Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de gran pèndol de llautó i de dring lent i agradable) mentre a muntanya s'	atarda	la boira. Cap al tard torna l'àvia de Sant Hilari: està molt millorada.
M'hi esperaves, potser? Quan la sirena assenyalà l'hora de plegar, vaig	atardar	-me més que de costum. Vaig sortir quan feia ben bé una hora que tothom ja
cullera. En trobar-se sol, feia un miol com si cridés la mestressa que s'	atardava	a venir. De les vuit que la taula era parada. Damunt de les estovalles
la seva mare negada en l'ombra de l'església —un toc de campana s'	atardava	en l'aire tranquil— i que si ell no era prou valent per trencar aquell
la blavor. Quan havia determinat de retornar tot seguit a Barcelona, s'	atardà	encara mig any a través de França. I ara, ben bé no sabia perquè tornava
un aparador, i amb un esguard de llisquentes veia si ell era a prop o s'	atardava	. En ésser a tocar el portal de casa seva li somrigué com si acabés
estrenyé la mà de Maria per sota la taula. A l'endemà mentre la tia s'	atardava	al menjador parlant amb Joana, com ells dos eren al pas de la porta, el
la solitud impressionant de les sales d'espera, però un hom no s'hi	atarda	; dar entenent, d'una manera escultòrica, que us espereu per dues hores,
revelen prou que tornen de casa d'algun parent: potser s'hi han	atardat	perquè hi havia un malalt que tenia un accés de qualsevol cosa, potser
tot net, alliberat de maquillatge. En la pell fresca el bes del minyó va	atardar	-se: primer a la dolça concavitat de la línia del nas; després a la boca,
Però estigues ben quiet o no acabarem mai. Tanmateix, era ella qui s'	atardava	en aquella tasca. Humilment agenollada davant Arnau, li besava els peus
toquessin solament els timbres; que s'accelerés la marxa; que s'	atardés	; que, posant el dit sobre l'hèlix, però... De sobte, un cop sec i tot
s'allarguen en crepuscles interminables, l'enigmàtic senyor Viciana s'	atardaria	, s'atardaria i no el veuríeu comparèixer fins que totes les lluminàries
en crepuscles interminables, l'enigmàtic senyor Viciana s'atardaria, s'	atardaria	i no el veuríeu comparèixer fins que totes les lluminàries del cel i de
amb el llum encès, el murri! Podia esperar-me! Aquesta equivocació, que	atardà	la seva escomesa, va irritar-lo qui-sap-lo i va refer les seves energies
de Little Britain, on postulants de l'atenció del senyor Jaggers s'	atardaven	com de costum a la vorera; i jo vaig tornar a fer de sentinella pel
Provis pogués ésser deguda al pensament d'Estel·la? ¿Per què hauria d'	atardar	-me en el meu camí a comparar aquella frisança amb la qual havia jo cercat
no havia despès del tot encara la tensió que impulsa les rodes. S'	atardà	en una idea única: mort... mort... mort. El temps esdevenia immòbil com
en els estils. Per dins, és l'home sobre la terra qui s'allarga i s'	atarda	en els anys, i ho fa lentament, vist així, sense aparents canvis sobtats,
, asseure's; dormir, adormir, adormir-se; tardar (No tardis a venir),	atardar	(Atarden molt la vinguda a Barcelona), atardar-se (Cada dia s'atarden al
's; dormir, adormir, adormir-se; tardar (No tardis a venir), atardar (	Atarden	molt la vinguda a Barcelona), atardar-se (Cada dia s'atarden al cafè fins
(No tardis a venir), atardar (Atarden molt la vinguda a Barcelona),	atardar	-se (Cada dia s'atarden al cafè fins a les dotze); semblar (Aquesta fruita
atardar (Atarden molt la vinguda a Barcelona), atardar-se (Cada dia s'	atarden	al cafè fins a les dotze); semblar (Aquesta fruita sembla madura),
lentament sota el tàlem de perfums de les branques fullades. I s'	atardaven	molt en la contemplació dels propis mots, figures corpòries, imatges de
en paraules del doble soliloqui interior. Amb els ulls dintre els ulls, s'	atardaven	encara, donant voltes entorn dels jardins de l'ampla plaça de les
del sorral, ja buit de banyistes... El Doctor se n'adonà. —Perdonin que m'	atardi	en aquests records fins a cansar-los... Tothom protestà, per criança:
Ho sé prou bé què fa, tan bé que ni goso evocar-ho. Com jo mateix s'	atarda	en cada cosa, poruga d'arribar al moment de l'espera, al moment de la
Desnuava la cinta, i el plec es desfeia sobre la taula. A voltes, s'	atardava	llegint-ne una. Quan trobava un sobre, me l'allargava preguntant: "¿Et
de quelcom que cau descompost. La lluita de la poesia catalana no s'	atarda	mai respecte als moviments europeus, o en tot cas molt menys que d'altres
més gran, essent com és una forma molt particular de desplaçament. Ens hi	atardarem	més. El desplaçament no es produeix per contigüitat ans per similitud. Un
de conversa sigui llur únic esplai en la vida de presoners que duen, s'	atarden	al pont guaitant els remers que, al ventre de la nau, s'esderdeneguen per
del Nil, no seria pas el menys interessant a contar. Però ja ens hem	atardat	massa i heus aquí que hem de passar de llarg per entre dos altres pilons
una paradoxa. Una paradoxa que em resulta una mica trista per poc que m'	atardi	a considerar l'esdeveniment a la llum de la raó i de la justícia més
de l'aigua. Sabia llunyans el repòs i la riba i s'	atarda	molt en els perills del viatge. Car sentia por del nom del
però, no és tan a prop com em creia; la qualitat de l'aire, per on s'	atarden	les darreres volves, més fines, de l'argila, i les condicions dels meus
i el teu cedir ple de terror no les tornava, no, malaltes, ans	atardaven	amb llur dolç, inatuïble gest, l'obscura tromba de
eren ròssecs subtils de la tardor. I el bes, que s'	atardà	, de claror dolça damunt el raig esvelt del brollador. Passa una
fines vas besant lentament unes ribes divines on s'	atarden	ocells per contemplar ton pas i posar claretat al teu somriure
perfum d'alba, quin somriure de flors quan la mirada	atardes	damunt meu. Quin batre d'ales, quina claror d'estels quan els
camps de records quan el destí no sembra. Ara tot és campana que s'	atarda	tocant a morts i posa gravetat boscos endins de
i el revol de les ombres a les tanques. De vegades prou t'	atardes	oint l'esquella sonora. Corre la nit, tu l'esguardes.
perdura de l'esvanit estiu; s'arruguen a pleret. S'	atarden	al llindar vibrant del fred. IV Les hores de color de
cant llunyà que ni somou els borrallons de pols. S'	atarda	el gest. Meandres de claror i aquest atzar de tot que no
bo i aconduint la guarda que boscatge endins s'	atarda	, i que amb sentors de suarda, de llentrisca i
amb un somrís, les petiteses on la felicitat s'	atarda	com un gat dròpol a la falda: la tendresa en els menjars i els
modernisanta; y notarem com, a temps que s'acostava a la porta, s'	atardava	son pas. "¿Què és això? —diguerem,— Mestre, ¿esquivèu...?"
És en va que us alceu ans que la llum, que us	atardeu	fins a alta nit a seure, els qui mengeu el pa de la fatiga,
aquests, personalment... Això era el que el feia malaurat... Si hom s'hi	atardava	, hom tenia la certesa de depauperar-se, d'embroixar-se... La natura
i gens competitiu. Una tarda que, amb la platja quasi deserta, ens havíem	atardat	amb l'Enric Heller, un altre fabricant d'origen alemany, ens va sobtar
seves pestanyes llarguíssimes, amb tacte de seda, sobre els seus ulls.	Atardar	-me en els seus clotets riallers amb els llavis desclosos, besar el seu

Pàgina 1 (de 2)

50 següents