Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de seguida, se li presentava sota la forma d'un cigne magnífic, la va	atabalar	amb aleteigs i curvatures de coll estratègics, la seduïa i la va
un desfici taxatiu per haver monedes d'or. L'or és l'obsessió que l'	atabala	, que li fa perdre els estreps, que li proporciona les úniques delícies.
soca, el déu Pan. Me sent bé aquí, més calmada, lluny de la ciutat que m'	atabala	, lluny de tants de renous. Puc posar en ordre la memòria, dedicar-li tot
enfarfegades d'un pintoresc vestit vermell i amb una cucurulla al cap, us	atabalen	amb els ramets de flors. Les parelles de bous arrosseguen una mena de
, la de la Vida." "Potser sí, noia" vaig dir jo "però no m'	atabalis	. Ja estem prou bé, em sembla." I no se'n va parlar més. L'endemà
T'asseguro que d'allò que en diuen seny... /Andreu\ Bé, no t'	atabalis	. La guineu quan no les pot haver diu que són verdes. Tu també la volies.
aquests desgraciats que quan acaben el mes ja deuen el mes que ve. Em va	atabalar	una mica i vam quedar entesos amb els deu rals i aleshores la senyora,
ondulant i humanitària portà la conversa per altres camins: —Però t'estic	atabalant	; sí, sí, no m'ho neguis, t'estic clavant una gran llauna!... Però mira
de Sara en el llit d'Abraham; i encara sempre carregada d'escrúpols,	atabalà	les orelles dels seus directors espirituals amb aquell xiu-xiu d'òliba
s'engelosia d'una i avorria l'altra. Les minyones l'explotaven, l'	atabalaven	, li omplien les orelles de xafardeig i de mala fe. Quan n'hi arribava una
l'admiressin, però ben lliurement, i ben convençuts. De vegades, ens	atabala	ell mateix amb la pròpia lloança, però la sol fer com aquell qui se sent
si ens podria donar habitació. Hi havia un brogit, una animació que m'	atabalava	. Els cambrers passaven cridant: /Soupe aux moules, deux; cassolette a
dia, sempre acompanyat, visitant Marsella, amb el mestre a la vora que m'	atabalava	, no havia pogut fer-ho. Havia passat pels llocs sense interessar-me res.
, minyons. Moltas gracias. (Me 'n vaitx á dins, ó sino tota la nit m'	atabalan	.) [(Se 'n vá)] Escena XV [Pep y Xich.] Xich. Ja
on acudir de tanta feina. Calia acontentar l'un i l'altre. Els clients l'	atabalaven	". Al cap i a la fi, després d'una graciosa discussió, cedint a les
que priva la pregària és el soroll que no provoca cap comunió real, que	atabala	els sentits i assassina les disposicions d'atenció profunda de l'ànima".
de neurastenia, o et penses patir-ne, que ja és patir-ne; si estas	atabalat	pels sorolls que ns porta la civilitat, per aquesta angoixa d'anar
el parlar els destorba; han sentit tanta quietut, que qualsevol cosa els	atabala	, i estan tan enlluernats, que no més es poden estar prop dels vidres del
Una hora més tard, suant de cap a peus, amarat d'angúnia,	atabalat	per tota la colla de professionals de l'amateurisme, Sànchez es
atrevir-se a mirar el públic a través de la corda i el seu braç esquerre.	Atabalat	per sorolls interiors, que li feien creure que tot el públic
Anneta passava estones a casa de Laia. Hi feia puntes, parlotejava,	atabalava	amb el soroll i l'embolic de boixets i boixes. Anneta estimava. Un noi
aparell de control, i rep la instrucció que s'escau. El porter humà s'	atabala	davant el porter electrònic, malinterpreta les consignes, i a la fi
d'Innocenci, hi hagué una explosió d'exclamacions i comentaris que	atabalava	les orelles. L'hereu Aspriu detingut per lladre! L'hereu Aspriu amb el
com si dugués al cap tota l'escorça d'un tronc de roure; ni ens	atabalaran	, tampoc, els clapits alegrois del Pelut i la Xirina. No; aquesta vegada,
tan sols girar la cara. Més avall els bebès l'enrondaren i volien	atabalar	-lo amb el repicament dels bergansins. Però ell s'hi tornava amb el
abans de menjar-se-la. Nosaltres seiem orgullosos a llur costat. Ens	atabalen	amb llur xerradissa. No hi comprenem gran cosa, però sentim que són
pells de la fera. En acabat, el noi més gran va treure el seu tabal, i va	atabalar	tan fort com va saber. Totduna que va sentir-lo l'ós s'alçà damunt les
entens?, et diré: no et moguis. Tu, com de pedra. La qüestió és no	atabalar	-se. Dispararé, no l'erro mai, jo; confia en mi. Si ens surt algú
al xiulet de les velles màquines de l'estació del Nord. Nen, fill, que m'	atabales	! Era obligat de tocar el xiulet a l'entrada dels túnels, en passar els
amb aquesta "història del Pensament Socialista", dorm poc, t'	atabala	i no et deixa en pau... Allò que jo diria que no rutlla és que tot
haver presentat per al registre: ho han escorcollat tot, regirat tot, han	atabalat	a preguntes la pobra Clàudia... o potser en Santiago ha passat per ca
homes són com tu? Tan ensopits com tu? —Quines preguntes que em fas... M'	atabales	! No sé com contestar-te. —Vine a seure al meu costat! —Vols dir?
... —El que vostè vulgui, Roca, el que vostè vulgui; però, per favor, no	atabali	més la meva asma! —No li'n faig pas cap retret, naturalment, però la seva
ferros. De vegades la màquina fa un xiulet d'aspecte gloriós, que encara	atabala	més la gent. Els passatgers són projectats ara d'un cantó ara d'un altre,
mai un home deseixit. La presència d'una determinada quantitat de gent m'	atabala	i no hi puc confegir res. Aquesta timidesa bàsica és compatible amb la
a la Masia. Tots els nens s'enyorarien d'aquesta bona llar, i ell se n'	atabala	de veres. Els ametllons Vet ací que l'acaba de desvetllar una veueta, que
l'Homenot buida el sac de caragols al gibrell. Si sabíeu com En Peret s'	atabala	amb el soroll de les closques! Creieu que no és tot u sentir el soroll
Però qui pot refiar-se mai dels acudits d'aquella gent mig boja. L'	atabalaren	a còpia de preguntes que ell no entenia i que contestava fent que sí amb
tot. Després ha semblat interessar-se molt pels vostres treballs i m'ha	atabalat	a còpia de preguntes que jo he contestat el millor que he sabut. M'ha
seu viatge des d'Asunción al Guatemí no significava res? El pobre minyó s'	atabalava	a còpia de preguntes que cada hora es contestava d'una manera diversa.
en va l'esforç que el nou senyoret feia; el motor semblava adormit. —no t'	atabalis	, —ha tornat el noi,— jo et prometo que des d'ara ja s'han acabat les
una motocàmera. Aquell senyor que quan va a una visita de condol s'	atabala	i pregunta com es troba el mort, i després diu: —Dispensi, ai! Volia dir
que baixi de l'hort, és tota una fórmula d'humorisme. Tot l'ennavega i	atabala	, tot la commou i la trasbalsa; suporta resignadament totes les calamitats
meva mare, Quim. Era aquí mateix... /Quim\. —Mira, noia. No m'	atabalis	. Ja ets massa gran per a veure visions. /Paula\. —Però no et dic
i escàndols com els que des de la segona meitat del segle van	atabalar	la resta d'Espanya. D'altra banda, pel fet mateix de la raresa de
li xucla la consciència d'home per a ésser una roda més que mou enrenou i	atabala	en aquell rusc. Influència del ritme en el treball Un altre aspecte de
el qual, com que no entenia gens ni mica el negoci del llibre, va	atabalar	-se, i per fugir de maldecaps i angúnies la va traspassar a en Palau. En
sobretot, amb els preus dels llibres, els quals tenien la rara virtut d'	atabalar	-lo. —En cada Sopena que venc perdo quinze cèntims —deia—. Però em
aquesta simplicitat, quan els metges de totes les nacions ens estan	atabalant	amb llurs diferents mètodes d'inoculació?" "—Doncs, sí senyor —contestà
—I els esquirols, aquelles tombarelles!... —¿De debò?... —feia en Peret,	atabalat	per l'abundosa vèrbola dels menuts. —I aquella aranya que m'ha besat el

Pàgina 1 (de 9)

50 següents