×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb astorar |
Freqüència total: 135 |
CTILC1 |
moments. Què era la vida? Déu! Què era el món? Un terror sinistre l' | astorà | . Les veus creixien, i ell es llançà encara a córrer en la nit, amb un | ans que el seu fet li sigui dit. Rèiem tots tres i ens | astoràvem | d'aquell sanguinós melodrama ofert al teatre de dalt | vertigen, talla les muntanyes de llum dels nuvolats. Obert el bec, que | astora | la tempesta, sembla portar en el dors un cavaller: ¿Seria el príncep de | i entren a pas de cavall església avant entre la gent que seu als bancs | astorada | i indignada per l'actitud infantil. Els vells sobretot, que per un no-res | el sac o la manta, amagar-se a les cases en vindre, eixir al carrer per | astorar | -lo quan ja ha passat, pujar a les reixes i a les barreres si ve, pegar- | una vegada molt més avall de llur nivell present. Al Xile central, em va | astorar | l'estructura d'un vast munt de detritus, d'una alçària de si fa no fa | trobar l'oportunitat de desfermar una nova insurrecció. Encara ara ens | astora | la consciència que els revoltats tenien de la forma en què havien perdut | utilitzat aquesta proporció alguna vegada. Però no és la proporció el que | astora | , sinó la tendència. Els infants de Palma són castellans d'expressió, en | evidentment continguda en tot el seu comport. El seu aire m' | astorà | —però qualsevol cosa era preferible a la solitut que jo havía sofert | immòbil i sense halè. A la primería, les famolenques bestioles foren | astorades | i esfereides pel canvi —per la cessació del moviment. S'arrauliren | y llumenetes qu'ara veya. Quan nosaltres varem sentir axò vem acabar d' | astorar | nos. ¡Llumets ò llumenetes, al mitx del esplet de sol qu'amarava tota | . —Sí, si ho preferiu. —Canteu-ho vós, si us plau! Aquest regany | astorà | i ferí al jove. Digué ell: —Rosanna, això no és cosa per a sentir-la | o de ploma, li desballestava els nervis: no li donava temps més que per a | astorar | -se. O tirava de ganyó, o no es decidia a tirar fins que la cobejada | gens molestós, i com que el soroll de les escopetades ja no l' | astorava | , aquella nova sensació l'enlleminia. Veia que els caçadors l'enrondaven i | de Gràcia amunt, encoratjant-lo a un trot llarg. El jove estranger s' | astora | i sospita. Mira a l'un indret i a l'altre. Pensa que Barcelona es | Ja havia oblidat completament la Duquessa, en aquell punt, i es va | astorar | una mica en sentir-li la veu prop de la seva orella. —Esteu pensant en | amb benignitat. Per aquesta amor de la llibèrrima penombra, m' | astoraria | d'ésser rei del petroli o un campió de boxa o el primer, a mà dreta, de la | gens molestós, i com que el soroll de les escopetades ja no l' | astorava | , aquella nova sensació l'enlleminia. Veia que els caçadors l'enrondaven i | algú entrava a la botiga. La llum pàl·lida cobrí tota la figura del nen. | Astorat | aquest per la sorpresa, féu unes quantes gambades endins, talment com si | no l'entenia, ventà al pobre animal un raig de cops de vara que encara l' | astoraren | més. Davant aquell espectacle va sentir-se indignada. Feia dos anys que | Ell comprenia la vergonya i feia més broma del que solia. Això m' | astorava | , em posava nerviós una cosa de no dir, tu. no m'agrada que em | Ho digué sense moure l'esvoranc de cara. —Cavall, per què? La nena s' | astorà | . —Per què voldràs ser cavall? —En vaig veure un. I a una noieta que tenia | privada a la sagristia. Estic ben lluny de creure que no hagués | astorat | de mala manera la nostra petita munió de fidels, en acudint a aquella | quan em vaig alçar, a l'arribada del cirurgià amb altre ajut, em va | astorar | de veure que m'havia cremat totes dues mans, perquè cap sentida no me | i que l'havia de dir. El digué, doncs; i Herbert tant se'n va commoure com | astorar | , i aquell bon company i jo no fórem pas pitjors amics per la llarga | la banya com un mal escarabat. Quan s'adona que la fama del tal Bonaparte | astora | el món, ell mateix s'astora i emmudeix. D'altra banda, Napoleó sembla que | Quan s'adona que la fama del tal Bonaparte astora el món, ell mateix s' | astora | i emmudeix. D'altra banda, Napoleó sembla que desaparegui de l'horitzó de | abassegar, abassegador; abrusar, abrusador; aclaparar, aclaparador; | astorar | , astorador; agabellar, agabellador; afalagar, afalagador; caminar, | units inferiorment per unes traves. La manca de travessos superiors | astorà | l'ebenista, el qual advertí a l'arquitecte que la taula no tindria | propis productors. Així ha estat possible de realitzar el miracle, que ha | astorat | els altres països competidors nostres, que en moments de confusió i de | El treball que en nostres dies està realitzant la democràcia i que tant | astora | els homes pessimistes, té dos punts reals d'obir: l'un constituït per la | implica per força una precedent corrupció. Un exclusiu esguard d'aquella, | astora | i fa caure en el pesombre: una assenyada visió de la primera omplena | a desgravar els blats i a augmentar els impostos sobre la terra, us | astorarà | dient que la llibertat, pel seu brau impuls, s'ha fet conservadora... I | purament subjectiu, deslligant-la de la determinant objectiva; i això ens | astora | i ens confon, car ja no entenem de què ens parla. Sapiguéssim o no per | Antigament, un cec bon "fonognomista", si em permeteu el neologisme, | astorava | la gent amb la seva habilitat per a reconèixer les persones amb la veu, | del tot a una filosofia perenne, sacrificant la pruïja morbosa d' | astorar | amb novetats de pròpia invenció, quan no es fa amb esperit gregari | a tots dos. A la fi d'aquests tres anys es produí alguna clivella; i això | astorà | els pagans de la Meca; que un d'ells recaptés d'ésser el missatger de | que la guatlla es trobava a sota de la xarxa feien fressa, ella s' | astorava | i, en voler fugir volant, se li enredaven les ales al filat i hi restava | cridaners. La meva tasca, ara, és fer recordar tot allò que ja l'havia | astorat | al seu dia, i per aquesta raó em limito a dibuixar-ne alguns trets; la | és canviada per una altra de més mundana i galant. Igualment la comtessa, | astorada | pel coneixement que aquell vell captaire demostra tenir de les coses de | el do de fer-se comunicatives. I, si el públic les admirava, no cal | astorar | -se'n: una relació secreta hi devia haver entre aquells tipus i passions | i desèrtics. La vida no hi tenia ni agafador ni esperança. S'estranyà i s' | astorà | d'estar-s'hi i de poder-hi viure. Altre cop el va commoure el so de | fi de bolics, maletes, sacs de mà, capelleres, cofres, caixons i capses. | Astoraren | mestresses, patrones i àdhuc senyoretes fines d'Alferig i el seu terme, | i Crescència a morir untats de reïna encesa i plom fos". La gent s' | astorà | i ningú no va tornar a anomenar a l'al·lot Gual el negoci ballador. | cap endavant i va a tocar l'insecte, damunt del qual queda enganxat. | Astorat | per la sotragada, l'insecte ja només pensa a fugir, de pressa, de la | fins a 40 i més pisos. Són els famosos "gratacels" que tant | astoren | pel seu atreviment; Filadelfia (1.500,000 h.), comercía | és el poble. Per això la heroica i abnegada defensa de Madrid, que ha | astorat | el món; a mi em commou, però no em sorprén. Sempre ha estat el mateix. En | de la meva conciencia, i també per a quietut de la vostra, indubtablement | astorada | per un tema tant desmesuradament universal. Llençat a la brega, de primer | de setembre tingué lloc una tempestat tan terrible a la nit, que | astorà | tota la vila i comarca, tronant i plovent contínuament i despedint molts | El tó. Quan es brillant nos empeny a mourens, nos | astora | , desperta en nosaltres, devegades, la hostilitat. Es propi per mourer la |
|