×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb atenuar |
Freqüència total: 560 |
CTILC1 |
morir, "dominae vestigia". I tot el que segueix, tètric però | atenuat | per un somriure amable, fins que les venjatives germanes, metamorfosades, | a evocar, entretenint-me pels meus camins ja lliures, a mesura que les | atenuï | el temps, amb més i més imparcial i misericordiosa comprensió, les | que no s'ho diu, però l'anomenem així, ja no recordo per què, procurarà d' | atenuar | , allisant-me els plecs de les sumptuoses vestidures que aparello a | de retirar-se. No obstant, la va escoltar fins a la fi. La història fou | atenuada | en alguns punts d'una excessiva cruesa per no torbar la innocència de | Càndia del Noro, abreujant, com hem dit, la narració en alguns punts, o | atenuant | en d'altres les crueses, va saber Mila aquella nit referent al passat de | les seves besades enfilats damunt dels seus genolls aconseguien inclús | atenuar | la severitat del seu rostre i fer-hi florir el somriure. Amb Munda del | contra Luter; es limita a escriure'ls, però, amb l'esperança única d' | atenuar | la fúria dels seus enemics i, de retop, retenir la complaença dels | d'insomni la suor neguitosa de les nits. Tot això vàrem notar que s' | atenuava | i s'orejava en el punt d'abandonar l'espectacle lluminós de Balboa. Però | passar per una casada jove, i d'aquí venia l'error. Es comunicaren, | atenuant | -les, totes aquestes notícies a les senyores, però el tema ja estava | la boca amb una mà i mirant vers la cuina amb desconfiança i | atenuant | la veu.)] No parlis d'aquesta manera, que em faries plorar. Tu també | lliurar-se amb predilecció exclusiva a la realitat afectiva i sensible, d' | atenuar | la corba ininterrompuda de l'emoció amb les arestes i les brusques | in mente". La certa idea, l'element conceptual, però, no | atenua | l'interès a reproduir l'aspecte sensible de la realitat. Hi ha una | del matrimoni com a únic mitjà per a posseir totes aquelles gràcies, s' | atenuà | de sobte: al cap de dos mesos, la il·lusió era un grapat de cendra damunt | de sobte, per una alenada d'optimisme que els seus febles esforços per | atenuar | amb el record de la criatura morta no varen poder vèncer. Contràriament | cares estranyes, de respirar aires de qui sap on, havien contribuït a | atenuar | -li l'embranzida sentimental de l'hivern passat. Ara s'adonava de l'error; | dóna ordres... i apareix un punt de melangia. I l'autor té la traça d' | atenuar | -lo —de situar-lo— amb un recurs còmic sabudíssim —això és el que el crític | no s'adona de com, aleshores, l'aparent vulgaritat del gag, que | atenua | l'emoció —fàcil de produir en el comiat dels homes fidels—, posa en el | amb pastes de colors. Per les vidrieres vèiem la plugeta que s'anava | atenuant | i el cel que anava reprenent la transparència. D'allí vam anar al | equilibris que feia el vell i asmàtic "Osservatore Romano" per | atenuar | l'afirmació del mateix Sant Pare, quan deia que en la separació dels | les accions del físic a una mena de diàleg amb la natura, la qual cosa | atenuaria | la distinció que assagem de traçar. Tot i això, sempre subsistirà una | pobles del món, a Europa, de mig segle ençà, han estat considerablement | atenuats | i podria ésser fins i tot que, en certs medis, haguessin desaparegut | va venir més tard. Quan serà l'hora de contar-ho no tractaré pas d' | atenuar | les coses. Quan l'any següent ens tocà d'estudiar la Preceptiva | col·locació. Ara ja pots estar segura que allà no patiré —vaig afegir per | atenuar | el cop. Però aquest fou tan fort, que ella no tingué esma de | que et guarda grans i fortes lliçons la duresa de les quals t'agrada d' | atenuar | amb aquests fantasmes de la il·lusió tan bonics com necessaris. La | alçar primer i li vaig allargar la mà. Aleshores ell també s'alçà i, per | atenuar | la situació, encara va dir: —Francesc Mateu també és un bon poeta. Però, | , jo no m'hi he de ficar... jo també tinc les meves. ¿Havia dit això per | atenuar | la brutalitat de les seves darreres paraules? No ho sé pas. L'esguard que | la imatge de París i el record de la meva generosa mare no aconseguien d' | atenuar | . ¿Així havia arribat a estimar Josep? Què sé jo? Sempre he estat | tot, per aquest camí, els aspectes paradoxals de la teoria quàntica no s' | atenuaren | sinó que s'accentuaren encara per la contradicció aparent entre les | perduda, resol, per vehemència d'amor, de sucumbir amb ella, i, | atenuant | la seva falta, en menja també. Els efectes del fruit sobre tots | s'escolava com una fina cascada al centre de l'aire. Jo l'oïa sempre, | atenuada | per la distància dels anys, com si fos el somni de la neu. El sant | diríem "morals", que també exigeixen de ser liquidades, o en tot cas, | atenuades | . De fet, les unes i les altres se'ns apareixen unides: solidàries. El | de subjecció de què parlava Pujol, hauria de fer el possible per | atenuar | en una petita part aquell fracàs col·lectiu. Alguns anys després, Joan | regions ni aquestes podrien fer-ho amb ella. Això tot sol bastaria per | atenuar | la consciència de la catalanitat fins a fer de Catalunya una desconeguda. | i de fet, la preeminència del feudalisme no havia estat sinó mínimament | atenuada | . Però el país en sortia una mica més "constituït". Sigui com sigui, | entre els diversos pobles de la Monarquia, no suprimiran ni tan sols | atenuaran | la divergència. Centre i perifèria han esclerosat les respectives | desocupació. Les emigracions estacionals —als Països Occitans, sobretot— | atenuen | una mica el desconcert produït per la falta de treball. Aquesta situació | que hom emprèn, més que de guarir un mal, sembla que hom tingui cura d' | atenuar | els seus efectes o de retardar la seva explosió. Ningú no es fa | no podem voler, el que hem d'evitar és que el pas de l'onada esborri o | atenuï | , ni per un instant, l'ideal de Catalunya. També el nostre ideal patriòtic | i de la imatge —cinema, televisió i qui sap quins altres mitjans futurs—, | atenuaran | el predomini literari i acostumaran els homes a valorar directament les | o no han volgut "dir" d'una manera expressa. Hi retrobem el desig d' | atenuar | la presència d'unes ficcions convencionals massa explícites, | com d'obrers" tenen un valor purament secundari i estan destinades a | atenuar | el caràcter massa categòric de l'afirmació, car, no oblidem que el nostre | possibles intèrvals de revifament temporal, anirà agreujant-se. Per tal d' | atenuar | les seves conseqüències, el feixisme, per bé que tingui com a base la | moderns, que, com és natural, interfereixen la vida agrícola, poden | atenuar | lleugerament els colors vius i durs de la imatge clàssica i tradicional | de la decadència, la qual, tot i ésser un fet innegable, resta força | atenuada | per les referències dels testimonis contemporanis. [IX] La | refregat per les congestes qu'esclaten de blancor demunt l'atzur eteri, | atenua | les caloríes de sos raigs. Y axò que me n'hi so estat de temps, de panxa | se'ls mullaven els ulls. El fet de veure'l diàriament, però, acabà per | atenuar | -los la commiseració primitiva. Els mateixos pares acceptaren aquella creu | que en và, amb tota la seva paciencia i bona voluntat, s'esforçava en | atenuar | amb bones paraules donya Fermina, a les que les filles corresponíen | amb "paraules vives", al costat de les dureses que no arribava a | atenuar | . Aquest contrast revela amb freqüència una manca de treball en la seva | ni prenia un fals aire dissimulat: badallava. Ni una esperança que s' | atenués | la grisor feixuga del cel. El món, atediat o caduc, li enviava | Per que lo que os vaig a dir, potser em faría suspecte. Peró, sense que s' | atenui | mon entusiasme, veig els pecats que vá comètre aquell gran poble, que per |
|