×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb astrolabi |
Freqüència total: 37 |
CTILC1 |
| lleis i oferir-te una petita semiòtica (d'estar per casa), una mena d' | astrolabi | amb el qual tu i en Jaume Vidal us poguéssiu moure de Salses a | | i pera parlar de la seva vida, necessitariem dèu vides. Ara inventava un | estrolabi | , pera guiar-se els marins a la nit; ara sel troba en la Sorbona, | | dels tallers dels mestres de cartes de navegar sortien brúixoles, | astrolabis | , quadrants, "hores" o ampolletes, a més d'almanacs, taules | | i cartes nàutiques. Els instruments principals eren la brúixola i l' | astrolabi | , i en un altre sentit tècnic molt important el timó permanent. Els | | fins l'any 1269. L'instrument astronòmic fonamental era l' | astrolabi | pla, un disc circular amb alidada giratòria que servia per a prendre | | els astres i posseir taules de les seves declinacions i moviments, sinó | astrolabis | que es poguessin manejar encara que la nau brandés. El timó permanent es | | ja ve d'antic. Ara bé, si ens limitàssim a posar exemples de brúixoles, | astrolabis | , etc., difícilment el lector es faria càrrec del que volem remarcar; això | | comanda que féu l'Infant Joan a Nafuci i al seu col·lega Bellhom, d'uns | astrolabis | i de l'obra de Alfrajano posada en català, i també servint-se de Nafuci | | abans de la gran fama que gaudien els tallers mallorquins on es feien | astrolabis | , quadrants i mapes, cosa que ens permet sospitar que fos en algun | | era posseïdor d'un quadrant de fusta amb el seu estoig i de dos | astrolabis | de llautó. Concretant-nos a la necessitat sentida de rellotges públics, | | hauria acabat no ajustant-se ni a les llunes: i això, al país dels | astrolabis | no podia ser de cap de les maneres! Ara bé, com que Mahoma havia prohibit | | per determinar el temps i l'altura del pol i descriu el primer | astrolabi | conegut. Els catalans es van avançar als portuguesos de gairebé dos | | es van avançar als portuguesos de gairebé dos segles en l'ús de l' | astrolabi | . Segons Alexandre de Humboldt, aquests progressos dels catalans van | | sideral. Subratlla aqueixa sensació de l'aparellatge d'un escaibre o d'un | astrolabi | celestial, a mida petita, vull dir a mida nostra, que s'endevina en la | | —Sí, la alquimia, y la astrologia, y fins la ciencia Margarita, y l' | estrolabi | ... Y lo mes estrany, (anyadí després de una petita pausa,) lo mes | | els somnis maduren amb un llast de rancors i paraules podrides. | Astrolabi | romput, pàtria amarga l'exili, la tristesa ens abraça mortal | | més. Ibn Saïd as-Sahlí, «el de la Plana», jove i savi constructor d' | astrolabis | , nascut en algun poble prop de l'actual Castelló de la Plana, li dedicà | | Gerbert va poder divulgar per Europa l'ús de les xifres aràbigues i de l' | astrolabi | . Llobet apareix com a ardiaca de Barcelona entre 975 i 993, i no sembla | | social, de recerca científica. Pintures rupestres, taules d'argila, | astrolabis | , aqüeductes... Tot conforma el nostre patrimoni històric. Cada cosa, | | A més, féu obres, en forma d'epístola, sobre la música i sobre l' | astrolabi | . Si la Catalunya d'aquesta època era deutora de l'herència clàssica i | | per la navegació marítima i descrivia la brúixola, la carta nàutica, l' | astrolabi | , el quadrant i el nocturnlabi. Astrolabi i quadrant La finalitat | | brúixola, la carta nàutica, l'astrolabi, el quadrant i el nocturnlabi. | Astrolabi | i quadrant La finalitat de l'astrolabi era calcular l'altura dels | | quadrant i el nocturnlabi. Astrolabi i quadrant La finalitat de l' | astrolabi | era calcular l'altura dels estels. La seva invenció arrenca de la Grècia | | Ripoll, al segle x, hi havia diversos llibres sobre l' | astrolabi | . Com hem dit, també en aquest moment, Sunifred Llobet, ardiaca de | | xiv, el rei Pere III tenia un interès especial per l' | astrolabi | . El 1345 es féu arreglar uns strelabres i el 1352 va | | dia e de nit». A la seva biblioteca tenia diversos llibres sobre l' | astrolabi | i també un «strelau de llautó» i un valuós «strelau d'aur | | Cal tenir present la gran importància que adquirí la difusió de l' | astrolabi | , en aquest cas una mica més senzill, però amb un diàmetre més gran, en la | | mesurar les distàncies zenitals. El quadrant, de fet la quarta part d'un | astrolabi | , també fou usat a l'edat mitjana per a mesurar l'altura dels astres sobre | | magnífica instrumentació astronòmica de mesurament: quadrants, sextants, | astrolabis | ; però cal tenir en compte que encara no disposa de telescopis —serà | | sobre arquitectura, sobre mecànica, sobre instruments com el gnomon o l' | astrolabi | . L'ús de la perspectiva és encara més destacable en l'obra de Salvador | | projecció estereogràfica, utilitzada més endavant en la construcció de l' | astrolabi | i en la confecció de mapes, disciplina que també va conrear elaborant la | | al punt de figurar com a reclam al lloc web del Museu. Ens referim a un | astrolabi | d'origen àrab (amb número d'inventari 157/668), construït... a València! | | la ciutat era encara sota la cultura islàmica. La peça és coneguda com l' | astrolabi | d'Ibrâhîm ibn Sa'ïd al-Sahlï. Aquest aparell és sens dubte especial. La | | àrabs) i, a prop, dos forats per a mirar. Tots els components de l' | astrolabi | estan units per un pern que passa pel centre. Com ja hem dit, un timpà | | relatius (estrelles). Un gravat sobre la cara posterior indica que l' | astrolabi | va ser construït «al ràjab [seté mes del calendari musulmà] de l'any 463 | | Sabem que aquest Ibrahim ibn Sa'id al-Sahli fou l'autor d'importants | astrolabis | i d'alguns globus terraqüis (com un d'excepcional, que es conserva al | | de Florència). La fitxa oficial del museu certifica que aquest | astrolabi | tan preat va ser cedit al Museo Astronómico e Copernicano pel |
|