Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la igualtat. Quan Zeus va guanyar, la Moira va tolerar que se li	atansés	i que, amb afalacs, utilitzés l'adjectiu, graciós un dia per a algunes
més quedar-nos a casa, ran de la llar amb un bon foc encès, quan se'ns	atansa	aquest amo inclement. D'ell es va separar Zèfir, al principi tempestuós i
verge marina estimada per Posidó i Glaucos, que no es varen abstenir d'	atansar	-s'hi amb un excés d'apassionat afecte, fins al punt de desvetllar la
i amb els seus lladrucs ens avisa de qualsevol soroll de passos que s'	atansen	a pertorbar la calma de la nostra solitud. Joguineja, a terra i a mar,
. A la fi, a les dotze en punt d'un xafogós diumenge, el vell senyor se li	atansava	. "Noi", li va dir amb una veu tremolosa. "Hola", va saludar,
presto, fia mia, tiò, nasa, nasa!", li pregava la dida. I li	atansava	un pom de sals d'amoníac. La veïna, amb moltes hores de vol sense
i d'alzines, al riu proper. Hi entra fins als genolls i s'hi emmiralla.	Atansa	, potser d'esma, la mà esquerra a la fulla més baixa de l'últim arbre, ran
amb sol·lícit amor, ordenada i serena sota els ponents d'estiu, se m'	atansava	sovint un carret que menava un drapaire brutíssim, de barba i cabellera
s'ha posat en un castanyer pròxim i ha cantat una vegada; després s'ha	atansat	més i potser anava a parar-se molt a la vora, però segurament m'ha vist, i
franges de llum s'inclinaven com messes titàniques, s'encreuaven, s'	atansaven	entre les constel·lacions com impel·lides per una passió monstruosa, per
pètals blancs de flor de prunera, que voleiaven com irisades bombolles, s'	atansaven	en conjunció sideral, vives estrelles de plata. Endut per aquelles
agradaria... —Trampa? Que no se'n fa, ara? L'home li retorça el braç,	atansa	la cara a la seva, enfilat al mateix graó. —A callar! Ell mormola: —Sigui
a punt de desmaiar-se. L'home de l'uniforme abandona també el seu lloc, s'	atansa	a l'escaleta, cap a la qual, sense adonar-se'n, arrossega dos xicots que
que obstruïa el cor intervingut. L'individu de l'uniforme es torna a	atansar	a l'escaleta, potser més inclinat que abans, però sempre optimista i
ressons en la quietud adormida, i uns segons després, unes passes que s'	atansen	furtivament per l'altra banda. La dona, alta i revinguda, els fita des
Què voleu dir?... Però la noia ja no li contesta, pel corredor s'	atansa	un taloneig precipitat i la dona de la casa entra veloçment al menjador.
amb el cos immòbil i dues o tres rates grosses i negres que se li han	atansat	descaradament. —No serà massa alt? —pregunta ella. —No. Salta la barana,
. L'altre ni l'escolta. —...ningú no fot res! —senten que diu quan s'	atansen	al cotxe—. I no puc confiar-los la caixa, sé que després hi haurà raons.
on comença un primer pis de nínxols, zumzeja un ascensor i, quan s'hi	atansa	, veu dos funcionaris que amunteguen tot de caixes probablement destinades
bou desmesurat prop del qual s'arrossega un individu amb un cabàs. Se li	atansa	: —És baix, el fosser major? L'home, que no devia haver-lo sentit,
li crida: —Que potser voleu que us enterrin? Aleshores salta enrera i s'	atansa	de nou als dos homes, cap al costat dels quals perllonga de lluny en
com un almirall alça els ulls d'un periòdic en sentir els passos que s'	atansen	. Després veu que s'aixeca, surt per la porteta de darrera de la garita i
un seguit d'articles del codi penal. —Vós, però, bé fumeu —li diu ell,	atansant	-se-li. L'home es gira. —Són els privilegis de l'edat. —No
usa un llenguatge descriptiu, i ell va voltant la llarga plataforma, s'hi	atansa	. —Què feu, aquí? —pregunta. L'ordenança, plegat a tocar de la cadira,
com els rajols s'esfondraven —fa la muller—. Una mica més i hi caic. S'hi	atansa	, i tots sis allarguen el coll cap a l'abisme negre que, en la penombra de
—diu l'home—. Anem a buscar rajols. Uns altres que han matinejat més s'	atansen	pel camí de les hortes amb un tricicle i, quan tomben cap al carrer, es
Ara han de frenar una mica, car la davallada s'accentua a mesura que s'	atansen	al barri. De lluny ja veuen que l'home que arrancava teules ha fet una
Sis mesos de servei. Les dones de les cases, que s'han anat	atansant	i escolten silencioses, ara llancen tot d'esgarips ploraners, de
ploraners, de lamentacions lúgubres i desemparades, una d'elles s'	atansa	als homes encadenats i tracta d'obrir una de les manilles, però un dels
veu del caporal. Darrera seu el martelleig de pluja ha augmentat, sembla	atansar	-se, com si ara a la finestra hi faltés un vidre o el paviment fos més alt,
no és una opinió. Excedit, l'home alça els braços mentre el caporal s'	atansa	, mudament interrogatiu. Però no té temps de dir res, car l'individu acaba
racó, prop de la porta. La veu de l'home de l'altra habitació, que torna a	atansar	-se, va dient: —...tot això ens obliga a una consciència de
treure l'americana. Pel passadís ressonen tot de passos precipitats que s'	atansen	, uns d'ells s'aturen a frec de la cabina i, un moment després, entra un
s'interromp, perquè s'han sentit uns passos marcials i estrepitosos que s'	atansen	pel costat de les cuines. Precipitadament, fa—: Soldats, aten... ció! Els
cap a darrera seu, d'on la torna a avançar amb un auricular blanc que s'	atansa	a l'orella. Ell diu desesperadament: —Del comunicat ni una paraula; la
somrís i una mà que s'alça en un gest de benvinguda. —Hola!... —diu en	atansar	-s'hi. —Hola! —el saluda la noieta que va confiar-li la vella,
pagaràs un altre dia. Hi treballem força, a crèdit... L'uniformat torna a	atansar	-se al cap de cua, se'ls queda mirant i tot seguit mana: —A callar,
ha avançat sobtadament. —I vós, què? —li borda un uniformat que s'	atansa	. —Jo... —va per excusar-se. —No ho sabeu que en aquesta hora,
I més aviat en tenen dos que un. La veu de la criadeta, que s'ha	atansat	silenciosa, torna a dir des del llindar de la porta: —Senyora... Hi ha
hi ha dos infants, però no sé... —Tothom —fa el de l'ull tapat. S'	atansen	a la taula, sobre la qual el de l'orella partida disposa tot d'impresos
una altra roba. A alguns amics no els agrada l'olor de nadó... Ell s'	atansa	més al llit i aprofita que ella es decanta una mica per a acabar-la
—Potser valdrà més que sortim tots... Però a la sala ja han acabat, s'	atansa	el trepig dels peus enèrgics dels homes i les petjades més menudes i
. —Ara obren —fa l'altre, i s'aixeca. Ell l'imita i tots tres s'	atansen	novament a la porta on els dos homes, la dona i tres individus més que
amb una cadira de seient encoixinat. L'individu rebutjat per la dona s'hi	atansa	i, l'un assegut i l'altre dret, inicien una llarga conversa reforçada amb
d'una, i mira cap al llit—. Dorm com un soc, em penso. S'hi	atansa	ràpidament i s'inclina al seu damunt, on de primer li examina els mitjons
fins dalt de tot i ell l'accepta amb la mateixa expressió de recel, se l'	atansa	als llavis i davant l'esguard espectatiu de les dues dones, en beu un
cap a la dona que s'ha assegut de nou i es reclina mig penjada. S'hi	atansa	amb un parell de gambades, però abans d'inclinar-se al seu damunt es gira
prou sòlid. —Ens segueixen? Però els passos no s'aturen ni han alentit, s'	atansen	, i ells esperen en l'ombra, els ulls fits en l'espai més clar de la
respira a fons amb un estremiment superficial i irreprimible. Quan s'hi	atansen	, la barraca és tancada i fosca, però el xicot empeny la porta i entren en
que semblen dues aletes i, sense passar-lo pel coixinet de tinta, se l'	atansa	als llavis i hi projecta l'alè. —Més val que no quedi massa marcat

Pàgina 1 (de 47)

50 següents