Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no ve d'un petricó de sang, com se sol dir. No es turmenti. Sempre hi ha	atenuants	o diriments, sense exceptuar-ne en les transgressions més grosses. No
més d'una bona mostra de cuina francesa, ens han servit el cuscús, sense	atenuants	. A París serveixen el cuscús a cada cantonada, però m'ha semblat que
arriba a la perfecció. Esqueixadíssima, d'un entusiasme lúbric sense	atenuants	—jo suposo que inconscientment i sense adonar-se del seu paper màgic—, la
però la intimitat amb una altra dona se la imaginava amb un fàstic sense	atenuants	. No era per aquest cantó que perillaven les coses. Conxa accedí a la
creia jo, i m'agrada de veure-ho confirmat. I m'agrada també —tot i els	atenuants	que hi pugui haver en el meu cas— que em diguin que la vaig suportar i
m'havia produït l'efecte d'una falta menor, que podia tenir un nombre d'	atenuants	segons les circumstàncies. Ultra això, totes les idees de la meva
crims passionals que avui revolten la consciència honrada, perquè ni l'	atenuant	de la passió no tenen; l'amor excitat fins a la gelosia és passió gairebé
és un home de dues cares! —exclamà amb vivesa. Però de seguida afegí,	atenuant	: —Té un mirar que no em fa goig... —Mania que li tens... Parlaren d'altres
d'haver fet a Monsieur Bovary tan estúpidament banal, que sembla un fort	atenuant	dels pecats que cometia Madame. Hi ha en tota aquesta obra de Flaubert,
fes, la pobra dona!". I ara jo dic: quina necessitat n'hi havia d'aquest	atenuant	? Creieu potser que Madame Bovary, si el seu marit hagués estat un altre,
i l'opinió popular, favorable a l'alçament revolucionari, condemna sense	atenuants	ni excepcions la destrucció d'aquella "joia i blasó del caràcter
en Melrosada engegà una professó de compliments, i féu valer, com	atenuant	de la seva absència, una malaltia que el tingué una setmana al llit, i
voldria Spinoza— no té en compte la circumstància o les circumstàncies	atenuants	necessàries, no mereix el nom d'home. La justícia —la veritable justícia—
de la nostra personalitat renaixent, els podem trobar eximents i	atenuants	, perquè si d'En Piferrer podem assegurar, per les notícies que ens en
podem aprovar de cap manera la crema dels convents, que, malgrat tenir l'	atenuant	de ser feta per la part més baixa, ignorant i miserable del poble català,
em feren assassinar el meu oncle, sense cap llei de circumstàncies	atenuants	; Millwood em reduïa tot sovint al silenci en les discussions; es feia
el seu deplorable estat d'audició, la mudesa, que es revelarà aquí sense	atenuants	possibles, acabarà per llevar la darrera esperança de la família. La
etc., i si hom admet que l'estat passional de la còlera o de la por és un	atenuant	o un eximent, ¿per què no ha d'ésser considerat així també el delicte
en el R. G. de C., no s'admet aquesta tolerància i castiga sense	atenuants	la falta. Gravats: No. I. Forma correcta d'adelantar els
i qualitat de gèneres alimentaris, estupre simple, parricidi amb	atenuant	d'arravatament i obcecació, estupre amb circumstàncies morals agravants i
després han vingut a Ca la Marieta. Cal apreciar, però, una circumstància	atenuant	: en la present temporada, dos menjars no arriben a fer un menjar normal.
que tombava d'esquena. Era la mateixa vulgaritat personificada, sense	atenuants	de cap mena, però que, com el meu amic tampoc no pecava pel costat
que es produí a la casa. La lleugeresa d'Angelina no trobà pas	atenuants	. Tothom estigué d'acord a constatar que la noia havia abusat i que
nous errors. La premeditació, senyors, en la majoria dels casos és un	atenuant	. (Rumors). Només el criminal empedreït mata sense pensar-s'hi, perquè no
manera, no ens hi hem de ficar." "La nocturnitat, senyors, és un altre	atenuant	. L'home honrat, quan ha de matar, se'n dóna vergonya i cerca que la nit el
vius i sí solament a la lliure disposició per causa de mort, i encara amb	atenuants	o excepcions sobre atorgaments d'hipoteques dotals i estipulacions o
sigui així, perquè, com vostès no ignoren, l'endèmia actua normalment d'	atenuant	. Després, el metge va agitar el seu braç pelut, a l'extrem del qual, el
de beure. Perquè el meu pare no beu, l'hi asseguro. No té ni aquest	atenuant	. No estava borratxo... En fi, deixem-ho córrer. Les tragèdies són
habitants pel quilometre quadrat. Hi ha que fer notar, no obstant, una	atenuant	. Els districtes obrers son aquells que, segons nostra opinió, tenen una
ja sabem, cada una de les circumstàncies esmentades pot ésser una causa	atenuant	del consum aparentment excessiu del motor. També hem de mirar si hi
i s'escapà de miracle. La venjança de Llorenç fou d'una crueltat sense	atenuants	; els suposats conspiradors —aquestes coses s'apreciaven una mica a ull—,
em deixaven més fred. Hi havia sobretot una vocació literària, sense	atenuants	, i el desig de no moure'm del peu del canó, de cultivar el meu hort i de
de sa família pogueren ésser apreciades com circumstàncies	atenuants	. Els jutges foren clements. No fou condemnat sinó a treballs forçats
més culpables aquells que cometen aquests actes desordenats, sense els	atenuants	al·ludits, i amb notable desconsideració a la voluntat de Déu manifestada
que la realitat que hi ha en la seva novel·la és, sense cap mena d'	atenuant	, la imatge de la realitat que havia viscut ell mateix, van ésser molts
sinó la més típica immoralitat. Ho dic perquè, si admetíem com uns	atenuants	les idees d'amoralitat i de fatalitat, bé les hauríem d'aplicar igualment
en el repòs, ens ha arribat a obsessionar; i només demano, com a possible	atenuant	a la feblesa d'escriure'l, la confiança íntima que una vegada escrit
posa a aquest paràgraf pessimista el següent comentari, que vol ésser	atenuant	: "Después del tiempo en que escribió Passavant se ha cultivado con
i oberta. Totes les seves errades, que foren grosses, mereixerien	atenuants	i disculpes en gràcia a la intenció, a la seva confiança en la
a bon parisenc la galanteria, fins i tot en un sacerdot, li semblava una	atenuant	. ¿Però, qui eren els prínceps a qui al·ludia? Ell mateix me donà la clau
en què l'embaràs sigui producte de violació. Únicament existeix un	atenuant	específic quan s'hi barreja un concepte que el legislador considera
un concepte que el legislador considera fonamental: l'honor. I aquest	atenuant	no afecta només la dona, sinó també els seus pares. El fet que la dona
embaràs. I, evidentment, segons la lògica d'aquest concepte medieval, l'	atenuant	no podrà afectar mai l'home, és a dir, el suposat futur pare. Per a un
i terrible arriba encara més lluny, ja que l'honor es considera també	atenuant	en un delicte que el Codi anomena infanticidi, és a dir, quan es dóna
anomena infanticidi, és a dir, quan es dóna mort a un nadó viu. I aquest	atenuant	torna a estendre's als pares de la dona, però en aquest cas arriba a
lladre és un lladre, però un lladre adolescent. Els sistemes d'	atenuants	varien segons l'edat; més endavant, apareix una irresponsabilitat penal
de l'experiència que la converteix, per dir-ho així, en el mal sense	atenuant	, en l'error sense fecunditat, en la turpitud sense gràcia. El
però ¿com és possible...? El senyor Pi i Bassa s'excusà, adduint, com a	atenuant	, el conegut temperament meridional. El noi no deia res i, per això
dir contra ell? —Res. Si a tu t'agrada... I rigué en falset. Ella cercava	atenuants	. Hauria volgut posar un poc de rondeur a aquell diàleg que es feia
de la seva alterada concepció del món, constitueixen circumstàncies	atenuants	d'una gran importància. Humanament, l'especial successió dels fets

Pàgina 1 (de 3)

50 següents