Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en aquell terbolí passional, davant el qual tot Santa Maria es sentí	atònit	i abrandat contra ell d'indignació pel que havia gosat fer; així fou com
rapidesa i d'una manera tan inesperada, que els altres romangueren com	atònits	, paralitzats per la sorpresa. Randa, a terra, al costat de la cadira,
Un amic em sorprèn embarcat en la lectura d'una espessa obra medieval.	Atònit	, em pregunta: —I això, t'interessa realment? Posa una mica d'incredulitat
d'ell, de soldat. Vaig veure el meu cosí agafar el retrat; vaig veure	atònit	com se li deformava el rostre, amb aquella lletjor que assumia en les
l'impermeable, brut de fang de cap a peus i panteixant. Tots vàrem quedar	atònits	de la rapidesa amb què havia fet el camí; l'havia fet, no hi havia dubte,
Patraix, aquell trenet alegre que creuava xiulant uns arrossars	atònits	. Residus d'alqueries, les dones que cosien a la porta
alegria de viure. Aquelles mans, les mans sobre uns muscles	atònits	, iniciant la fràgil carícia d'un coll. Aquelles mans,
suposo que aleshores anaven sempre marejats, i tots	atònits	, i potser també perversos, i els reflexos de l'ordre se'ls
que va venint per recobrir l'edat distreta, el blanc	atònit	i el verd aspre, i aquell ventet menut pels llargs carrers
d'una glòria sagnant. Sobre la rosa dels astres, set vents,	atònits	, deixaven que n'exultés un de sol, el decretat del retorn.
que hi havia de més íntegre quedava inexorablement trossejat. Contemplava	atònit	la façana d'aquella casa que no he deixat de veure mai més. Amb ulls
ordre. Cosme tornà enrera. Es va quedar al peu de la porta. Contemplava	atònit	la seva dona, misteriosament assossegada i indefensa. Ràbia, pietat, odi,
feble lluenteig d'uns prismes de cristall. La cambrera el mirava amb ulls	atònits	. Era la primera vegada que li preguntava per la senyora Mònica d'ençà que
Mònica: no puc tolerar viure sense tu!" "Em deus llegir sorpresa,	atònita	, com si t'arribés l'eco d'una veu que potser has oblidat. ""Era aquell
la va fer defallir. S'adonà que Cosme i els seus fills l'observaven	atònits	sense comprendre l'enorme transcendència d'un gest tan insignificant.
els amics, els companys de la ruïna, a la llacuna de l'oblit,	atònits	, i no els cridem a compartir amb nosaltres aquest
llac de foc, tal com nosaltres hi érem adés, aclaparats i	atònits	; gens no és estrany, caiguts de tal altura!" Tot just digué
vaig sortir. Va esbalair-se'n tot l'exèrcit del Cel; de primer,	atònits	van recular, i Pecat m'anomenaren, i van
que aconseguien els portals celestes amb graderia d'or) i restà	atònit	quan veié davant seu tot aquell Cosmos sobtadament
sol ixent amb els seus raigs irisa: el maligne Esperit així és	atònit	, tot i haver vist el Cel; però és més forta que
Dos passos endarrera llavors van fer els dos Àngels, mig	atònits	quan veieren de cop l'horrend Monarca; però s'hi
i veia sota meu la Terra immensa, variadíssima amplitud:	atònita	del meu canvi i del vol, tan lluny enduta, llavors,
tofudes, van endur-se-les amb llurs mans. Els rebels van quedar	atònits	i un gran terror els envaí, no en dubtis, veient
i caigueren en llurs ànimes, escampant-hi flagells. Llavors,	atònits	, abandonaren tota resistència, van perdre tot
ardit aleshores, davant d'ella, que no el cridà, s'estava com	atònit	, i, adulador, amb la seva cresta esplèndida i el coll
seu costat, Adam, tot just escolta la infracció fatal, es queda	atònit	, blanc i confús, i per les seves venes corre glaçat
