×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atardar |
Freqüència total: 66 |
CTILC1 |
de gran pèndol de llautó i de dring lent i agradable) mentre a muntanya s' | atarda | la boira. Cap al tard torna l'àvia de Sant Hilari: està molt millorada. | M'hi esperaves, potser? Quan la sirena assenyalà l'hora de plegar, vaig | atardar | -me més que de costum. Vaig sortir quan feia ben bé una hora que tothom ja | cullera. En trobar-se sol, feia un miol com si cridés la mestressa que s' | atardava | a venir. De les vuit que la taula era parada. Damunt de les estovalles | la seva mare negada en l'ombra de l'església —un toc de campana s' | atardava | en l'aire tranquil— i que si ell no era prou valent per trencar aquell | la blavor. Quan havia determinat de retornar tot seguit a Barcelona, s' | atardà | encara mig any a través de França. I ara, ben bé no sabia perquè tornava | un aparador, i amb un esguard de llisquentes veia si ell era a prop o s' | atardava | . En ésser a tocar el portal de casa seva li somrigué com si acabés | estrenyé la mà de Maria per sota la taula. A l'endemà mentre la tia s' | atardava | al menjador parlant amb Joana, com ells dos eren al pas de la porta, el | la solitud impressionant de les sales d'espera, però un hom no s'hi | atarda | ; dar entenent, d'una manera escultòrica, que us espereu per dues hores, | revelen prou que tornen de casa d'algun parent: potser s'hi han | atardat | perquè hi havia un malalt que tenia un accés de qualsevol cosa, potser | tot net, alliberat de maquillatge. En la pell fresca el bes del minyó va | atardar | -se: primer a la dolça concavitat de la línia del nas; després a la boca, | Però estigues ben quiet o no acabarem mai. Tanmateix, era ella qui s' | atardava | en aquella tasca. Humilment agenollada davant Arnau, li besava els peus | toquessin solament els timbres; que s'accelerés la marxa; que s' | atardés | ; que, posant el dit sobre l'hèlix, però... De sobte, un cop sec i tot | s'allarguen en crepuscles interminables, l'enigmàtic senyor Viciana s' | atardaria | , s'atardaria i no el veuríeu comparèixer fins que totes les lluminàries | en crepuscles interminables, l'enigmàtic senyor Viciana s'atardaria, s' | atardaria | i no el veuríeu comparèixer fins que totes les lluminàries del cel i de | amb el llum encès, el murri! Podia esperar-me! Aquesta equivocació, que | atardà | la seva escomesa, va irritar-lo qui-sap-lo i va refer les seves energies | de Little Britain, on postulants de l'atenció del senyor Jaggers s' | atardaven | com de costum a la vorera; i jo vaig tornar a fer de sentinella pel | Provis pogués ésser deguda al pensament d'Estel·la? ¿Per què hauria d' | atardar | -me en el meu camí a comparar aquella frisança amb la qual havia jo cercat | no havia despès del tot encara la tensió que impulsa les rodes. S' | atardà | en una idea única: mort... mort... mort. El temps esdevenia immòbil com | en els estils. Per dins, és l'home sobre la terra qui s'allarga i s' | atarda | en els anys, i ho fa lentament, vist així, sense aparents canvis sobtats, | , asseure's; dormir, adormir, adormir-se; tardar (No tardis a venir), | atardar | (Atarden molt la vinguda a Barcelona), atardar-se (Cada dia s'atarden al | 's; dormir, adormir, adormir-se; tardar (No tardis a venir), atardar ( | Atarden | molt la vinguda a Barcelona), atardar-se (Cada dia s'atarden al cafè fins | (No tardis a venir), atardar (Atarden molt la vinguda a Barcelona), | atardar | -se (Cada dia s'atarden al cafè fins a les dotze); semblar (Aquesta fruita | atardar (Atarden molt la vinguda a Barcelona), atardar-se (Cada dia s' | atarden | al cafè fins a les dotze); semblar (Aquesta fruita sembla madura), | lentament sota el tàlem de perfums de les branques fullades. I s' | atardaven | molt en la contemplació dels propis mots, figures corpòries, imatges de | en paraules del doble soliloqui interior. Amb els ulls dintre els ulls, s' | atardaven | encara, donant voltes entorn dels jardins de l'ampla plaça de les | del sorral, ja buit de banyistes... El Doctor se n'adonà. —Perdonin que m' | atardi | en aquests records fins a cansar-los... Tothom protestà, per criança: | Ho sé prou bé què fa, tan bé que ni goso evocar-ho. Com jo mateix s' | atarda | en cada cosa, poruga d'arribar al moment de l'espera, al moment de la | Desnuava la cinta, i el plec es desfeia sobre la taula. A voltes, s' | atardava | llegint-ne una. Quan trobava un sobre, me l'allargava preguntant: "¿Et | de quelcom que cau descompost. La lluita de la poesia catalana no s' | atarda | mai respecte als moviments europeus, o en tot cas molt menys que d'altres | més gran, essent com és una forma molt particular de desplaçament. Ens hi | atardarem | més. El desplaçament no es produeix per contigüitat ans per similitud. Un | de conversa sigui llur únic esplai en la vida de presoners que duen, s' | atarden | al pont guaitant els remers que, al ventre de la nau, s'esderdeneguen per | del Nil, no seria pas el menys interessant a contar. Però ja ens hem | atardat | massa i heus aquí que hem de passar de llarg per entre dos altres pilons | una paradoxa. Una paradoxa que em resulta una mica trista per poc que m' | atardi | a considerar l'esdeveniment a la llum de la raó i de la justícia més | de l'aigua. Sabia llunyans el repòs i la riba i s' | atarda | molt en els perills del viatge. Car sentia por del nom del | però, no és tan a prop com em creia; la qualitat de l'aire, per on s' | atarden | les darreres volves, més fines, de l'argila, i les condicions dels meus | i el teu cedir ple de terror no les tornava, no, malaltes, ans | atardaven | amb llur dolç, inatuïble gest, l'obscura tromba de | eren ròssecs subtils de la tardor. I el bes, que s' | atardà | , de claror dolça damunt el raig esvelt del brollador. Passa una | fines vas besant lentament unes ribes divines on s' | atarden | ocells per contemplar ton pas i posar claretat al teu somriure | perfum d'alba, quin somriure de flors quan la mirada | atardes | damunt meu. Quin batre d'ales, quina claror d'estels quan els | camps de records quan el destí no sembra. Ara tot és campana que s' | atarda | tocant a morts i posa gravetat boscos endins de | i el revol de les ombres a les tanques. De vegades prou t' | atardes | oint l'esquella sonora. Corre la nit, tu l'esguardes. | perdura de l'esvanit estiu; s'arruguen a pleret. S' | atarden | al llindar vibrant del fred. IV Les hores de color de | cant llunyà que ni somou els borrallons de pols. S' | atarda | el gest. Meandres de claror i aquest atzar de tot que no | bo i aconduint la guarda que boscatge endins s' | atarda | , i que amb sentors de suarda, de llentrisca i | amb un somrís, les petiteses on la felicitat s' | atarda | com un gat dròpol a la falda: la tendresa en els menjars i els | modernisanta; y notarem com, a temps que s'acostava a la porta, s' | atardava | son pas. "¿Què és això? —diguerem,— Mestre, ¿esquivèu...?" | És en va que us alceu ans que la llum, que us | atardeu | fins a alta nit a seure, els qui mengeu el pa de la fatiga, | aquests, personalment... Això era el que el feia malaurat... Si hom s'hi | atardava | , hom tenia la certesa de depauperar-se, d'embroixar-se... La natura | i gens competitiu. Una tarda que, amb la platja quasi deserta, ens havíem | atardat | amb l'Enric Heller, un altre fabricant d'origen alemany, ens va sobtar | seves pestanyes llarguíssimes, amb tacte de seda, sobre els seus ulls. | Atardar | -me en els seus clotets riallers amb els llavis desclosos, besar el seu |
|