Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

digestius (diarrees, enteritis, fermentacions digestives, dispèpsia	atònica	-catarral) en la nostra latitut. En els individus sotmesos a gran treball
general; en els règims de restricció de líquids (obesitat, dispèpsia	atònica	, enteritis greus i rebels), per a evitar aquestes conseqüències i
les prenen, dos grans plats en un sol àpat). És l'aliment dels estòmacs	atònics	i hipopèptics. En les persones d'edat avançada, fins suposades normals,
que a moltes persones els causa la llet, fent-los dispèptics fermentatius	atònics	amb intolerància en la dieta usual. La llet ha d'administrar-se crua,
ell es fuetegen les disposicions d'excitabilitat nerviosa. La majoria d'	atònics	-ptòsics digestius no irritables beneficien d'una petita dosi de vi en els
vist que aquests són casos d'excepció. Precisament els casos d'infeccions	atòniques	en els animals —vegetacions comparables a les que s'observen generalment
laxant. És també un anafrodisíac. S'usa, encara que poc, en la dispèpsia	atònica	, debilitat i estats de consumpció. S'utilitza en infús a la dosi de
ajudant a pair, essent, per tant, indicat son ús en les dispèpsies	atòniques	. A dosis més fortes, enèrgiques, és un bon antiespasmòdic i sudorífic a
aromàtic i estomàquic, molt convenient en les dispèpsies d'origen	atònic	del païdor i dels budells. D'aquesta essència sols se'n poden administrar
grams per 100 d'aigua, per a combatre la desgana, estats	atònics	del païdor, etc.. Cada dia queda més oblidat el seu ús terapèutic,
amb alta taxa clorhídrica que els afectats de gastritis crònica, que els	atònics	, deuen sotmetre's a un tractament mèdic després de tota intervenció
d'aquí sa contraindicació. Vegis el cas del hipopèptic, amb ventricul	atònic	, amb coprostàsia i estasi intestinal fermentatiu: el règim de llet,
per la hiperquinèsia gàstrica, que contrasta en les dones amb l'estómac	atònic	amb buidament ràpid o lent. La radiografia demostra moltes voltes una
cremors, eructes àcids o manifestacions de dispèpsia sensitivo-motriu o	atònica	, constipació, nàusees, etc.. El singlot és una manifestació de
a altres trastorns discràsics. Les formes clíniques hipotòniques o	atòniques	poden ésser millorades mitjançant les cures termals, oligometàl·liques
crisis enteràlgiques, espasmes intestinals, restrenyiment espàstic i	atònic	, paràlisi intestinal, timpanisme, meteorisme, íleus paralític. Crisis
afecta escassament els calzes, i la pelvis és formada per un sac pèndul	atònic	infundibuliforme, en absència d'obstacles inferiors, és a dir, en aquells
manera sistemática. Les llagues distròfiques d'origen varicós son molt	atòniques	y de tractament llarch; n' obstant moltes vegades cicatrisan poch á poch
carregar tant de llum y de color la sílaba del accent, que iluminas les	atòniques	lo bastant per que tota la paraula resulte aclarida è inteligible.
fonètica antiga 10. La idèntica pronunciació de les dues vocals	atòniques	u obscures /a, e\, se compròva ab lo fet de vèures escrita una
en les desinències de la conjugació del vèrb, al passar de tònica a	atònica	. Axí de gemegar, pregar, menjar, se feu lo futur gemegueré,
en les radicals del vèrb ocorre escrita ab /a\ la /e\	atònica	, encara que s'haja convertit en tal per causa de la conjugació. Axí
cap. 65. 14. Finalment se tròba la /a\	atònica	en llòch de la /e\ al principi, al mitj, y al fi de nòms; per
296. 18. La identitat del sò de la /o\	atònica	ab la /u\ fou causa de que s'escrigues no pòques vegades dita
pl. 4. §. 5. Confosió de les vocals e, i	atòniques	19. Axis còm la fonètica antiga convé ab la modèrna en donar
En la província de Llèyda es molt ordinari pronunciar la /i\	atònica	lo metex que si fos una /e\, dientse, per exemple,
s'en deduèx, que la /í\ tingué per corresponent vocal	atònica	no sòlament la /i\, sinó també la /e\; la qual emperò
22. En castellá's dividèxen les paraules en tòniques y átones ò	atòniques	, çò es, en prosòdicament accentuades, (encara que no's pinte sobre
ortográfich), y en prosòdicament no accentuades. Per regla general hi son	atòniques	les parts de la oració, que'n podriem dir mènos principals, còm l'article
en les paraules posades còm a exemple no pòrten l'accent ortográfich, son	atòniques	. 24. Axí, dònchs, còm una reunió d'una sílaba tònica ab una ò
Axí, dònchs, còm una reunió d'una sílaba tònica ab una ò mes de	atòniques	formen una sòla paraula; axí per el contrari váries paraules atòniques se
de atòniques formen una sòla paraula; axí per el contrari váries paraules	atòniques	se junten en castellá ab una de tònica lo metex, ni mes ni mènys, que si
/los de mi partido\, en la qual les très primeres diccions son	atòniques	, dèuen pronunciarse en castellá, (y en efecte qualsevòl que haja nascut
ò llegir se done a cada paraula tònica son accent, y que no's done a la	atònica	; que sòls fentho axis es intel·ligible la parla ò la lectura: y lo
Encara que tota paraula pertanya a una de les dues classes de tòniques ò	atòniques	, ni mes ni mènys que en castellá; y encara que en tota paraula tònica una
que en tota paraula tònica una sòla sia la sílaba accentuada, y resten	atòniques	les demes: emperò, en la frase ò reunió de moltes paraules formants una
carregar l'accent tònich en una ab preferència a les altres dexantles	atòniques	, ò accentuar les que de sí carèxen d'accent, sense que pèrda rès de
fixa, constant è inmutable: la paraula tònica may pèrd son accent: la	atònica	may se accentua. El catalá dexa sens accentuar la tònica sempre que li
la tònica sempre que li apar; si es llarga, li posará dos accents. A la	atònica	la accentuará, si li ve be. Dirá /Ándalucía\, per evitar lo
be. Dirá /Ándalucía\, per evitar lo concurs de les tres sílabes	atòniques	: lo qual al oido castellá sonará: /anda, Lucía\. Dirá:
dona mènos còlp a la sílaba del accent y molta mènos rapidèsa a les	atòniques	; resultantne d'aquí aquèlla igualtat y suavitat, semblant a la d'un
concurrència de sílabes prosòdicament accentuades sens intermèdi d'altres	atòniques	, que fins els castellans, tan fèrms en la observáncia de les lleys
del concurs de dos accents tònichs seguits, sens intermèdi de cap sílaba	atònica	. Lo metex succeèx, per exemple, en los advèrbis terminats en
axis també'ns ho es als catalans el de váries sílabes ò paraules	atòniques	. Un castellá sense dificultat pronuncia ab un sòl accent tònich, y sense
a la tonicitat de les vocals, ocorre fer notar, que en castellá cap vocal	atònica	té may un valor fònich diferent de sa respectiva tònica. Lo metex valor
que es impossible que una metexa vocal tònica, sens dexar de serho, sia	atònica	; y vicevèrsa, que una d'atònica, permanexent tal, puga ser tònica.
vocal tònica, sens dexar de serho, sia atònica; y vicevèrsa, que una d'	atònica	, permanexent tal, puga ser tònica. 41. ¿Passa lo metex en la
en nòstra llènga, tíngas present, que posseim dues clases de vocals	atòniques	. Unes, que conserven un valor fònich idèntich al de llurs tòniques
valor fònich /á, è, é, ò, ó,\ fins en el cas de quedar	atòniques	; cas, que succeèx sempre que les pronunciam ab sòls l'accent de la
de la derrera sílaba. 45. Per el contrari, aquèlles vocals	atòniques	, que per raó de sa atonicitat s'obscurèxen y muden son valor fònich en

Pàgina 1 (de 2)

50 següents