×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb aterrir |
Freqüència total: 87 |
CTILC1 |
, car ell no volia separar-se de sa germana; la idea de quedar-se sol l' | aterria | , i no cessava de gemegar, fins que, per últim, les emocions el rendiren i | absent del món; de tot el feix d'històries tenebroses amb què havien | aterrit | de nena el seu cor, al costat de les altres que l'havien encantada. Una | en Mila: aquella fugida en seguiment d'ell l'havia commogut i l'havia | aterrit | a la vegada. Mai no hauria pogut imaginar que arribés a tant, que el seu | la imatge de Pere, de dia en dia més pura i radiant. Si bé és cert que va | aterrir | -la el fet d'adonar-se que la cunyada li havia descobert el secret, de | guanyat, si hi haguessis viscut? En aquest moment tindries l'ànima | aterrida | per un penediment abjecte. Orestes [(amb vivacitat)]. —Si | i amb avidesa de les nimfes de /F· fusca\, mentre que s' | aterriren | quan es trobaren amb les nimfes, i fins i tot amb la terra, del niu de | més feixugament que els animals sense paraula? Doncs, el cavall no és pas | aterrit | amb assots incessants per un que sigui mestre en l'art de domtar, car es | decapitar els ciutadans, escampar torrents de sang arreu on es vagi, | aterrir | i fuitar la gent amb el seu aspecte? ¿Quina altra seria la vida, si | indignació. —Quin dubte hi ha —féu tímidament una altra.— La qüestió és | aterrir | Barcelona... Amfós, enverinant-se, prengué la paraula amb aplom. —El que | pot fer, sinó solament en allò que fa. I expiem aquesta descurança essent | aterrits | per fenòmens que ens semblen nous, quan no són nous sinó insòlits. | la por, que quan és individual i moderada, pertorba l'esperit, però quan | aterreix | tot un poble, quan s'enfonsen ciutats, són esclafades multituds, se | i s'abraçaren. Ella va plorar, i ara el pensament de son pare la va | aterrir | sobtadament. Hi pensava com amb el botxí. S'esfereïa d'una gran por | a la taverna... Ell va sentir la soledat com un pes que l'asfixiava i l' | aterria | ... La nit va espesseir-se, però, no contestà... Retornà a la barraca | , i ell ni tan sols l'havia mirada... La idea d'haver-la fet sofrir, l' | aterria | i el feia suar de temences i remordiments... Si ara podia traspassar | corprenedor; prometre, prometedor; vèncer, vencedor; saber, sabedor; | aterrir | , aterridor; colpir, colpidor; conquerir, conqueridor; distribuir, | .— Riu de la gràcia, i ella li pegaria fins a matar-li la rialla. S' | aterreix | de veure'l tan cínic. Mai! Mai no li demanarà que sigui el seu marit! Ni | i de sobte fou alçat, gairebé aterrat, i uns ulls verament d'assassí van | aterrir | -lo fins al fons de l'ànima. Però el tren, després d'un atur, havia xiulat | ominós. Mai per conèixer la definitiva sentència del destí, car això l' | aterria | . L'abast de les seves consultes sempre era limitat. De vegades li bastava | si fossin acabats de fer. A Florència no vaig veure res colossal, ni m' | aterrí | en cap punt la monumentalitat de Roma. Tampoc no es respirava enlloc la | ja avui esdevenir un dissortat? Estultícia és fiar-se de referències i | aterrir | -se per pures imaginacions, quan no apareixen senyals prenunciadors de | i la xurma de botxins rabiosos vora teu? sota aquesta pompa, que només | aterreix | els beneits, s'oculta la mort, que tants joves i donzelles abraçaren | faisó practica't en la paciència, com si talment així s'esdevingués. No t' | aterrirà | la cosa, si et troba ben exercitat. El soldat, després de repetides | no l'acovardeixen. Presó, tortures, la mateixa mort, no són prou per a | aterrir | -lo. La seva grandesa d'esperit el constitueix estavellador de tot dol, de | a ningú no suplica, perquè res no necessita de fora d'ell. Res no l' | aterreix | , res no el doblega. Es manifesta i vol ésser vist, no per afany de | bé, et reconeixeràs pudorós de veritat, quan el sol nom d'intemperància t' | aterreixi | , quan entre parets et trobis a cobert, no amagat, com alguns arriben a | a la fi." El petit descobrí que el món dels grans és un món dolent i l' | aterrí | de pensar que es faria gran. "¿No passa mai que en lloc de fer-se gran | No hi van reeixir perquè les noies, la majoria, llevat d'alguna llepaculs | aterrida | pels pessics de les monges i les amenaces de l'infern i les calderes del | missioner. No sabia on ficar-se. La barba negra, en furiosa agitació, l' | aterria | . —¡Jo no ho he fet! —gemegà. —¡Jo, jo ho he fet | baronessa amb aquella mena d'escultura tan comprometedora. Aquesta idea l' | aterrí | i el féu suar d'angúnia. Es passà el mocador per la cara. Cercava | on reptaven serpents i vigilaven felins. A les nits es despertava, | aterrit | pel renou difús que arribava des de la fronda. Era llavors quan pensava | Els rojos de l'illa estaven a l'aguait, i tots els pobles dels voltants s' | aterrien | pensant que la propaganda antidemoníaca —relativa als rojos, naturalment— | la seva forta solidaritat amb els altres pobles d'Espanya, esclavitzats i | aterrits | igualment pel feixisme indigena i invasor, i es disposa junt amb ells a | Viuen tranquils i feliços, per arreu escampant bé. Ens | aterria | de sobte la comarca un bandoler, corrompuda | feren una ampla revolada i s'ensenyoriren de la cambra reial. | Aterrida | , na Úrsula observava aquelles bestioles, amb els ulls desorbitats, | l'horta acudien llauradors addictes a la causa agermanada. Els cavallers, | aterrits | per aquell pandemònium, buscaven recer on podien. Una de les primeres | porta'ns amor. Desembosca aquella fera que la donzella | aterrí | i ara torna-la a colpir tot venint per la sendera. I | de la paraula i tot. Mare Maria: ¿No creieu més aviat que l'heu | aterrida | en entrar? ¿Creieu que l'aparença i la indumentària vostres no tenen de | leri-leri. Esther T'excedires, al matí, de borrasquer. I l' | aterreixen | , a més, els mascarots del fons de la sala. Rei Qui són? | cor... Sóc com una desconeguda per a mi mateixa, plena d'una joia que m' | aterreix | i d'una por que m'exalta i em confirma... És com si em trobés dalt d'un | Jo era molt tímid, Júlia, i la mort tan seguida dels meus pares em va | aterrir | . No podia emportar-te'n amb mi. No tenia res! Em va fer por que | per fer justícia a l'orfe, a l'oprimit, que cessi d' | aterrir | l'home de terra. Salm X (XI) Confiança del just en Déu | Per tal com si res redubto, m'arriba i em ve allò que m' | aterreix | ; no m'assossego, ni tinc pau, ni repòs, i ve el | el meu plany, mudar de cara i asserenar-me", m' | aterreixo | per totes les meves sofrences, conec que no m'absoldrà pas. | perquè temia el gran avalot, i el menyspreu de les famílies m' | aterria | i he estat quiet, no he sortit a la porta! Oh! si jo | el saler sense voler i la sal va caure damunt les estovalles. Això el va | aterrir | .» L'escriptor té un contracte amb una editorial per escriure una novel·la | em caldria treballar més hores, i de fet així va ser. Però res no m' | aterria | : tenia entrenament de professor, i en aquesta ocasió els alumnes serien | deu ser la por atàvica a les riuades, l'espant de les tempestes. Ens | aterreix | llançar-nos al corrent —als corrents líquids i als metafòrics— i més | que entre ells i jo s'havia alçat una paret invisible, una paret que m' | aterria | pensar que hi seria per sempre més... El cor em bategava al pit com si | Has corregut, com somnàmbul, cap al meu llit. Els monstres que t' | aterrien | ¿també han vingut amb tu? Al pas d'un somni, es mouen tots | d'avui, que intenta ser optimista, la ciutat esventrada, tènuement | aterrida | per guerres properes, la ciutat que pretén canviar i que cada dia es |
|