Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

defensant-lo, fins on li era permès, de la idea de la mort que devia	atemorir	-lo. Quan l'havia descobert assegut en la cuneta, desalenat, desgrenyat,
és que les objectivacions conceptuals de les forces del subconscient	atemoreixen	l'home sense adquirir, tanmateix, una bonesa o una maldat específiques.
Amb quina agudesa saben trobar en els llibres antics algun passatge per	atemorir	el poble menut i convèncer-lo que ha de pagar més que el delme! Ara, les
vergonya, avergonyir; sabor, assaborir; favor, afavorir; temor,	atemorir	; pla, aplanar; pregon, apregonar; ferm, afermar; fluix, afluixar; flonjo,
que comporta la guerra. Derrotisme, por o ignorància Si el qui pretén	atemorir	-vos amb falsedats us parla amb un llenguatge mèdic, pregunteu-li si sap
queden— amb un esperit tou, tovíssim, de filla de Maria. Si el qui pretén	atemorir	-vos amb falsedats parla amb un llenguatge químic i us diu que ara hi
els han guarnit de foc. Aloma, des del menjador, els guaita. Mai no l'han	atemorida	. Li encomana una estranya voluptat la força de la tempesta. Li plau la
No pas les breus estones bones, sinó les dolentes, les lletges, les que l'	atemorien	i la feien plorar bocaterrosa, de cara contra el coixí. L'esmorzar és
de coneguda. Tres exemples per fer-nos entendre millor: l'infant que	atemorit	per un pare dèspota es crea un complex d'inferioritat; l'infant que
a costa de l'adversari. I no sols ens estranyen sinó que també ens	atemoreixen	, ja que si quan els prohoms discuteixen entre ells arriben a aquests
d'on ve la necessitat d'ormejar-la de fortalesa, no fos cas que,	atemorits	pels molts perills, ens aturéssim davant del bé. La fortalesa té un doble
de límits des de feia temps, i el silenci dels espais infinits ja	atemoria	Pascal. Però la diferència amb el passat, que alguns poden trobar
es procura un reforç condicionat. Com veiem, el fuet no és només per a	atemorir	els animals i impressionar el públic. Nosaltres tenim el mateix problema
antics, quan som nosaltres els ignorants. Es diu que els antics vivien	atemorits	per les forces de la natura, com si algú hagués viscut en aquell temps
tots de la festa llevat de vosaltres; però aquest pensament us	atemoreix	, per això fa molts anys que no sabeu on aneu, perquè no aneu, us porten,
de donar un càstig exemplar a Santa Coloma de Farners per tal d'	atemorir	les altres poblacions: féu aterrar i incendiar les cases de la vila, tant
La coacció i la imposició, els "virreis" i els "nous cacics" han	atemorit	el camp durant llarg temps, obstaculitzant la producció i provocant la
a la defensa i, per la proximitat de les tropes es produïren topades que	atemoriren	la població, la qual inicià la fugida de la ciutat. Front a tal situació,
després Florind i Trufaldí] Silvi. Que no sigui dit que m'	atemoreix	de trobar-me cara a cara amb un rival! Si aquest Frederic va escapar amb
á duptes, la remor del trapitx y veus que feya poca estona l' havian	atemorisada	, encara que en aquell moment bon xich més clar que ho havia sentit avans.
perquè a casa en parlaven, de ciutat, però no res més. I tot això em va	atemorir	. Era una sensació que mai no havia sentit fins aleshores; ni en els
clos de penyes de Sa Calobra, on la mar era neta i encalmada, sens dubte	atemorida	pels formidables penya-segats de la costa. Mentre el bot es balancejava
quedà cosa d'un pam. Ella, davant aquell èxit que desitjava i no, reculà,	atemorida	per una facilitat que no esperava. Però s'hi apropà de bell nou i altra
seva. D'aquella conversa, amb la qual ara pensava que tal volta l'hauria	atemorida	un poc, n'havia sortit ell, endemés de segur que callaria, excitat per la
l'hora de subratllar alguna frase admonitòria, de forma que hagués pogut	atemorir	aquella dona empenyent-la a canviar els seus plans i no anar més per
