DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
astor M 57 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb astor Freqüència total:  57 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Té uns ulls grisos amb uns clapejats rossencs, segur producte dels molts astors que hi havien posat la seva ombra mentre caçaven pinsans de neu a les
que eren les bosses de cuiro especials per portar-hi el menjar del falcó, astor, esparver o voltor i que serien indispensables en bones pràctiques de
solament el qui l'ataca. Entre els ocells, la Guilla té per enemics a l'Astor, al Trenca-l'òs i les Aligues. L'Astor, en l'impossibilitat d'atacar a la
la Guilla té per enemics a l'Astor, al Trenca-l'òs i les Aligues. L'Astor, en l'impossibilitat d'atacar a la Guilla feta, o adulta, ataca a sos
de segle, suposem que antigament criava pels volts del Llobregat. Astor Accipiter gentilis (Linn·) Nom local: Astort, Esparver gros i
Llobregat. Astor Accipiter gentilis (Linn·) Nom local: Astort, Esparver gros i Falcó perdiguer. Vist generalment per les canals més
no gaire espessos i vores de conreus. L'abundància d'observacions d'Astor repartides arreu del Massís indiquen que la població d'aquests
A diferència de les observacions fetes normalment, en què es diu que l'Astor és molt recelós i amagadís, durant l'estiu i especialment al mes d'agost
els joves, tant sols com en grups familiars. També hem comprovat que l'Astor, a vegades, s'està grans estones quiet en talaies que dominen gran
sobre de la Pola. A la Serra creiem que l'Esparver no és tan comú com l'Astor, però també que potser és més feréstec i amagadís; probablement per
de la zona estudiada les poblacions de dues rapinyaires tan semblants (Astor i Esparver) semblen estar molt igualades i trobant-se en biòtops quasi
ja amb plomissol. Per últim, cal esmentar que és depredat força per l'Astor. Garsa Pica pica (Linn·) Nom local: Garsa. L'hàbitat
més fàcil d'observar al bosc. L'hem detectat com a presa eventual de l'astor. Rata sellarda Eliomys quercinus (Linn·) És un rosegador
mena d'invertebrats. Els rapinyaires que es troben en l'alzinar són: l'astor (Accipiter gentilis) i l'esparver (Accipiter nisus), bàsicament
així, doncs, hi trobem els mateixos depredadors que a l'alzinar: l'astor (Accipiter gentilis) i l'esparver (Accipiter nisus), que nien a les
que abandoni la posta i fins i tot la pollada. Sabem de diversos nius d'astor, d'aligot, d'esparver i d'àliga marcenca dels quals s'ha perdut la
l'espoliació de nius, especialment de les rapinyaires forestals com l'astor, esparver i aligot, sobretot, sense altra finalitat que la lucrativa o la
l'àliga perdiguera (Hieraaëtus fasciatus), l'aligot (Buteo buteo), i l'astor (Accipiter gentilis). Cal tenir present que es desconeixen, a hores
com el gat mesquer i la fagina, o les rapinyaires forestals com l'astor i l'esparver, sense oblidar les poblacions de senglar, que troben en les
grans masses boscoses per la presència d'aus típicament forestals com l'astor, el gamarús, l'esparver... Igualment és un lloc típicament de trànsit de
hi abunden les aus; podem esmentar l'àliga, el duc, el volter, l'astor, l'esparaver, la moixeta, el cabrer, la gallineta de la
creuades i clavades a la porta de casa; ja sigui duc, àliga, volter o astor. Si ha estat un isard, les seves banes col·locades a la part
que són un enigma: prestació d'ous apel·lats de cugul, polls d'astor, pa de ca, bocadells de cavall auterquia i la d'apropiar-se el
Hinojosa assegura no haver-ne trobat rastre en cap document. Polles d'astor. Consistia en l'obligació del pagès de lliurar cada any una polla o
de lliurar cada any una polla o pollastre per a servir d'aliment a l'astor del senyor. Els documents parlen de /gallinam de stord\.
el Sant Juliá del mitx del retaule vestint trajo de caçador y sostenint l'astor en sa má protegida pel guant, y les imatges de Sant Sebastiá y Sant Roch
pel esparver. També's diu astorat, referintse al astor en lloch del esparver. A qui està esverat, atribulat, fora de sí, se li
dansa rodona governes. Mes, per damunt, sotja la Mort. Així l'astor, manyer caçaire, assetja, enfilat dalt de l'aire, de
no sentí recança de l'amor, deixà, com un ocell, sa càrrega a l'astor. Nit infernal! ¡Oh nit que la melada lluna posares a l'abast
dona, vestida de negre, i se'n va. Voltor, passerell, merla, astor, puput, pardal, garsa. La guerra Travessa un burgès
el territori d'Albopàs, sota pena de mort a garrot, caçar amb falcons, astors, esparvers o milans. Sols el nostre Sereníssim Adalgot III pot caçar amb
. Muller: [(Dreta, clavant-li els ulls.)] ¿Corb, voltor, astor, àguila? Senyora: [(A part.)] En sóc testimoni.
que per sa botiga's veyan bellugar. No's contentava lo Joan en tenir astors de las montanyas de Ansó y esparvers de Mosquerola, que fins astors de
tenir astors de las montanyas de Ansó y esparvers de Mosquerola, que fins astors de Norega tenia, comprats, á bon preu, á mariners; y ja podian demanarli
y carinyosa de Blanqueta no la sentí...! XXIX. La picada del astor. Vent de mars Com quant se fa una cremada en un tros de bosch, del que
ab veu conmoguda. —Hi ha un senyor, digué Blanqueta, que demana si tenim astors mudats. —Sempre han de venir á trencarme las oracions. Digué aixó pera sí
la ma á Guillemet, que s'anava á alsar de la cadira, anyadí ab veu alta: —Astors mudats? Sí: dos n'hi ha de haver, y l'un de bona ploma, en las
al mateix temps que ella. —Res, res... una picada que m'ha donat un dels astors. Y mentres deya aixó, Blanqueta anava sortint tot depressa, ab la vista
adormides dins la pluja: "Ocellaire de la mort, tanca l'astor blanc del dia a la fonda gàbia d'or de la nostra
flanc s'estremeixen cançons diàfanes. ...garbes de pluja... l'astor blanc... Beses la roda eterna del foc sagrat, sents el pas
de la nostra inquietud? Deixem-ho córrer, bah! 2.7.89. Àguiles, astors i altres andròmines Els homes fatalment tardans que som nosaltres,
de què disposa és, per exemple, un ocell de presa, una àguila o un astor, el poeta es pot pensar que ja ho té tot fet tan aviat com ha revestit la
haurà passat per alt de provar de veure si allò que diu de l'àguila o l'astor s'aplica a l'ocell, i, abans que res, si s'aplica a ell mateix, que
mateix, que s'ha volgut descriure en termes d'aquella àguila o d'aquell astor. No sap que la poesia, si bé no s'acaba amb l'ús apte de les formes,
no solament idoni sinó imaginativament verificable. Quan l'àguila o l'astor no li convenen, potser el poeta faria millor de provar de descriure's a
Diapasó amerat. El protagonista n'és, justament, un astor. La descripció de la bèstia, dels seus moviments, de la terra que el veu
el capgirament: l'exaltació que ens produeix el seguiment del vol de l'astor és molt més que una simple identificació amb un poder natural que ens
de l'alzinar apareix amb el vol potent que el caracteritza un mascle d'astor; sobrevola a molta velocitat per damunt de les capçades de les alzines.
extingit a la muntanya. També hi havia tret nius de miloca saliana (astor); li dic que aquest encara hi cria en un gros i vell niu que hi ha
el "Cap d'Estopa" està sol, l'escomet i apunyala fins a occir-lo. L'astor que duia a la mà, emprèn "astorat" una volada fins a una perxa que

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »