Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, car ell no volia separar-se de sa germana; la idea de quedar-se sol l'	aterria	, i no cessava de gemegar, fins que, per últim, les emocions el rendiren i
absent del món; de tot el feix d'històries tenebroses amb què havien	aterrit	de nena el seu cor, al costat de les altres que l'havien encantada. Una
en Mila: aquella fugida en seguiment d'ell l'havia commogut i l'havia	aterrit	a la vegada. Mai no hauria pogut imaginar que arribés a tant, que el seu
la imatge de Pere, de dia en dia més pura i radiant. Si bé és cert que va	aterrir	-la el fet d'adonar-se que la cunyada li havia descobert el secret, de
guanyat, si hi haguessis viscut? En aquest moment tindries l'ànima	aterrida	per un penediment abjecte. Orestes [(amb vivacitat)]. —Si
i amb avidesa de les nimfes de /F· fusca\, mentre que s'	aterriren	quan es trobaren amb les nimfes, i fins i tot amb la terra, del niu de
més feixugament que els animals sense paraula? Doncs, el cavall no és pas	aterrit	amb assots incessants per un que sigui mestre en l'art de domtar, car es
decapitar els ciutadans, escampar torrents de sang arreu on es vagi,	aterrir	i fuitar la gent amb el seu aspecte? ¿Quina altra seria la vida, si
indignació. —Quin dubte hi ha —féu tímidament una altra.— La qüestió és	aterrir	Barcelona... Amfós, enverinant-se, prengué la paraula amb aplom. —El que
pot fer, sinó solament en allò que fa. I expiem aquesta descurança essent	aterrits	per fenòmens que ens semblen nous, quan no són nous sinó insòlits.
la por, que quan és individual i moderada, pertorba l'esperit, però quan	aterreix	tot un poble, quan s'enfonsen ciutats, són esclafades multituds, se
i s'abraçaren. Ella va plorar, i ara el pensament de son pare la va	aterrir	sobtadament. Hi pensava com amb el botxí. S'esfereïa d'una gran por
a la taverna... Ell va sentir la soledat com un pes que l'asfixiava i l'	aterria	... La nit va espesseir-se, però, no contestà... Retornà a la barraca
, i ell ni tan sols l'havia mirada... La idea d'haver-la fet sofrir, l'	aterria	i el feia suar de temences i remordiments... Si ara podia traspassar
corprenedor; prometre, prometedor; vèncer, vencedor; saber, sabedor;	aterrir	, aterridor; colpir, colpidor; conquerir, conqueridor; distribuir,
.— Riu de la gràcia, i ella li pegaria fins a matar-li la rialla. S'	aterreix	de veure'l tan cínic. Mai! Mai no li demanarà que sigui el seu marit! Ni
i de sobte fou alçat, gairebé aterrat, i uns ulls verament d'assassí van	aterrir	-lo fins al fons de l'ànima. Però el tren, després d'un atur, havia xiulat
ominós. Mai per conèixer la definitiva sentència del destí, car això l'	aterria	. L'abast de les seves consultes sempre era limitat. De vegades li bastava
si fossin acabats de fer. A Florència no vaig veure res colossal, ni m'	aterrí	en cap punt la monumentalitat de Roma. Tampoc no es respirava enlloc la
ja avui esdevenir un dissortat? Estultícia és fiar-se de referències i	aterrir	-se per pures imaginacions, quan no apareixen senyals prenunciadors de
i la xurma de botxins rabiosos vora teu? sota aquesta pompa, que només	aterreix	els beneits, s'oculta la mort, que tants joves i donzelles abraçaren
faisó practica't en la paciència, com si talment així s'esdevingués. No t'	aterrirà	la cosa, si et troba ben exercitat. El soldat, després de repetides
no l'acovardeixen. Presó, tortures, la mateixa mort, no són prou per a	aterrir	-lo. La seva grandesa d'esperit el constitueix estavellador de tot dol, de
a ningú no suplica, perquè res no necessita de fora d'ell. Res no l'	aterreix	, res no el doblega. Es manifesta i vol ésser vist, no per afany de
bé, et reconeixeràs pudorós de veritat, quan el sol nom d'intemperància t'	aterreixi	, quan entre parets et trobis a cobert, no amagat, com alguns arriben a
a la fi." El petit descobrí que el món dels grans és un món dolent i l'	aterrí	de pensar que es faria gran. "¿No passa mai que en lloc de fer-se gran
No hi van reeixir perquè les noies, la majoria, llevat d'alguna llepaculs	aterrida	pels pessics de les monges i les amenaces de l'infern i les calderes del
missioner. No sabia on ficar-se. La barba negra, en furiosa agitació, l'	aterria	. —¡Jo no ho he fet! —gemegà. —¡Jo, jo ho he fet
baronessa amb aquella mena d'escultura tan comprometedora. Aquesta idea l'	aterrí	i el féu suar d'angúnia. Es passà el mocador per la cara. Cercava
on reptaven serpents i vigilaven felins. A les nits es despertava,	aterrit	pel renou difús que arribava des de la fronda. Era llavors quan pensava
Els rojos de l'illa estaven a l'aguait, i tots els pobles dels voltants s'	aterrien	pensant que la propaganda antidemoníaca —relativa als rojos, naturalment—
la seva forta solidaritat amb els altres pobles d'Espanya, esclavitzats i	aterrits	igualment pel feixisme indigena i invasor, i es disposa junt amb ells a
Viuen tranquils i feliços, per arreu escampant bé. Ens	aterria	de sobte la comarca un bandoler, corrompuda
feren una ampla revolada i s'ensenyoriren de la cambra reial.	Aterrida	, na Úrsula observava aquelles bestioles, amb els ulls desorbitats,
l'horta acudien llauradors addictes a la causa agermanada. Els cavallers,	aterrits	per aquell pandemònium, buscaven recer on podien. Una de les primeres
porta'ns amor. Desembosca aquella fera que la donzella	aterrí	i ara torna-la a colpir tot venint per la sendera. I
de la paraula i tot. Mare Maria: ¿No creieu més aviat que l'heu	aterrida	en entrar? ¿Creieu que l'aparença i la indumentària vostres no tenen de
leri-leri. Esther T'excedires, al matí, de borrasquer. I l'	aterreixen	, a més, els mascarots del fons de la sala. Rei Qui són?
cor... Sóc com una desconeguda per a mi mateixa, plena d'una joia que m'	aterreix	i d'una por que m'exalta i em confirma... És com si em trobés dalt d'un
Jo era molt tímid, Júlia, i la mort tan seguida dels meus pares em va	aterrir	. No podia emportar-te'n amb mi. No tenia res! Em va fer por que
per fer justícia a l'orfe, a l'oprimit, que cessi d'	aterrir	l'home de terra. Salm X (XI) Confiança del just en Déu
Per tal com si res redubto, m'arriba i em ve allò que m'	aterreix	; no m'assossego, ni tinc pau, ni repòs, i ve el
el meu plany, mudar de cara i asserenar-me", m'	aterreixo	per totes les meves sofrences, conec que no m'absoldrà pas.
perquè temia el gran avalot, i el menyspreu de les famílies m'	aterria	i he estat quiet, no he sortit a la porta! Oh! si jo
el saler sense voler i la sal va caure damunt les estovalles. Això el va	aterrir	.» L'escriptor té un contracte amb una editorial per escriure una novel·la
em caldria treballar més hores, i de fet així va ser. Però res no m'	aterria	: tenia entrenament de professor, i en aquesta ocasió els alumnes serien
deu ser la por atàvica a les riuades, l'espant de les tempestes. Ens	aterreix	llançar-nos al corrent —als corrents líquids i als metafòrics— i més
que entre ells i jo s'havia alçat una paret invisible, una paret que m'	aterria	pensar que hi seria per sempre més... El cor em bategava al pit com si
Has corregut, com somnàmbul, cap al meu llit. Els monstres que t'	aterrien	¿també han vingut amb tu? Al pas d'un somni, es mouen tots
d'avui, que intenta ser optimista, la ciutat esventrada, tènuement	aterrida	per guerres properes, la ciutat que pretén canviar i que cada dia es

Pàgina 1 (de 2)

50 següents