×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aterrar |
Freqüència total: 730 |
CTILC1 |
embolicats deriven sovint d'orígens senzillíssims. L'heroi que va | aterrar | la pobra mitja bèstia es va emportar, en un vaixell de funestes veles | pensaments, es precipitava en un vertigen de folles imaginacions que l' | aterraven | . Mila es passava aleshores la mà pel front amb gest maquinal i havia | de faigs que hi havia pels voltants de la font de la Merleta han estat | aterrats | . Algun exemplar tenia ben bé 60 centímetres de diàmetre. Ara | dels cirurgians, un parell de mitjons grocs i mig sostenidor que | aterra | prop del cor obert de la pacient. —La infectaran —diu ell, escandalitzat. | i que em va socarrimar la punta de l'ala esquerra, com has vist... Vaig | aterrar | al Cel —passez le mot—... Caín. ¿Eh? Quer· ...en un | moltes hores de vol, i va pensar que tocava la d' | aterrar | en la pau i el matrimoni. D'amagat (hi havia llaços | van passar l'Ebre i en un avió corrugat vaig | aterrar | vora Toulouse el dia just que Daladier per | com veurem més endavant (§ 14). Un almogàver, després d' | aterrar | un cavaller francès, "anà-li deslassar son elme e volc-lo | estreps, ans calia poder-se'n desprendre ràpidament quan el cavall era | aterrat | . Al Curial e Güelfa, quan Ponç d'Orcau i Salones de | era, evidentment, una traveta, procediment usat per Curial quan vol | aterrar | un enemic ja cansat, i ho fa agafant-lo per tal de tenir un punt | i, quan el seu adversari intentava de fer-ho, li donà una empenta, l' | aterrà | , li posà els genolls al pit per tal de retenir-lo estès i així treure-li | de vessar la meva sang—; jo no tremolava tampoc de vessar la seva, i l' | aterrava | . Desfet l'encís, la mare m'omplia de besades, se m'agenollava als peus | desencantament de mare. Tots els somnis que havia fet pel seu fill se li | aterraven | als peus. De primer em volia veure capellà; després, home de carrera; | és terrible: espero un altre fill... Cosme va tenir la impressió que l' | aterraven | . Insinuà tot de gestos de violència. Per incomprensibles de tan | retardat i no envelleixen tan de pressa com nosaltres. Imaginem que l'un | aterra | l'any 1715 i el 1794. L'altre ho fa el 1715 i | alçat un vent esgarrifós i sacsejava la cabana on m'havia encauat i volia | aterrar | -la. Però jo l'havia ben refermada, seia, tot sol, davant la xemeneia | a la meva cabana, no t'obriré la porta, no m'apagaràs el foc, no m' | aterraràs | !" Aquestes paraules de Zorbàs m'havien enfortit l'ànima; vaig comprendre | a la meva ànima, no t'obriré la porta, no m'apagaràs la llar, no m' | aterraràs | !" El sol encara no havia apuntat per damunt les muntanyes, al cel i a la | formidables creades pels treballs de l'home. Els terratrèmols havent | aterrat | la majoria de les voltes, les pedreres coves vénen a confondre's amb | barris atapeïts i vells, no esborren l'antiga planta de Palerm ni n'han | aterrat | els edificis històrics. És fàcil, amb el Muntaner a la mà, de reconstruir | i a Aristòtil, i amb els de ponent que son els més brillants, espanta i | aterra | els moros de l'escola de Córdoba, presidida per Averrois i fa veure la | descobrir amb la claror dels raigs de la realitat primera que espanta i | aterra | al que la mira. I si d'En Ramon Llull, que és el primer de tots, passem al | avalotadors; llur modus vivendi prospera més com més cledes poden | aterrar | a llur pas. Són integristes, són radicals fins a les últimes | d'humanes, no vull dir d'espanyoles. 32 Catalunya podria, també, | aterrar | en les consciències i en els cors, el mite de la monarquia espanyola. | res no podrà contra tu qui et vulgui mal. Cent vegades que provin d' | aterrar | -te, cent vegades et redreçaràs més potent i més ardida. Quan més | d'ençà d'aquell temps, que el gran combat dura. I les forces del mal són | aterrades | sempre tard o d'hora, que tota contraraó i desmesura porta en ella | de núvols, i es rebolcarà enfollit per carrers i places, com si volgués | aterrar | les parets i arrencar del sòl les llambordes. Penseu atentament el camí | murals que Palma es treu del seu damunt. La ciutat es vol reformar, i | aterra | els ponts que li donaven entrada, i ompla els fossos, i obre les portes, | Ara s'arrenquen les columnetes del més bellissim finestral; ara s' | aterra | una fatxada, o se la vènen i se l'enduen a assoleiar artificialment | o de Tucuman, o d'aquestes ciutats ideals fetes de capses de cartró. S' | aterren | palaus de pedra i es fan cases d'aquest estil tan lletjament universal, i | i que aniran fent el seu fet. El progrés no té aturador. S'han d' | aterrar | les coses velles, pera posar-n'hi altres de noves, encara que siguin | dies. Era una oca salvatge. Cal saber que les oques salvatges solien | aterrar | en aquell pla només de tard en tard, mai una de sola i sempre amb pressa | militar degut a son defecte físic i a l'estretor del tòrax. Quan hagueren | aterrat | alguns pals telegràfics, romput algunes bombetes elèctriques del carrer, | El cap baix, les banyes en l'aire, topen els amples fronts, volent-se | aterrar | . No gaire lluny hi ha el pastor, que no para de cridar i de tirar-los rocs | apagant-se, com esbojarrades espurnes en el fum d'una artiga. Alguns s' | aterraven | , amb el ble encara ablamat, a la vora d'en Rivelles. I en Rivelles patia, | coet! —Talment ho semblàveu, vell companyó —digueren els altres. —Hem d' | aterrar | la casa calant-hi foc! —digué la veu del Conill. I Alícia va cridar tan | dies. Era una oca salvatge. Cal saber que les oques salvatges solien | aterrar | en aquell pla només de tard en tard, mai una de sola i sempre amb pressa | menys ho sent. Altres coses hi ha que colpeixen el savi, per bé que no l' | aterrin | , com la dolor corporal, la feblesa de la salut, o la pèrdua dels amics i | acacies que al temps de la florida umplíen l'ayre de aromes. Quan les | aterraren | en 1865, per substituhirles ab los plátans actuals, ne vaig | sospitosa innocència dels colors Hi ha dos espectacles que em fascinen. | Aterrar | de nit en un gran aeroport internacional, i conduir a cent vint, també de | glatia per ell i l'esperava. I ell mateix es deia que era com voler | aterrar | aquella muntanya, pol magnètic dels seus esguards, allò que el seu pare | a la porta de l'església, a la manera d'un crucificat, i un altre | aterraven | un paller o un pal telegràfic i un terç calaven foc a la barraca d'un | s'aparta dels homes i cerca la pau en un feinejar salvatge, cruel i que | aterra | arbres i els capola i els crema amb un delit venjatiu. El Corbo enraonava | caure? La seva capsa, els seus colors, el seu art!... No era com voler | aterrar | una muntanya soscavant-la amb un escuradents? El seu amor a Eugènia no | deixava que les cabres pasturessin els tanys de l'obaga i les vaques | aterressin | els plançons dels àlbers de la riera, i la canalla destrocessin els | passa. Recórrer contra les pretensions exorbitants d'un advocat, és voler | aterrar | un arbre a cops de la mateixa fusta i exposar-se a pagar doble allò que | l'assessor, s'hi pensava molt. Tots li semblaven massa bons per a ésser | aterrats | . Havia pres el pot de mangra per no enlleir-se tant en aquella pacient | canviar, que de lladre, no. Si venia en escruix els suros marcats, li n' | aterrarien | més del compte, si no d'una faisó descarada, procurant que els grossos | que el perdonessin, i de justificar-se explicant-los perquè els havia | aterrats | tan cruelment, d'oferir-los, si més no, una gratitud perdurable. En molts | i altres plantes que l'il·lusionaven, havien estat malmeses per una soca | aterrada | barroerament o per un cop de destral abusiu. Àdhuc l'únic pi que hi havia |
|