a Alemanya... Després, quan torni... podrem... parlar... Ella l'esguardà,	atònita	. —A Alemanya? Mai n'havies resat, d'anar a Alemanya! I... quant t'hi
la química de les vitamines és elaborada davant dels nostres ulls	atònits	, i dins d'aquest mateix any, Euler i Karrer ens acaben de mostrar que la
una i altra vegada repetint: "--Creüsa!" La troba a la fi romanent	atónit	davant l'imatge de la muller la qual li parla per aconhortar-lo. Després
nocturn de col·legi o d'hospital. Esguardar els fanals d'una plaça,	atònits	de llur paper de sentinelles d'un desert —ja no són aquella mena de
l'ànec, suposo. —La llengua li penja i li regalima sang. Es grataven,	atònits	: —Ensumo que n'hem fet un gra massa. Acusaven Cebrià: —En bon sarró ens
a cobrar al Fòrum. ¿No t'avergonyeixes, siguis qui siguis, tu que restes	atònit	davant de les riqueses? Mira un moment el món: veuràs els déus nus,
tenia una bona vergassada. Les seves exclamacions d'engrescament deixaven	atònits	els senzills peladors. Les retenien a la memòria per a repetir-les com
en les conferències que ha donat. A aquest anhel incolltorçable de deixar	atònit	l'auditori, de "deixar-lo amb un pam de nas", i no a d'altres
sortiren uns mots suplicants: —Llum!... Més llum! La munió cortesana,	atònita	un moment, onejà; les draperies obriren pas dins la sala a aquella tarda
la reialesa és un símbol; la reina Alina... Però Tallafer, amb una calma	atònita	: —I per què no jo, vell xaruc? Jaquim es passà la mà per la barba profusa
Tallafer, si jo em digués Alina? Tallafer restà un moment mut,	atònit	; clavà els dits als monyons d'aquella estranya amada, i els ulls dins els
Ficat dins el forat del pany, amb un peu gairebé contra l'ull de l'	atònita	Maria Pia, cregué encara obligació patriarcal seva treure el cap i un
boca un tast tot carregat de mel. I de seguida els nostres ulls s'obren	atònits	davant d'una meravellosa visió paradissial. Què és això...? No us
creix ni la grama, al cap d'una setmana, si hi torneu a passar, restareu	atònits	en veure quin galant escampall de palaus i cottages hi han brollat de
a mínim això... Des del peu de l'entrada escruten el caliginós interior,	atònits	, irritats, incrèduls. El més esquifit de tots quatre s'atreveix a
observant aquell barrinaire geperut. Era en Quel. En Vadoret romangué	atònit	. Tot ell era una mirada d'estupor i un alè perdut i un batec de passió
[1] Alguns individus han corregut d'ací d'allà com a boigs i	atònits	, enduts per la por, que quan és individual i moderada, pertorba
si llur curs fos habitual i segons una llei. Al que resta tothom	atònit	és als meteors que projecten de les altures un foc inesperat, tant si
familiar, semblava un estranger. Ho esguardava tot amb posat d'idiota,	atònit	i estranyat de les coses. No podia fixar els pensaments, ni comprendre el
pobla el silenci dels carrers. I aquell vilatge mallorquí està	atònit	de sentir com esclaten dins ell aquelles magnífiques paraules sonores en
cantava dins el bosc fent estelles i bocins d'aquell immens silenci	atònit	. Només la veu d'un llenyater lenta i clara, portada per les seves pròpies
i de totes les mars— començaren a encendre davant dels nostres ulls	atònits	totes les meravelloses llumenetes orientals. I aquells homes que parlaven
actitud de la mà alçada, dintre una mandorla; dos àngels l'aguanten	atònits	. Als dos costats, tres arcades una mica endinsades en llurs rasaments.
l'Apocalipsi de Sant Joan, contemplat en la seva Ascensió pels Apòstols	atònits	, col·locats dintre d'arcades. És visible sempre la còpia d'un model

Pàgina 1 (de 7)

50 següents