escampades per terra, va recórrer la casa remugant, clavant portades,	atemorint	, amb l'excepció de la generala, els avantpassats dels quadres penjats a
descobert les portes de la Mort i els porters de l'Ombra t'han	atemorit	? Has mai observat les latituds de la terra? Indica,
Es va quedar immòbil esperant acostumar-se a la tenebra. Segurament l'	atemoria	fer un pas i trepitjar pudor. Li va pujar una arcada i va fer el gest i
hi havia una doble execució? Disgustat pel menyspreu de donya Gaietana?	Atemorit	per la figura sinistra de don Jerónimo Manuel
quedat prou rodó. A les set del matí, un Ciset esdernegat, enfebrit i	atemorit	per aquella nit tètrica mai no buscada, es ficava al llit davant la
la vida. Semblava que estigués familiaritzada amb aquella paperassa que	atemoria	a més d'un pagès que es veiés en la necessitat de recórrer a advocats i
com si es desinflàs, fins a gairebé igualar el nivell del mar.	Atemorit	per aquell pujar i baixar que a moments convertia més de la meitat de
de menjar i no es maltractava ningú. En Daniel, però, no volia ni	atemorir	-se més ni somniar: Calia fer la feina amb atenció i avui li costava. Dins
de la mitologia autòctona. El nostre folklorista opina que els adults	atemoreixen	les criatures amb antigues pors de la comunitat, avui ja superades. La
per sempre dels culpables de la seva efímera època rockera. Es va	atemorir	d'ell mateix. Si la torbació de tornar-los a veure havia estat capaç de
són depressius i traïdors, imaginen que la societat els acula i la volen	atemorir	amb els espantalls dels quadres. Tot en Moniqueta Rivière eren somriures,
Cohen, agent al servei del govern de Londres i de l'Organització,	atemorida	per la possible catàstrofe definitiva dels jueus a Europa, que ha vingut
del castell de Vincennes. Les primeres setmanes de reclusió havia estat	atemorit	i oprimit per les reflexions que li provocava la soledat de
estreta i un somrís sempre disposat a la riallada; una riallada que	atemoria	Rousseau per la seva exagerada hilaritat i la familiaritat que
tramussos que ens torna als llavis, l'emoció i el plor de les criatures	atemorides	pels sorolls del pianista boig. Però, de sobte, s'obria una porta, i
dels ossos o la menopausa. El que passa és que, generalment, la gent,	atemorida	pels consells dels metges, un dia s'atura, deixa de beure o redueix les
ve el moru mussa!», com cridaven els adults quan volien espantar o	atemorir	la xicalla a la seua conveniència. Pel sol fet de pronunciar-la, m'hi
tracte perquè s'estimava més no haver-se de casar. Els homes més aviat l'	atemorien	. Suposava que els de fora casa serien iguals que son pare i el germà, que
desfigurada, semblava la d'un monstre. Una regolfada de la multitud,	atemorida	pels cops de culata dels civils, l'havia allunyat dels presos. Mentre
de sempre. L'havia esperat, angoixada, sota els porxos. Potser s'havia	atemorit	en saber que el Simó i el Valentí es trobaven entre els detinguts i no es
a Mequinensa per afusellar-los allí, com si hi hagués la intenció d'	atemorir	-ne els habitants. Si els mequinensans es mobilitzaven, potser podrien
un noi i havia de dir-se Jordi, encara que, de dents enfora, assegurés,	atemorida	per l'obscura por d'una revenja del destí, que tant li feia un nen com
implicar-la, a ella, si arribava el cas, cosa que, segons el pare, l'	atemoria	més que res, el Feliu va callar. Aquella era la malaltia misteriosa que
i aquest ha enviat els trons i les pluges a	atemorir	els mortals, que no surtin de casa. Ningú no l'ha vist al
pensar que la justícia era necessària, però sempre feia mal. I, una mica	atemorit	per tantes coses, recordava el senyor Sato quan deia que ni les lleis

Pàgina 1 (de 4)

50 següents