Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

me suara en què pensaves. —A fe, no pas en tu, brigant. Prou m'estava	ataleiada	amb el trebai. —T'he pas espantada, amb la fressa del xuclar? —Massa,
l'ombra d'un arbre. I s'asseu. En Tom encara riu més. En Peret està tan	atalaiat	amb el carbassonet, que no fa cas del seu gos, i agafa un branquilló i en
tot manyac a l'home i li demana: "Què hi sembrareu, ací?" L'home,	ataleiat	com va amb la seva, contesta, malcarat i sec: "Pèsols". El menut ha
i de construcció de cases per a obrers. No sospitaven potser els	ataleiats	per aquesta idea que ben a la vora, a la platja, hi havia un humil barri
cura del discret. Ni massa confiat de la fortuna ni massa	ataleiat	darrera el guany; arreplegant amb una mà l'engruna i
camapiló. —¿Què fan els senyors, dida? —Ay, míre, lo senyoret sempre tan	ataleyat	que no para de Tarrassa aquí, d'aquí a Tarrassa. —Ah, ja se sab. —
Una finestra de convalescent. Tarrés, durant un parell de dies, estigué	ataleiat	fent un llum amb dos pots buits de llet condensada. Després de molt
els ulls lluents, tots inflamats, van per la vila	ataleiats	. I parlen d'ell... Us dic que sí... [(Ja han
lo que passa. Basili, qui apareix per la banda oposta, al veure-la, li diu	ataleiat	:)] Basili Els nois, ont han fet cap? Sóu enterada? Avia
Com era lloch poch transitat, ab prou feyna passava una que altra persona	ataleyada	que no's destorbava a mirar res. Arribà al davant de las reixas verdas de
allí dalt tan escaridas de roba y sens queixarse de la tivantó dels vents	ataleyats	en fer bromas y jugar y riure tot lo dia, y tant plascenta felicitat la
de les dònes, robes de les botigues: aixís es que passava tot el dia	atalaiada	amb sa rara feina. El Mesureta, com hem dit, sortí de casa a primera
á coneixer com á son fillol, y jo pera presentarli á mon amich Geroni,	ataleyat	allavors en confegir un á un los retols dels calaixos de la botiga. Aprés
mes retochs que lletras y, sobre tot, aquets topos... Pero, es clar,	ataleyat	ab l' album de sellos... Aquí l' noy aixeca son cap arrupit á causa de la
May més sortija. Ja no experimentarem més aquell afany que sentiam	ataleyats	en fer banderetas, salomons y llargandaixos, temerosos de que no 'ns en
la meteixa fí... Y tot se 'n aná á rodar, sens oblidarhi "El Arte".	Ataleyats	en nostre ofici ó carrera respectiva, lo teatre, com era natural,
y las xerramenterías de la Calandria; mes ni el sastret estava per orgas,	ataleyat	en sa botiga, de día en día mes concorreguda; ni la Calandria, aclaparada
En l' aigua d' un rierot lo Vellet sa cara 's renta.	Ataleyat	, una empenta li dona un distret Xicot. S' aixeca 'l Vellet com
y ella sempre't mirava, y't preparava la teca ab un cuidado! y tú,	atalayat	ab els teus llibrots, feyes alló de /ni menos t'escuchu\. Y en
ara vindrán aquí á fer lo ball. Beso 'ls sèus péus, senyoreta. Dispensim;	atalayát	no l' havia reparada. Elissa. De rés l' haig de dispensar.