Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
atonit A 1 oc.
atònit A 282 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb atònit Freqüència total:  283 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en aquell terbolí passional, davant el qual tot Santa Maria es sentí atònit i abrandat contra ell d'indignació pel que havia gosat fer; així fou com
rapidesa i d'una manera tan inesperada, que els altres romangueren com atònits, paralitzats per la sorpresa. Randa, a terra, al costat de la cadira,
Un amic em sorprèn embarcat en la lectura d'una espessa obra medieval. Atònit, em pregunta: —I això, t'interessa realment? Posa una mica d'incredulitat
d'ell, de soldat. Vaig veure el meu cosí agafar el retrat; vaig veure atònit com se li deformava el rostre, amb aquella lletjor que assumia en les
l'impermeable, brut de fang de cap a peus i panteixant. Tots vàrem quedar atònits de la rapidesa amb què havia fet el camí; l'havia fet, no hi havia dubte,
Patraix, aquell trenet alegre que creuava xiulant uns arrossars atònits. Residus d'alqueries, les dones que cosien a la porta
alegria de viure. Aquelles mans, les mans sobre uns muscles atònits, iniciant la fràgil carícia d'un coll. Aquelles mans,
suposo que aleshores anaven sempre marejats, i tots atònits, i potser també perversos, i els reflexos de l'ordre se'ls
que va venint per recobrir l'edat distreta, el blanc atònit i el verd aspre, i aquell ventet menut pels llargs carrers
d'una glòria sagnant. Sobre la rosa dels astres, set vents, atònits, deixaven que n'exultés un de sol, el decretat del retorn.
que hi havia de més íntegre quedava inexorablement trossejat. Contemplava atònit la façana d'aquella casa que no he deixat de veure mai més. Amb ulls
ordre. Cosme tornà enrera. Es va quedar al peu de la porta. Contemplava atònit la seva dona, misteriosament assossegada i indefensa. Ràbia, pietat, odi,
feble lluenteig d'uns prismes de cristall. La cambrera el mirava amb ulls atònits. Era la primera vegada que li preguntava per la senyora Mònica d'ençà que
Mònica: no puc tolerar viure sense tu!" "Em deus llegir sorpresa, atònita, com si t'arribés l'eco d'una veu que potser has oblidat. ""Era aquell
la va fer defallir. S'adonà que Cosme i els seus fills l'observaven atònits sense comprendre l'enorme transcendència d'un gest tan insignificant.
els amics, els companys de la ruïna, a la llacuna de l'oblit, atònits, i no els cridem a compartir amb nosaltres aquest
llac de foc, tal com nosaltres hi érem adés, aclaparats i atònits; gens no és estrany, caiguts de tal altura!" Tot just digué
vaig sortir. Va esbalair-se'n tot l'exèrcit del Cel; de primer, atònits van recular, i Pecat m'anomenaren, i van
que aconseguien els portals celestes amb graderia d'or) i restà atònit quan veié davant seu tot aquell Cosmos sobtadament
sol ixent amb els seus raigs irisa: el maligne Esperit així és atònit, tot i haver vist el Cel; però és més forta que
Dos passos endarrera llavors van fer els dos Àngels, mig atònits quan veieren de cop l'horrend Monarca; però s'hi
i veia sota meu la Terra immensa, variadíssima amplitud: atònita del meu canvi i del vol, tan lluny enduta, llavors,
tofudes, van endur-se-les amb llurs mans. Els rebels van quedar atònits i un gran terror els envaí, no en dubtis, veient
i caigueren en llurs ànimes, escampant-hi flagells. Llavors, atònits, abandonaren tota resistència, van perdre tot
ardit aleshores, davant d'ella, que no el cridà, s'estava com atònit, i, adulador, amb la seva cresta esplèndida i el coll
seu costat, Adam, tot just escolta la infracció fatal, es queda atònit, blanc i confús, i per les seves venes corre glaçat
a Alemanya... Després, quan torni... podrem... parlar... Ella l'esguardà, atònita. —A Alemanya? Mai n'havies resat, d'anar a Alemanya! I... quant t'hi
la química de les vitamines és elaborada davant dels nostres ulls atònits, i dins d'aquest mateix any, Euler i Karrer ens acaben de mostrar que la
una i altra vegada repetint: "--Creüsa!" La troba a la fi romanent atónit davant l'imatge de la muller la qual li parla per aconhortar-lo. Després
nocturn de col·legi o d'hospital. Esguardar els fanals d'una plaça, atònits de llur paper de sentinelles d'un desert —ja no són aquella mena de
l'ànec, suposo. —La llengua li penja i li regalima sang. Es grataven, atònits: —Ensumo que n'hem fet un gra massa. Acusaven Cebrià: —En bon sarró ens
a cobrar al Fòrum. ¿No t'avergonyeixes, siguis qui siguis, tu que restes atònit davant de les riqueses? Mira un moment el món: veuràs els déus nus,
tenia una bona vergassada. Les seves exclamacions d'engrescament deixaven atònits els senzills peladors. Les retenien a la memòria per a repetir-les com
en les conferències que ha donat. A aquest anhel incolltorçable de deixar atònit l'auditori, de "deixar-lo amb un pam de nas", i no a d'altres
sortiren uns mots suplicants: —Llum!... Més llum! La munió cortesana, atònita un moment, onejà; les draperies obriren pas dins la sala a aquella tarda
la reialesa és un símbol; la reina Alina... Però Tallafer, amb una calma atònita: —I per què no jo, vell xaruc? Jaquim es passà la mà per la barba profusa
Tallafer, si jo em digués Alina? Tallafer restà un moment mut, atònit; clavà els dits als monyons d'aquella estranya amada, i els ulls dins els
Ficat dins el forat del pany, amb un peu gairebé contra l'ull de l'atònita Maria Pia, cregué encara obligació patriarcal seva treure el cap i un
boca un tast tot carregat de mel. I de seguida els nostres ulls s'obren atònits davant d'una meravellosa visió paradissial. Què és això...? No us
creix ni la grama, al cap d'una setmana, si hi torneu a passar, restareu atònits en veure quin galant escampall de palaus i cottages hi han brollat de
a mínim això... Des del peu de l'entrada escruten el caliginós interior, atònits, irritats, incrèduls. El més esquifit de tots quatre s'atreveix a
observant aquell barrinaire geperut. Era en Quel. En Vadoret romangué atònit. Tot ell era una mirada d'estupor i un alè perdut i un batec de passió
[1] Alguns individus han corregut d'ací d'allà com a boigs i atònits, enduts per la por, que quan és individual i moderada, pertorba
si llur curs fos habitual i segons una llei. Al que resta tothom atònit és als meteors que projecten de les altures un foc inesperat, tant si
familiar, semblava un estranger. Ho esguardava tot amb posat d'idiota, atònit i estranyat de les coses. No podia fixar els pensaments, ni comprendre el
pobla el silenci dels carrers. I aquell vilatge mallorquí està atònit de sentir com esclaten dins ell aquelles magnífiques paraules sonores en
cantava dins el bosc fent estelles i bocins d'aquell immens silenci atònit. Només la veu d'un llenyater lenta i clara, portada per les seves pròpies
i de totes les mars— començaren a encendre davant dels nostres ulls atònits totes les meravelloses llumenetes orientals. I aquells homes que parlaven
actitud de la mà alçada, dintre una mandorla; dos àngels l'aguanten atònits. Als dos costats, tres arcades una mica endinsades en llurs rasaments.
l'Apocalipsi de Sant Joan, contemplat en la seva Ascensió pels Apòstols atònits, col·locats dintre d'arcades. És visible sempre la còpia d'un model

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »