DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
atalaiar V 253 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb atalaiar Freqüència total:  253 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

platja. Es posava la mà per visera damunt les seves tofudes celles i atalaiava enllà, cap al poble. —Triga la truja... triga la rebregada... triga la
cançons, baralles —i és d'això que en dic Resurrecció. S'aixecà de nou, atalaià. Va arrufar el front, excitat: —Ve corrent un noi —digué i arrencà a
esbrinar per quina raó hom assenyala Ceret com una fita. Cal haver atalaiat la vila, des dels terrers dels Aspres, blanca en un coixí de prats. Cal
dreta via cap al cel. Tot s'il·luminava com si fos dia entrat. Hom atalaiava els cimalls amb els estanys glaçats i els avets de font freda i els ulls
tarda. Doncs el dia s'afluixava i ja feia temps que la Catot i la Tot atalaiaven des de l'escala forana de Mas Ventós. La vall emboscada s'oferia sempre
d'aquella sepultura. L'entrada, molt baixa, per cert, ens permetia d'atalaiar la mar fosca tot avall. I jo deia: —Els dòlmens, si més no, serveixen per
camines al descobert, sant Pere es va portar al cim d'una collada d'on s'atalaiava la mar. La mar era aquella estesa plana que li omplia la mirada. No va
de ponent! Alibou Al més alt de la torre vibra el vent. Què atalaies, Nas Tort, a l'Orient? Nas Tort Lo mas verdà tremola sota el
de ponent! Alibou La neu de la gelera es va fonent. ...Què atalaies, Nas Tort, a l'Orient? Nas Tort El vent, que mou el blat, i el
casa de pisos discreta. Enmig de la plaça una font amb brocal permet d'atalaiar allò que passa quan l'aglomeració esdevé particularment atapeïda.
gentilment ell feia via, que els palets aperlats que nosaltres anàvem a atalaiar avall de tot dins el seu si, no es bellugaven gens, ans jeien en una
cosa, salvant la veu d'Eleonora. I ara també, un vast núvol, que havíem atalaiat llargament a les regions d'Hèsper, vingué flotant envers nosaltres,
un dels pilars del llit havía amagat en una ombra profunda. Vaig atalaiar així dins una viva llum una pintura a la primería no reparada. Era el
i adesiara, en mirar-lo a la cara, se'l diría el purpuri sol ponent atalaiant dalt de les roques de Ben Nevis. No obstant, les peregrinacions de la
tal porta badava uns travessos de dit, i heu 's aquí que, de sobte, vaig ataleiar-me que de l'obertura, anguilejant pel sòl, n'eixia una cosa, llarga i
Els camins de roca responen amb una ressonància greu. Encara no podeu ataleiar-los que ja els sentiu venir al lluny com una cosa fatídica. De sobte
i els seus adeptes, que fossin com la flameta d'un sofre de bóta. I atalaiaven la foscor dels recons, els tous d'herbei, el frontispici dels nínxols i
dels gorets, al mig del rodar vagorós de fullaraca. Després d'haver atalaiat contra claror el tènue flamejar d'una ala i perdut enllà el refilet
les frondes dels hortets són frondes de passió, i les petites runes que atalaieu de tant en tant, runes de Sinaí. Més endintre de la cloterada, es mitiga
espirituals que allà els han duit. Per això, quan hi entrà l'àngel —que atalaià Einstein—, portant l'espasa de la justícia, foren molts els expulsats: ho
vertaderament interessant, en un home com ell, no és precisament aquest atalaiar genial damunt l'esdevenidor, aquesta mena d'endevinalles reduïdes en
i no un pobrissó que no és figura de reis ni els lladres el sabrien atalaiar sense parenceria. Decebut segona vegada el germà del rei, ensibornà el
havia de parlar-ne amb sa mare. A ell ja li estranyava, però no podia atalaiar-ne els motius. Ella vol —pensava— deixar passar un xic de temps. Potser
assolírem la placeta de l'Església; i, així que hi fórem arribats, ja atalaiàrem en Xaneta, que pujava per l'Escala Nova, carregat amb la baluerna de les
pes caminals des Cel, rumiant, rumiant. Què faràs, què diràs?... Ve que atalaia es seu Mestre, que es passejava per una prada de lliris florits; i va i
temptació, vaig aixecar-me i em vaig posar a passejar per sobre el marge, atalaiant el paisatge. IV El dia no podia trigar a venir. Se va enllumenar
que es mereixia, alçàvem inquiets la vista cap a l'arbret, i tal volta hi atalaiàvem una raïmada de lluers empolvorats d'or, birbillejant a la llum del sol
per entre mig de les gàbies dels nostres reclams, hi pujaven al cim, atalaiant-nos des d'allí com des d'un terradet, hi feien planxes gimnàstiques,
d'amor Des del balcó de la meva cambra, obert sobre la plaça del Vi, s'atalaiava un bon tros del carrer de Ciutadans, tota la plaça, la pujada del Pont de
roigs de fulla seca i verds de paret rònega. No s'acabarien mai? Vaig atalaiar pel flanc de la gentada i no els vaig veure la fi. Sempre voltes i més
pas dubtar-ho: el traüllaven, li veien l'ànima. Si de cop i volta s'hagués atalaiat que es passejava sense bragues, no s'hauria avergonyit més. Va sentir-se
a un recó, on hi havia una taula desocupada, que ja de fora estant havia atalaiat. S'hi assegué al davant d'esquena a la concurrència, es tragué una moneda
recerca d'una balma, on fer nit a cobert de la serena. Roda que roda, no n'atalaiava cap enlloc. Cruixit d'ossos i ranquejant més i més a cada pas, arribà per
Baltrons. Va pujar a dalt d'un turonet per orientar-se i tot seguit va atalaiar Vilablanca al lluny, cap al nord, més enllà de la gran plana de Figueres.
vingut a posar-se als cimals de la verneda i des d'aquelles altituds atalaiaven els voltants com solen fer cada vespre per escollir el jóc. L'aigua dels
un periscopi, però un periscopi susceptible d'entendrir-se. Diríeu que atalaia, al lluny, l'arribada d'un amic que enyora. En caminar, branda la còrpora
d'un excés de civilització i d'urbanitat. Del gat de col·legi, si pogués atalaiar les rates en un redós del pati o a la falda d'una mestressa, ningú no en
deixà. Desitjava aprofitar-se, però, d'aquella estoneta de llibertat, i atalaiant un sabatot l'envestí sense contemplacions. I vinga'n bots i capgirells,
Però només Déu podia conèixer el que passava pel seu interior en atalaiar una criatura del barri saltironant a fora del reixat, i qui diu una
soterrani. Era engrescador robar-los-hi a les seves barbes, mentre estés atalaiant, des del primer estatge, el que succeïa en el rastell. Un gos el matava
diu Jacob. Si em fas ço que et diré, tornaré a pasturar el teu bestiar, atalaiaré. Passaré avui per totes les teves remades, apartant d'allí tot el bestiar
el cor, però alhora l'espectacle us encisa. Si feu com el capità, si atalaieu el fons del mar descobriu la naturalesa submarina, vària, meravellosa,
sement de dolor reumàtica. Després s'apartà d'aquell paratge avalotat, i atalaià d'ací d'allà per veure si en descobriria algun altre de més tranquil. A
me deia que es pescador més fi de Blanes ets tu, però que ningú no se n'atalaia perquè et trobes en es mateix cas que un music que no pogués sonar sinó
no ès res... quitxalla... Són es cristofolets de sa diada, que s'han atalaiat de vosatros i vénen a encantar-se amb es vostros bonics. Atureu-vos. Amb
—Oi. Són uns aucells que van sempre a s'aguait de ses gavines; i, quan n'atalaien una que ha fet pesca, l'empaiten i la persegueixen fins que, cansada,
que constituïen el fons marí de la part més engolfada de la cala, s'atalaiaven tan netament com si estiguessin a l'aire lliure; i àdhuc, a l'aire
finestra, allargassant el coll dintre la reixa ventruda, per tal de poder atalaiar carretera avall, devés Girona. En les nits de lluna, la ruta i els
brins que li pessigollejaven el clatell, engrandia l'espitllera per on atalaiava la menjada i, amb el cor una mica somogut i l'escopeta a punt, romania
en el pendent margener encatifat d'herba renadiua, sense deixar d'atalaiar les regues de fesols menuts, el llamí mortífer de les perdius. S'amarava

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »