Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
aterrar V 506 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb aterrar Freqüència total:  506 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

embolicats deriven sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va aterrar la pobra mitja bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles
pensaments, es precipitava en un vertigen de folles imaginacions que l'aterraven. Mila es passava aleshores la mà pel front amb gest maquinal i havia
de faigs que hi havia pels voltants de la font de la Merleta han estat aterrats. Algun exemplar tenia ben bé 60 centímetres de diàmetre. Ara
dels cirurgians, un parell de mitjons grocs i mig sostenidor que aterra prop del cor obert de la pacient. —La infectaran —diu ell, escandalitzat.
i que em va socarrimar la punta de l'ala esquerra, com has vist... Vaig aterrar al Cel —passez le mot—... Caín. ¿Eh? Quer· ...en un
moltes hores de vol, i va pensar que tocava la d'aterrar en la pau i el matrimoni. D'amagat (hi havia llaços
van passar l'Ebre i en un avió corrugat vaig aterrar vora Toulouse el dia just que Daladier per
com veurem més endavant (§ 14). Un almogàver, després d'aterrar un cavaller francès, "anà-li deslassar son elme e volc-lo
estreps, ans calia poder-se'n desprendre ràpidament quan el cavall era aterrat. Al /Curial e Güelfa\, quan Ponç d'Orcau i Salones de Verona
era, evidentment, una traveta, procediment usat per Curial quan vol aterrar un enemic ja cansat, i ho fa agafant-lo per tal de tenir un punt
i, quan el seu adversari intentava de fer-ho, li donà una empenta, l'aterrà, li posà els genolls al pit per tal de retenir-lo estès i així treure-li
de vessar la meva sang—; jo no tremolava tampoc de vessar la seva, i l'aterrava. Desfet l'encís, la mare m'omplia de besades, se m'agenollava als peus
desencantament de mare. Tots els somnis que havia fet pel seu fill se li aterraven als peus. De primer em volia veure capellà; després, home de carrera;
és terrible: espero un altre fill... Cosme va tenir la impressió que l'aterraven. Insinuà tot de gestos de violència. Per incomprensibles de tan
retardat i no envelleixen tan de pressa com nosaltres. Imaginem que l'un aterra l'any 1715 i el 1794. L'altre ho fa el 1715 i
alçat un vent esgarrifós i sacsejava la cabana on m'havia encauat i volia aterrar-la. Però jo l'havia ben refermada, seia, tot sol, davant la xemeneia
a la meva cabana, no t'obriré la porta, no m'apagaràs el foc, no m'aterraràs!" Aquestes paraules de Zorbàs m'havien enfortit l'ànima; vaig comprendre
a la meva ànima, no t'obriré la porta, no m'apagaràs la llar, no m'aterraràs!" El sol encara no havia apuntat per damunt les muntanyes, al cel i a la
formidables creades pels treballs de l'home. Els terratrèmols havent aterrat la majoria de les voltes, les pedreres coves vénen a confondre's amb
barris atapeïts i vells, no esborren l'antiga planta de Palerm ni n'han aterrat els edificis històrics. És fàcil, amb el Muntaner a la mà, de reconstruir
i a Aristòtil, i amb els de ponent que son els més brillants, espanta i aterra els moros de l'escola de Córdoba, presidida per Averrois i fa veure la
descobrir amb la claror dels raigs de la realitat primera que espanta i aterra al que la mira. I si d'En Ramon Llull, que és el primer de tots, passem al
avalotadors; llur modus vivendi prospera més com més cledes poden aterrar a llur pas. Són integristes, són radicals fins a les últimes
d'humanes, no vull dir d'espanyoles. 32 Catalunya podria, també, aterrar en les consciències i en els cors, el mite de la monarquia espanyola.
res no podrà contra tu qui et vulgui mal. Cent vegades que provin d'aterrar-te, cent vegades et redreçaràs més potent i més ardida. Quan més
d'ençà d'aquell temps, que el gran combat dura. I les forces del mal són aterrades sempre tard o d'hora, que tota contraraó i desmesura porta en ella
de núvols, i es rebolcarà enfollit per carrers i places, com si volgués aterrar les parets i arrencar del sòl les llambordes. Penseu atentament el camí
murals que Palma es treu del seu damunt. La ciutat es vol reformar, i aterra els ponts que li donaven entrada, i ompla els fossos, i obre les portes,
Ara s'arrenquen les columnetes del més bellissim finestral; ara s'aterra una fatxada, o se la vènen i se l'enduen a assoleiar artificialment
o de Tucuman, o d'aquestes ciutats ideals fetes de capses de cartró. S'aterren palaus de pedra i es fan cases d'aquest estil tan lletjament universal, i
i que aniran fent el seu fet. El progrés no té aturador. S'han d'aterrar les coses velles, pera posar-n'hi altres de noves, encara que siguin
dies. Era una oca salvatge. Cal saber que les oques salvatges solien aterrar en aquell pla només de tard en tard, mai una de sola i sempre amb pressa
militar degut a son defecte físic i a l'estretor del tòrax. Quan hagueren aterrat alguns pals telegràfics, romput algunes bombetes elèctriques del carrer,
El cap baix, les banyes en l'aire, topen els amples fronts, volent-se aterrar. No gaire lluny hi ha el pastor, que no para de cridar i de tirar-los rocs
apagant-se, com esbojarrades espurnes en el fum d'una artiga. Alguns s'aterraven, amb el ble encara ablamat, a la vora d'en Rivelles. I en Rivelles patia,
coet! —Talment ho semblàveu, vell companyó —digueren els altres. —Hem d'aterrar la casa calant-hi foc! —digué la veu del Conill. I Alícia va cridar tan
dies. Era una oca salvatge. Cal saber que les oques salvatges solien aterrar en aquell pla només de tard en tard, mai una de sola i sempre amb pressa
menys ho sent. Altres coses hi ha que colpeixen el savi, per bé que no l'aterrin, com la dolor corporal, la feblesa de la salut, o la pèrdua dels amics i
acacies que al temps de la florida umplíen l'ayre de aromes. Quan les aterraren en 1865, per substituhirles ab los plátans actuals, ne vaig
sospitosa innocència dels colors Hi ha dos espectacles que em fascinen. Aterrar de nit en un gran aeroport internacional, i conduir a cent vint, també de
glatia per ell i l'esperava. I ell mateix es deia que era com voler aterrar aquella muntanya, pol magnètic dels seus esguards, allò que el seu pare
a la porta de l'església, a la manera d'un crucificat, i un altre aterraven un paller o un pal telegràfic i un terç calaven foc a la barraca d'un
s'aparta dels homes i cerca la pau en un feinejar salvatge, cruel i que aterra arbres i els capola i els crema amb un delit venjatiu. El Corbo enraonava
caure? La seva capsa, els seus colors, el seu art!... No era com voler aterrar una muntanya soscavant-la amb un escuradents? El seu amor a Eugènia no
deixava que les cabres pasturessin els tanys de l'obaga i les vaques aterressin els plançons dels àlbers de la riera, i la canalla destrocessin els
passa. Recórrer contra les pretensions exorbitants d'un advocat, és voler aterrar un arbre a cops de la mateixa fusta i exposar-se a pagar doble allò que
l'assessor, s'hi pensava molt. Tots li semblaven massa bons per a ésser aterrats. Havia pres el pot de mangra per no enlleir-se tant en aquella pacient
canviar, que de lladre, no. Si venia en escruix els suros marcats, li n'aterrarien més del compte, si no d'una faisó descarada, procurant que els grossos
que el perdonessin, i de justificar-se explicant-los perquè els havia aterrats tan cruelment, d'oferir-los, si més no, una gratitud perdurable. En molts
i altres plantes que l'il·lusionaven, havien estat malmeses per una soca aterrada barroerament o per un cop de destral abusiu. Àdhuc l'únic pi que hi havia

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »