DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
astorar V 120 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb astorar Freqüència total:  120 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

moments. Què era la vida? Déu! Què era el món? Un terror sinistre l'astorà. Les veus creixien, i ell es llançà encara a córrer en la nit, amb un
ans que el seu fet li sigui dit. Rèiem tots tres i ens astoràvem d'aquell sanguinós melodrama ofert al teatre de dalt
vertigen, talla les muntanyes de llum dels nuvolats. Obert el bec, que astora la tempesta, sembla portar en el dors un cavaller: ¿Seria el príncep de
i entren a pas de cavall església avant entre la gent que seu als bancs astorada i indignada per l'actitud infantil. Els vells sobretot, que per un no-res
el sac o la manta, amagar-se a les cases en vindre, eixir al carrer per astorar-lo quan ja ha passat, pujar a les reixes i a les barreres si ve, pegar-
una vegada molt més avall de llur nivell present. Al Xile central, em va astorar l'estructura d'un vast munt de detritus, d'una alçària de si fa no fa
trobar l'oportunitat de desfermar una nova insurrecció. Encara ara ens astora la consciència que els revoltats tenien de la forma en què havien perdut
utilitzat aquesta proporció alguna vegada. Però no és la proporció el que astora, sinó la tendència. Els infants de Palma són castellans d'expressió, en
evidentment continguda en tot el seu comport. El seu aire m'astorà —però qualsevol cosa era preferible a la solitut que jo havía sofert
immòbil i sense halè. A la primería, les famolenques bestioles foren astorades i esfereides pel canvi —per la cessació del moviment. S'arrauliren
y llumenetes qu'ara veya. Quan nosaltres varem sentir axò vem acabar d'astorarnos. ¡Llumets ò llumenetes, al mitx del esplet de sol qu'amarava tota
. —Sí, si ho preferiu. —Canteu-ho vós, si us plau! Aquest regany astorà i ferí al jove. Digué ell: —Rosanna, això no és cosa per a sentir-la
o de ploma, li desballestava els nervis: no li donava temps més que per a astorar-se. O tirava de ganyó, o no es decidia a tirar fins que la cobejada
gens molestós, i com que el soroll de les escopetades ja no l'astorava, aquella nova sensació l'enlleminia. Veia que els caçadors l'enrondaven i
de Gràcia amunt, encoratjant-lo a un trot llarg. El jove estranger s'astora i sospita. Mira a l'un indret i a l'altre. Pensa que Barcelona es
Ja havia oblidat completament la Duquessa, en aquell punt, i es va astorar una mica en sentir-li la veu prop de la seva orella. —Esteu pensant en
amb benignitat. Per aquesta amor de la llibèrrima penombra, m'astoraria d'ésser rei del petroli o un campió de boxa o el primer, a mà dreta, de la
gens molestós, i com que el soroll de les escopetades ja no l'astorava, aquella nova sensació l'enlleminia. Veia que els caçadors l'enrondaven i
algú entrava a la botiga. La llum pàl·lida cobrí tota la figura del nen. Astorat aquest per la sorpresa, féu unes quantes gambades endins, talment com si
no l'entenia, ventà al pobre animal un raig de cops de vara que encara l'astoraren més. Davant aquell espectacle va sentir-se indignada. Feia dos anys que
Ell comprenia la vergonya i feia més broma del que solia. Això m'astorava, em posava nerviós una cosa de no dir, tu. no m'agrada que em
Ho digué sense moure l'esvoranc de cara. —Cavall, per què? La nena s'astorà. —Per què voldràs ser cavall? —En vaig veure un. I a una noieta que tenia
privada a la sagristia. Estic ben lluny de creure que no hagués astorat de mala manera la nostra petita munió de fidels, en acudint a aquella
quan em vaig alçar, a l'arribada del cirurgià amb altre ajut, em va astorar de veure que m'havia cremat totes dues mans, perquè cap sentida no me
i que l'havia de dir. El digué, doncs; i Herbert tant se'n va commoure com astorar, i aquell bon company i jo no fórem pas pitjors amics per la llarga
la banya com un mal escarabat. Quan s'adona que la fama del tal Bonaparte astora el món, ell mateix s'astora i emmudeix. D'altra banda, Napoleó sembla que
Quan s'adona que la fama del tal Bonaparte astora el món, ell mateix s'astora i emmudeix. D'altra banda, Napoleó sembla que desaparegui de l'horitzó de
abassegar, abassegador; abrusar, abrusador; aclaparar, aclaparador; astorar, astorador; agabellar, agabellador; afalagar, afalagador; caminar,
units inferiorment per unes traves. La manca de travessos superiors astorà l'ebenista, el qual advertí a l'arquitecte que la taula no tindria
propis productors. Així ha estat possible de realitzar el miracle, que ha astorat els altres països competidors nostres, que en moments de confusió i de
El treball que en nostres dies està realitzant la democràcia i que tant astora els homes pessimistes, té dos punts reals d'obir: l'un constituït per la
implica per força una precedent corrupció. Un exclusiu esguard d'aquella, astora i fa caure en el pesombre: una assenyada visió de la primera omplena
a desgravar els blats i a augmentar els impostos sobre la terra, us astorarà dient que la llibertat, pel seu brau impuls, s'ha fet conservadora... I
purament subjectiu, deslligant-la de la determinant objectiva; i això ens astora i ens confon, car ja no entenem de què ens parla. Sapiguéssim o no per
Antigament, un cec bon "fonognomista", si em permeteu el neologisme, astorava la gent amb la seva habilitat per a reconèixer les persones amb la veu,
del tot a una filosofia perenne, sacrificant la pruïja morbosa d'astorar amb novetats de pròpia invenció, quan no es fa amb esperit gregari
a tots dos. A la fi d'aquests tres anys es produí alguna clivella; i això astorà els pagans de la Meca; que un d'ells recaptés d'ésser el missatger de
que la guatlla es trobava a sota de la xarxa feien fressa, ella s'astorava i, en voler fugir volant, se li enredaven les ales al filat i hi restava
cridaners. La meva tasca, ara, és fer recordar tot allò que ja l'havia astorat al seu dia, i per aquesta raó em limito a dibuixar-ne alguns trets; la
és canviada per una altra de més mundana i galant. Igualment la comtessa, astorada pel coneixement que aquell vell captaire demostra tenir de les coses de
el do de fer-se comunicatives. I, si el públic les admirava, no cal astorar-se'n: una relació secreta hi devia haver entre aquells tipus i passions
i desèrtics. La vida no hi tenia ni agafador ni esperança. S'estranyà i s'astorà d'estar-s'hi i de poder-hi viure. Altre cop el va commoure el so de
fi de bolics, maletes, sacs de mà, capelleres, cofres, caixons i capses. Astoraren mestresses, patrones i àdhuc senyoretes fines d'Alferig i el seu terme,
i Crescència a morir untats de reïna encesa i plom fos". La gent s'astorà i ningú no va tornar a anomenar a l'al·lot Gual el negoci ballador.
cap endavant i va a tocar l'insecte, damunt del qual queda enganxat. Astorat per la sotragada, l'insecte ja només pensa a fugir, de pressa, de la
fins a 40 i més pisos. Són els famosos "gratacels" que tant astoren pel seu atreviment; Filadelfia (1.500,000 h.), comercía
és el poble. Per això la heroica i abnegada defensa de Madrid, que ha astorat el món; a mi em commou, però no em sorprén. Sempre ha estat el mateix. En
de la meva conciencia, i també per a quietut de la vostra, indubtablement astorada per un tema tant desmesuradament universal. Llençat a la brega, de primer
de setembre tingué lloc una tempestat tan terrible a la nit, que astorà tota la vila i comarca, tronant i plovent contínuament i despedint molts
El tó. Quan es brillant nos empeny a mourens, nos astora, desperta en nosaltres, devegades, la hostilitat. Es propi per mourer la

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »