Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i una mica satisfet d'ell mateix. Més enllà, darrera la finestra, l'	ataconador	coix, alt i rossenc, i tan airós com ho pot ésser un coix que va amb una
escala se sentí la veu de la Toneta, trencada per las martelladas del	ataconador	, fer: —No perdi cuydado, no perdi cuydado!— La Toneta atravessá 'l carrer
el compte a la minyona i lliuren les sabates que s'aclofen massa a un	ataconador	. Estava segur que les persones que venien en un sleeping havien
parlar incorrectament! És, tanmateix, un dret que comparteixen amb molts	ataconadors	. En fi, estan molt a prop de creure's uns déus quan algú els saluda,
de rònec, esquifit, brut i pudent? Argenters, llauners, terrissaires,	ataconadors	, vetes-i-fils i tots els del ram alimentari, barrejats en veritables
amb els ropavellers i els calceters, que dependien dels sastres; els	ataconadors	, dels sabaters; i els espardenyers, dels corders. A més sostenien els
del Marais, que en conté tants provinents de l'expulsió peninsular, els	ataconadors	i sastrinyolis del país que fugiren per no fer el servei militar. I la
meu pare va arribar al carrer amb la seva dona, un cuir adobat, un banc d'	ataconador	, una alena, un martell, una capsa de claus sabaters i jo. Més endavant
podria dir com era el meu pare. Quan estava inclinat damunt el seu banc d'	ataconador	, jo, des de terra, li veia uns bigotis de pèl llarg i escàs, blanquinós,
vaig començar a ser, a sentir-me, infeliç. Abans només era el fill de l'	ataconador	del carrer. Ara la bellesa, una bellesa enyorada, a penes compresa, però
fer allò? Em dava excuses: ""No has tingut estudis, el teu pare era un	ataconador	i ni saps qui va ser la teva mare..."". Però aviat reaccionava. ""No
travessia. —Jo també tinc parents poc decoratius. Un cosí del meu pare és	ataconador	en una porteria del Poble Sec... —No et creguis que hagis de contar-me
la veritat i res més que la veritat. És un deure. El meu parent és un	ataconador	inconsolable i llagrimós. L'home estava casat i ben casat amb una dona
de construir per a la nena el món més rosat que és capaç de construir un	ataconador	. Entendridor. Recordo els vestits de llaços que portava; el seu pare
mi em tallava la respiració. Doncs bé, un dia fugí, amb un home. El pobre	ataconador	pogué descobrir la identitat del seductor: era un home de quaranta anys,
, mati'l!...". Al cap de poc, la noia corria per la Rambla. L'	ataconador	reeixí a retirar-la de la circulació i a enviar-la al camp. Després,
criatures; no he fet càlculs referents a la naixença de la gran. Però l'	ataconador	no l'ha volguda veure mai més. Suposo que també beu. En tot cas, sospira,
que te'n riguis. —No, però potser la noia i el matalasser són feliços. I l'	ataconador	s'hi rabeja amb tanta fruïció, que fa de mal plànyer. T'he promès una
fa al·lusió a aquesta substància en els següents versos: © © © ©	Ataconadors	. Els sabaters de vell, coneguts vulgarment per "ataconadors", formaven
© © © Ataconadors. Els sabaters de vell, coneguts vulgarment per "	ataconadors	", formaven d'antic un gremi a part i, així com els sabaters donaven la
d'ésser adobades. La utilitat llur és també manifesta, perquè els	ataconadors	, vénen a ésser com uns cirurgians del sabatam estropellat i, gràcies a
se'n conserva només que l'esperit dels peus que les han calçades. Pocs	ataconadors	tenien botiga; la immensa majoria els trobem a les portes de les escales,
molt distint, però pintoresc dins de cada gènere, del que va emmarcar un	ataconador	del carrer del Carme, que havíem pogut llegir no fa pas molts anys i que
tot, com del porc, i sigui'ns perdonada la comparació. Quan l'	ataconador	deia que ja no hi havia res a fer, les sabates desnonades anaven a parar
a les parets, adherits als vidres de les botigues i a les gàbies dels	ataconadors	o dels porters de les cases. El meu camí de cada dia era pròdig en
si es necessitava algun medicament especial calia anar-lo a cercar a l'	ataconador	de l'escaleta on es trobava més fàcilment que a la farmàcia. Fou un temps
tan sols un cristí per a fer centinella, que es deia: Bienvenido, era	ataconadó	coix i contrafet, a qui els seus camarades havien deixat perque no'ls
sens que en quedés ni un per mostra. De manera que d'un pobre esgarrat	ataconadó	, a qui sos companys varen deixar per inútil, es va valguer la Divina
pas envejar els béns moridors dels altres. ¿Quin príncep envejà mai de l'	ataconador	o del sargidor els vils serveis propis de les seves arts? Un esperit
que fallava, hom les portava a casa el sabater d'escaleta, de portal,	ataconador	o pegot, per tal que reparés la part danyada, i s'arribava a tal extrem
el món. La maquinària talla, cus, pica, clava i ho fa tot. El pegot o	ataconador	també va desapareixent. Qui es fa adobar sabates avui? A la que es trenca
trenca quelcom, a comprar-ne unes de noves, que tots som molt rics... L'	ataconador	era un ofici pobre i, com que la corda sempre es trenca pel lloc més
I referint-se a les seves poques ganes de treballar, hom deia dels	ataconadors	que no treballaven cap dia de la setmana pel fet que: El bon sabater,
i així, vist que no pot ésser artista de circ, es converteix en	ataconador	ambulant. "Salt mortal". Espanyola. Estrenada a l'any
amb vermell, estan descolorides. Es fiquen pel portal estret i saluden l'	ataconador	, que els mira de darrera els vidres estant. En arribar al segon pis —on
Sargers Esparters Taberners Vidriers Segle XVI Primera meytat.	Ataconadors	Adroguers Botiguers Capellers Hortelans Procuradors Sombrerers Contadors
20 set. 1518. 29 oc. 1548. 15 oc. 1562.	Ataconadors	. 15 fe. 1508. 29 no. 1547. Sigle XVII.
son tust. Vindrà la noia gran, la Teresona, muller d'un fèrtil	ataconador	, nodrint el sisè fill, i la Madrona, que és viuda i
se fará ridícul, s' esposará, fará mal, y tot per fer ríurer. Lo	ataconador	de la porta, la planxadora de la botiga, lo gos del primer pis, los
per veure publicada en els diaris. Criada per son germà, que feya d'	ataconador	a Florencia, creya que'ls séus pares eren morts. A quinze anys, al costat
caixalada al taló de la sabata enduéntseli sencer, tal com fan els	ataconadors	quan posen mitges soles y talons. Desde mitg tronch va mirar a baix y va
ja cantaria á l' hora aquell gall que duya á la butxaca; donchs, be; l'	ataconador	llensava 'l tirapeu, atantsavas'hi xano xano, boy fregantse 'ls palmells
lo fidehuer, lo manyá, l' apotecari; á l' altre bandada lo llauner, l'	ataconador	, la Carteria, lo calsinayre... Més á que anomenarlos un per un si encara
companys jo 'l tenia a cap de réngle. Casi sempre correjavam plegats. L'	ataconador	, qu' era molt aficionat al dómino, nos anomenava lo doble hú. Anavam á
temerosos de que no 'ns en manquessen á la derrera hora. Lo bó del	ataconador	nos deixava 'l coco de las pastetas, omplintnosel cada vetlla; lo senyor
entevanar al barri. —"Y que totas eran de perruca, noy!..." —deya l'	ataconador	al taberner, assegurant haberlas ulladas. Lo mestre de casas, que la
haver adquirit lo palau. "Alló del oli!..." deya 'l vidrier al	ataconador	, guinyantli maliciosament l' ull. La majoría de mos vehins, referintse al
oferia ó no prou resistencia pera sostenir las bastidas, hi tenia al	ataconador	, al taberner y al sastre. Allavors pujavan una llosana de balcó. Los
mon fidel companyó, bessó de fitxa, segons nostre padrí de carrer, l'	ataconador	aficionat al dómino; encare que, somogut per l' amor propi, á voltas fins
de las casas, s' aturan davant d' un portalet en lo qu' hi treballa un	ataconador	, y després de saludarlo 's quedan una estoneta encongidas com si no

Pàgina 1 (de 2)

50 següents