmetre
superfície de Mart és coberta de... circs i cràters com la nostra Lluna! Asteroides Entre l'òrbita de Mart i la del planeta següent, hi ha els asteroides o
Asteroides Entre l'òrbita de Mart i la del planeta següent, hi ha els asteroides o petits planetes. El primer fou descobert per un teatí, Josep Piazzi,
de la fotografia, i amb aquesta nova tècnica hom arribà a 1.651 asteroides el 1963. Els quatre primers són els més grans —llurs diàmetres
Ramon. I tu, què ets? Ramonet. Jo sóc un modest asteroide. Desenganya't... La cosa és així. Què hi vols fer? Ramon [(Una
que haurem de fer cas de la llei de Titius-Bode... Descobriment dels asteroides La descoberta per Herschel d'aquell planeta nou, que fou batejat amb el
entre Mart i Júpiter se n'han anat trobant molts més. Hom els anomena "asteroides". Actualment passen de 2.000 els catalogats. Des de l'Observatori Fabra
i 1929WG. Avui dia els astrònoms consideren com a més probable que els asteroides no són els fragments d'un planeta que s'hagi fet a trossos, sinó uns
va descobrir-lo entre les òrbites de Saturn i Urà. És molt petit, com un asteroide (té uns 400 km. de diàmetre), però no circula pel lloc on es troben els
(té uns 400 km. de diàmetre), però no circula pel lloc on es troben els asteroides. Ha rebut el nom científic de "Chiron", en català direm "Quiró". Serà
rebut el nom científic de "Chiron", en català direm "Quiró". Serà un asteroide fora de lloc per haver xocat violentament amb algun altre? O bé un residu
de la bona fe de Lescarbault, tanmateix el que va veure bé podia ser un asteroide dels situats entre la Terra i Venus. I encara hi va haver tres astrònoms
Sol, són el grup dels gegants o jovians, separats dels tel·lúrics pels asteroides. Ha quedat clar que les anomalies del moviment de Mercuri no eren degudes
de l'Observatori Naval dels Estats Units, estudiant el moviment de l'asteroide Higeia entre les estrelles n'assenyalava una que no figurava en els mapes
lluminós s'havia mogut gens. Amb aquest sistema va descobrir uns quants asteroides i alguns cometes, però del planeta X res de res. Ho hagué de
aquella un petit moviment d'un dels seus puntets lluminosos: serà un asteroide? No ho sembla, el seu moviment és massa petit, és a dir massa lent, ha de
solar s'estructurà el bombardejament dels astres que es formaven per asteroides o meteorits havia de ser molt intens. De fet ha arribat fins al moment
es va refredar. De "mars" o planures com a la Lluna deguts a caigudes d'asteroides també n'hi veuríem, però no tants ni tan grans. Els tres més notables són
Tot això fa pensar que l'impacte que l'originà havia de ser un asteroide d'uns 100 km de diàmetre i d'uns mil bilions de tones. A les antípodes
depressions semblants als "mars" de la Lluna procedents d'impactes d'asteroides, però no tan extenses i més degradades. Citem-ne tres: Hellas,
d'esperar per veure els resultats de tot això. 17 — El "cinturó" d'asteroides Després dels planetes tel·lúrics i abans dels jovians hi ha els
Després dels planetes tel·lúrics i abans dels jovians hi ha els asteroides, dels quals ja vam parlar fa unes setmanes. Són una munió de petits
una franja del sistema solar situada entre Mart i Júpiter. El primer asteroide es descobrí el dia primer del segle passat i d'aleshores ençà ha plogut
segle passat i d'aleshores ençà ha plogut molt i ja passen de 2.000 els asteroides enregistrats. Ja han començat a ser estudiats pels astrofísics, però avui
astrònoms de voler estudiar-los millor. Cal que també en parlem: Els asteroides són multitud La idea d'un planeta que s'hagués fragmentat per algun
va ser la primera que aventuraren els astrònoms sobre l'origen dels asteroides. Fou la hipòtesi que enuncià Heinrich W. Olbers (1758-1840) quan
enuncià Heinrich W. Olbers (1758-1840) quan es descobrí el tercer asteroide. El primer (Ceres) havia estat descobert per Giuseppe

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »