Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del portal i aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li acostà ple d'	astorament	. Ella li suplicà que li portés quelcom amb què cobrir-se i que
feren posar tots quatre contra sa paret des menjador. Ma mare s'acubà d'	astorament	i no ens deixaren ni auxiliar-la. —Si algú es mou, tirarem. Què vos penseu
greus, tot tapat amb una lona grisa. Mr. R. va somriure en veure el meu	astorament	davant la tètrica llitera. Jo vaig preguntar si a dins hi havia la mòmia
les ordes de les Fades i de N' Estel d'Or; En Bernat els esguarda, ple d'	astorament	).] Fada Anau-vos-en depressa a portar les sarments. Quan les
Per escoltar-la s'alça la jove, palpitanta, muda, l'	astorament	als ulls. Sara li parla amb veu fins allavors inconeguda. —Un
era un valor entès, i és normal que el canvi produís en molta gent un	astorament	i una reacció. Allò va ésser el trencament d'una norma, tan convencional
companys la sorpresa que els causava la meva irrupció fogosa; en uns era	astorament	; en d'altres, una interrogació compassiva: "què s'ha pensat aquest?";
desenvolupat, del qual es vanagloria tot inflant-lo, bé pot provocar l'	astorament	o la riallada. El turbit té el bec molt curt i cònic, i una filera
encara vivents en un període geològic molt tardà, em vaig omplir d'	astorament	; puix que, en veure que el cavall, des de la seva introducció pels
de vida d'aparença tan favorable. Però que n'era, d'infundat, el meu	astorament	! El professor Owen s'adonà aviat que la dent, encara que tan semblant a
als òrgans rudimentaris. En reflexionar-hi, tothom ha de sentir un	astorament	colpidor, puix que la mateixa capacitat de raciocini que ens diu amb
bibliografies, i potser fins i tot alguna història que descriu l'	astorament	, la perplexitat, el mareig experimentats per certes persones que visiten
que hi érem, la manejàvem amb una rapidesa de prestigitador, davant l'	astorament	d'altres companys, per a qui allò era com terra incògnita. El doctor
expressió mesclada de baixa trapacería i de perplexitat. Va creuar-me amb	astorament	i passà. A-les-hores el domèstic obrí una porta i va introduir-me en
fer bruscament una nova pausa, i aquesta vegada amb un sentiment de foll	astorament	—perquè no podía haver-hi cap dubte que jo havía realment sentit (en
d'ulls femenins l'esguarden amb una punta de malícia i una altra punta d'	astorament	infantil. En el somriure de M. Bergson, vist a dalt de la seva càtedra,
que torbarse, el consell de la dòna s'imposa a la vergonya dels homes, al	astorament	de les filles, de les criades y menuts. "Prous abrassades, prous petons
no saps— digué —que la Lluïseta Buxareu té novi? Jo vaig fer una mostra d'	astorament	, i el meu amic continuà. —Però! que és estrany, amb la intimitat que tens
s'ha endinsat en una entrada i s'ha esmunyit escales amunt, amb el mateix	astorament	que les anteriors. La portera, enganyada per l'aparença amistosa de
les mans trèmules. —No... —féu el senyor Pastoraes amb un enorme	astorament	infantil— Per què la policia? Portocarrero plorava en silenci, es tapava
Màgics. —D'on vénen aquesta gent? —fa el company que no es pot contenir l'	astorament	a la vista del caminar dels reis màgics. Un altre exemple: /--Ves, un
de la tarda, els pocs curiosos que passen per la Cibeles observen, amb	astorament	, que una bandera puja pel pal del Palau de Comunicacions. És una bandera
de fragàncies mesclades i en les vostres parpelles una mena de beat	astorament	. Gaubança de gaubances! Oh sí, oh sí... Terra beneita, que xumes tan bé
de mossèn Raspall, la gent que hi havia al Pi em guaità amb posats d'	astorament	. Ja estava fet: avant! M'agenollo davant del confessionari, que tenia la
i la Lluïsa, que tampoc no s'ho esperava, passat el primer minut d'	astorament	, se li penjà de braços al coll i el besà ingènuament com no l'havia besat
puta que feia córrer semblants infàmies, es llevà en peus i, amb gran	astorament	dels bons burgesos del Cafè de Llotja, transfigurant-se per
aturà un moment la forquilla entre el plat i la boca. Se'l mirà amb	astorament	. Al cap d'una estona, quan se l'hagueren ben mirat i remirat, feren un
sastre Piera. Tenen dinerons. Mossèn Vicenç té un aire de perplexitat i d'	astorament	perpetus: fa l'efecte que no sap mai ni el que ha de fer ni el que ha de
¿Què deu haver pensat? En les mirades que ens ha dedicat —algunes d'	astorament	, altres desconfiades, algunes de franca ironia—, s'hi traslluïa la
aquesta novel·la de Pérez Galdós... No li sembla? Jo feia una cara d'	astorament	i ell em dedicava un petit somriure. Avui m'ha dit: —A la Biblioteca de
dibuix que li donava l'últim toc de la gràcia. La seva presència causà	astorament	i meravella a tots els habitants de les profunditats marines. No podien
una breu mirada de murri, que significava una mena de reconvenció pel meu	astorament	. Després va buidar el contingut de la seva pipa sobre la panera de flors
capítol dedicat a la policia colonial, per fer-vos comprendre el meu	astorament	enfront de les persecucions amb les quals aquest cos va honorar-me
Joe badava els ulls blaus i els feia dar el tomb de la cuina en desvalgut	astorament	, em colpí la contrició: però només en mirar a ell, no gens ni mica en
mestre ferrer, Pip. Com si estigués absolutament forassenyat, a base de l'	astorament	que li causaven l'estranya figura d'ella i l'estranya cambra, Joe, fins i
pas avançat altres dues-centes canes, quan, amb inexpressable terror,	astorament	i indignació, vaig veure altra vegada acostar-se l'aprenent de Trabb.
sóc dur d'orella, senyor... Vaig exposar en una pantomima el més gran	astorament	. —...Sí, dur d'orella; vista aquesta xacra que em venia al damunt, el meu
del quinquer ens encloïa tots dos, vaig veure amb una estúpida mena d'	astorament	que allargava totes dues mans cap a mi. —Dispenseu, què us porta? —vaig
m'allargà totes dues mans. No sabent pas què fer —perquè, en el meu	astorament	, havia perdut el meu domini de mi mateix,— vaig dar-li les meves mans tot
se'n diu un senyor! Capítol XLI Cercaria debades de descriure l'	astorament	i la intranquil·litat de Herbert quan, asseguts ell i jo i Provis davant
mirar amb els ulls ben badats en direcció meva, com si estigués corprès d'	astorament	. Hi havia quelcom de tan notable en aquell esbadocar-se progressiu dels
el nom més fort de la "província", arriba al Casino i, davant l'	astorament	de tothom, diu: —He tingut a Pau Iglésias a dinar a casa. M'ha agradat
èxit —o, traïcions de l'art teatral!— a Itàlia, com ho va comprovar amb	astorament	el mateix Moratín. Comella, que aleshores representava amb més propietat
estat també llengua nacional. Per això hom constata, no sense un cert	astorament	, que Josep Pau Ballot, el pedagog més conscient d'aquell segle i l'autor
quant als afrancesats catalans, ja remarcàvem la seva fonamental atonia i	astorament	, davant els projectes anexionistes de Napoleó, mentre que el més
a la Manxa abans de 1575, i això explicaria en gran part l'	astorament	de don Quixot en contemplar-los, ja que constituïen llavors una
secció dels quals, amb el seu ajut, no trigà en quedar organitzada, amb l'	astorament	de la classe patronal del ram bancari. Josep Maria Foix es feia estimar
Batalla}, se'l titllà de comunista. Quan jo li expressava el meu	astorament	per allò que em semblava conversió del meu amic al conmunisme rus, ell la
a la drassana, calen foc a les embarcacions que hi troben i, davant l'	astorament	de bizantins i genovesos que els veuen fer sense tenir esma
quan de sobte un crit desganyitat li fea alçar lo cap tot astorat. I eixe	astorament	es tornava angúnia i suor gelada, al vore's a un tio tort, ab la cara mig

Pàgina 1 (de 5)

50 següents